GLOSSARI OCCITAN FRANCES
segon lo lengadocian idiomatic parlat et escrich a Montpelhièr
(reprenent lo pichon lexic de Pèire Azemà reescrich en occitan normalizat amb d'apondons tirats dels tèxtes incluses dins aqueste siti, de Ròcaferrièr (ARF),Tortolon, Langlada, Loís e Lidia Xavièr de Ricard, Joan Fornèl, Pierquin de Gembloux, l’abat Favre, Max Roqueta, Edmond Teissièr, Gustau Therond...). E mai recentament Max Roqueta, que tant faguèt pert enauçar aquel lengatge en instrument requist d'escritura... I a de fautas, de tot segur, e mai o aguèsse relegit e recorregit vint còps. Mas rasseguratz-vos, es solament un document de trabalh qu'evoluïrà encar. Version dau 23/08/2007. I trobaretz ja un vocabulari basic e granat de 9600 mots, d’unes que i a que s’atròban enluòc mai… D'occitans de quanta part que siá dau país i poiràn trobar de mots interessants. I ai ajustat de citacions dels autors mai representatius per l'autenticitat de sa lenga e de provèrbis e expressions popularas. Veire tanben lo Lexic francés-occitan simetric d’aiceste (7500 mots).Per veire las versions ulterioras e actualizadas d'aqueste lexiqc, anar a http://www.montpelhierloccitana.eu
A
a : à (loc.) "j'habite à Montpellier: demòre a Montpelhièr"; expressions avec a:
a bèl èime : franchement, sans retenue, en abondance "L’avètz pas fach a bèl èime ?"(Max Roqueta dans le sens de : faire exprès) ;
a bèl esprèssi : tout exprès "un trauc cavat a bèl esprèssi." (Max Roqueta) ;
a bèl estròs : entièrement (à Sète) ;
a bèlas fes : parfois; par intervalles, par petites touches "diriatz, a bèlas fes, de monts que s'endavalan" ;" ne ven a bèlas fes de planhums";"E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap"(Langlade) ;
a braç de còrs : les bras ouverts "Se quauque amic ven en visita, Lo recebes a braç de còrs" (G. Coulazou) ;
a braç e braç : bras dessus bras dessous ;
a còta malhada : réunis dans l'effort (Langlade) ;
a de reng (pron: adéré). : sans cesse, à la file ;
a de vèspre : ce soir ;
a fauta de : à défaut de "A fauta de buòu òm fai laurar l'ase"(prov) ;
a fauta de milhor : faute de mieux "a fauta de milhor m'acontentarai d'aquò" ;
a fiu de : en train de "soi a fiu", je suis en train ;
a flac : à verse, à flots "per repèu ara plòu a flac... " (Langlade) ;
a flòc : par paquets "Fai sordre e regisclar coma d'un fuòc de jòia De belugas a flòc, vola que volaràs " (Langlade) ;
a flòcs : déroute (en) "nòstra còla es a flòcs" (dezeuze) ;
a la fin se sauprà, quau a manjat lo lard : pot aux roses (on découvrira le) ;
a la non-creis, non creba : sans jamais progresser "los autres, escurament, a la non-creis, non crèba, fan son temps de vida coma escobaires das arenas. (Max Roqueta) ;
a la parada : en garde (pour un combat) "s'es mes a la parada" (Langlade) ;
a la ponha, a la braça : force (à la) "conois pas que la ponha" ;
a mai, amai : même (voir : meteis, -eissa) emai el me ditz de messòrgas ;
a mai…. que serà : qu'est-ce qu'il/elle va être…! "S’aviatz vist quanta polida carn!... E roginosa, e plena!... amai tendra que serà !... " (G Therond) ;
a me digatz! : ah, si vous saviez! ;
a ne’n vòls aquí n’as : à n'en plus finir; tant et plus, à en veux-tu en voilà "Au collèga faguèt d’aculhs a ne’n vòls aquí n’as " (G Therond) ;
a ranc : abondamment (pleuvoir) ;
a tustas e butas : à l'aveuglette "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond)
abadalhar : ouvrir largement, se crevasser "un volcan abadalhant sa maissa" (Langlade)
abadenc, enca : abbatial, -le (adj)
abalausit : abasourdi. "fasiá l’abalausida" (Max Roqueta)
abaliment : élevage (Max Roqueta)
abarir : élever, nourrir (syn. apitançar)
abarquilhar : appareiller (une barque)
abarreja (adv) : mêlés ensemble "suça, abarreja en un solet ordòu Los nívols qu'embruman los aires " (Langlade)
abasimar : engloutir dans l'abîme
abastardir : dégénérer
abauca (= bauca) (s f) : graminées. (herbe).
abaunatge : désordre, pagaille, vacarme, trouble (v. rebaladís) "benlèu que pòrta en ela la frucha d’aquel abaunatge"(Max Roqueta)
abausit : : excessif, exagéré. "Per èstre, de còps, cridaire e abausit, son devotitge ne mòstra pasmens una mena d’esperit de fe." (Max Roqueta)
abelan : : généreux, libéral. "Abelan, dubèrt a tota misèria, Baroncelli"…(Max Roqueta)
abelha : abeille
abelhaire : apiculteur
abelhana : citronnelle
abelhòla : guêpier (oiseau) (Max Roqueta)
abelir : convenir
abeluc : pétulance
abelugat : pétulant, sémillant
abenar : user, épuiser "aquel amarum que sabiái pas coma fariái per l’abenar."(Max Roqueta)
abenatge :… : épuisement ; usure "fins qu’a la fin dels temps e l’abenatge dels segles = consommation des siècles.";"après tota aquela cascadèla d’abenatge e de cambiaments"…(Max Roqueta)
abestit : abruti, imbécile, sot; syn.: caluc (o: cap-luc), tarnagàs, baujàs, beligàs, -assa
abet : sapin
àbet : ballot de fourrage
abeurador : bar, buvette (Max Roqueta)
abeurar : abreuver "E son cervèl madur, uòi se n'abeura a romple " (Langlade)
abeure : boisson
abilhar : habiller
abilhatge : accoutrement, déguisement, tenue; vêtement; syn. Fardas
abissar : effondrer "sus un sòu que s'abissa" (Langlade)
abitar : habiter, v. demorar, estatjar
abitarèla : : refuge, relais de voyageurs. (Max Roqueta)
ablasidura : flétrissure. "l’ablasidura de las carns e de las caras…"(Max Roqueta)
abochons (d') : face contre terre e l'ors, coujat dins la regòla, beguèt son sadol d'abochons (ARF in "l'uòu de Pascas1882 p82)
abocon (d') : prosterné
aboliment (sm) : annulation
abondar : suffire, contenter "Un pichòt gran de blat m'abonda.Una avelana me fai ronda." (G de Rodier)
abondar (s') : rassasier (se) "Torcís ta mostrosa carcassa, E fai-t-enlai ont poiràs t'abondar. " (Langlade)+D74
abondat qui déborde, comblé. … "la paraula quand son planhum s’espandís a ras de la fònt abondada."(Max Roqueta)
abonde (s.m.) : surabondance
aboquir : coucher (se) (pour parler d'épis de céréales mûrs)
aborgaliment : fait de se civiliser, d'être civilisé; urbanité, civilisation. "las vilas ont l’aborgaliment l’embarra dins lo fielat enveirent de leis"(Max Roqueta)
aborgalir : civiliser, policer
aborgalit : civilisé. "Lo cinemà s’éra pas encara aborgalit, entortovilhat de règlas e d’empachs."; "Ont l’ime sol los rescondiá jos un biais mai aborgalit."(Max Roqueta)
aborir : abolir, effacer. Cada nuòch aborís d’una goma escura l’òme que s’es abandonat a sa doçor. (Max Roqueta)
aboriu (adj) : hâtif, précoce "lo fen serà pas aboriu" (Ch Bastida de Clausèl)
aborrir : désanchanter, désillusionner, gâter; détruire
aborrir (s') : dégénérer; syn. s'abastardir "la tèrra s'aborrís"
abosit, -ida (adj) : ventru
abotatz! : regardez! allons! Voyons! "Abotatz ! l'enòrme peçan"; "Abotatz ! Per qu'aquò finigue, Cau que l'ossalha se rosigue"
abotatz! foliá! : rire (vous voulez), vous n'y pensez pas!
abotatz, Monsur, : figurez vous, monsieur, que
abraç : étreinte
abracar : braquer "son det s'abraquèt en direccion de…"
abraçar : embrasser
abracat : fixe (regard) "tos dos uòlhs abracats" (Dezeuze)
abramat, -ada : avide, affamé "lo crit de la carn abramada" (Max Roqueta); lo cremant apòstol, jove lop abramat d’absolut… (ibid). …sas mans abramadas de saupre…(ibid)
abrandar : incendier, allumer
abranlar : ébranler, mettre en mouvement "lo sòu s'èra abranlat" (A. Marqués)
abrar : allumer "Jòia ! lo flambèu es abrat";"Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
abrasamar : embraser. "E tot lo tendrum, tot lo ruscle que los abrasamava es vengut polsa grisa" (Max Roqueta)
abrasamat, -ada : affamé, avide. "Era abrasamat de saupre"; "Bèstia abrasamada que sap en un long badalhar mostrar sas dents".(Max Roqueta)
abrasar : embraser "Quand los aubres dau bòsc an la tèsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los puògs ! " (Langlade)
abrasat : exalté, embrasé "dins lo boliment d’arquimias escuras, abrasadas per la pestiléncia"(Max Roqueta)
abrascar : ébrancher
abreta : alumette? " Estre regde coma una abreta." (Comparason populara clarmontesa)
abric : abri
abrigar : abriter "Au mens sabe qu’as un endrech Que, quand maugasta per defòra, t’abriga dau vent e dau freg".(G. Coulazou)
abrigat : abri "Als abrigats, dins la caforna" (Langlade)+D98
abrigat (-ada)de rama : ombragé (-ée) de verdure
Abriu : avril (mois) "Abriu abriva.""(prov)
abriva (sf) : élan, poussée "amodèran son abriva; Sai que per forviar son abriva..." (Langlade)
abrivada : accélération, poussée, abrivado, "arrivée à pieds" L’abrivada, qu’es lo viatge dels buòus de las pradas o de la manada a las arenas (Max Roqueta)
abrivar : accélérer, hâter "Au trabalh que non s'abriva es de carronha tota viva. "(prov)
abrivar (s') en : gagner rapidement un lieu "en Pirenèu s'abriva" (Langlade)
abroscar : descendre, s'abaisser, pencher "De nívols suspenduts, empilonats, enòrmes, / Dau pus aut de l'airat abróscan dòrs lo sòu " (Langlade)
abrumit : brumeux
abugament : imbibition
acabalat, -ada : équipé en matériel; achalandé, riche (en ressources, troupeaux, etc...)
acabar : finir, achever
acabrar : cabrer "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
acaçat/acapçat : élégant, attifé "los chins s’endevenguèron cap a cap emb’una chinòta, escarrabilhada que-tot-plen, acaçada coma una nòvia, polida coma un sòu, l’uòlh viu, nas retorcit" (G Therond)
acaissadura : morsure (Max Roqueta)
acalhaudar : lapider
acampaire : rassembleur; économe "Après un acampaire ven un escampaire. "(prov)
acampar : amasser; réunir; ramasser "s'acampa a son ostau coma fai cada jorn";"Se n'es acampat'n gròs molon "
acampar sas pelhas : baluchon (faire son… et s'en aller), prendre ses cliques et ses claques
acanhardar (s’) : se mettre au soleil dans un coin abrité 1’hiver. "Ont se faguèron sa pichòta vida, estrechona, asardosa. Mas ont, fin finala, s’acanhardèron" (Max Roqueta)
acanhardit (èstre) : se dorer au soleil, fainéanter "Èstre acanhardit coma un chin." (Comparason populara clarmontesa)
acantonar (s’) : se blottir, se mettre dans un coin "acantonàvem lo riton causit d’avança lo mai bèl" )(Max Roqueta)
acantonat : rencoigné
acapçadet, -eta (pron. acassadet, -eta : propre, bien mis(e), élégant, tiré(e) à quatre épingles
acapçament : : ajustement, arrangement, adaptation (Max Roqueta)
acapçar : : ranger, mettre en ordre. (Max Roqueta)
acapitar : s'affronter front contre front "los dos acorrents d'acapitan" (Langlade)
acapolar : couper à petits morceaux
acaptages (m pl) : couverture; fig: habits, vêtements.
acaptar (1) : dissimuler, cacher. "la bèstia resconduda, acaptada a l’agach" (Max Roqueta)
acaptar (2) (pron. "acatà") : border le lit "E tanlèu qu’agèron ben acaptat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
acaptat, -ada : enfermé, recouvert.
acarnassit, -ida (adj) : acharné "E la lucha contunha, ardenta, acarnassida " (Langlade)
acarrairar : acheminer "Milòta s’acarrairèt devèrs Sant-Martin, gròs vilatjàs a tres oras de las Matèlas." (G. Thérond)
acasar (s') : caser (se), se mettre en ménage
acaurar : griller, accabler de chaleur
accident : accident
accion : action
acertenar : convaincre
achador (gall.?) : hachoir.
achar (pour: agachar) : regarder, dans les interjections familières "acha!"; "achatz!" "achatz de qu’es pas quand lo destin vòu virar? " (G Therond)
achivalat, -ada : califourchon (à)
achorrar (s') : s'afaisser "Vos sètz achorrats, escrancats jot lo fais"
acipador : pierre d’achoppement. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
acipar : heurter, rencontrer par surprise, attraper, achopper.; découvrir, surprendre "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements ";"Acipa lo sicrès dau diamant, vei la vena que davala tot drech de vèrs lo fuòc central" (Langlade)
acivadar : avoine (donner une ration d'); fig. donner une ration de coups
aclapar : lapider; écraser, accabler "Per traitressa, los pròs morisson aclapats" (Langlade)
aclapassa (sf) : amas "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
aclatar (s’) : se tapir, se coller au sol, s’aplatir; se courber. "Entre qu’udola lo vent defòra, que s’aclatan las flambas e que lo cendre vòla" (Max Roqueta); "s’aclatava mai encara au sòu" (ibid)
aclinar : incliner
acoblaire : entremetteur
acochonir, v. "acrochonir"
acocolar : dorloter; migeoter
acoidar : accouder
acolada (sf) : compagne intime
acomençament : prélude
acomolòfi : embouteillage (néologisme donné par le Dict. de Cantalausa)
aconseguir : rattraper
acoratjar : encourager
acorcha : raccourci (Max Roqueta)
acordalhas : fiançailles
acordanças : les fiançailles (Max Roqueta) "Eras d'un monde l'acordança, e lo solaç e lo repaus"
acordar (s') : s'accorder, s'entendre "S’acordar coma lo Magnifìcat a matinas.
acordatz-vos, e faretz plòure : union (l') fait la force
acòrdi : accord "Avián fach acòrdi de pas se quitar, ni per òrre, ni per bèl." (Montel)
acorrent : courant marin "Mès quand engulha, en emplen, lo flumàs, los dos acorrents acapitan, l'un sus l'autre se percipitan" (Langlade)
acorsar (s') : courir avec excitation; accourir; s'échapper en courant "s'acorsan per venir veire";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh "
acostairar : accoster, approcher "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
acostuma (sf) : usages "volguèt metre Catarina a l'acostuma de l'ostau" (G Therond)
acostumança : accoutumance, habitude, routine "Los òmes tròp perduts dins son acostumança,tròp emmargats dins las oras dau temps"(Max Roqueta)
acostumar : habituer
acotar : attacher serré, caler, fixer
acotir : poursuivre; se succéder rapidement (F. D'Olivet); poursuivre à la course; pousser "que totes los vents acotisson"; "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: ":"En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade); "Revesiá la cort de l’escòla. Al luòc de s’acotir coma fasián totjorn" (Max Roqueta)
acotratge : accoutrement
acraumit, -ida(adj) : sale, crasseux (Max Roqueta)
acrin : sommet de montagne, crête; faîte d'une maison "e l'acrin dau Ventor encapelat de nèu" (A. Roux); "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier); "los teules d’acrin" (MaxRoqueta); "un acrin esquiu de ròcs blancs sus un cèl linde e pur" (ibid)
acrinal : faîte
acrobat : acrobate
acrochonir/acochonir : accroupir "corissiái m’acochonir jost lo banc" (E Teissier)
acrochonit, -ida (adj) : accroupi, ratatiné. "l’òrt, emai que siá acrochonit a çò que se vei dins las vilas, es e demòra e vòu demorar l’image desglesit e lontanh d’un Paradís" (Max Roqueta)
acrompar : acheter (à Sète) v. crompar
actor : acteur
aculhs (faire d') : salutations (faire des)
aculpar (pron. "acupà") : blâmer
acupar (norm. ocupar) : occuper (norm. ocupar)
addicionar : additionner
adejà : déjà "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
adematís (a de matin) : ce matin la serviciala qu'avètz emmandat a de matin (Mèstre Porranquet)
aderé , voir "a de reng" = sans cesse, à la file "E antau a de reng de lònga = Et ainsi de suite."(Max Roqueta)
adieu : bonjour
adjectiu : adjectif
admirar : admirer
adobar : arranger, réparer, adouber
adobatge : raccommodage
adobum : assaisonnement "coma l’adobum dins la menèstra". (Max Roqueta)…"aqueles que, dins l’ombra, detràs, craïnejavan e i trasián melicosament dins l’esquina l’adobum de son fèu"(ibid)
adol , -a (adj) : mélancolique, triste (syn. delanhós)
adolentit -ida (adj) : souffrant, douloureux, endolori
adombrat : ombragé (Max Roqueta)
adosilhar : se mettre à couler; (fig) débarrasser "ma plaga s'es adosilhada e sagna tornarmai"
adracar : sécher
adralhar : frayer un chemin "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin" (E Teissier)
adreça : adresse
adrech : sud
adrechar : dresser, relever, redresser; élever (une statue, etc…) "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";" Cau que s'adrèche sus son sèti";"s'adrecha tot d'un còp" (Langlade)
adrechesa : adresse, habileté
adrera : myrtille "de gelarèia d’adrera" (Max Roqueta)
adurre : amener, conduire. "Cada minuta de ma vida durbís lo temps d’una minuta novèla que me pòt adurre la mòrt." (Max Roqueta)
adusadís, -issa : accessible
advèrbi : adverbe
aeropòrt : aéroport
afairat : affairé "Èstre afairat coma un ase per vendémias." (Comparason populara clarmontesa)
afalenat, -ada : essoufflé
afamança : famine. "quand los espicièrs non cridavan l’afamança…" (Max Roqueta)
afanar (s') : presser (se); fig (Max Rouquette) se lasser, se fatiguer, s'éreinter "ni que son còr s’afane de l’orgulh" (Max Roqueta)
afardar : déguiser
afarelar (s') : affairer (s')
afasendat : affairé (Max Roqueta)
afatigat : fatigué Afatigat coma paure òme que cola sa trempa"(prov)
afeccion (amb granda) : de bon cœur "descaucelava sas vinhas amb granda afeccion"
afeccionat, -ada : zélé, appliqué, assidu ;impressionné, -ée "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond); "D'aquí tota la molonada, Camina, muda, afeccionada"(Langlade); "la rodaira dau cèl, afecionada als jòcs de la tèrra" (Max Roqueta)
afectat, -ada : inquiet "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts "
afenatge : lieu où l’on hébergeait les chevaux, mules et ânes (Max Roqueta)
aferat, -ada : sauvage las sèrres peladas de l'Aubèra aferada
afermir : affirmer
aferratge : pâturage naturel. "L’estiu se refan als aferratges dau Cailar, pradas asagadas per lo Vistre." (Max Roqueta)
afevar : inféoder
Afganistan : Afghanistan
afilhament : affiliation
afinchar (s') : appliquer (s')
afiscada : nymphomane
afiscaire, -ra (adj) : excitant. "Aviá delembrat l’aire afiscaire de la carrièira." (Max Roqueta)
afiscament : passion, attachement intense, ardeur, excitation "De ieu que me perde de fons en aquel afiscament." (Max Roqueta)
afiscar (1) : enflammer (fig); surexciter
afiscar (2): : apprêter. " …la patz d’aquel membre ont deviá los afiscar per un paréisser de quauques oras…" (Max Roqueta)
afiscat : fervent, passionné "l’agach afiscat de gràcia dau mond de la masqueta".(Max Roqueta)
aflac de vent : rafale de vent
aflancar (v tr e r) : décourager; syn. descorar
aflaquir : affaiblir
aflat : zèle, énergie "mandam nòstra omenança als felibres de Vòus qu'un même aflat carcina" (J Ch-Brun)
aflat (a l’) de : à la faveur de, sous l’infuence de, au gré de "volastrejant coma a l’aflat dau vent"; "
aflat (sf) : grâce, beauté, charme «cantar vòstra aflat »
aflat (sm) : influence "aquel rai darrièr de la vida, qu’emai l’aflat pron voide de la realitat, i èra son ultim aver."(Max Roqueta); "d’aflats resconduts…" (ibid); "e los aflats qu’a la naissença mancan pas de davalar sul front de cadun"…(ibid) "signe. … ont seriá nascut lo Rei estrange jot l’aflat d’una estèla movedissa." (ibid)
aflata (sf) : gentillesse, propos aimables
afogar : attiser
afogat : pressé, enflammé de passion ou d'enthousiasme; passionné, ardent; affairé las formigas afogadas que rebalavan arderosas de faisses que las escrachavan vint còps (Max Roqueta)
afolatrit, -ida : agile, sautillant, gentiment affollé "E zo ! afolatrits, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afolesir : affoler
afons, -onsa : aveugle "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa" (Langlade)
aforèst, v. forèst "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. "; "traitosas aforèsts onte la sauvatgina s'amaga" (Langlade)
afortir : affirmer "pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
afrairament : jumelage
afranquir : franchir "Zo ! totjorn escalem ...Tot aquò s'afranquís. (=tout peut être franchi) Zo ! totjorn ! " (Langlade)
afrau/frau : élan, essor; désir, rut "mas pas sens espèra, la de la talent, la de l’afrau, la de la sòm. "(Max Roqueta); "l’afrau que fa udolar la sauvatgina quand la prima i bolís au sang" (ibid); "l’afrau, que pòt anar despertar, au fons de la bruga, l’imor laguiosa de la sauvagina"…(ibid) l’amor es pas qu’una mosidura venguda s’entar sus l’afrau qu’es un besonh primitiu"…(ibid) …"coma las bèstias innocentas quand la prima i voja l’afrau dins la sang". (ibid) "Mas èra vengut una dansa calhòla, la de la desirança, la de l’afrau, la dau ruscle".( ibid)
afrejolit : frileux, sensible au froid; syn. frejolut
afrescadet, -eta (adj) : aimable, accorte, empressé "E zo ! afrescadets, totes la seguiguèron. " (G Therond)
afresqueirat, -ada : rafraîchi dejota l'alen salabrós que monta, afresqueirat, ventós, dau maratge e de son ondada
afretar : affréter
afriscaire : alléchant "de fruchas afriscairas" (Lydia X de R)
afrontar : provoquer, affronter
afustador : point de mire
afustar (1) : affûter
afustar (2) : viser. "L’aviái plan afustat. Capitère." (Max Roqueta)
agaça : pie
agach : regard fixe
agachar : regarder
agachar detràs : regarder en arrière "En vesent mon sinhau avètz quitat parada, Per venir m'atrobar sans agachar detràs. "
agachon : œilleton (Max Roqueta)
agacin : cor aux pieds "estimèron qu’acomençava a i esquichar los agacins e a i segar la peteta" (Max Roqueta)
agafet : pin's
agairada (sf) : injure brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. "
agairatge : aggression, violence, guerre
agalancièr : églantier "Lo camin de Sant Jaume. Lachós e tremolant coma au vent de la prima qualque agalancièr florit" (Max Roqueta)
agalancina : églantine
agalís (d') : en pente douce, oblique "lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, vertadièira muralhassa sus la comba dau mas de Rigaud, davala mai d’agalís tirant daus Montpelhièr." (E Teissier)
agandir (v tr) : parvenir à, atteindre "avèm agandit Casavièlha" "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier); "…lo trauc per ont s’agandissiá dins las cambras" (Max Roqueta); "aviá lèu fach d’agandir fins a l’espatla. (ibid). …agandir au vilatge = atteindre le village.
agandit (èstre) : arrivé (être) "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade)
aganit -ida (adj) : épuisé, exténué; étriqué, rabougri "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
agantar : attraper "s’aviái pas agut paur d’agantar una bòna rosta, podètz èstre segurs que ié seriái anat" (E Teissier)
agantar au galet : gorge (prendre à la) "l'enòdi l'agantava au galet"= la tristesse lui saisissait la gorge (Langlade)
agarrir : détruire, assaillir "Cal deslargar lo secret per que vos agarrigue pas." (Max Roqueta)
agarrit : assailli, saisi "Estransiat, agarrit de tan de trecimacis qu’i embulavan l’esperit" (Max Roqueta)
agast : érable de Montpellier. " …la comba de l’Agast, per l’agast que i èra…" (Max Roqueta)
agautar : embrasser joue contre joue
agir (s') : s'agir "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
agissença (sf) : agissement
agla (sf) : aigle "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"
aglaçar : geler, glacer
agladir : gercer de froid, fendre, disjoindre
aglasir : plagier
aglasit, -ida (adj) : en lambeaux, fendu "son àbit raspat, aglasit" (Vivarés)
aglijat : fatigué, usé, exténué, rendu malade
agolopar : envelopper. " la lutz nos vendriá agolopar de sa mascariá…" (Max Roqueta)
Agonés : Agonès (village) "Anaz-vos'n en Agonés pan e peras i trobaretz; lo matin peras e vin; lo dinnar peras e pan; lo subrejorn peras totjorn; lo sèra totjorn peras. "(prov)
agorrinir (s') : fréquenter les lieux chauds
agostós, -osa : savoureux (syn: gostós) "la sauvatja natura N'a pas'ncara enfantat las floses, la parura Ni l'aucèl, ni l'abelh ni lo fruch agostós." (Langlade)
agotaire : poche de terre cuite pour ranger les cuillers
agradar : plaire; syn: plaire "aquò te plai? - òi, m'agrada"
agradatge : agrément
agradèla : oseille (plante
agradiu (adj.) (sin: galant -ta) : agréable
agranada : grains répandus pour attirer les perdreaux " l’agranada es mortala au perdigalh. " (Max Roqueta)
agranar : apprivoiser, attraper avec des graines "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?"
agràs : raisin vert (Max Roqueta)
agrassòl : groseille
agrat de (a l’) : au gré de " balançadas a l’agrat de l’èr " (Max Roqueta)
agre : territoire (animaux) "Rei dins son agre, aquí la lei." (Max Roqueta)
agrejar : pousser sur un levier; placer à un endroit, avec un levier "(la lausa d'un dolmen) … l'an agrejada … sus sos sieis plòts"; "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
agrelhonit : tiges (recouvert de) [se dit d'un arbre]
agremolir/agromolir (s') : s’accroupir; se recroqueviller, blottir, vautrer, prostrer, agglutiner, peletonner, se replier sur soi "las esquinas s’agromoliguèron…"(Max Roqueta); "d’eissams de moscas agromelidas s’i abandonavan a l’extasi…" (ibid); " Los chins agromolits a l’entorn dau fogau se rabinavan a seguir sabe pas quina caça meravelhosa" (ibid)
agrevon : houx
agrifol : grand houx " Au mens jot l’agrifol per los vòts de cap-d’an." (Max Roqueta)
agriòla : centaurée de solstice (plante à piquants dont on faisait des balais rustiques) "lo bruch creis amont sus la còla, en bas trobariás l'agriòla" (A. Roux)
agriòta : cerise griotte. (Max Roqueta)
agriponar : accrocher, planter ses griffes "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
agrir : aigrir "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
agrofion (sm) : cerise agrofion (sm)
agromelat, v. agrumelat, -ada
agromolir, voir agremolir
agropar : réunir, regrouper, rassembler
agrumelat, -ada / agromelat : ramassé, accroupi, pelotonnée " la capeleta romana agrumelada sus son pelenc." (Max Roqueta)
agrunèla : prunelle (fruit du prunellier) " los bartasses d’agrunèla = les fourrés de prunelliers" (Max Roqueta)
agrunelàs : prunellier " l’agrunelàs, qu’aviá dejà sas granas color de mar fosca…" (Max Roqueta); "Ieu, paure monge de pescaire, vestit de gròssa lana… e pelut e barbut coma un agrunelàs" (ibid)
aguda (sf) : obtention
agudre, v. aver, avoir
agulha : aiguille
agulhetas (f., pl) : tours pointues du porche de la cathédrale de Montpellier. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
aguraire : augure, devin " aguraires que sabián pas l’aguraire qu’ère…" (Max Roqueta)
agusar : aiguiser
ai sai que mau comprés : je me trompe sans doute
ai! : hélas! "Ai que vai mau, quand la galina fai lo gau. "(prov)
aiçabàs : ici-bas; syn.: aiçaval
aiçai : ici "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra"; "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
aiçamont : là haut "Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
aiceste : celui-ci même
aicí : ici-même; syn: aquí meteis "ont siás? - soi aicí"
aïcion : (gallicisme pour asirança) = haine.
aiçò : ceci; v. aquò "aiçò durarà tres ans"
aièr : hier (syn: ièr)
aiga : eau "L’aiga passada fai pas virar ges de molins.";"Aiga e pan, vida de can"(prov)
aiga ferrada : eau ferrugineuse (Langlade)
aigacorrent : eau courante "Aigacorrent non es òrre ni pudent"(prov)
aigadièr : évier
aigalàs : un vent de la mer, vent grec, vent humide. "una febre que li tornava cada còp que bufava de l’aigalàs"" (Max Roqueta)
aigalosa : panicaut (sorte de chardon). (Mistral traduit : bugrane épineuse). "Las conoissiàm, las aigalosas, de flors jaunas, seguras d’elas, e que de la tèrra a l’aur de son espelison ponchan de tot vam sas lanças afustadas."(Max Roqueta)
aiganèu : eau de neige "Nòstre riusset es d’aiganèu e bombís dins sas pèiras." (Max Roqueta)
aiganha : rosée
aiganhau (sm) : averse "Aiganhau de Mai fai tot bèu o laid"(prov)
aigardent (sf) : eau de vie
aigas fòlas : eaux d'orage "s'escola coma d'aigas fòlas"
aigasau : saumure; "eau-sel", plat sétois; "tastar un _", passer à la casserole
aigassa : eaux torrentielles (pluriel) L'aigassa a fach d'escavaduras (Langlade)
aigat : inondation "an pas jamai vist venir lo mau, pas mai que la mala fam e los aigats grands " (Max Roqueta)
aigatge (sm) : rosée "l'aigatge beluguejava" (Montel)
aigatilha : couche d'eau à peine perceptible
Aigoald / Augald / Egoald : mont Aigoual (1567m); du lat. médiév. "ad stratam Aigoaldi" (1228), "Mons Aigoaldi"(1249): nom d'homme germanique Aigoald
aigueta : eau limpide; (fig.)suc d'un fruit
aiguièr, ièr : évier
ailaval : là bas en bas
aimable : aimable
aimacion : amour
aimar : aimer
aimason : affection "chacun nisa a son nis e i a son aimason" (J-Ch Brun, in Le Félibrige Latin 1898)
aimegrat : volontiers
airal, ala (adj) : aérien, ne "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs" (Langlade)
airala escorrida : course aérienne
airat : airs, éther, azur "dau pus aut de l'airat, los nívols…" (Langlade)
airau : aire de battage du blé "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin dins lo sorne infinit" (Langlade)
aire : air
aireta : terrasse de terrain, replat "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
airòu : aire à battre le blé (Max Roqueta)
aise (a son); a son aiseta : à son aise, tranquillement, confortablement, en prenant son temps; voir aussi "d'aise" "soi a mon aise", "ne tornarem parlar a nòstra aiseta"
aisidament : aisément "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
aisiment (sm) : aisance
aisina : outil (v. otís, esplech); ustensile, récipient
aisit ,- ida (adj) : facile; syn. : aisit ,- ida
aissa : aine "sentiguère un pes dins l’aissa, au rasic de la cuòissa…" (Max Roqueta)
aissable : espiègle
aissablitge : blague, bon tour, farce, niche, espièglerie
aissas : cris plaintifs "d'ausir siblar las aissas (dels aucèls) sus l'estanh"… (E. Vivarès)
aissejar : geindre sans motifs, gémir, se plaindre; désirer ardemment "m’agradava de las adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar" (E Teissier); "La maire malauta e aissejanta" (Max Roqueta)
aissèl : essieu
aissèla; trauc de l'aissèla : aisselle
aitant : autant "Aitant còsta ben batut que mau batut. "(prov)
ajaçar v tr. et r.) : coucher. "Coma las sèrps mai terriblas encara quand s’ajaçan." (Max Roqueta)
ajaçat, -ada : couché, vautré
ajaguda : accouchée, femme en couches; syn. jasent (sf)
ajoatar : opprimer, maintenir sous le joug, assujettir
ajocar (s') : hisser (se)
ajofar (v.tr et r.) : cerner une ville et la forcer (A. Marqués)
ajónher : ajouter, grouper, unir "En s'ajonhent, fèrme, detràs"; "sus l'auta montanha tabla de ne i ajónhe'una autra e benlèu mai ";"S'ajonhissent ensèms emb las autras planetas " (Langlade)
ajornar : éclairer; syn. clairejar "Au fons dau vau que res ajorna" ; "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
ajuda : aide
ajudar : aider "En davalant Totes los sants ajudan." (Prov)
ajudasuènhs : aide-soignant; syn. : gardamalaut
ajust de mond : foule; syn ordòu, ardòu
ajustas (s.f.pl.) : les joutes (jeu) : las ajustas de Seta.
ala : aile
alabardir : hasarder
alabre : goulu
aladèrn : nerprun alaterne ou filaria à feuilles étroites (arbustes de la garrigue).
aladonc : ainsi donc "Aladonc, lo ròc dau Puòg de Sant-Lop, que se quilha a quatre lègas e mièja a vòl d’aucèl au nòrd de Montpelhièr, s’acaba tombant sus Sant-Matieu-de-Trevièrs pèr una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada. " (E Teissier)
alai : là-bas "Lo volcan damoçat, mut, se quilha Susprés, morgat que la montilha Retengue alai son amiga d'antan" (Langlade)
alairar : étendre de tout son long "sus la tèrra s'alaira, desmatat per lo tròn o d'un còp de manaira" (Langlade)
alaire (= araire) : charrue araire.
alanç : élan, enthousiasme, poussée, paroxysme; progrès "(la mar) "qu'en d'alanç furioses, bosiga la solièira" ;"A chaca ai ! fan tant d'alanç, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
alandaire : fanfaron, hableur; v. bragard, briscambilha
alandar : ouvrir tout à fait; bluffer, exagérer, hâbler; étaler, fanfaronner "un vaissèu totas velas alandadas" (voiles dépolyées); "Los uòlhs esterlucats s’alandan" (Max Roqueta)
alandar la fenèstra : ouvrir la fenêtre
alandar sos braces : étendre ses bras
alanguis : tracasseries, soucis "vos espanhar las alanguis")
alapàs : datura
alargar : étendre, déployer "emb aquò puòi als quatre vents dau cèl alarga la man dèstra" (Langlade)
alargar (s') : éloigner (s'), prendre le large "S'alarguèron tot renegant/L’un a ponent, l'autre a levant"
alassar : fatiguer "aquesta besonha m'alassa"
alb- voir aub -
Albania : Albanie
alecarèl : tentant, alléchant; syn.afriscaire
aleda : asphodèle. (Max Roqueta)
alegre : joyeux
alegret -eta (adj) : guilleret "aquí lo que ven tot fresquet e alegret"
alegretat : gaieté
alegria : allégresse
alejar : battre de l’aile (Max Roqueta)
alen (prene d') : reprendre haleine "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier)
alen (pron: "alé") : souffle, haleine
alenada (sf) : souffle, respiration, haleine, bouffée "per ne pompar las alenadas"; "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
alenar : ventiler "coma un brasàs cendrós alenat per lo vent" (Langlade)
alencada : hareng (plat de) (v. arencada)
alendrit -ida (adj) : aimable
alentir : ralentir
alèrta (anar) : hardiment (aller)
alestir : apprêter, préparer "De qué dises, Tisana, s’anàvem veire d’alestir aquel lebraud?" (G Therond)
aleta : nageoire; syn.: nadadoira
aleta (faire l') : voltiger, battre des ailes en planant. "veguèt rodar dins lo cèl / d’alas negras espandidas / qu’a grands ceucles doçament / dins l’èr blau fasián l’aleta"(Max Roqueta)
aleugieirir (pron. alaugeirî) : alléger "Dins lo mes d’abriu, t’aleugieires pas d’un fiu. " (Prov)
aleugieirit : allégé
alfabet : alphabet
alhada : bouillon d’ail
alhet : ail "Alhet e pan, repais de païsan, alhet e carn, repais de richard. "(prov)
alibòfi : fruit du styrax (fig.) couille
alibofier : styrax. les alibòfis sont les couilles. Dû à la forme du fruit de cet arbre. (Max Roqueta)
alifat, -ada : dressé, en brosse (chevelure, crinière) "Qu'emb sas crinièiras alifadas, / Las prendriatz per d'ègas et garanhons" (Langlade)
alifrat, -ada : alléché, -e "E zo ! afrescadets, alifrats, totes la seguiguèron. " (G Therond)
aligança : alliance "Aligança per lo ben jamai portèt cap de ben. "(prov)
aliment : aliment
alin : au loin "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
alisar : lisser en caressant (ex. les plumes ou la robe d'un chat); (fig.) embellir; repasser; v. estirar;caresser, cajoler "E zo ! afrescadets, alifrats, entrefolits, afolatrits, marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
alispar : lutiner
alleloià : coupage de cheveux en quatre, pinaillage
allergia : allergie
allergic, -ica : allergique
alobadit, ida (adj) : sauvage et vorace comme un loup Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses (Langlade)
alongar dos pans de nas : grimacer "faguèron una intrada espectaclosa e trionfanta, entrament que sant Pèire alongava dos pan de nas." (G Therond)
alòngui : retard, contretemps
alònguis (far d’) : faire des histoires, des complications, des chichis " bèl òme qu’èra, fasiá pas d’alonguis per lo seguir. " (Max Roqueta)
alòr (gall à rempl. par "alara", litt.); adonc (Anc.) : alors
alpilistra : plante d’ornement (Max Roqueta)
alquifós : sulfure de plomb utilisé pour vernir les poteries. (Max Roqueta)
alquimia : alchimie. "Mas tot saupre a son acomençança es sovent alquimia" (Max Roqueta)
alucadís, -issa : inflammable
alucar : allumer
alucat, -ada : enflammé "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
aludar (s') : allonger (s'); s'étendre à terrte, se vautrer
alumar : allumer "S’alumar coma un brutlòt"
aluònhtar / alunhar (s’) : s’éloigner (Max Roqueta)
aluònhtat, -tada : éloigné, e "se n'anèt breçar son tristum sus de mars aluonhtadas"
alupadís, -issa (adj) : qui a l'œil avide (F d'Olivet) "mirava alupadís las polidiás de son amiga" (F. d'Olivet)
alupar : dévorer des yeux avec concupiscence
aluqueta : allumette
alurat : déluré, adroit
alut, uda : ailé, ée
amaçar : assommer.(Max Roqueta)
amacibrand, voir macibrand : batailleur "ton enemic, lo fèr amacibrand" (Langlade)
amaçolar : assommer avec un objet contondant, massacrer Amai n'arriba, de cacilha: ... Mastodontes amaçolats. (Langlade)
amadurar : mûrir
amagar : cacher "Pecat amagat es mièg perdonat." (Prov)
amagat : caché , tapi
amagatal : cachette "lo temps marrit, subran levat se sabiá pas quane amagatal…" (Max Roqueta)
amagestrar : maîtriser
amaginar (norm. imaginar) : conjecturer, imaginer
amai : aussi; énormément, au plus haut point; bie que (+subj.) "Dins lo mes de mai, fai coma te plai, amai encara ren non sai. " (Prov)
amai se digue : quoiqu'on dise "amai se digue, los cordonièrs son pas totjorn los pus mau cauçats"
amairit, -ida (adj) : attaché à sa mère; attacher comme à sa mère. "aqueles vedèls son encara amairits"; “amairir una bèstia” = s’attacher une bête.
amaisament : apaisement, retour au calme (Max Roqueta)
amaisar : calmer, adoucir, apaise "Morís per requitar sa raça e n'amaisar l'esprit dau mau" (Langlade)
amaisat- ada : apaisé "la mar amaisada e somesa" (Langlade)
amalar : travailler dur, se tuer au travail "me soi amalat a estudiar"
amalautir : rendre malade " Mascariá blanca o negra, los Bomians an las doas, tan per anequelir, engrunar, amalautir e tuar que per aparar, garir e sauvar "(Max Roqueta)
amaliment : irritation. "lo mut amaliment dau novèl capelan." (Max Roqueta)
amalit, -ida (adj) : courroucé -ée "sus la mar amalida "; "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
amaluc : os iliaque
amalugar (v. tr. et r.) : briser les reins (se), se casser quelque chose, se faire mal; accabler de coups; meurtrir, frapper. "manquèron de l’amalugar " (Max Roqueta); "de quana desirança de se veire amb los uòlhs d’un autre, ven que se serve antau çò que vos podriá amalugar ?" (ibid)
amalugat, -ada (adj) : meurtri, grièvement blessé
amanèl : paquet
amanelar : empaqueter; v. plegar
amanhagar : caresser, cajôler
amansir : adoucir le caractère de qq.un ou d'un animal, dompter
amarejar : rendre amer
amarèla : cerise sauvage, prunier de Ste Lucie. MR traduit merisier. "amarèla que trai las fèbres." (Max Roqueta)
amarèu : prunier mahaleb "l’amarèu, que trai las fèbres" (Max Roqueta)
amargalh : ivraie vivace
amargança : amertume (Max Roqueta)
amargant : amer "Que beu amargant Pòt pas escopir doç." (Prov)
amargassat : (petit de la pie-grièche ; (fig imbécile). "Badar coma un amargassat " (Comparason populara clarmontesa)
amarina : osier
amarum : amertume; onde amère "emb l'amarum que borja a grand revòu" (Langlade)
amarvit, -ida (adj) : mobile, alerte, éveillé "Basili èra un bèl jogaire, prim, lèste, amarvit coma l’argent-viu" (Max Roqueta)
amaserar : durcir
amaserat : modéré
amassaire : ramasseur
amassar : ramasser
amatat : accablé "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat" (Langlade)
amb (pron. emb, embé, emé, endé, end') : avec
amb aquò : cependant, néanmoins (pron. emb aquò, en d'aquò)
ambedós : de concert, tous deux " lo Jutge seguiriá, ambedós amb lo sentenciat, aquela Messa" (Max Roqueta)
amblejar : marcher à l'amble, pour un cheval (fig.) : marquer le rythme " a acompanhar au pianò lo film mut e qu’aviá l’ambicion de l’amblejar." (Max Roqueta)
ambrenc : ambré
ambròsi : imbécile " èra lo lord que fasiá, lo pesuc, l’estanciur, l’ambròsi…" (Max Roqueta)
ambulància : ambulance
amelana/avelana : noisette "au temps onte vivián las fadas, d'una amelana sortissiá un prince, un castèl tot entièr…" ( A Guiraud)
amenanças : parade nuptiale, fête de mariage, approche, préliminaires sexuels "Lo bèl temps per las amenanças de l’ase" (Max Roqueta)
ameritar : mériter "nos empacha de retraire coma s'o ameritariá aquela istòria" (Azemà)
amermament : diminution
amermar : diminuer, affaiblir "finiriá ben per n’amermar los poders d’a mesura que s’esperlongariá lo temps de la partida" (Max Roqueta)
amètla : amande "las primièiras ametlas, aquelas que son coma de lach, e que sus un crostet de pan fresc se pòdon ofrir au rèi, se ven a passar per lo camin " (Max Roqueta)
amètla de damas : amande à coque mince "Aver d’uòlhs fenduts coma d’amètlas de dama " (Comparason populara clarmontesa)
ametlon : amande encore tendre, fraiche "de dents tan blancas coma la carn de l’ametlon." (Max Roqueta)
amic, -iga : ami, -ie "A l'amic, lo segren, o lo regrèt. ";"Amic de cadun, amic de digús. "(prov)
amigar : se faire des amis
amiotar : témoigner de l'amitié
amira : point de mire "Lo papach-rós s’anèt quilhar sul canon de mon fusilh. A tocar l’amira." (Max Roqueta)
amistat : amitié "Amb aquela mena d’amistat un pauquet mespresosa que se baila tan plan en aqueles que vos fan pas ombra. O als paures." (Max Roqueta)
amistós : amical, affectueux
amoçar los caires : adoucir les angles "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" (Langlade)
amoçar(s’) / (s’amorçar): : s’éteindre " la nuòch quand los lums s’amoçan los uns après los autres" (Max Roqueta)
amochonar : chiffonner, froisser un papier, le mettre en boule
amodar : disposer, préparer
amodar : mettre en mouvement "li avián aprés a pas despertar de sets qu’aviá res per las amodar" (Max Roqueta)
amodar (s') : prendre ses dispositions pour qqch
amoderar son còp; amoderar son abriva : retenir son élan (Langlade)
amoge, moge : ciste à feuille de laurier
amolaire : rémouleur, aiguiseur de couteaux
amolheirar (s') : prendre femme
amoliment : ramollissement
amolir : ramollir
amòma : amome, nom de plantes comme la cardamome, le gingembre, etc. (Max Roqueta)
amondaut : là-haut, par là-haut, loin au nord…
amont : en haut
amontèl : ammoncellement, monceau "d'amontèls de nèu" (Langlade)
amor (s.m & f.) : amour "L’amor es una perdicion" (G Therond); "Lòngas amors lòngas dolors" (prov)
amòr a (per amòr de) : à cause de
amora : mûre
amora rabalaira : ronce qui s'étend
amoras de bertàs : mûres sauvages
amorçar (amoçar) : éteindre "fins que s’amòrce la reba" (Max Roqueta)
amorejar : faire l'amour
amoroset, -eta : glamour; syn: crocarèu, -èla; voluptueux "es crocarèla"; "es vesida d'un biais amoroset";"lo jorn amoroset e tendre" (F. d'Olivet)
amorosiá (sf) : libido
amorrat, -ada : penché, incliné, le museau sur… "amorrats sus lo ferrat, lo nas dins l’aiga" (Max Roqueta)
amostelir : devenir fluet comme une belette, maigrir; fluidifier
amostelit : maigrichon
amotit : idiot "quante amotit…"
amplejar : élargir "l'embocadura s'es amplejada, es ara un estanhòu" (Langlade)
amplum : masse, étendue, capacité "(la tempèsta) desmarra tot son amplum" (Langlade)
ampola : ampoule
amudar (amudir) : rendre muet, endormir. "aquela set non jamai amudada =cette soif jamais éteinte " (Max Roqueta)
amusar : amuser ; Expr: " s'amusar coma un crostet tras una mala. " = s'ennuyer à mourir
amusatge : amusement, jeu (Sète), jouet d'enfant "enlevèt los amusatges qu’aviá portat la serviciala e, au grand estabosiment de Nadau, n'i’en metèt a la plaça de fòrça pus bèus" (G Therond)
an : an
anar : aller "Ont anaràs fai coma veiràs" (Prov)
anar a Vic cambiar d’èr : partir se changer les idées "Anar a Vic cambiar d’èr.
anar dau còs : aller à la selle (Max Roqueta)
anar per aiga : flotter sur les eaux "se vai per aiga, es una barca o un bastiment" (A Guiraud)
anar sans causa de res : aller sans but
anca (sf) : fesse, hanche “s’asseta res que sus una anca” (Max Roqueta); "aquela dròlla a de polidas ancas".
ancada : fessée
ancas : derrière (sm) "a un polit parelh d'ancas"
anchòia (sf) : anchois "fretar (quichar) l’anchòia” = écraser l’anchois (déjeuner).
anciá (ou ància) : : angoisse
ancola (sf) : contrefort d’un bâtiment
ancora : ancre
andar : avancer, agir "t'ai vist andar" = "je t'ai vu à l'œuvre"
andar : progresser, marcher "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina";"E lo filh, creator de tot çò qu'anda e viu " (Langlade)
andilhon : sillage
andion/andilhon : sillage "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
Andòrra : Andorre
androna : ruelle en cul de sac; impasse; réduit, cachette; caveau, taverne "Batián las egas, e coma fasián aval dins las andronas dels pòrts, jogavan de sòus". (Max Roqueta); " andronas que remandavan a l’èr clar sa sauvagina escura"…(ibid) . …" de las andronas ont se delembra la nuòch. " (ibid).; "Mas presonièr que delembra, fin finala, la sarralha e la clau que ten pas e finís per cantar dins sa trista androna" (ibid).; "Mas i bastariá de tancar la pòrta de son androna" (ibid)
androna de nuòch : : boîte de nuit. (Max Roqueta)
anèl : anneau
anèl de fiança : bague de fiançailles
anèla : anneau "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier)
anelat, -ada : entortilléé, -ée "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt " (Langlade)
anelon d'ai : bague de verre porte bonheur que l'on ramenait de la foire de Beaucaire
anem : allons
anequeliment : inanition, épuisement, anéantissement, consomption
anequelir (s') : exténuer par manque d'aliments, tomber d'inanition; anéantir (s'); (fig) s’estomper, s’évanouir " lo lum anequelit dels ciris dels repausadors abandonats" (Max Roqueta); " De las formigas lo recòrd tèu s’anequeliguèt coma un paure fum" (ibid)
anequelit , -ida : exténué, affaibli, diminué "la bèstia magra, anequelida" (Max Roqueta)
anermassit : rendu à la friche, abandonné
anet : canard. "La paraula umana i lisava sus l’èime coma l’aiga sus l’esquina d’un anet." (Max Roqueta)
Angòla : Angola
angòni : agonie. "La mòrt vertadièra puslèu qu’aquel angòni que non jamai finís." (Max Roqueta)
angròla : lézard gris des murailles. "Se sorelhar coma las angròlas";"prim coma una angròla"
Anguilla : Anguilla (île des Caraïbes)
anhèl : agneau "soi coma las tèstas d'anhèl, rise de mon malur" (Azemà)
animau : animal
animauca : limace "Mai fai l’animauca que lo grilh quand sauta." (Prov)
animaudalha : règne animal "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
anitòrt (= nasitòrt) : cresson, salade sauvage “un grelhon d’anitòr” (Dezeuze)
aniversari : anniversaire
anjonèl : angelot "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha";"espaordissiá l'animaudalha"; "Dins aquela espandida es aquí que s'atròban E varalhan sans fin d'immortals anjonèls." (Langlade)
anjoneta : petit ange
anma : âme
anma e de coret (d') : de toutes nos forces "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
annadenc : année (de l')
annau, -ala : annuel
annegar : déshériter (syn. deseretar)
anombrar : dénombrer
anormenc, -enca : anormal
anovelir : moderniser los pòbles que s'anoveliguèron jota l'espasa trajanenca (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p41)
anqueta : petite fesse
anquièira : callipyge, aux fesses rebondies "diriás Vènus l'anquièira"
antan : autrefois
antar : greffer "Per sant Frocand de mai anta lo se te plai." (Prov)
Antartida : Antarctique
antau : ainsi
antau que : ainsi que "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier)
antau, coma aiçò : ainsi, comme cela, de la sorte
anticalhas : antiquités
antifa (batre l') : vagabonder, partir en voyage à l'aventure sans destination précise; battre la campagne; battre la chamade. "aqueles escachets d’òmes e de femnas batián l’antifa"(Max Roqueta); "lo còr que batiá l’antifa" (ibid)
Antigua e Barbuda : Antigua et Barbuda
Antilhas Païsbassòlas : Antilles Néerlandaises
anuèg (pron.: anuch) : ennui "Coma tota fèsta, aquela de l’anuch e de la languituda" (Max Roqueta)
aor : azur
apais : pré, pâturage "Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu " (Langlade)
apalhatge : paille épandue au sol, litière de paille
apalús : étang "soi estat pescar dins l'apalús"
apanatge : panache
apapaissonar : nourrir "apapaissonar sos ninarèls" (Lydia X de R)
aparar (1) : défendre, protéger " Se cal totjorn aparar dels autres" (Max Roqueta)
aparar (2) : tendre, présenter, parer
aparelh : appareil
apariar : accoupler; égaliser
apariment : apparition; syn: espelison, espelida
apartament : appartement
aparténer : appartenir
apasimar : calmer (v. amaisar)
apasturgar (v r) : rechercher sa pâture " la sauvatgina sortís orlanta de famina, per s'apasturgar" (Langlade)
apatussir (v.tr.) : pâturer (faire)
apausar (s') (+sus) : se reposer (sur) "sus una man sa tèsta s'apausava" (F. d'Olivet)
apautada (sf) : chute sur les mains; "pompe", exercice de gymnastique militaire "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
apautar : agenouiller "Los que son ras d'ela s'apautan" (Langlade)
apegar : coller, afficher, appuyer, infliger, appliquer "una mena de tomba escura ont degús ausa pas pus apegar la man sus una taula" (Max Roqueta); "A lo qu’aclapa lo malur, basta pas que sofrigue, i cal encara apegar tot un aparelh de vergonha que mai encara lo despartís dels autres." (ibid); "una figuièira apegada au ròc a mièja nautor." (ibid)
apegat, -ada : collé, scotché "Èstre apegat coma un cigalon a’nd’ una platana.
apegós, -osa : pâteux, poisseux "l'ibronhàs parlèt d'una vòtz apegosa"
apelar (s'), se dire : appeller (s')
apensamentit, -ida : penseur, pensif
aperaval : là-bas (Max Roqueta)
apès (perdre l’) : perdre pied (Max Roqueta)
apetissat, -ada (adj.) : plein d’appétit “apetissat coma un cadèl de lop” = affamé comme un petit loup (Dezeuze).
apetugat, -ada : épris, -se (adj)
api : céleri "culhir l’api sens caucigar lo grelh" =ceuillir le céleri sans piétiner le germe.(Max Roqueta) Culhissiá l’api sens caucigar lo grelh = il cueillait la branche sans piétiner le germe; far l'api : faire l’idiot."Faguès pas l’api !"= ne fais pas le niais !
àpia (s.f.) : hache (syn.:destrau (sf), manaira)
apial : étai
apialatge : charpente (matériau de ch. : fustalha)
apiejar : appuyer "aquel biais apiejat que prenon las gents quand parlan a un enemic" (Max Roqueta)
apielar : appuyer "E coma a Venécia per lo Lion apielat a la Bibla sus sa colona" (Max Roqueta)
apigrit, ida: (adj) : oisif, fainéant; v. fenhant, fuglòbra…
apilar (apielar) : appuyer " l’esquina apilada a la paret" (Max Roqueta)
apilat, -ada : insistant, appuyé, soutenu " una votz rebalanta e apilada coma l’èra l’uòlh de bèstia que me mirava." (Max Roqueta)
apinhelar / apinhalar : aligner, entasser "apinhalem las botelhas sus lo banc" (Dezeuze); "apinhalàvem de cauquilhatges"
apinhelat : amoncelé, accumulé, entassé comme des pignons dans une pomme de pin. (Max Roqueta)
apitançar : nourrir
aplanar : niveler "Aplanar los ròdols ronhós" (Langlade)
aplanhir : compatir (à cela: "i aplanhir")
aplanir (s') : devenir plan "D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
aplantar (s') : arrêter (s')
aplemponhar : pétrir à pleines mains
aplombar (v.r.) : prendre son aplomb, demeuere en équilibre Diriatz au premièr còp que tòmba Mai pauc-a-pauc mòla et s'aplomba (Langlade)
apoderar de (s') : pouvoir (prendre le)
apoderat : puissant, riche
apodessar (s') : exercer un poids trop lourd sur quelque chose; surcharger, appesantir, aggraver, alourdir "apodessant lo temps malaut" (Langlade)
aponchar : appointer "Aponchar de joncs amb una maça.
aponchar de joncs amb una maça : éléphant dans un magasin de porcelaine (être comme un)
aponchar pas un fus : n'avancer à rien, n'apporter rien de plus, être vain, oiseux, ne servir à rien, n'aboutir à rien. "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond); "– E tròn ! de se desconsolar, aquòs aponcha pas un fus ! " (G Therond)
aponchar pas un fus : avancer à rien (n') "aquí los parlaments aponchan pas un fus; pagatz, i a pas d'autre remèdi."(G de Rodier)
aponcheirar : dresser (se) "Drechs, frònt au ròc aponcheirats " (Langlade)
aponchelar : appointer finement
apondre : ajouter, joindre, juxtaposer "la Federacion Latina que vai lèu-lèu apondre en un mème pòble, libre e frairal, totes los pòbles.." (LX de Ricard); "sus las grèvas copas clinadas s’apondiá lo pes d’una abelha rossa" (Max Roqueta)
apónher : ajuster
apontament : convention
apostèma / apostèmi : purulence, pus, abcès "Un entristesiment de lònga que pren las colors de l’apostèma" (Max Roqueta)
aprendrís : apprentis "siái ton umil aprendrís per la sabentariá" (Dezeuze)
aprene : apprendre, apprendre à connaître "Anem ! daut ! daut ! escala ! apren ton vesinat" (Langlade)
après la fèsta lo fòl rèsta : attention aux lendemains de fête
après la mòrt, lo mètge : arriver après la bataille
après pichet beurem folheta : qui a bu boira
après-dinnada : après-midi
aprestatge : préparation culinaire, recette de cuisine; syn: recèpta "ai pescat la recèpta als libres d'Apicius"
aprigondir : approfondir
aprimar : effiler; amincir, devenir svelte
aprimat, -ada : amaigri, aminci. " aprimat coma un chòt…" (Max Roqueta); "l’ombra aprimada e giganta de las magras pibolas" (ibid)
aprivadar : apprivoiser "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade)
aprobacion : approbation
aprofitar : profiter
apromessa (sf) : promesse
aprometre : promettre "Tras l'abisme, lo luòc d'eternala alegressa apromés au crestian que morís sans pecats" (Langlade)
apropiar : rendre propre, nettoyer. (Dezeuze)
aprovesir : approvisionner "cau s'aprovesir de fartalha"
apugar : appuyer
aquari : aquarium
aquel que se muda Dieu l'ajuda : aide toi, le ciel t'aidera
aquel, aquela : celui-là, celle-là
aquela empega ! : elle est bien bonne ! ; ça alors !
aqueste, aquesta : celui-ci, celle-ci
aquetaire : joueur de fond au jeu de balle du tambourin. (Max Roqueta)
aquí (1) : ici (Adv de lieu); syn: aicí
aquí (2) : voici (adv démonstratif) "aquí mai que mai çò que vese quora me rememòrie" (E Teissier)
aquí dessús : sur ce
aquí que : là où
aquí te quite ! : au revoir
aquí tot! : voilà tout, c'est tout "Quauques noms! Aquí tot! "
aquissar : exciter, héler un chien "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade);“vos aquissetz pas” ! = ne vous excitez pas !
aquò : ça, cela; syn: aiçò
aquò vos vai coma la pèira a l'anèl : cela vous va comme un gant
aquò's pas res : ce n'est rien
ara : maintenant
aradís, -issa : cultivable, labourable
ara-estant (d') : instant (à l') "d'ara estant vene de m'entreténer amb…" (Langlada)
aranha / iranha : araignée
arasat, ada : comblé à ras "lo fluvi arasat per la sabla" (Langlade)
arboç (s.m.) : arbouse (plur. arboces)
arboçàs : bois d’arbousiers
arbocièr : arbousier
arbre baumat : arbre creux
arc de seda : arc en ciel
arca : arche
arca de sciéncia : puits de science "Arca de sciéncia voida de consciéncia. "(prov)
arcandièr : sbire; brocanteur, contrebandier. MR traduit par : baladin " los arcandièrs dau Legat"(Max Roqueta)
arcanièr : arnaqueur. " La Camarga seriá lèu negada per un escach d’arlèris, d’arcanièrs." (Max Roqueta)
arcbalestièr : arbalétrier (Max Roqueta)
arcèli : clovisse (coquillage) "son d'arcèlis dau canau" (expr, sétoise); "L’avenidor, davant el, bada coma un arcèli." (Max Roqueta)
arcèu : arcade, arc d'une voûte "los uòch arcèus dau monument…"
archichau (gall.) (voir: carchòfle) : artichaut
archimbèla : balance
arcolan : arc-en ciel (Max Roqueta)
ardelécia : hardiesse
ardelitge : audace
ardelor, ardença : ardeur, empressement, zèle
ardelós : audacieux
ardent : flamme "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
arderós : fougueux, ardent " Lo vin rajava de pertot e son perfum sauvatge vos arrapava au nas. Era arderós coma una jove bèstia"(Max Roqueta)
ardidament : hardiment "En cadièira dau prècha, ardidament se quilha "(Langlade)
ardidesa : hardiesse; syn: ausardiá "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier);"Per respòndre au sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
ardit! : vas-y! allons! Courage! "Ardit ! Ardit ! de mans, de braces" (Langlade)
ardòu : banc de poissons, foule; syn: "ordòu"
arechament : priapisme, érection pathologique irréductible
aregdiment : enraidissement de la verge débutant l'érection
arelenquir : exténuer
arena : sable; plage de sable "sus l’arena desèrta ont la mar trai coma d’egas sas èrsas avalidas" (Max Roqueta)
arenas (f pl) : guides, rênes, commendes "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
arenc : hareng
arencada / alencada : hareng saur
arenga : harengue "far l'arenga", faire l'éloge (Despuech)
arescle : cadre en bois du tambourin au jeu de balle au tambourin (Max Roqueta)
aret : bêlier "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
areta : arête "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
argelabre : érable " los rius assecats ont senhorejavan de totas sas ponchas l’argelabre e l’arnivès." (Max Roqueta)
argelàs (pron. arjalàs) : genêt épineux
argent : argent "Aver d’argent coma un chin de nièiras."(Comparason populara); "Argent de femna e ben de campana non florís ni non grana. "; "Argent fai pro mas ben passa tot. "(prov)
argentar : argenter, colorer d'argent "la mar argenta de sa gruma las sablas d'aur" (Dezeuze)
Argentina : Argentine
argent-viu (sm). : vif-argent “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
argutatge : argutie " tot un fum de pensars, de rasons, d’arguments, d’argutatges." (Max Roqueta)
aritmetica : arithmétique
arlandièr : pillard, voleur, truand "Que siá la d’un sant o aquela d’un arlandièr" (Max Roqueta)
arlèri : plaisantin, rigolo, sacripan, fanfaron, zigoto, individu peu sérieux, folâtre "ne veguèt un que i semblèt, emai de luònt, lo mens arlèri" (Max Roqueta); "après nonanta nòu arlèris que li avián fach perdre son temps" (ibid)
arma (1) : âme
arma (2) : arme
armalhàs : pain sans levain cuit sous la cendre "signe dau sacrifici, la blanca luna d’armalhàs" (Max Roqueta)
armanacs : complications, chichis "Quant d’armanacs !... " (G Therond)
armanhòla (sf) : lambin, empoté; fainéant; songe-creux. "ne tiraràs pas res, es una armanhòla"; "Qu’es pas qu’un paure pantassaire, una armanhòla"(Max Roqueta)
armari (pron. "armàzi") : armoire
armàs (sm) voir "ermàs" : lande "Tant au bòsc coma per l'armàs " (Langlade)
Armenia : Arménie
armeta (fig.) : revenant, âme de trépassé
arna : mite ."tot aquò marfit, raspat, rosegat per las arnas, damoçat per la polsa e lo temps." (Max Roqueta); "…una poncha de lana manjada a mièjas per las arnas" (ibid)
arnavès : paliure (plante épineuse de la garrigue, "Spina Christi" dont la légende dit que fut tressée la couronne d'épine du Christ)
arnesc/arnés (plur: arnesses) : harnais (pr.) "es un traça d'arnesses"= c'est un incapable
arnivés : jujubier
aronda : hirondelle
arpa (sf) : griffe; patte, serre, grappin; hoyau à 3 dents.
arpas d'estriganha : pattes d'araignée "sas lòngas arpas d'estriganha" (Langlade)
arpassa : griffe "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada" (Langlade)
arpatejar : agiter les mains, les pieds,ou les pattes (pr.), muser, lambiner (fig.), touchailler, triopoter, se débattre; s’agiter vainement. "me semblava que i aviá una ora qu’arpatejava dins lo membre"(Max Roqueta)
arpian : huissier
arquebisbe : archevêque (Max Roqueta)
arquet (1) : arc "mèfi a l'arquet dels arquièrs"
arquet (2) : arc en ciel (Langlade)
arquetar (v tr) : contracter, arc-bouter, tendre comme un arc; façonner; v. gaubejar
arquetat coma un gal : fier comme Artaban
arquetat, ada (adj.) : bandé comme un arc; (fig.) falciforme, en forme de croissant ou d'arc; ajusté, ée, parée, "tiré (e) à quatre épingles "es arquetat coma un gal, es arquetada coma una galina"
arquièira : barbacane
arquièr : archer
arquinejar : arnaquer (Max Roqueta)
arra : pomme sauvage
arrabugassit : rabougri, maladif (se dit d'un arbuste) "La paura umanitat, coma la garrigalha, congrea mai que mai que d'arrabugassits" (Langlade)
arrabugassit, -ida : rabougri comme un arbuste chétif, un "rabugàs"
arrajar couler en abondance; faire rayonner, irradier "La fe congrea lo Sant e lo Sant arraja la fe." (Max Roqueta)
arrancar : arracher (un arbre) "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
arrapar : attraper, saisir, agripper "arrapat es pres" : ce qui est pris est pris. "Çò que te tomba jot lo nas, lo prenes. Arrapat es pres !"(Max Roqueta); " Los buòus de Camarga, arrapats, d’esquina drecha." (ibid);
arrapat, -ada : attrapé; (fig) trapu. "dins aqueles mases arrapats e romans" .(Max Roqueta). "En s’esquichant, qu’èra un pauquet mai arrapat que la sauvatgina".(5b5d)"
arratge (d’) : à flots " plorava d’arratge, secotida de sanglut" (Max Roqueta)
arratge (sm) : rayonnement "Mas l'arratge de l'èr enlucernava e lo cèl èra dur coma un miralh d'estam"(Max Roqueta); " dins l’arratge dau solelh matinièr" = à l’ardeur du soleil du matin (ibid); "dins l’arratge adorable dau Ponent" (ibid)
arrecomençar : recommencer l'annada qu'arrecomença
arregardar : regarder – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
arregassar, v. regassar : écarquiller, ouvrir grands (les yeux)
arremarcar (v tr) : remarquer
arremassit / anermassit : rendu à la friche, abandonné "los camps arremassits" (Max Roqueta); " las vièlhas, maugrat d’ans e d’ans qu’èran arremassidas" (ibid)
arréner/arrenar : éreinter
arrengar / arrenjar : arranger, organiser "Dins ton castèl endimenjat, Que fai la glòria dau trobaire, A la faiçon qu’es arrenjat"(G. Coulazou)
arrengueirar (s') : prendre rang
arrenovelar : reparaître, renouveler "a-n-onte lo printemps chaca an s'arrenovèla" (Langlade)
arrestador : arrêt, station
arrestar : arrêter "Volètz arrestar un fòl? Cargatz-ié una femna al còl. " (Prov)
arribada : (1) arrivée; (2) ration alimentaire d'un animal "Degús sap pas son arribada, Coma ne'n sòrt, coma es intrada" (Langlade)
arribança : arrivisme "tant de miegjornals enfebrats d’arribança…" (Max Roqueta)
arribar (1) : arriver, parvenir
arribar (2) : nourrir
arrièr! : en arrière!
arrocassit : caillouteux "la dralha arrocassida"
arroïnacion : état de ruine "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son arroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier)
arroïnat, -ada : en ruines "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas. (E Teissier)
arromplir : remplir. " son taçon voide, que tornère arromplir." (Max Roqueta)
arronze : ronce "los arronzes, per la garganta" ; "Sos pès descauç sagnavan dels arronzes" (Max Roqueta)
arroquir : pétrifier
arrotinat, -ada : rusé, expérimenté, roublard "avián a faire emb una arrotinada que, aleiçonada coma cau, los menèt tot drech en infèrn"(G Therond)
ars (arç) : paliure, plante épineuse de la garrigue (arnavès) "un ars se teniá au mitan, amb sas magras fuòlhas rossèlas, sas agulhas e sos cròcs."(Max Roqueta)
arsinat : altéré, mourant de soif (Max Roqueta dans une traduction de Lorca)
art (sf) : art "lo musèu de las bèlas arts"
artemisa (sf) : armoise (plt)
article : article
article (2) (articulacion) : articulation (Max Roqueta)
article de tèsta : manchette (d'un journal)
arts (s m pl) : filets (s.m.pl)
asagar : arroser. " Anèt a l’òrt, que lo vièlh l’asagava. " (Max Roqueta)
asaigar : arroser
asard : hasard; syn. escasença
asard (a l’... de) : au risque de “a l’asard de veire petar la lop” (Max Roqueta)
asard Baltasar (a l’) : au hasard et à tout risque. (dans les armes des princes des Baux en Provence, qui prétendaient descendre du roi-mage) (Max Roqueta)
asartar : hasarder
ascensor : ascenseur
ascla : fente ou crevasse de rocher “una ascla de ròc” (Dezeuze); "lo darnièr es una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl." (E Teissier)
asclar (s’) : (se) fendre.
asclassa : grande crevasse "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
asclat : fendu, fêlé, fou; "asclat a vint destraus" : fracassé
ascle : éclat de bois (Max Roqueta)
ase : âne; (fig.) : estomac "un melon que i rompliguèt pro l’ase per i levar aquela sentida de manca qu’anava fins a l’ància"(Max Roqueta)
ase forres (l')… se : du diable si "l'ase forres se ié fau tant de còntes" (R Thérond)
ase negre : croquemitaine "Èstre vilèn coma un ase negre." (Comparason populara clarmontesa)
asenet : ânon
asengar : raccommoder
asenièr : propriétaire de l'âne "A rude ase rude asenièr. "(prov)
asenon : ânon
aserau : érable "podèm somiar dau Canadà davant l’Aserau" (Max Roqueta)
asimant : aimant
asirança : haine. "L’asirança, au fins fons dels èstres entredormits, desmenava sas sèrps. " (Max Roqueta)
asondar : inonder
asondat : inondé
aspic : lavande "Bèlas matas de garda-rauba, frigola, aspic, doces perfums",(G. Coulazou)
aspre, -pra : âpre, rude, dur, anguleux, caillouteux
aspresa : âpreté
assabentar : informer
assabentat : connaisseur
assaborar : (sens occ. général) assaisonner, donner du goût; à Mtp pour l'occ.norm. "saborar" = savourer
assassin (sm) : assassinat, échauffourée, mêlée, pagaille "Aquò finiguèt per una batèsta, un assassin." (Max Roqueta); " aquel rebaladís deguèt faire un bèl assassin" (ibid)
assecotir / assecutar (s’) : se poursuivre "Antau, sus fons de cendre s’assecotisson los rebats" (Max Roqueta); "las alas grandas d’aquel molin non jamai finissián de s’assecutir sens jamai se rejónher" (ibid)
assedar : assoiffer, exciter la soif
asseguit de : suivi de
assegurar, segurar : assurer, certifier, affirmer
asserenar : rasséréner
assermat, -ada (adj) : séché
assetar (s') : asseoir (s')
assetons (d') : assis -ise
assimbelar : en faire accroire
assolar : consoler e l'avètz benesida e l'avètz assolada
assolidar : réunir solidement, consolider; affirmer, assurer. "deman a la velha s'assolida" (A. Marqués)
assornir : assombrir
assostat : caché "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats" (Langlade)
assucar : assommer " Voide èra lo cèl ont s’assucava a cercar la fònt de tota causa" (Max Roqueta); "nos vas assucar perqué menas coma un cabord" (conv.)
assujetir (Al: assubjectir) : redresser "Las còrdas, mai, se retorcisson, E las quilhas s'assujetisson " (Langlade)
assupar (s') : heurter tête contre tête à l'improviste (syn.: se supar)
ast (sm) : broche ; lance. "l’ast azardós de quauque sordat pantassaire" (Max Roqueta)
asta : broche
astabordir : abasourdir; v. estabordir
aste : manche d'outil; broche à rôtir; lance "quau vira l'aste / non ne'n taste / quau lo remena / l'entamena" (Proverbe);"Lo lebraud es pelat e tot. Vau dire a ma maire de lo metre a l’aste" (G Therond)
asterlòg / esterlòg : astrologue, huluberlu
asteroïde : astéroïde, v. estelon
astrada : destin
astram : firmament étoilé (syn. estelatge)
astrant : étoilé "lo cèl astrant" (ARF)
astre : astre
astrièr : gaufre
astrilhon, astrilhona : starlette, syn: esteleta
astronauta : astronaute
astronomia : astronomie
astruc, -uga : chanceux (adj.); veinard
astrugar : annoncer une heureuse nouvelle
asuòlh : horizon, panorama
atalatge : attelage, remorque
atanben (pron: atabé) : aussi "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
atapar : couvrir; (paupières) clôre "m'atapa amb son mantèl"; "sa parpèla es atapada" (F d'Olivet)
atarit, ida : tari ("la sòrga atarida")
ataüc : cercueil, tombeau
ataular : attabler "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
ataular (faire) : déstabiliser, renverser. "Lo bèl èstre de rason, aquel que lo plec d’una fuòlha de ròsa pòt faire ataular o desforviar de son camin." (Max Roqueta)
ataular (s’) : tomber, verser (charette) "la muòla qu’aviá lisat s’ataulava sul flanc" (Max Roqueta); " caliá pas, per anar tròp redde, faire tot ataular" (ibid); "una armada que degús au mond la posquèt pas ataular." (ibid)
ataut : géant, colosse "nòstra maire natura aubora ençai enlai d'atauts d'estampadura tala que los avauç n'an pas èime de tot" (Langlade)
atebesir : attiédir "laissèt sa bièrra atebesida"
atemperat : modéré, modeste
atencionat, -ada : attentif
aterrat : planté solidement sur un support "aterrat sus ton ròc" (G Coulazou)
aterrir : atterrir
atessar : allaiter
atestir : exposer "atestir sas idèas"; "atestisson que volèm copar la França" (Tortolon)
ateunir : aténuer, affaiblir
ateunit : aminci
atge (gall. pour: edat) : âge
atieirat, -ada : aligné, -ée "Dolmèns et menirs atieirats" (Langlade)
atifet : accessoires élégants
atindat : translucide; rendu translucide? (en parlant de l'esprit, de l'èime) Lydia X de R
atiradís (sm) : attraction
atiralhièr : attirail (Max Roqueta)
atissaire : excitant. "sabe pas masqueta tan crudèla, tan atissaira coma una masqueta de carn viva" (Max Roqueta)
atissar : exciter, agacer "Niqueta, de l’aubèrja dau Lion d’òr, e Tisana, lo factor de las pòstas, atissats a-n-una partida de damas que jamai non finís, son los sols d’ataulats " (G Therond)
atissós, -osa (adj) : irritant "E ben, dau ridelàs atissós que l'alassa Per vautres vau sarrar los plecses negrejants" (Langlade)
atitolar : amadouer
atmosfèra : atmosphère
atrabalhit, -ida : laborieux, -euse
atrabalit/atrabalhit, -ida : laborieux, occupé, ardent au travail.
atraire : montrer de l'empressement
atraversar : traverser "Atraversem lo masatge de Sant-Matieu, agandiguem nos jusqu’au mas de Sant Aunés bastit en plen bòsc" (E Teissier)
atricar : émotter
atrivar : attirer "Lo Marquès èra vengut en Camarga atrivat per quau, per qué, o sabe pas." (Max Roqueta)
atrobar : trouver "Lo que ven dau miegjorn quita castèl e bòria, A-n'onte los planhents atròban nòble còr, " (Langlade); "Lo menan a Minòs: aqueste sabiá pas s'atrobariá dins sa cervèla una pena tota novèla per paga d'aquel novèl cas." (G de Rodier)
atropelar : attrouper "los vesiá s’atropelar coma d’estornèls" (Favre)
atrussaire : destructeur
atuament : carnage
atubar : attiser, allumer "lo fuòc s'atubava"
atudar : éteindre; syn. damoçar, escantir
atupiment : prostration
atupir : réduire au silence, prostrer "la vida… atupida dejot la sorelhada immensa" (Dezeuze)
aturar : se tarir, s’arrêter. " Quand s’atura dins lo sablièr, lo peçuc darrièr de la sabla fina…" (Max Roqueta); "E la fònt, s’òm vòu pas que s’ature, la cal pas jamai daissar de rajar" (ibid); "una votz despuòi de sègles aturada." (ibid); "Dau fuòc d’estiu aturadas / las fontetas retiradas / en la frescor de la nuòch" (ibid); fònt aturada = source tarie.
aturgament (s.m.) : joute; les joutes (jeu) : las ajustas.
au còp : ensemble, à la fois "Son agandits au còp pròche de la piucèla " (Langlade); "l’agach perdut, au còp, e sobeiran sus l’èstre" (Max Roqueta)
au drech : en ligne droite "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au galís : en ligne oblique "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
au luòc de : en guise de "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
au mai… au mai : plus… plus "Au mai mèrda òm bolèga, au mai pudís. "(prov)
au- per o-: audor per odor, aunor per onor, etc… prononciation locale à éviter dans l'écrit
au premièr còp : à première vue "Diriatz au premièr còp que tòmba " (Langlade)
auba (1) : aurore
auba (2) : peuplier blanc.
aubanòu, -òla : auroral
aubé (òc-ben) : certes
aubèca : aubier
aubèrga : auberge, syn. lotjada
aubergament : hébergement "la question de l'aubergament dels malautes"
aubèrja (aubèrga) : pêche de vigne. (Max Roqueta)
aubeson : quartz opaque
aubeta : aube, pointe du jour "E los fièrs Majoraus dins l'aubeta rossèla, Fusan coma lo nívo' acotit per lo vent: " (Langlade)
àubia (s.f.) : broutilles, futilités, choses sans intérêt (syn. senserimbalhas s.f.pl.)
aubilha : belle fille, beau brin de fille "e s’afortiguèt dins son penjal per aquela bèla aubilha…"(Max Roqueta);"a tan polida aubilha"…(ibid). …estime melhor una bèla aubilha coma vos… = je préfère une belle plante comme vous…(ibid)
auborar : lever, dresser, élever, surélever "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aubrada : frondaison "dau camin de Nebian e sas verdas aubradas, nos avengue jamai de faire l'abandon" (Ch Gros)
aubrada : frondaison "dau camin de Nebian e sas verdas aubradas, nos avengue jamai de faire l'abandon" (Ch Gros)
aubrada (ARF) : lieu planté d'arbres verts
aubram (sm) : arbres (m pl), futaie "l'ombra desparaulada dau vertuós aubram" (Langlade)
aubrariá : forêt; v. bòsc ; sèlva ; boscàs
aubre / arbre : arbre "Quand l’aubre es tombat Tot lo monde corrís a las brancas." (Prov)
aubre dau destrech : vis de pressoir
aubre de macabèu : arbre de macchabée "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda " (Langlade)
aubrespin (s.m.) : aubépine
aubricòt : abricot
auca : oie
auça : dune "las auças que la mar a'mpilonat (Langlade)
auçada (sf) : taille, hauteur, grandeur "una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada" (E Teissier); "a doas fes l'auçada d'un òme"; "vran ! d'aquela auçada Se trai d'un vam au fons dau vau " (Langlade)
auçar : lever, élever, hausser
auçat, -ada : élevé; syn. autenc, a (adj)
aucèl : oiseau
aucelar (s') : hérisser (s')
aucelàs : oiseau de proie
aucelet : oiselet "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade)
aucelilha : oiseaux (les)
aucelina : oiseaux "Sus los pins, sus los ifs a lòga d'aucelina Las ratapenadassa' agriponan sos cròcs " (Langlade)
auciseire : meurtrier
auçura : coteau (v. sèrre, puòg, truc, costal, etc…)
auçura (l') : hauteurs (les)
audós (adj) : parfumé, e
auga : algue
augon : algue marine
aujòl : aïeul
aujolet : vieillard
aula, voir ola : marmite, pot
aulesa : malice
aumelon : houblon sauvage
aumenança/omenança : hommage "mandam nòstra omenança als felibres de Vòus qu'un même aflat carcina" (J Ch-Brun)
aumòina : aumône
aunit -ida : vitupéré, honni
aupilha (sf) : les alpille, les contreforts montagneux "Dins l'auba lo quatren dòrs l'aupilha s'aubora Tot coronat de nèrta e de rams e de flors" (Langlade)
aur : or "La clau d’aur dobrís totas las pòrtas." (Prov)
aura (sf) : vent
aurada : tempête
auragan : ouragan
auratge : orage
aurejar : venter
aurelha : oreille
aurelheta : pleurote
aurenc; -ca : vermeil
aureòla / auriòla : auréole " una mena de treslús qu’i servís d’auriòla. E que barbela doçament."(Max Roqueta); …" mon auriòla d’estelas e la luna.(ibid)
auret : zéphir "al doç auret la flor s'espelissiá" (F d'Olivet)
aureta : brise "dins un alen d’aureta freja" (Max Roqueta)
aurièira : lisière, limite " lo mond escur, gigant, espaurugant e sens aurièiras".(Max Roqueta); "…lo silenci sens aurièiras de l’estiu." (ibid).; " Dins sos uòlhs s’espandís tot un cèl avenidor, dins sa fonsor sens aurièiras." (ibid)
aurièira (ora de l') : aube, point du jour, heure de la rosée
aurigan (origan) : origan " d’aurigan, aquela majorana qu’aicí ven granda e que sembla pas, quand la culhissètz, qu’aguèsse fòrça odor." (Max Roqueta)
aurimant : métal enchanté; aimant "se sarran a bèles paucs. Coma fai dau fèrre l’aurimant"; "Vau la calelha a la man en cèrca de l'aurimant. per un ermàs d'òssa blanca" (Max Roqueta)
aurin : doré
auriòl / auriòu : loriot (oiseau) "…l’ulhauç de seda e de jacint de l’auriòl "(Max Roqueta); "Passe, ulhauç d’òr en la rama / faula dau mond / sul bonur bòrnhe de l’amor / autra faula de vida" .(ibid).; …"l’auriòu estranh, vestit d’aur e qu’aima se rescondre de tot agach".(ibid)
auripèla : érésypèle
auriscle : orage
auritge : orage "Liures per l'obrason, e frairejan totjorn per sostar los auritges" (J-Ch Brun, in Le Félibrige Latin 1898)
auriu : fougueux
aurós, -osa : venteux, -euse "Ai, coma fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
aurotge : ombrageux, farouche, sauvage
ausadís : téméraire, qui ose beaucoup
ausar : oser "Es a cò de Jan de Cròia que n’ausa pas a sortir."(cançon)
ausard, -a : audacieux; syn. ardelós
ausardiá : audace, hardiesse; syn: ardidesa
ausida (d') : tout de suite, aussitôt
ausidença (d') : digne d'être exaucé e se mon vòt es d'ausidença
ausidor : tympan de l'oreille, oreille
ausir : entendre
ausit dire : on-dit, rumeur "Ausit dire vai pertot. "(prov)
aussent : absinthe
aut : haut (syn. naut); per d'aut quicòm: par dessus quelque chose, au dessus de quelque chose
autan : mirage sur la mer "ont en temps siaud vesiá lusir l'autan" (Langlade)
autar : autel
autbòi : hautbois
autciprés : cyprès "un autciprès fosc e linde s’enauçava coma una flamba sacrada"(Max Roqueta)
autenc, a (adj) : élevé; syn: auçat, -ada (adj)
autime, -a : souverain, souveraine (Chassary)
autís, v. otís
Autisme (l’) : le Très-haut
autobús : autobús
automobila : automobile
auton : automne
autonada : durée de l'automne
autonar : refleurir en automne "coma un aubre qu'autona e que fai quauque flor"
autorota : autoroute
autreg (prononcer"awtré") : octroi, poste de douane
autura : hauteur, massif montagneux "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? ";"...un sèrre, onte la natura a talhat, d'un costat, l'autura coma un paret"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
auturas (las) : hauteurs (les) "l'aigassa au celèste et de las auturas " (Langlade)
auturós : hautain
auvari : accident, sinistre, ennui, incident, adversité, désastre . MR utilise ce mot au sens de tumulte "avèm tengut tèsta a l'auvari" (Azemà); "Dins lo revolum d’auvaris de tota mena que m’assucan" (Max Roqueta); "Mas l’auvari que detràs sa cara lisa revolunava dins son sicap, finiguèt que gisclèt." (ibid) "…èra l’auvari de tot un mond que lo moviment a pres dins sa man de tempèri" (ibid) ; "Era pagat per saupre que la colèra, l’auvari, la batèsta repausan totjorn pregondament ensepelits, mas lèst a mòrdre, en un nis de silenci e de patz".(ibid); "un auvari de jaupaments".(ibid). "Per la fenèstra dubèrta, s’ausís l’auvari d’una fin de nòça : rires, cants" (ibid)
auvaris : dégats "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" "De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade)
auvarum : tumulte, dommages "giscladas d’auvarum e de sang, qu’es lo païs acostumat dels òmes." (Max Roqueta)
aval : là-bas (syn.: enlai); en bas
avalida (sf) : horizon lointain "espia l'avalida"
avaliment : anéantissement, disparition. "Lo còr i batiá mai redde quand se demembrava antau dins la mirada e lo vertolhon de son avaliment." (Max Roqueta)
avalir (s') : disparaître, se disperser "Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. ";"Lo tropelet testard fugiriá la pargada e dins l'immens apais s'avaliriá benlèu ""De qu'es aquò ? La mar aicí 'n aquela autura ? " (Langlade); "la sèrp s’avaliguèt dins las èrbas" (Max Roqueta)
avalisca (qu')! : zut! maudit soit !
avalit : détruit, usé, abîmé, anéanti "la cara avalida per un maucòr qu’aviá plan la color de tot aquel ostau." (Max Roqueta)
avalorar : évaluer
avançar : avancer
avanèl, -èla : coquet
avapor (sf) : vapeur (Langlade)
avar (s. m. et adj) : avare “avaràs coma un chin” (Dezeuze)
avaus ; avausses (m.pl) : chêne vert épineux (Quercus coccifera chêne-kermès) petit chêne bas de la garrigue qui vous griffe les mollets; généralement désigné au pluriel: los avausses (m.pl) "Son nom latin botanique est Quercus coccifera, et semble faire l'unanimité des botanistes depuis longtemps : c’est bien le chêne "porteur de cochenilles". Son nom occitan le plus répandu est avaus (prononcez [avaous], et [abaous] en languedocien), tant en Provence maritime qu’en Languedoc (où il existe aussi la variante avals, prononcé [abals]). Il se nomme agarrús en Provence intérieure, et un autre nom languedocien répandu est celui de garrolha [garrouillo], à cause de son usage que nous verrons plus loin. Garrús est aussi un des noms de Ilex aquifolium, "le grand houx", aussi épineux que lui. Et nous avons vu que le nom latin de l’yeuse est ilex : autant en botanique qu’en langue occitane, on tourne en rond entre "chêne" et "houx"..." ( J Ubaud) "las pèiras li rodavan jos lo pè, e mai d'un còp, se n'anèt d'esquina volar dins una mata d'ars o d'avausses que sa rauba ne foguèt estripada e que la sang li veniá d'en pertot" (Max Roqueta). Expr: "una barba d'avaus" n’appelle pas le baiser sur la joue, et quelqu’un "d’agradiu coma un avaus", agréable comme un kermès, n’est pas d’un commerce agréable... (J Ubaud) "
avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira : étendue de chêne kermés "Ces étendues de kermès sont nommées en occitan avaussada, avaussièida, avaussièr, avaussièira et ont donné de nombreux toponymes difficilement reconnaissables au premier abord, pour qui ne connaît pas l’occitan, car ils ont souvent été travestis dans la transcription française : Les Baussarèdes, La Valsière, Balsière, Les Abalsèdes, L’Avalsié. Comme on l’a vu plus haut, il y a encore mécoupure et La Valsière est en fait L’Avalsière " (J Ubaud)
avelana : noisette "Un pichòt gran de blat m'abonda.Una avelana me fai ronda." (G de Rodier)
avenar : sourdre
avencir : triompher, vaincre "e l'escur avencís "= l'obscurité triomphe; "L'escur es avencit, l'abisme ara es en ròia " (Langlade)
avencit, -ida : vaincu
avenença : grâce, amabilité "Era tot avinença. Cortesiá" (Max Roqueta)
avenent (1) : gracieux, aimable
avenent (2) : futur "Per el las raças avenentas Saupràn las causas surprenentas Que s'es vist i a mil e mil ans. " (Langlada)
avenidor : avenir " l’avenidor, aquò’s l’agre dels innocents. O de los que lo fan." (Max Roqueta)
avenir : advenir, parvenir " i avendrà se res la tanca " (Langlade)
aventada (s.f.) : arrivée
aventura : aventure
aver (sm) : troupeau
aver (v. tr.) : avoir (local. avudre, avedre, agudre, etc..) "Que n’a, ne vòl." (Prov)
aver tengut de : cesse (n'avoir pas eu de cesse de) "nos an tengut de repetir aquelas messòrgas"(Azemà)
averacion : vérification
averar : vérifier, expertiser
avergonhar : humilier, faire honte "ton bresilhar avergonha los aucèls" (L X de Ricard)
avèrs : pente exposée au nord (syn. Ubac)
avertadar : constater, avérer
avi : ancêtre
aviat : rapide, éveillé, qui va vite, qui comprend vite, subtil, fin.MR traduit par : intelligent ou délié "Te crese mai aviat qu’o semblas." (Max Roqueta); " N’endevinhavan l’èime fòrça aviat." ; "son èime tant aviat e cortés"; (ibid)
avinença, avinet, voir avenença, avenent
avion : avion
avís : avis; syn: vejaire, avejaire
avisa! : attention (interj.); syn: mèfi, gara "gara lo brutau", attention c'est un violent
avitalhar (v. tr. e r.) : nourrir
avivar : éveiller
avivat, ada : actif, plein de vie
avudre v. aver
avugle : aveugle; v. bòrnhe; (littér.) cec ; òrb
azardós : aventureux "sa tropa de guerrièrs azardoses"
azurin, -ina : azuré "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
B
babarauda : L’abbé de Sauvages, dans son dictionnaire, parle d’un manteau de deuil à capuche en usage à Montpellier au XVIe siècle, qui permettait de cacher ses sentiments pendant l’enterrement. (Max Roqueta)
babaròta : blatte, cafard. "Son reis dau mond coma la babaròta jos sa lausa." (Max Roqueta)
babina : babine
babòt : chrysalide, larve, nymphe du ver à soie, gros ver, ver du papier "son uòu un jorn espelís. E dau babòt giscla una abelha d’aur." (Max Roqueta); "Se sentissiá voide coma lo cocon quand lo babòt s’es deslargat" (ibid);"Tot un mond barbotissent coma d’eissams de babòts sus la puruléncia dau poder." (ibid); " Los vielhs pergamins, rosegats per las furas o adornats de camins tòrces que, dins son espés, s’i fan los babòts" (ibid)
baca (sf) : déversoir
bacanal : tintamarre "es lo moment de faire bacanal"(Dezeuze)
bacanal / bacanau : vacarme, brouhaha, bacchanale.
bacèl : battoir de lavandière; coup brutal
bacèla : jeune fillette
bacelar : frapper, cogner, battre; syn. : tustar, picar "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta"; "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bachàs : flaque, trou d'eau morte
bachòc, voir: bajòc)
bachocada, voir: bajocada
bachuchada (sf) : bousculade, typiquement dans un jeu taurin camargais
badada (a la) : la bouche ouverte "Amai n'arriba, de cacilha: Crocòdils pres a la badada"
badadís : béant
badafiar v. badalhar (Langlade)
badaire : badaud
badalhar : bâiller; s'ouvrir "Badalhar vòl pas mentir : vòl manjar o dormir"(prov)
badalhon : baillon
badalhonar : baillonner "aquela vertat, de tant de temps badalhonada…" (Max Roqueta)
badar (1) : béer "Dins lo granit badan d'asclassas " (Langlade)
badar (2) : regarder en béant, ouvrir la bouche, béer, bader " Badar coma un cocut." (Comparason populara clarmontesa)
badar coma un agaçon : béer aux corneilles, être bouche bée
badas (de) : inutilement, pour rien, en vain
badat (per) : pour rien (Max Roqueta)
badinaire, -ra : moqueur, plaisantin
badinam pas : ce n'est pas de la petite bière "Un lebraud ? mès badinam pas ! Chanjariái ben per mon gigòt." (G Therond)
badinatge : badinage
badòrca : tannière, trou béant
bafràs : empiffrage (Max Roqueta)
baga d'esposiu : bague de mariage
bagadèla : nœud coulant; nœud de ruban
bagassalha : troupe de polissons, de débauchés, de gens de rien (déf: Mistral, TdF) "tota la bagassalha d'Eòl (los vents) revolumèt en torbilhon" (Favre)
bagassariá : débauche
bagassejar : fréquenter les lieux chauds
bagatges : bagages
baia : baie
bailar, balhar : donner; syn. : donar
baile : surveillant, meneur, chef de groupe "Lo baile, orlant, sarra los ponhs" (Langlade)
bailejaire : dirigeant
bailens (m pl) : langes, couches-culottes pour bébé; v. braiòt
baissa : base, partie basse; pays bas, creux de terrain marécageux ou inondable "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa";"Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
baissau : basse plaine "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
bajaula : bajoue " s’èra pas estat las bajaulas de nòstre òme, la casqueta d’aur li seriá tombada sus lo nas. " (Max Roqueta)
bajòc, voir: bajòco
bajocada : folie, extravagance "L’opérateur”, la bachocada mai descabestrada que se pòsque engimbrar per vos bailar idèia de çò que pòt èstre lo libre camin de la creacion." (Max Roqueta)
bajocada : bizarrerie.
bajòco, -ca : stupide, absurde, très bizarre, farfelu (bajòc en occ. norm, bajòco en mtp) "…èra un jòc al còp esterlucant e bachòc" (Max Roqueta)
bala : balle ; ballot de marchandises
balajum : brouhaha
balanç : balancement; équilibre
balança : balance
balançadoira : balançoire
balandra : bascule
balandrat : balancé "siatz aquí, balandrat e bolegat au bot d’una còrda…" (Max Roqueta)
balar : danser
balarin : danseur; baladin "Balarins de farcejada, desforviats dins lo grand mistèri de la mòrt." (Max Roqueta)
balarina : ballerine
balauseta : alouette (à Sorbs) v. lauseta; alauseta
balcon : balcon
balena : baleine
balèstra (sf) : arbalète.
balestrièr : arbalétrier, le Sagittaire. (Max Roqueta)
balet : perron (Max Roqueta)
balhar/bailar (v. tr) : donner; syn. : donar
bana : corne
banana : banane
Banarut : le Capricorne (constellation) (Max Roqueta)
banarut (ou manjaperas) : capricorne (insecte) "lo manjaperas passa pus / crocat a sas longas banas / e coma portat dins l’èr / en la solemnitat de sa volada." (Max Roqueta)
banasta : panier "l’idèa te pren de l’escampar a la banasta" (Max Roqueta)
banastada : quantité (fig) ; (litt) contenu d'un grand panier "una banastada d'autres grands personatges" (Azéma); "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier)
banaston (1) : corbeille
banaston (2) : porteur de seaux aux vendanges. "Caçòla que fai banaston vai de la còla a la carreta" (Max Roqueta)
banatge d'un cèrvi : ramure d'un cervidé (Langlade)
banc : banc
banca : banque
bancada : masse nuageuse "lo nívol escala en bancadas fumosas" (Langlade)
bancau : gradin, banquette, replat du paysage "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
banda (de raubaires, de galapians) : bande (de voleurs, de garnements)
bandada : ivresse, cuite
bandar (se) : se saoûler
bandat : enivré "Estre bandat coma una raqueta." (Comparason populara clarmontesa)
bandat : ivre, éméché
bandat a clau : ivre-mort
bandida : "bandido", lâcher vespéral des taureaux dans les rues du village pour qu'un groupe de cavaliers les ramène aux près". "La bandida, lo retorn dels buòus a las pradas, a la sansoira"…(Max Roqueta)
bandièira : drapeau
bandiment : déploiement
bandir : libérer, relâcher, bannir au loin; déployer, lancer au loin, laisser partir au loin exiler, "Maurice Faure, devengut ministre, bandirà sa circulària sus l'istòria locala ";"e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís""A bandit son chival dins la palun"; "A bandit la còla e camina" (Langlada)
bandir (se) : se retirer, s’exclure "…tot lo vilatge ont finisse de viure s’es bandit." (Max Roqueta)
banejar : monter les cornes "Banejar coma las cagaraulas quand tròna." (Comparason populara clarmontesa)
banh : bain
banhadoira : baignoire "sola e destemporada, una banhadoira que sa blancor trelusissiá estranjament sus l’èrba rasa" (Max Roqueta)
banhar : mouiller "Que vòl de pèis que banhe l’arpa."; "Tota l’aiga que nos deu banhar es pas tombada" (Prov)
banqueta : canapé sans dossier
banqueta (sf) (2) : quai (syn. cai, trepador) "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
banut, -uda : cornu (pr.); cocu (fig.)
baralh : agitation, bruit confus "…la paura ela jai entre flaquitge e baralh." (Max Roqueta); "lo resson creissent d’un barralh" .(ibid)
baralh (en) : pêle-mêle "Percipita sos creis sus lo brasàs que rena / escopís e repoja e mes tot en baralh. " (Langlade)
baralhar sos patacs (faire) : payer en argent sonnant e trébuchant "mès cau que dins aqueste cas faça baralhar sos patacs" (Favre)
baralhejar : fureter, vagabonder. "Que venga pas encara baralhejar a l’entorn dau mas…" (Max Roqueta)
baranda : balustrade
baranha (sf) : haie vive, clôture (syn. randissa); baratin, paroles oiseuses (ARF)
barba : barbe "Papièrs parlan, barbas calan." (Prov)
barba (far la) : se couvrir de moisissures filamenteuses
barbada : serment de vigne avec des racines pour la plantation.
barbajòu : joubarbe
barbarilhar : écumer "barbarilha coma un chin enrabiat" (Langlade)
barbassit : barbu qui a une grosse barbe (adj)
barbasta : gelée blanche "l’èrba rasa cramada per la barbasta". (Max Roqueta)
barbastar : gelée (faire la)
barbelar : palpiter, panteler, désirer "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla " (Langlade)
barbelejar : griller d’envie "la Veusa Quin, que barbeleja de se maridar" (Max Roqueta)
barbena : racine d'une fleur
barbòcha : barbu, vieille barbe
barbotinejar : bredouiller, balbutier
barbotir : bredouiller, chuchotter, marmonner. "barbotiguèt tres mots de desencusa"; "una vièlha sucèla barbotissiá entre sas dents" (Azemà)
barca : barque "A la femna coma a la barca, torjorn i a a faire quauque ren. "(prov)
barcada (s.f.) : vaisseau (contenu d'un)
bard : dalle de pavement
barda (sf) : bât "un asenet que pòrta estacats a sa barda dos barrius" (Dezeuze)
bardòt : mulet résultant du croisement d'une jument et d'un âne; âne non castré. Superlatif pour âne.
bardotàs : grand nigaud "Lo bardotàs parlava adejà de s’anar negar." (G Therond)
barenc : ravin (Max Roqueta)
bargilhar : babiller (oiseau)
barjacar : bavarder à tort et à travers "Cocomèla, que se resèrva per lo lebraud, fai pas que barjacar entrament que los autres son afecionats au trabalh de las dents. " (G Therond)
barjaire : bavard, hableur
barjar : babiller
barnatge : fouillis (de végétation)
baron (sm) : ver du bois.
barquejaire : nautonier "Caron lo barquejaire esparnha pas digús; anèssetz pas demandar crèdit "(G de Rodier)
barquet : petite barque, chaloupe
barraban : trafiquant "un coquin de gascon, barraban, contaire de sornetas, marchand de mocadors, de fiu e de bonetas, trapèt son mèstre per aicí" (U Cadilhac)
barraca : bernique "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!" ( G Therond); "barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una rason." (G Therond)
barral : tonneau de transport de vin
barral destapat (se n'anar coma un) : s'en aller à vau l'eau
barralet : tonnelet à vin de 1 litre
barralh : remue-ménage, voir varalh
barralièr : porteur d'eau " malur ! Lo grand roncaire De barralièr deven gelaire" (Langlade)
barranda : ravin (Max Roqueta) " Se crenhissètz pas calavencs e barrandas que son l’ordinari de mon camin"(Max Roqueta)
barrar : fermer
barrar boca : fermer la bouche, faire taire "per barrar boca als gents que parlan tròp" (Dezeuze)
barratge : barrage
barrejar : mélanger "la raça de buòus vièlha, e pas encara barrejada, aviá banas en lira…" (Max Roqueta)
barri : rempart ; (fig. par extension) faubourg, pourtour "Ben fin seriá lo que poiriá dire onte s’acaba lo ròc et onte començan los barris [dau castèl]" (E Teissier); "La (mar) maugrat quauques auvaris, lecava los barris (dau volcan)" (Langlade)
barricòt, barriu : baril
barrilh : baril "Quand tròna en abril prepara ton barrilh." (Prov)
barrol, v verrolh : verrou E lo barrol de ta guerita Per el se desfai sans esfòrç.
barrolh : barreau de chaise (aux Matelles)
barrollar, voir: barrotlar : voyager " lo mond, despuòi qu’a bèlas encambadas i barrollas…" (Max Roqueta)
barròsti : gros gourdin, massue (v. calòs)
barròt : gourdin, gros bâton (v. calòs) "prèsta-me ton barròt, que castigue aquel bardòt"
barrotlaire : vagabond.
barrotlar : rôder (var. barrutlar)
barrutlaire : rôdeur,errant, vagabond "sul camin de lutz ont Chaplin se n’anava, etèrn barrutlaire, de son pas d’auca grèva, tot fasent vironejar lo jonc de sa gingla"(Max Roqueta)
barrutlament : roulement sonore "de barrunlaments de calada" (Langlade)
barrutlar : rôder; tournoyer "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
bartàs : fourré
bartassièr : bruant (oiseau)
barutelar : brailler, parler haut et mal
bas : bas
basa : base "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze)
basacada (sf) : bouleversement "Davant parièira basacada, De festejar n'a pas lo vam. " (Langlade)
basacle : fatras, ammoncellement "de gibièr mòrt quante basacle" (Vivarès); "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle " (Langlade)
basadic : basilic
bascar : jacasser
Bàscol : Basque
bassacat, -ada : entassé, -ée
bassaquetas : bourses, scrotum
bast : bât "Aquò vos vai coma lo bast a l'ase."(prov)
bastança (a) : suffisamment "una idèia a bastança larga" (Max Roqueta)
bastar : suffire "basta coma aquò"; "basta d'un colhon e tot vai de travèrs";"l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn"(Max Roqueta)
bastard, a : bâtard, e
bastiment : bâtiment
bastir : construire
baston : bâton "Èstre aquí coma un baston vestit.
baston de Sant Jaume : rose trémière. (Max Roqueta)
bata : sabot d’animal " las batas de la muòla…" (Max Roqueta)
batalhatge : conflit "aquò se faguèt pas sans fòrça batalhatge." (G de Rodier)
batanaire : foulon
batas (s.f.pl.) : sabots (d'animal)
batedís : panaris
bategar : palpiter
bateire : guerrier "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
batejalhas (f. pl) : baptême (fête)
batejar : baptiser
batesons de còr : palpitations
batèsta : querelle, rixe, bataille
baticòr : battement de cœur, émotion
batièr : sonore "van s'espotir contra lo ròc batièr" (Langlade)
batièr (uòu) : œuf avorté " sus l’uòu batièr d’un Dinosaur ."(Max Roqueta)
batifuòc : briquet
batisme : baptême (sacrement)
batissons : chaussons
batre : battre, parcourir "a batut tot lo país per lo cercar"
batre l’antifa : battre la chamade. "Lo còr i batiá l’antifa." (Max Roqueta)
batuda (sf) : tâche, séance de travail; battue (chasse); période de travail, tâche à accomplir "Sa batuda, antau marcada, la menèron d'aquel biais" (Azéma) "Dins lo bòsc van far la batuda Los autres emb lo majorau " (Langlade)
baubòcha : blague "m'anatz contar quauque baubòcha" (A Guiraud)
bauca : herbe graminée sauvage; prairie de graminées sauvages "la bauca, l’èrba dels sègles, l’èrba etèrna, etèrnament usclada, etèrnament gelada, e que sempre lèva jos la pluòja o a l’arrage dau solelh, lo vam vertuós de son creis, confle de la saba escura butada per las venas de la tèrra" (Max Roqueta); "la bauca, èrba lònga, sauvatja e garruda, tant sarrada coma lo blat, demanda pas au solelh e a la tèrra que de viure sa vida umila dins son canton" (ibid)
baucadassa : couche de nuages "La baucadassa es tant fonzuda " (Langlade)
baucàs : lande épineuse
baudana : tripaille
baudor (sf) : joie, allégresse; v. jòia ; gaug "Olor dels jorns uroses, ont es la baudor d’autres còps ?"(Max Roqueta)
baudufa : toupie; enflure, ampoule "Virar coma una baudufa."; "Aviá de gròssas baudufas qu’arrestavan pas de coflar jot la pèl" (Max Roqueta)
baug (pron. "baw") : fou, v. fòl, caluc, tímbol, falord, mato, asclat, embalausit, fadat "A fauta d’un baug metem un savi en cadièira";"A gents baugs, campana de fusta. " (Prov)
baugina : personne folle "Onte vai aquela baugina ? "(Langlade)
bauginardàs : petit fou.
baujàs : imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, beligàs
baujolar : câjoler
baujum : vanité, folie "Aquel baujum, sau de la vida, sola mena de biais per poder téner lo còp sens èstre mudat en feda de jaça o en gal dins sa polalha." (Max Roqueta)
bauma : grotte
baumèl : troglodyte, habitant des cavernes "Los baumèls an fach sa sortida"(Langlade)
baumelut : caverneux
baumum : réseau de cavernes "S'entrauca fins a la bolnada, Per los baumums qu'a sos flancs se dobrís" (Langlade)
bauri, bauriàs : gouffre (à Corconne et Sauve)
bausa : pierre sommitale, pierre de l'âtre "Agèt un pichòt ferniment, / De sa fondamenta a la bausa"(Langlade)
bauseta : ecroquerie
bausiòl, -iòla (adj) : fallacieux
bavarèl (sm) : bavette
bèba : moue "una mena de bèba li espompissiá las bocas, mai plenas, mai carnalas, e dubèrtas sus de dents lusentas de cadèl." (Max Roqueta); " Aquela lucha per la bèba èra un pauc bufèca" (ibid)
bèba (far la) : faire la moue
beç : bouleau
bèc d’alzena : avocette (oiseau de Camargue) (Max Roqueta)
bèc de gas : lampadaire
becada : becquée
becar : becqueter
becarda : bécasse "Aucèl solitari e mut, caminant dins l’èrba banhada, entre ronzasses, pòrta sus ela las colors rovilhadas e terrosas d’aquel temps… Es un aucèl de fin dau temps… Sola vida de las combas sonantas, es l’aucèl de la soletat e de la malanconiá"(Max Roqueta) ; "becàs de becarda giganta que sa maire auriá fautat amb un corbàs" (ibid)
becarut : flamant rose "de revolums rosats de becaruts tibats coma d’arquets dins sa lenta volada" (Max Roqueta); "las voladas de becaruts amb sos rebats d’irange e d’auba" (ibid)
becatge : becquée
bechet : brochet
bechigós/bechicós, -sa : difficile, fantasque, susceptible, haineux
bediga : brebis
bedòs : bègue
bèla (faire la) : se pavaner
bèla òsca : abîme (il y a un abîme entre…) "i a una bèla òsca entre Joan e Monsur Joan" (Prov.)
belada : bêlement "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
belam (s.m.) : parures (f.pl.)
bèlas fes (a) : par saccades, en rafale, par intervalles "los mòts que van a bèlas fes coma una folastrada " (Langlade)
bèl-bèl (far son) : faire son effet "Es una pèira de Tartaria, que fai pron son bèl-bèl" (Max Roqueta)
bèles paucs (a) : lentement, petit à petit, peu à peu
bèles pauquetons (a) : peu à peu, très lentement "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bèles ròdols (a) : sur de larges étendues "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
belesa : beauté
belesa (sf) : parure "Pòrta au còl, per tota belesa, Un torn de cauquilhon de mar" (Langlade)
belesas : illusions
beligàs, -assa : imbécile; v. abestit, caluc, tarnagàs, baujàs
belòria : bijou "A vòstre atge, òm ten pas de besonh de belòrias" (Max Roqueta)
belòt : bel enfant
belòta : belle fille "voliá m'enclausir ma belòta"
beluga : étincelle, scintillation
belugan : grondin "bolega lo belugan!" (cri de poissonnières sétoises)
belugar : les étincelles "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
beluguejar : étinceler, scintiller " Beluguejar coma l’estèla au cèl." (Comparason populara clarmontesa)
beluguet, -ta (adj) : sémillant; auréolé de lumière; (fig) malicieux "beluguet e creissent la mitat de sa corsa ";" [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade); "tos enfants an l'esperit beluguet d'un demon" (U Cadilhac)
belugueta : petite étincelle
belugueta : étincelle "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror." (Langlade)
ben (pron. "bé") : bien "Qu’a de ben, ne pèrd. Que n’a pas, ne ganha." (Prov)
ben vesiat : bon ami "Gramecís ! ben vesiats, de vòstra aimabla prèissa" (Langlade)
benàs : richesse, biens; v. cabau, aver
benastrugar : féliciter "quand fasètz quicòm, vos benastrugan, mas, se demandatz de sòus, n'i a pas gaire"
benc : aspérité "de plèntis estripats e crocats a cada benc de sas peiras" (Max Roqueta)
benedicieta! : Dieu soit béni! "ò ! iça là ! benedicieta Lo peçan ròtla sus sa sieta " (Langlade)
benestança : bienséance (Max Roqueta)
benestant : seyant
benet, ta (adj) : benoît,-te, guilleret, -tte; v. alegret
benlèu (pron. bélèw) : peut-être
benurança : béatitude
benurat, -ada (adj) : fortuné
benurós, -osa (adj) : bienheureux
benvoliá : bonne volonté una oreta de benvoliá
bercada : brêche, fissure " de grandas bercadas ont passan lo jorn e lo vent…" (Max Roqueta)
bercar : fendre, ébrêcher "... una ascla grandassa que berca la rancareda pròche dau castèl." (Teissier); "Son dire trufarèl aviá bercat son talh" = son verbe moqueur avait émoussé son tranchant.(Max Roqueta)
bercat : ébrêché
bericles : bésicles.
berland : tripot, maison close
bèrle : rive, berge raja de bèrle en bèrle, ò flume! (Langlade)
berlingau : berlingot (Max Roqueta)
bernadàs : butor (échassier de Camargue) (Max Roqueta)
bertàs : buisson d'épineux "Èras la ròsa ensauvatgida, èras la flor dins lo bertàs" (Max Roqueta)
bes, voir beç
besau : rigole
bescle : foie "prendrai tres lescas de bescle de vedèl per dinnar"
bescontorn : contorsion "tant de contorns e de bescontorns" (Max Roqueta)
besonh : besoin; "j'ai besoin de= ai de besonh de" "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
besonha : besogne "A fach besonha de monina: pauc e mau."(prov)
besonhassa : forfait; syn: còp de desespèr
besonhós : nécessiteux
bessautar : omettre, négliger . "E bessautar una vertat es tot un art" (Max Roqueta)
besson : jumeau
bèstia (sf et adj) : bête (animal);(fig) imbécile "Bèstia me l’avètz bailat, bèstia vos lo rende." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "Sabèm pas pus la bèstia antica que subreviu au mond ensebelit que foguèt sieu. E pasmens es encara e mai que mai viva. E volèm pas saupre qu’es ela que nos mena e nos desmena."(Max Roqueta)
bèstia ruda : brute "Es lo sol atanben que de la bèstia ruda, Quita la prima fòrma a bèles pauquetons " (Langlade)
bestialon : bestioles (les) "lo bestialon dau bòsc e de las rasas" (dezeuze)
bestiassa fèra : bête sauvage "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
bestiassitge : bêtise (grosse)
bestiau : bétail
bestirar (se) : disputer (se) "Sans [l'estèla polara] los tres buòus se bestirarián lèu" (Langlade)
besuc : louche, vain "ges de paraula besuca" (Max Roqueta)
besucariá : vétille, bagatelle " aquò’s besucariás de s’anar entrevar de parpèlas d’agaça" (Max Roqueta)
besuquet -eta (adj) : délicat; petit esprit, tatillon, vétilleux "lo parladís forçat e besuquet dau Patron" (Max Roqueta); "amb tot çò que ten de voide, d’artifici, de besuquet." (ibid)
beta : barque
Betelèm : Bethléem
betonica : bétoine
betum : mortier, béton
bèu (aver) : avoir beau faire de "An bèu cridar, lo camarada abita sus l'autre ribàs". (G de Rodier)
bèu (fém : bèla) : beau, belle
bèu a (aver) : avoir beau faire de "auràn bèu a bofar sus l'ardenta calelha " (trad: ils pourront bien souffler sur le flambeau ardent" (Langlade)
bèu darrièr / bèu prumièr : tout dernier (ultime) / tout premier "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs " (Langlade)
bèu-bèu (faire) : faire des fêtes, des grâces (Max Roqueta)
beulòli : chouette effraie; hibou; v. chòt "entre qu’udola lo beulòli" (Max Roqueta)
beure (prononcer: boewre, béwre) : boire "Beure coma un embut." (Comparason populara clarmontesa);"Cal pas jamai dire : D’aquela aiga non beurai."(prov)
beure au gorgosson : têter (familier)
bèus arnèsses (de) : c'est un bon à rien
bevedís, bevedor : potable
bevenda : breuvage
biaça : besace, ou provisions qu'elle contient; repas qu’on porte au champ; sacoche pour le repas; sachet-repas "cosinava sa biaça"
biais : manière, procédé, astuce, truc ; allure, dégaine, genre "o sap ben faire, a lo bòn biais per aquò"; "a marrit biais, marca mau";"Aquò's son biais coma botelha quand bava"(prov); "Aver de biais coma una fusta." (Comparason populara clarmontesa)
biaissadura : habileté
biaissar (se) : s'incurver "e la baissa en se sarrant dau sòu se biaissa" (Langlade)
biaissut : adroit
bialar : bêler; bâiller devant quelqu'un; s'extasier
bibliotèca : bibliothèque
bica (sf) : verge
bicafreja : impuissant
bicarèl : hableur "ai vist, vist de mos uòlhs, lo bicarèl disiá" (U Cadilhac)
bicicleta : bicyclette
bidorsar : tortiller
bièrra : bière
bigòs : pioche, houe à deux dents
bigòt : binette, hoyau
bigotàs : tartuffe
bijon : benjoin (résine parfumée d’un styrax, arbre de Bornéo et Java) (Max Roqueta)
bijut : holoturie, "violet" (fruit de mer)
bilha : gourdin, gros bâton (v. calòs) "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
bilhar : attacher très serré, garroter "bilha-lo ben, qu'escape pas"; "los chivals los cau pas bilhar coma d'escarpas"
bilhar au perfièch : attacher parfaitement
bilhet de favor : billet gratuit "aquela paga sa plaça quand pòt pas aver un bilhet de favor" (Azemà)
bilheta (sf) : billet, étiquette cada èrba, cada planta, ten sa bilheta plan en vista, amb sos nom latins (Max Roqueta)
bilhon : menue monnaie, dernières ressources (Despuech)
bilhòt : trique, rondin de bois.
bisar : souffler (bise).
biscar : râler, s'irriter, se mettre en colère "lo marrit còp qu'i faguères l'autra setmana l'a fach biscar"; devise de Sète (et de Montpellier ): “Aicí biscam pas”.
biset : biset, pigeon de roche (Max Roqueta)
bisquèrla : discorde, fâcherie
bissext : année bissextile
bistoqueta : verge
bistorn : détour
bistortièr : rouleau à pâtisserie
bivre / vibre : castor de Camargue. "Lo bivre, aquel bastisseire qu’a sempre enclausit l’òme per son saupre e son biais de cavar" (Max Roqueta)
blaca : blaca = jeune rejet de chêne vert (euse; chêne blanc; syn. chaine (gall.); casse "Les jeunes rejets sont nommés blaca, qui selon les lieux désignent soit l’arbre directement, soit un bouquet de plusieurs de ces arbres, sous lequel les troupeaux viennent chomer (chorrar en occitan) aux heures chaudes. Ailleurs en Cévennes, blaca peut désigner de jeunes rejets de châtaigniers ou dans l’arrière pays, le chêne blanc : le dictionnaire de bas-latin le confirme, blaca signifie plus généralement un baliveau." (J Ubaud); "sas blacas, Que la nèu tapa entre los ròcs" (G. Coulazou)
blacàs : chêne vert jeune
blada : céréales (graines)
blagar l’escòla : faire l’école buissonnière.
blaimar : faire pâlir, atténuer l'éclat "lo ridèu blaima la clartat dau jorn" (F. d'Olivet)
blaïn (sm) : ondée (sf)
blaïna : bruine
blaïnada : crachin, petite pluie "e non, plòu pas, es pas qu'una pichòta blaïnada"
blaïnejar : bruiner (Max Roqueta)
blanc, a : blanc "Èstre blanc coma l’èli." (Comparason populara clarmontesa)
blanca (faire) : chou-blanc
blanda : salamandre "la blanda viu de pur fuòc"; "Au fons de l’aiga dels uòlhs dormís la blanda dau desir."(Max Roqueta); Se la sèrp voliá / se la blanda podiá / davalarián lo mai fòrt cavaliè
blanquejar : se teinter de blanc, émettre une lueur blanche "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
blanquesir : blanchir "blanquesit per lo sorelh"
blanquet : agéablement blanc aquí onte l'òme cava fonzudament la tèrra per ne tirar un metal blanquet (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p45)
blanquinejar : blanchir, devenir blanc.
blaquièira : bois de chênes blancs,chênaie blanche (voir rovièira) "Le collectif blaquièira (ou plus au nord blachièira) semble désigner plutôt une chênaie blanche, car toujours employé dans les zones de l’arrière-pays (pied du larzac, Larzac, Haute Provence) ou les toponymes dérivés abondent." (J Ubaud)
blasin : bruine (Max Roqueta)
blastème : blasphème (Max Roqueta)
blat : blé
blau (de) : negre de blau : noir bleuté.(Max Roqueta)
blau de trabalh : bleu de travail; syn. blaudrap
blau, blave : bleu pâle; bleu
blaudrap : bleu de travail
blesejar/blessejar : bégayer
blesta : talc opaque des Cévennes
blet : mou, faible
blocar : boucler (cheveux) (Max Roqueta)
blocas : boucles
blond (en tirant sur le roux) saur, saurin : blond "la polida blonda dau peu sorelhós"
blondin, -ina : blondin "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
bloquièr : bouclier lo bloquièr vieu de la fe ! (Max Roqueta)
blos : pur, clair, limpide "una jornada blosa"; "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl" (Langlade)
blòt : bloc "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
blu : bleu : cf.(litt.) blau, blave (ARF) "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier)
bluginós : bleuissant sur l'horizon "la serrana bluginosa"
boau / bovau : enclos rond de poutres pour enfermer les taureaux camargais "Lo bovau, ceucle de cledas ont la bèstia es embarrada davant d’èstre arrapada per las banas, reversada, e tracha au sòu." (Max Roqueta)
boca : bouche "A boca barrada non intra mosca.""(prov)
bòça : bosse
bocada : bouchée
bocadar (se) : rouler (se), se vautrer
bocan : invective brandisson lo ponh de menaça, Emb agairada e grand bocan. " (Langlade)
bocau : goulot
bocejar : élever, faire saillie "Ont bocejavan de costièiras " (Langlade)
bòcha : boule (pétanque). … "jogar a las bòchas."
bochard : barbouillé
bochard : barbouillé, malpropre
bòchas : boules (pétanque).
bochòrla : bouton aux lèvres, herpès
bocinhòla : saillie "Emb de còdols coma la tèsta, bacèlan bocinhòla, areta" (Langlade)
boçut (2) : café noir additionné d'alcool, pris typiquement le matin
boçut, -uda (1) : bossu
bodena : embonpoint
bodenflar : gonfler
bodenfle : bouffi
bodenflitge : enflure
bodoflar : boursoufler
bodoisson : lézarde
boet : rouge-gorge; roitelet, troglodyte (oiseau minuscule). (Max Roqueta)
bofar : souffler "A las grands pòrtas, bofan las grandas auras. "(prov)
bofarèl : enfant gros et réjoui
bòfia : bouffissure, chose creuse, bêtise "los que dison pas res mès ne pensan pas mens riscan pas de dire ges de bòfias" (Azemà)
bofiga (1) : vessie
bofiga (2) : tuméfaction; ampoule aux mains ou aux pieds; éruption vésiculeuse ou pustuleuse; phlycthène "aquel trabalh m'a fach arrapar de bofigas"
bofigas (crebar de ) : crever des abcés, (fig) résoudre des situations conflictuelles
bofinar : croquer, grignotter "bofinan adereng lo fuolham " (Langlade)
bofiòla : ampoule (peau) ; bulle " Mai d’òmes de pelhas, de simbèls, de bofiòlas, ufles d’un vent que tenon per importància." (MaxRoqueta)
bofon : bouffon
bofonada, bofonariá : clownerie
bofonàs : clown
boget : cloison
bogralha : homosexualité "es dins lo mitan de la bogralha"
bograriá : homosexualité "aficha publicament sa bograriá"
bogre d'empèrit (prononcer "empèri") : empoté "finiràs de parlar sol, bogre d'empèrit?"
bòi (gall) à rempl. par l'anc. bòsc et les syn. fusta, lenha : bois (matériau) "lo bòi cirat dels mòbles" (Max Roqueta)
boi, rit : canard
boièr : vacher
boirac (sm) : maitre des employés d’une ferme.
bois : buis, buxus sempervirens (élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom) "los boisses, vestits de roge per l’ivèrn.. …l’amara olor dels boisses roginoses" (Max Roqueta)
bòla : boule "lo chipelet de bòlas d’autciprès" (Max Roqueta)
boldoirar : farfouiller
boldràs : grand désordre, tourment, (fig) suplice "De qué i bailarà la justícia infernala: la ròda d'Ixion? Lo grand ròc de Tantal? O de Prometèu lo boldràs? Las botas de las Danaïdas, que seràn pas jamai romplidas? O de Sisif lo rocàs? "(G de Rodier)
boldre (en) : en tas, en quantité, à foison
boldre (en) ou a boldre : pêle-mêle, en désordre, bouleversé "L’òbra escricha de Ròca-Ferrièr se partís a boldre entre aquelas divèrsas publicacions";"las onze de la nuòch partiguèron a boldre" (Max Roqueta)
bolegadissa : remue-ménage
bolegar : bouger; "bolega-te!"= dépêche toi! "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
boleguet, -eta (adj) : remuant, ante “bolegueta coma d’argent-viu” = remuante comme le vif-argent (Dezeuze)
bolet : bolet, champignon, cèpe "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade)
bolh (pron. boul) : bouillonnement, cuisson “ié manca un bolh” = il mangue de maturité, il est un peu attardé (Dezeuze) litt. Il n'a pas assez cuit, il est immature
bolha, bolha de pèis : bouillabaisse
bolho (sm) : bouillabaisse
bolhon : bouillonnement
bolhon d'euse : volée de coups de bâton "amb quauques tisanas de bòi o quauques bolhons d'euse remendats de temps en temps"
bolhs (a gròsses) : à flots bouillonnants, à gros bouillons.
bolidor : lieu très chaud, bouillonnement; résurgence bouillonnante "son chuc e son fum i vojavan dins lo sang lo fuòc dau bolidor." ; "aiga de fònt plana o bolidor" (Max Roqueta)
bolièira : borne, limite "la cara sens bolièiras dau cèl" (Max Roqueta); "Lo Poder dau Rei es sens bolièiras" (ibid); "cercavem a devinhar las bolièiras d’aquel mond estrange que se rescondiá dau solelh" (ibid); "ombra sens bolièiras" = ombre sans limites (ibid); "gardians, pescaires, caçaires, pastres, salinièrs : los òmes de la bolièira." (ibid); "un present ufanós, dur dins sa lutz, sens bolièras dins sa claror." (ibid)
bolnada (sf) : entrailles (f pl) "s'entrauca fins a la bolnada (dau sèrre)"=il descend jusqu'aux entrailles de la montagne (Langlade)
bolòfi : bouffi, gros lard "prim coma una angròla, emai s’es dins las carns d’un bolòfi" (Max Roqueta)
bolzada (sf) : entrailles (f pl) "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada. " (Langlade)
bomba : bombe
bombadís : battements de cœur
bombar : frapper, cogner "Mès dau temps que los esculptaires Bomban per amoçar los caires" ; "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
bombet : gilet; corsage "e la manca, au contra, de bombet plan consequent" (Max Roqueta)
bombir : bondir "bombir, bombir, tota la vida èra aquí".(Max Roqueta)
bomborinada : boutade
bòn : bon repas "nos'n farem un bn au restaurant Paparèl"
bòn (dans les expr.: de bòn, a de bòn") : vraiment
bòn (pas mai… que per) : tout juste bon à "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
bòn brieu : longtemps "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
bòn michant còp : mauvais coup bien placé
bòn vèspre. : bon soir
bòn, bòna : bon, bonne
bòna manièira : geste, manifestation de bonne volonté "lo govèrn i a fach una bòna manièira: ven d'autorizar…"
bonàcia : calme plat "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
bònament : bonnement, simplement (veire bònament)
bonança (s.f.) : courant d'eau douce dans l'étang (A Marqués)
bonància : calme bonància calhada: calme plat
bonbon : bonbon
bonha : bosse, tumeur. cara de bonha = face de carême. (Max Roqueta)
bonheta (1) : beignet. "l’odor aspra de l’òli de las bonhetas" (Max Roqueta)
bonheta (2) : sexe de la femme
boniàs : bon enfant (Langlade)
bonjorn : bonjour
bòns (ne'n faire de) : prendre du bon temps, en profiter "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp
que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! (G Therond)"
bontós : bienveillant, bien intentionné
bonur : bonheur "Sabiá encara que, coma lo tòrt, lo bonur morís joine òme. Quand, per còp d’asard, vos passa a pòrt, lo cal pas mancar. Lo prene a la volada e plan lo sarrar dins lo ponh tot lo temps que l’astre vos en daissarà léser e poder."(Max Roqueta)
bonur (aver dau) : heureux (être)
borbolh : bouillonnement "dau borbolh que galina la carn" (Langlade)
borborada : vapeur chaude et étouffante
bòrd : bord
bordàs : rustre
bordejar v bavardejar : médire, raconter des faussetés
bordelariá (sf) : quartier chaud d'une ville "la nuòch, vai trevar la bordelariá"
bordelesa (sf) : variété de tonneau
bordelièira : maquerelle (Max Roqueta)
bordescada : brusquerie
bordescar : brusquer, malmener
bordièr : fermier
bordifalhas : bric-à-brac, choses de peu e valeur
bordilha : ordure "las bordilhas que flotejavan sus l’aiga trebola." (Max Roqueta)
borgal : loyal, généreux, franc
borgaletat : civilité, amabilité
bòria : métaierie, ferme, cf. mas
borjar : fouiller, remuer la terre en profondeur, défoncer "emb l'amarum que borja a grand revòu" "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau";"A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void" (Langlade)
borjon : tisonnier
borjonar : attiser le feu; houspiller; (grivois) besogner
borjor sornuda (sf) : bourdonnement sourd (Langlade)
borlièr : trou d'eau, marmite, gours dans le lit d'un torrent (texte original: "bourlièn"?) (Langlade)
borlís : mêlée; syn. Mèscla; tempête, tumulte; brouhaha, effervescence; trouble, agitation "profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond); "Era pas lo borlís d’eissam enirat"…(Max Roqueta); "lo dobte venguèt desvari e borlís dins son èime" (ibid)
bormós : morveux (syn: merdoset)
bornèu (sm) : canalisation "un bornèu de brica mena l'aiga de la fònt"
bòrnhe / bòrni : aveugle, malvoyant "tan barrat qu’una cara de bòrnhe" (Max Roqueta); "Los bòrnis de la vida vertadièira. Aqueles que s’espompisson coma se lo mond èra estat fach pas que per eles, per sa bofiòla, sa cròia, son anar majestós d’ases cargats de relíquias." (ibid)
bornhon : ruche "Èstre plen coma un bornhon." (expr)
borniquèl : borgne
borrar : rosser, frapper longtemps
borràs : bure "sos uòlhs que m’agachavan dau fons de sa bauma de borràs." (Max Roqueta)
borrassa (sf) : grand drap, lange de laine ou de coton.
borrassada : froc de moine, lévite.
borrau aubique, variété de figue noire " lo doç borrau de Babilònia…" (Max Roqueta)
borre : bourgeon
borrèia : bourrée (dance)
borrèl : bourreau, brutal
borrelada (sf) : martyre
borrelar : martyriser
borrilh, borrilha : duvet; flocon de poussière; borrilhs de nèu = flocons de neige.(Max Roqueta) "lo sòu sens un borrilh " (Max Roqueta)
borriscòt : bourrique "anatz vos faire tondre, borriscòt !" (G Therond)
borro : âne; (grivois) anus
borrol : bouleversement "a poscut veire / Lo borrol de sa tèrra" (Langlade)
borrolament : remue-ménage, chambardement (Langlade)
borron : âne; v. ase
borronar : bourgeonner "las vinhas que borronan" (Max Roqueta)
borrut : velu, laineux
borseta : vésicule "la borseta espermatica que reten lo semen vengut de las colhas." (Max Roqueta)
borson : portefeuille (syn. pòrtafuòlha)
borsonada (s.f.) : scrotum (s.m.) "i a tragut'n còp de pè dins la borsonalha: aquò fai mau"
bortolaiga : bortolaiga = pourpier (plante et salade). “los amoroses se passissián coma de bortolaigas” (Dezeuze); "las filhas i faguèron una sopa de bortolaiga"(Max Roqueta)
bosada (sf) : fecès, selles
bòsc : bois, petite forêt; syn. sèlva ; boscàs ; aubrariá
boscar : chercher
boscarida : fauvette "Es, dins ton èstre, l’uòu dau cocut dins lo nis de la boscarida." (Max Roqueta)
boscàs : forêt
bosigar : fouiller, creuser; raviner, essarter; (grivois) besogner "los sèrres bosigats" (per la tempèsta); "dralhas e carraus bosigats" (Langlade); "bosigar la tèrra" = retourner la terre
bosin : tapage, tumulte "quante bosin!" (Langlade)
bosinàs : vacarme
bossòla : boussole "a perdut la bossòla" il est devenu fou
bostiquejar : fureter
bota : tonneau "Las botas de las Danaïdes,que seràn pas jamai romplidas" (G de Rodier)
bota : barrique, tonneau de 5 à 600 litres. “una bota de vin” (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I); "Per la Sant Martin, Tapa ta bota, Tasta ton vin." (Prov);"los vins vièlhs s’amaduravan dins sas botas d’amorièr"(Max Roqueta)
bòta : va (interj.), va donc, va toujours
bota-fuòc : boute-feu, incendiaire " lo principal bota-fuòc èra lo manescal dau luòc" (Favre)
botarèl : petite barrique "Èstre clofat (coflat) coma un botarèl" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
botelh (pron. boutél) (1) : grapillon de raisin
botelh (pron. boutél) (2) : mollet, jarret "la persecucion, cadèla enrabiada que vos arrapa als botelhs" (Max Roqueta)
botelha : bouteille
boterlet : flacon, v. flàscol
boterleta (sf) : tonnelet; flacon, petite fiole..
botiga : boutique, échoppe
botiguejar : (s.m.) shopping; (v. intr.); faire du shopping "Per Cíntia lo botiguejar es una passion"; "passa tot son temps liure a botiguejar en vila"
botinha : moue, v. bèba
botís (s.m.) : giton, inverti, homosexuel passif
botís, -issa (adj) : creux, poreux, spongieux; bouffi; de mauvaise qualité
boton (1) : bouton
boton (2) : essieu de roue. "Las ròdas cracinejan doçament. An de jòc als botons." (Max Roqueta)
botonet : bouton "i espeliguèt sus lo nas una espècia de botonet, d’abòrd ni tus ni vos, mès que puòi s’uflèt, s’uflèt sans èime " (Therond)
botonièira : boutonnière
botriga/botariga : vessie "una botriga coflada de vent" (Azemà)
bòu : terre rouge argileuse "barra l'intrada amb de bòu amolonat" (Langlade)
bovau, voir boau
braç : bras
braça (a la) : à bout de bras "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
braça (sf) : embrassement "la braça de la mòrt" (Langlade)
braçada : accolade "Se dònan la braçada e jot chaca parpèla Una larma de jòia espira tot d'un temps". (Langlade)
braçada (a bèla) : empoignant vigoureusement "ié córron, a bèla braçada, l'empòrtan, en ceremoniá" (Langlade)
braçada (sf) : embrassade, étreinte, " câlin" "– Un gròs poton, mon papà– Una braçada, ma maireta."
braçariá (s.f.) : travail manuel
braçat : brassée "trai sus lo mond engrunat de braçats d'olivièr" (jette sur le monde ravagé des brassées de branches d'olivier)
braçau : brassard
braçau (a) : tour de bras (à)
bracejament : gesticulation "de bracejaments, d'apautadas" (Langlade)
bracejar : gesticuler, agiter les bras "E corrís, fòl, destimborlat, bracejant et branlant la tèsta " (Langlade)
bracejar los mots : parler par saccades "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
braces (de) : à bout de bras "An ! zo ! de braces ! de ponchets, Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
braces-nòus (sm) : fainéant, qui fuit l’effort. "Aqueste es un trabalhatz-vautres, un braces-nòus" (Dezeuze)
brafa : ripaille "Tota l'idèia es a la bafra " (Langlade)
brafaire : goinfre (syn. golafre)
brafar : bâfrer
bragaire : frimeur, v. bragard
bragalon : amaryllis, aphyllante de Montpellier (plt)
bragar (1) : habiller d'une culotte "bragar lo pichòt"
bragar (2) : frimer; syn.: r, s'encreire, far Miquèl l'ardit, bragardejar
bragard : galant; fier gaillard; fanfaron; syn.: alandaire, briscambilha; gaulois, grivois segur que siatz un famós bragard ! (Max Roqueta)
bragardejar : frimer; syn. bragar, s'encreire, far Miquèl l'ardit,
bragarditge : frime
bragariá/bragardariá : frime; gauloiserie
braguilhon : slip
braias (s. f. pl) : pantalon "enfilèt son parelh de braias"
braiòt : couche d'enfant; v. bailen
bram : mugissement "de virolets, d'idoladas, de brams";"Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp". (Langlade)
bramadís : hurlement "A aquel bramadís terrible que ressontís afrosament arriba l'infernala banda de las Furias"(G de Rodier)
bramadís (sm)/bramadissa (sf) : hurlements
bramadís, -issa (adj) : beuglant
bramalesca (invar.) : gueulard, fort en gueule, qui "dispute âprement le morceau"; crève la faim "totjorn bascan, bramalescas"; "Mas per un sant vertadièr, quane molon d’estanciurs, de bramalescas, e autres trochamands" (Max Roqueta)
bramar : mugir, crier, gueuler, hurler; syns. : s'escridassar, orlar, quialar "Bramar coma un ase." (Comparason populara); "arrèsta te un pauc de bramar, sèm pas sords"
brama-sopa : pauvre affamé; var.: bramafam
bramavaca : colchique " la bramavaca, mortala au bestiau…" (Max Roqueta)
branca : branche
brancadura : branchage "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda " (Langlade)
brancassa : grosse branche De las brancassas que penjolan, (Langlade)
brancum (rescondon de) : cachette faite avec des branches
brancum (sm) : frondaison, branchages "estrange brancum sans mèu, sans flors " (Langlade)
brand : balancement, volée (Max Roqueta)
brandar : s'ébranler "de montanhas que brandan ; la tèrra que tremòla " (Langlade)
brande, voir: bràndol
brandida : secousse
brandilhar : secouer, agiter "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla, brandilha pena, montanhòla" (Langlade)
brandina : filet de pêche
brandir : secouer, agiter "Brandir quauqu’un coma un sac de quitanças." (Comparason populara clarmontesa); "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
bràndol / brande : branle, agitation, danse "reculhiguèt ges d’indica, de ges de mena de bràndol "(Max Roqueta)
brandolador : balançoire
brandolar : branler
brandolatge (sm) : branlette, masturbation (en temps que pratique) "es un adèpte dau brandolatge"
brandoleta (sf) : branlette, masturbation (en temps qu'acte) "s'es fach faire una pichòta brandoleta"
brandolhar : ballotter ""un vin tebés brandolhat dins ton oire"
brandussar : secouer "los arbres, brandussats "
branlar : ébranler "Muralha umana que res branla," (Langlade)
branle (se metre en) : démarrer, commencer
brasa : braise
brasàs : brasier, grand feu
brasièira : barbecue; âtre plein de braise; brasero "los autres, fan lo rodelet a l’entorn de la brasièira." (G Therond)
brasilh,brasilha : gril, cf. grasilha
brasucada : grillade
brasucar : griller; syn. grasilhar
brau : taureau "garrut coma un brau" (expr)
brausent, -enta : brûlant "Que tèrra e mar a plen peitral, Pompan sas brausentas rajadas, ";"Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
brausir : brûler "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
brausit : hâvi, desséché
brautós : crotté
bravament : passablement, beaucoup
bravança / bravància : bravoure "joves marinièrs plens de bravància" (A. Marquès); "una religion qu’auriá calgut, per l’encapar, la larja bravança d’un vièlh curat de l’ancian temps" (Max Roqueta)
bravejar : braver, affronter en fanfaronnant
bravesa : vaillance
bravet : gentillet
bravetat : gentillesse, amabilité; v. avenença
bravisquet : séducteur, chaud lapin
breç : haut berceau
brèça : couche "Estaloirat dedins sa breça, Segur dau trionfe, sans prèissa" (Langlade)
breçar : bercer ; (fig) demeurer endormi "despuòi tant de temps que dins l'escura breça (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans l'obscurantisme")" (Langlade)
breçòla : berceau bas
breçòla (2) voir : breçairòla : berceuse. "e s’encantava de breçòlas." (Max Roqueta)
brefoniá (sf) : tempête. (Dezeuze)
brega : lèvre
bregandariá/brigandariá : friponnerie "brigand" est un italianisme ou un francisme
bregar : broyer
brelha : fibre
brembar (se) : souvenir (se)
bren o de bran (de) : de bric ou de broc "dau luòc ont lo pòble mena, de bren o de bran, sa paura puta de vida." (Max Roqueta)
bren retroç : son (2)
bresca : gateau de cire d'abeilles, ruche sauvage, rayon de miel dans une ruche
bresilhada : gazouillis "Ne'n ven, a bèlas fes de planhums, de beladas, De siblaments de sèrp au luòc de bresilhadas" (Langlade)
bresilhar : gazouiller
bretejar : bégayer "sa lenga presque muda breteja un paraulís" (Langlade)
bribandejar : gueuser
brica : brique
brica-braca : bric-à-brac
bricanta (sf) : brocante "pòrtan de mòbles dau temps, retrapats en cò de la bricanta" (Max Roqueta)
bricon (un) : quelque peu "Aponchan un bricon lo cap, ventran l'en mitan et la baissa " (Langlade)
bridèl : bridon
brieu, brivet : instant bref; syn. momenton; "bòn brieu", longtemps "pas qu'un brieu"; "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud); "de brieus de silenci e de represas.— Barra los uòlhs un brieu."(Max Roqueta)
brigolar (v tr e refl) : briser
brigonet : débris "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estèla ? Lo lum de la luseta un vèspre de printemps ? " (Langlade)
brilhant, -ta : lumineux, -se "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs " (Langlade)
brimbalièr (sm) : canneberge (cranberry) "lo chuc o l'extrach de brimbalièr apara contra las infesccions urinàrias"
bringuièr : buveur
brisa (sf) : miette "Au fons dau sac se tròban las brisas. "(prov); "vòle perdre mon nom se n’i’en demòra quand se ditz una brisa" (G Therond)
brisal : fragment (syn. morselet)
brisar : briser
brisc : sémillant; v. beluguet, abelugat
brisca : chevron (décoration d'uniforme) "briscas, crotz de guèrra e ribans"
briscambilha : (nom d'un ancien jeu de cartes) fanfaron, frimeur, homme qui fait le vaillant ou qui se ruine au jeu; syn: alandaire, bragard, bavard
briscan : atout au jeu de cartes
briscard : vétéran, soldat expérimenté
bristar : regarder
bristoladura : hâle, bronzage
bristolar : bronzer, hâler
brisum (sm) : débris (s. m. pl.) la mar carrejava lo brisum (A. Marqués); "De brisum d'aubre’ e de ramilha" (Langlade)
briu : élan, rapidité
brivet, diminutif de brieu
broa : bord, bord escarpé d'une colline, "couronne" d'un causse
bròca : laitue sauvage ensalada a la bròca = salade de laitue sauvage
bròca (sf) : broche, branche, bâton. èra passat a la bròca (Max Roqueta)
brocar : bouturer
bròda (sf) : indolence; farniente, spleen, mélancolie, lassitude, déprime, tristesse “auràs pas la bròda” = tu n’auras pas la paix, la tranquillité. “De vièlhs obrièrs venián passar son quart d’ora de bròdia en trincant” (Dezeuze)
brofoniá : tempête, bourrasque
bromagatge : grand bruit prolongé (A. Marquès)
broncada : trébuchement
broncar : broncher
bronda : broussaille, végétation, feuillage, sous-bois
bronziment : sifflement, bruissement lo bronziment d'una bala de fusilh
bronzin : bruissement, bruit
bronzinament : bourdonnement, bruissement (se dit d'un insecte, d'une source, etc…) "dins lo bronzinament dolent de las cigalas" (Louis Léger in Le Félibrige Latin 1898)
bronzinarèl, -èla : bruissant ""lo printemps bronzinarèl" (Lidia X de R)
bronzir : bruire
broqueta : allumette
broqueta ( a la) : légère (à la)
broquetas : brindilles pour alumer le feu
broquilha : brindille "de broquilhas de frigola" (MaxRoqueta)
broquilhon : fine brindille
brossa : grumeau de lait
bròssa, espolseta : brosse
brossadura (S.f.) : caillé (lait ou autre substance)
brossar : cailler ou tourner le lait
brossar (se) : tourner (lait).
brossàs : amas de ronces
brot : brin, bourgeon
brot de gensemin : bouton de jasmin "en l’embraçant son galant ié ditz : « Vòstra boca es, minhòta, un brot de jaussemin ! » " (G Therond)
brucada : faux pas
bruch : bruit
bruch (pas crénher) : ne pas redouter la bataille "A la poncha de son ròc, lo castèl crenhissiè pas bruch." (E Teissier)
bruchor/brochor : tumulte, rumeur, grand bruit confus
bruchós : bruyant
bruga : bruyère
brugàs : champ de bruyère
brugasses : buisson de bruyères (Max Roqueta)
brulòt : brûle gueule, pipe courte
brumàs : brume épaisse "un brumàs que trebla la vista" (Langlade)
brun : brun
brusent : brûlant (à Sète), pour "brausent" ?
brusent : bruyant "brusent avant" = avancée bruyante du troupeau de taureaux (Langlade)
brusent, -ta (adj) : bruyant "mai brusent que lo tròn" (E Vivarés)
brusir : bourdonner, bruire "Se l'aucelet piuteja e l'abelhon brusís" (Langlade);" I agèt un temps sens que brusiguèsson las fuòlhas de sause"(Max Roqueta)
brusquet (dim. de brusc) : petite ruche
brùstia : boîte. "quichats coma d’arencadas dins sa brùstia. " (Max Roqueta)
brut, -ta(adj) : sale
brutalàs : brute épaisse, sauvage (sf)
brutlada : gercée (lèvre)
brutladura : gerçure
brutlason : crémation
brutlèu : cocktail fortement alcoolisé, punch
brutlòt : brûlot "S’alumar coma un brutlòt.
bualhar : nettoyer (v. netejar)
buba : pustule, tuméfaction, adénopathie (gros ganglion)
buba veirolosa : adénopathie syphilitique
bubós : pustuleux
buc, buca : ergot, chicot de branche cassée. "manida, quand, tombada sus un buc agut de bruga, e nafrada…" (Max Roqueta)
bucada : accroc
budèl : boyau, intestin
budèl cuolau : rectum
budel gròs : gros intestin, colon "las bocas dau budèl prim dins lo budel gròs" (Max Roqueta)
budèl prim : intestin grêle, comprenant le duodénum, le jéjunum et l'iléon "las bocas dau budèl prim dins lo budel gròs" (Max Roqueta)
buf : souffle
bufador : tuyau où l'on souffle pour attiser le feu
bufalieirament : insolamment
bufalièr, -èra : insolent, -te
bufar : souffler
bufar lo fuòc : attiser le feu en soufflant
bufas : fesses; v. ancas, anquetas
bufet : soufflet à feu “aquò’s pas de pèl de bufet” = ce n’est pas négligeable.(Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
bufet, bufal : soufflet
bufiòla, voir bofiòla (Max Roqueta)
bufòla : bulle (Max Roqueta)
bugada : lessive
bugadièira : femme qui fait la lessive en plein air "A bòna bugadièira manca pas jamai pèira.""(prov)
buòu (pron. "byòw") : bœuf
buòu marin : phoque (v. fòca) "En Camarga, los buòus marins aimavan entre tot s’assadolar de rasims dins las vinhas de sablas que son còsta la mar" (Max Roqueta)
buòus (los tres) : bœufs [firmament] "Maugrat Peperelet maugrat son agulhada [los tres buòus] rebalarián lo carri en fòra la rodada" (malgré Peperelet malgré son aiguillon [les trois taureux du firmament] traîneraient le char hors de l'ornière" (Langlade)
buralhar : remuer à la fourche
burgat, -ada (adj) : enfoncé.
burgatge de clòsca : bourrage de crânes
burlàs : grosse souche d'arbre "Tombar coma un burlàs"
burre : beurre
busard : milan
busca : écharde
buscalhar : butiner "es l'ora de la buscalhada" (Lídia Xavièr de Ricard)
bussina/vessina : vesse, pet silencieux (syn. lófia)
bussinós : péteux (pour: vecinós??)
butada : poussée, secousse, impulsion (syn: brandida) "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons" (Langlade)
butar : pousser
butaròda : borne, borne de rue pour réguler la circulation urbaine
butaron (sm) : borne "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron.";, profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond)
butassar (v. tr et r.) : bousculer (Max Roqueta)
butau : bourrade, poussée "lo butau de las generacion novèlas l'enfonza mai que mai dins lo passat" (Azemà)
butavan : butoir
butèia : ardeur, énergie, poussée, élan; “plen de butèia” = plein d’ardeur.
buteta : poussette
butida : chiquenaude
C
ça, voir çò
cabanar : tomber, choir ; v. càser, tombar "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs " (Langlade)
cabàs : cabas, sorte de panier; femme négligée; "thon", "cageot", fille plutôt moche
cabassòla : petit sac d'écolier "tire de ma cabassòla tres figas de banasta amb un crochon de pan" (A. Roux)
cabau (sm) : avoir, fortune "A pichòt cabau tot li vòu mau. "(prov)
cabeç (1) : cyprin (poisson)
cabeç (2) : chevet
cabeça : tête la maliciada espelissiá dins sa cabeça coma lo tròn de Dieu
cabeçau : chevet d’église “cabeçau arcadat” = chevet en arcades (Dezeuze)
cabel : cheveu
cabeladura : chevelure " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
cabelhejar ("kabiliétjà") : pinailler, ergoter, entortiller, couper les cheveux en quatre
caberlaud : chabot (poisson de rivière "Aquò’s l’ora melhora per lo caberlaud a la mosca." (Max Roqueta)
cabèstre : licou (syn. "capçana"); treuil, corde de poulie. "lo reglet de calcular e lo cabèstre a desrabar los rasics carrats" (Max Roqueta)
cabinet (s m) : petite armoire, buffet (Dezeuze); placard (Max Roqueta) "Dedins se vesiá un cabinet cavat dins la paret amb encara los grases de las pòstes"(Max Roqueta)
cabir/caupre : tenir, contenir, remplir; cacher; "se cabir" = se réfugier "se pòdes las cabir dins tas pòchas, te las baile" (E Teissier); "Van se cabir, muts e tristasses… a l'abric d'un morre / O d'un rocàs o d'un fonzut valon" ; "E jota lo cobèrt s'es cabit lo bestiau. " (Langlade); "Ara sabiá que dins la realitat e dins sa paraula, cabiá tant de messorga coma dins lo cant dau sòmi. E que, benlèu, lo camin mai cort per venir a tocar lo mond èra aquel dau sòmi." (Max Roqueta)
cabiròla / capviròla : cabriole (Max Roqueta)
cabiscòl : chef, leader
cabòça (sf) : caboche, tête (péj.) "aquò brolha un pauc ma cabòça" (A Guiraud); "Cocomèla ! tus creiriás benlèu d’èstre lo sol a ne’n faire de bòns !... Bòta, se chaca còp que se n’es virat de la nòstra t'èra pas solament tombat qu’un peu de la clòsca, paura cabòça, cossí seriás pelada ! "(G Therond)
cabord (ou: capbord) : cinglé, fou; fam.) nigaud "E de Maria disián : bauja, capborda, falorda, nècia, fadada, embelinada, abestida" (Max Roqueta)
cabra (1) : chèvre
cabra (2) : support.
cabra (faire venir) : tourner en bourrique "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
cabreta bécassine, qui a un cri comme une chèvre qui bèle, oiseau de Camargue (Max Roqueta)
cabridèla (sf) : chèvrefeuille à feuilles odoriférantes
cabrit : chevreau
cabucèl couvercle (Max Roqueta)
cabucèla : couvercle "chaca topin tròba sa cabucèla / chaca badaud sa badarèla" (Prov); "la benediccion de las cabucèlas" = le repas de midi (Max Roqueta)
cabucelar (v. tr.) : recouvrir d'un couvercle, d'une coiffe "la montanha cabucelada per un nivolàs";"D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
cabús (1) : saut, plongeon. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cabús (2) : plongeon (oiseau).
cabussaire : plongeur
cabussar : plonger, tomber la tête la première; chavirer "en cabussant d'aplomb dins l'aiga" (Vivarès)
cabusson : plongeon (oiseau)
caça (sf) (1) : chasse
caça (sf) (2) : louche
caça d'estanh : gibier d'eau
cacai de pèis : excrément de poisson “es freja coma un cacai de peis” (Dezeuze)
caçaire : chasseur
caçajòia : rabat-joie
cacalàs : rire bruyant, éclat de rire. (s.m.)
cacalassar : rire bruyamment
cacaluchon : prépuce
caçar : chasser; (pour "recaçar") trouver, recevoir "las bestioletas caçan la mòrt ras dels abeuradors" (Langlade)
cachadura : meurtrissure Au desbastar se veson las cachaduras. "(prov)
cacha-grun : pour désigner les gardians d’opérette. "Mas au michant temps, tot aquel cacha-grun, coma se ditz, s’estavanís e demòra pas pus que los òmes de mestièr." (Max Roqueta)
cachar : blesser, oppresser "Mas lo mau cacha" (Max Roqueta)
cachat : pressé, opressé (Max Roqueta)
cachimbau : brûle gueule, pipe courte "aquel papeta tuba lo cachimbau"
cacibralha : va nu pieds, vauriens, voyous, gredins; populace, canaille, racaille "en subre dels clòscs sens glòria de la cacibralha" (Max Roqueta); "La cacibralha, que, coma tota cacibralha, ven pas cercar qu’ela meteissa alentorn d’una escasença, quanta que siague" (ibid)
cacibralha!… (interj.) : vauriens
cacilha : gibier "Amai n'arriba, de cacilha" (Langlade)
caco voyou marseillais (Max Roqueta)
caçòla : casserole; "levar de caçòla" = supplanter, libérer quelqu’un en le remplaçant. L’òme sol que, sus la cara da la tèrra, vos podiá levar de caçòla e vos tornar la patz. (Max Roqueta)
cada : chaque (invariable. Localement remplacé par le gall. chaca) cada garçon e cada filha an son capèl
cada (invariable. Localement remplacé par le gall. chaca) : chaque
cadarau : ruisseau des rues
cadavre : corps (sans nuance morbide) "e sos vièlhs cadabres se sentissián a mand de finir" (Max Roqueta)
cadèl : jeune chien, très jeune homme (Max Roqueta)
cadelada : vague du large, paquet de mer "de sos fondàs (,,,) sordís d'enòrmas cadeladas"; "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
cadena : chaîne (sf)
cadeneda : bois de cades (Max Roqueta)
cadèt (casèt) : (du verbe caire), parfait dialectal de caire, tomber, chuter. (Max Roqueta)
cadieiral/cadieirau : fauteuil
cadís : cadis
cadola : cours d'eau "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat" (Langlade)
cadrant : terme injurieux adressé à une femme.(Max Roqueta)
cadun, -na : chacun "A cadun, lo sieu n'es pas tròp.""(prov)
cafir (v. clafir) : remplir complètement, obstruer, combler "la faissa èra cafida d’arronzes" (Max Roqueta); "Baila-i e seràs cafit !" (ibid)
caforna : repaire, caverne "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
cafuòc : landier
cagada : bévue
cagadenièrs : avare, intéressé
cagadors : waters, WC
cagadura (sf) : chiure; laxatif
caga-laguis : fâcheux, importun, emmerdeur.
çaganh : agitation, vacarme; sabbat, agitation, rut, désir sensuel, déchaînement de l'excitation sexuelle "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade);"un çaganh de desiranças enemigas" (Max Roqueta); "la civada arderosa dau çaganh."; "Aval la dòna vestida dels fuòcs de la desirança e dels raufèls dau çaganh" (ibid.); "lo poder fòrt e mòrt dau sagan lo tirava a la cambra per lo ventre" (ibid)
caganha : diarrhée
cagaraula : escargot "S’endintrar coma las cagaraulas.";"Aver las cagaraulas que lai banejan (sous-entendu : dans l’estomac)."
cagassièira : chiottes "tanca ton trauc de cagassièira !" )(Max Roqueta)
çagata : rejeton de la vigne (Max Roqueta)
çagataire : assassin, meurtrier " lo pes d’una mòrt d’òme, quand siaguèsse aquela d’un sagataire." (Max Roqueta)
çagatar : trancher, tuer, massacrer, occire "cada pas que fai, cada picar dau còr sagata un flòc d’aquela vida" (Max Roqueta)
çagatat : victime, massacré, égorgé "De tant qu’es bona, es de la mena dels çagatats"
cagatròç : godemiché, olisbos
çagatum : les rejetons "Per traitressa, los pròs morisson aclapats, mès lo çagatum rèsta" (Langlade)
çai : ici "Quand de las Cevenas en fòra çai ven trevar lo país bas" (Langlade)
çai sèm : nous y sommes, nous y voilà "Escota, l’arresonèt Babaròt, çai sèm, çai sèm ! " (G Therond)
caièr : cahier (syn. quasèrn)
caïn : rageur, fourbe, traître, hargneux; méchant "la mar caïna rondinava" (A Marqués); "Lo caïn es aquel que crei pas a res" (Max Roqueta)
caïnant : gémissant
caïnar : pousser des cris immodérés et qu'on ne peut faire cesser chez les enfants
caïnejar : parler de façon grinçante "diga, caïnegèt la vièlha"
cairat : carré
caire : côté, angle de maison, coin, recoin "Dau caire dau nòrd, antau que vos ai dich totara, es d'a fons un barri de ròc de cinquanta mètres d’auçada per lo mens" (E Teissier); "De totes los caires fan giba" (Langlade)
caire : tomber, choir "d’oras casèron dins lo void" (Max Roqueta); "La pluòja daissava pas de caire a ferratats" (ibid)
caire (de tot) : part (de toute)
caire (ficar en) : excéder, enquiquiner, importuner "M'as ficat en caire"
caire (fotre en) : ennuyer, énerver, importuner " lo can espandit a l’ombra, e que las moscas fotián en caire."(Max Roqueta)
cairelet : flèche, carreau d'arbalète; chevrotine de fusil de chasse "Èra cairelet dins l’èr" (Max Roqueta)
cairelièira : meurtrière (rempart) "mas non pas sens cairelièras, rondas, per l’arcabusa" (Max Roqueta)
cairelièra : meurtrière (château). (5)(Max Roqueta)
cairissa (s.f.) : lapiaz, chaos rocheux crevassé en terrain calcaire; syn. Cavanhàs
cairon : moëllon
çai-siam ! : çà y est ! nous y sommes ! (Max Roqueta)
caissa : caisse
caissau : dent "La claror de la luna i veniá fins que dins la garganta, e se vesiá sos tres caissaus" (Max Roqueta)
caitiu (èime) : esprit tortueux, rusé, malin (Max Roqueta)
cala : cale "De calas, de tòrols d'aubrasses "; "Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
calabòssa : fond de cale dans un bateau (Max Roqueta)
calabrun : crépuscule
calada : caillou, pavé de rue
caladat : pavé "d’ara endavant polsa sens èime a ras de caladat." (Max Roqueta)
çaladuènha : chélidoine "la çaladuènha, qu’aplanís las verrugas" (Max Roqueta)
calamèl : chalumeau (Max Roqueta)
calanca : baie, anse, calanque
calandrin : jeune alouette (Max Roqueta)
calandron (sm) : petite alouette ; nom affectueux pour un enfant.
calar (1) : se taire ; poser un piège, une lèque (voar : leca}. "cala-te, que desparlas"
calar (2) : caler, ajuster; calar un laç = tendre un lacet (piège pour les lapins ou les oiseaux). (Max Roqueta) calar de lècas = poser des pièges faits avec des pierres et des bâtons : " La leca es un laç que nos deu venir de l’edat de la pèira. Es fach d’una lausa d’un palm de costat e pas tròp grèva, qu’apilada a una autra pèira mai espessa qu’es pausada davans, tenon levada quatre bròcas que se contrarian"… (Max Roqueta)
calascassa : écorce épaisse (ici l'écorce terrestre) "Trafiga entre los ròcs l'enòrma calascassa " (Langlade)
calavenc : gouffre dans les garrigues "l’ajudar a sortir d’aquel calavenc de dolor e de ràbia"
calelh : lampe
calelha : lanterne; lampadaire
calendas : noël
calendièr : calendrier
calhar (se) : cailler (se) , se coaguler
calhat : caillé (laitage)
calhat, -ada : caillé; (fig,) immobile "temps seren, bonàcia calhada" (Langlade)
calhau : caillou "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."
calhetada : nuance de couleur
calhòl : grivois, ambigu, incertain, équivoque "Me pense que te vene pesuca, calhòla, e cargada d’amenaças." (Max Roqueta); " Aquí la dralha. Emai s’es pron calhòla e plena d’espinhas "(ibid); "las filhas, fòrmas calhòlas de la temptacion". (ibid). "Èran patrons d’aquò de novèl e d’estrange, d’un pauquet calhòl, lo cinemà."(ibid); " ortogràfia calhòla" (ibid); " Aquò’s de tròp calhòl per un monge." (ibid)
calibòssa! : quelle chance
calimàs : grosse chaleur, canicule (Max Roqueta)
calinhaire : amoureux, prétendant, amant
calinhar : courtiser; faire l'amour
calinhatge : flirt, drague (Max Roqueta)
calinhum (s.m.) : libido
calor : chaleur
calorada : concupiscence
calorent : chaleureux
calòs (sm) : trognon, bâton court et épais; chicot d’arbre, souche "un trace de calòs de sause, traucat coma una castanhièira." (Max Roqueta); "lo mau de tota glòria : de luònh sembla un solelh, quand vos sarratz ven beluga, e puòi a lo tocar, es pas qu’un calòs (brandon) ont s’entredormís un recòrd de calor tebesa" (ibid);
calossut : trapu, musculeux, costaud; noueux, bosselé; robuste "Un camin carretièr, calossut, peirós, canhotet" (Max Roqueta); "un canon de tèrra, estrech e calossut" (ibid)
calòta : "La calòta est, surtout dans les campagnes, la réunion des femmes qui, l'après-midi, portent leur ouvrage chez l'une d'elles et s'entretiennent, ensemble, à l'exclusion des hommes"(ARF) I as fugit exprès la calòta, La patòfia e lo maufaràs (G. Coulazou)
caluc : fou, v. fòl, baug, tímbol, mato, asclat, embalausit, fadat, cantaluna, baug
camba : jambe
camba de l'arbre : tronc de l'arbre
camba mòla (aver la) : avoir la jambe flageolante
cambada : gambade "de regets, de clamors, [e] de cambadas" (Langlade)
cambaròt : douleur au poignet ou au coude "O arrapar lo cambaròt a fòrça de virar la manivèla dau motor."(Max Roqueta)
cambarut : échasse à manteau noir (oiseau de Camargue) (Max Roqueta)
cambau : guêtre, jambier. … " farai faire au diable de cambaus amb tos membres." (Synge)(Max Roqueta)
cambavirat, -ada : tête en bas, jambes en l'air
cambe / canebe : chanvre "A lo mau de la cambe la femèla vau mai que lo mascle. "(prov)
cambet : échassier de Camargue (petit chevalier) (Max Roqueta)
cambeta (faire la) : faire la pige (?) """i avèm encara lo famós Potinga : quau sap se ié farà pas la cambeta a totes""(G Therond)
"
cambiar (Mtp pop. çamjar) : changer
cambiròla (sf) : cabriole " que degús s’entreva pas de sas cambiròlas" (Max Roqueta)
cambirolar : bouleverser, renverser, retourner "aquel movement de bassacular cambirola la majoritat politica" (Azemà)
cambiroleta : cabrioles
cambòi : cambouis "a las mans negras de cambòi"
cambra : chambre
cambrilh : cagibi
cambrilhon : chambre d'étudiant, chambre de bonne "dins lo cambrilhon d'un estudiant qu'espèra arribar professor" (Dezeuze)
cambussa : échassier de Camargue. (chevalier) (Max Roqueta)
camèu/camèl : chameau; (fig) femme acariâtre "es coma un camèu, beu pas jamai"; "ta femna es un brave camèu"
camin : chemin (pron. kamí); syn.: dralhòu
camin de fèrre : chemin de fer
camin de sant Jaume : voix lactée "lo camin de sant Jaume: de pòbles bretons n'an fach la dralhòla de las armas que fórvian aqueste monde per escalar las tèrras dau paradís" (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p41)
camin ferrat : chemin de fer
caminaire, -aira : randonneur, -euse; marcheur, -euse
caminet : sentier (v. dralhòu, caminòl, viòl , sendarèl)
caminièira, voir chiminièira : cheminée. (Max Roqueta)
caminòl : sentier
camion : camion
camisa : chemise "Mai ten la carn que la camisa."" (Prov)
camp : champ
camp de carnatge : charnier "lo fum espés que mònta dels camps de carnatge" (Azemà)
campalièch : lit de camp
campana : cloche "Virar coma una campana." (expr)
campanau / campanal : clocher "Dau campanau las oras de fèrre tombavan de plomb…" (Max Roqueta)
campanejar : sonner les cloches à toute volée
campanha : campagne
camparòl : champignon
campejar : (1) v. intr.: errer, battre le terrain, crapahuter; (v. tr.) poursuivre, courir après, traquer "Pòde pas campejar tota la nuòch aquel paure !" (Max Roqueta)
campèstre : nature, campagne sauvage " Rogeiròla dau vèspre: bèu temps per lo campèstre." (Prov)
campissada : frasque, friponnerie
campòs : congé; vacances "de campòs" : en congé; "far campòs " : être en congé, en vacances "L’escur, au vèspre, bailava campòs a la mitat d’òme qu’èra demorat" (Max Roqueta); "la setmana d’avans, qu’èra de campòs." (ibid)
can : chien
cana (sf) : fleur du vin.
cana a lança : canne-épée.
canalha : canaille "A canalha, cau pas toalha."(prov)
canar : mesurer "los nanets espantats ne canan la nautor" (Langlade)
canar : boire à flots
canastèl : panier "Princessas, lo gai farandèl qu'ara davant vautras se clina a de rimas un plen canastèl" (Pau Molinier in "le Félibrige Latin 1989")
canau (sf) : cheneau "lo degot de las canaus, planièr, sens relambi, assucant." (Max Roqueta)
cança : limite
cande, a : blanc; "canda nuòch": nuit sereine
cande, -a : clair "L'aubre de macabèu alanda Sa brancadura linja et canda ";"una nuòch canda" (Langlade)
candèla : bougie, chandelle "A la candèla, la dòna es pus bèla. "(prov)
candèla (en) : verticalement
candeleta (1) : stalactite "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap" (Langlade)
candeleta (2) : suppositoire
candetat (s f) : candeur, pureté
canèla : robinet
canelar : tuyau (se former en - en parlant p. ex.du blé)
canha : fatigue, paresse, indolence "a l'òbra ! e zo ! sans molura, ni canha" (trad: allons, au travail, sans repos, sans relâche) (Langlade)
canhard : lieu ensoleillé (syn.: sorelhièr) "Au lotgís, au canhard, cadun i es per sa part. "(prov)
canhàs : v. cavanhàs
canhòt : cahoteux, accidenté, rude "Canhòt èra lo camin" (Max Roqueta)
canhotet : tortueux, cahoteux, chaotique "un camin esquiu e canhotet" (Max Roqueta); "una lutz per forviar lo mond esquiu e canhotet"; "lo temps aviá aplanit lo sòu canhotet d’après lo desfèci"
canissa : claie de roseaux
canla, voir catla
canòla : boyau, tube, conduite, canalisation, galerie; sur le Larzac, crevasse étroite et profonde en terrain dolomitique "dins l’estrecha canòla ont èra esquichat" (Max Roqueta); "l’èr de gèl posquèsse pas anar luònt dins la canòla estrecha" (ibid)
canon : tuyau, cannelle, goulot
canons (los) (m pl) : duvet des oiseaux. (1) "e los canons dels aucelets e lo fremin nòu que se lèva" (Max Roqueta)
cant : chant "lo cant dels aucèls"
cantada (sf) : chant "votz clara per la cantada"
cantadissa (cantar en) : chanter en chœur
cantaluna : allumé, fou (Max Roqueta)
cantar : chanter "Cantatz a l’ase, vos farà de pets"(prov)
cantejar : fredonner "Belon se'n vai en cantejant" (Dezeuze)
cantèl : pelote "Èstre revolumat coma un cantèl de fiu.." (Comparason populara clarmontesa)
cantèl (de) / de cantèu : de biais, de chant (pour une dalle dressée sur le côté), posé sur la face la moins large "ò ! iça ! de cantèl, de plan (…) Abotatz ! l'enòrme peçan" (Langlade)
canton : coin
cantonada : tas, amas de quoi que ce soit dans un coin
cantonièira : prostituée en train de racoler à un coin de rue
càntor : cantre : chantre
cantorlejar : chantonner, fredonner
cantre, voir càntor
canturla (virar) : perdre la tête "Un mond d’espavent e de baujum. De qué virar canturla.(10) . Cal que l’ensorde de paraulas, a i faire virar canturla" (Max Roqueta)
caochoc : caouchouc, gomme; s'écrit aussi cauchó; syn. goma
cap : tête "Au cap e als pès Se conois quau sètz" (Prov.)
cap de mar : vague, assaut de la mer (Langlade)
cap e tot : totalement
capairon : chaperon (coiffe)
capbord, voir cabord : cinglé "E de Maria disián : bauja, capborda, falorda, nècia, fadada, embelinada, abestida" (Max Roqueta)
capbuçar, voir cabussar
capdalièr : débiteur
capdelar : présider : "jamai de ma vida non m'avendrà pus grand onor que lo de capdelar tant bèla assemblada" (Tortolon)
capejar : hocher la tête "non jamai finissiá de capejar coma un ase quand vòu pas tirar."(Max Roqueta) "Capejave, ieu, l’èr entendut".(ibid)
capèl : chapeau
capelada : coup de chapeau, hommage, salut, salutation
capelan : prêtre
capelan (2) : plante (muscari) "violeta e grassa amb de campanetas amolonadas a la cima, e li disiàm « lo capelan » per sa color de setmana santa" (Max Roqueta)
capelat, ada: (adj.) : coiffé (d'un couvre-chef)
capeluda : huppe
capinejar : taquinoter
capinhós : querelleur
capitar (1) : réussir, venir au bout de qqch, faire une bonne rencontre
capitar (2) : trouver, situer "se capita a cinc quilomètres de Montpelhièr"; "se capitavan units, a o ben veire, sus fòrça ponts, per d'idèas comunas" (azema); "se ié capita coma un trauc qu’es estat escavat au cisèl" (E Teissier);"èretz lo que mai que degús, lo podiá compréner, capitar e endevenir…"(Max Roqueta)
capítol : revenu, bien, etc., importants (fig.), ferme d'un chapitre (pr.)
capjorar : mentir (syn: mentir)
cap-mèstre : chef, maître d'œuvre
càpol/gàpol : grand chef "lo càpol guerrejaire"=le seigneur de la guerre (Langlade)
capon-de-sòrt : sapristi "Capon-de-sòrt ! la podètz gardar vòstra salla besonha!"
caponejar : tricher au jeu
caponet, -eta : coquinet, -ette "ma caponeta de musa" (Chassary)
capòt : penaud, décontenancé, abasourdi, K.O. … "m'’n anère un pauc capòt" (Max Roqueta)
cap-reire : en se tournant vers en arrière (Langlade)
capriciar (se) : "s’acharner à, s’entêter, s’obstiner. …una fòrça que l’auriá romput se capriciava en el a cridar lo voler e lo poder de la vida"Max Roqueta); "Se capriciava a i cercar una cara, la dau Jutge. (ibid). …se capriçèt a la cercar."(ibid)." Lo demòni, lo cau pas prene de front. Senon, se capriça, s’atissa, e tot es perdut".(ibid)
capriciat : entêté "sos envòls capriçats en grands ceucles espaurugats…" (Max Roqueta)
caprifuòlh : chèvrefeuille
capténer : contenir; se capténer = se tenir, se maîtriser. "…coma se l’ostau e tot çò que podiá capténer"…(Max Roqueta); "Coma las chifras. Que tot o captenon : espandi, temps"…(ibid); " Se sap capténer." (ibid)
capuchin/capochin : capucin
capús : pointu; "caulet capús" = chou pommé (Max Roqueta)
capusar : apointer; (fig) façonner avec un couteau, tailler dans le bois, sculpter (Max Roqueta) "amb un cotèl capusavem sas brancas nòvas" (Max Roqueta)
capusat : aiguisé; taillé en pièces.
caput, -uda (adj) : têtu, obstiné "siás caput coma un ase" (expr); "la tremolanta crida dau grilh, fisançosa e capuda dins son resson d’espèr perdut." (Max Roqueta)
capvirar (kafirà) : renverser, mettre cul par dessus tête, tordre lecou
capviròla / cabiròla : cabriole (Max Roqueta)
car vesiat : bien aimé "bèu país car vesiat " (Langlade)
car, cara : cher "Èstre car coma la brasa"" (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cara : visage la cara sens bolièiras dau cèl (Max Roqueta)
carabassa : calebasse (Max Roqueta)
carabaunhar : creuser par dessous "l'enfla-mòla intra, carabaunha" (Langlade)
carabenat : roseau (Max Roqueta)
caramèl : caramel
caramòta : crevette (Sète)
caràs : tombeau
caravanas (f. pl) : frasques, fredaines, aventures imaginaires; exploits. "A fach sas caravanas dau temps qu'èra estudiant" (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
caravatar : cravater "i an caravatat lo còl amb un cordilh"
caravena : bâton creux, sarbacane
carbata : cravate
carbilha : anse (les Matelles)
carbon : charbon; bubon, inflammation gangréneuse.
carbonada : rôti cuit dans son jus "A vilèn carbonada d'ase. "(prov)
carbonièr : charbonnier "d'un sac de carbonièr pòt pas sortir farina blanca" (G de Rodier)
carcanhament : ricanement (Max Roqueta)
carcanhar : chercher noise, se chamailler, tourmenter "Se carcanhèron coma d’agassas a la branca nauta d’un ametlièr."(Max Roqueta); " Per de que me carcanhar ?" (ibid)
carcanha-tus, carcanha-ieu (interj) : (ils ou elles se disputent de façon prolongée et la dispute s'envenime) "S'aquò durèsse encara un brieu, – carcanha, tus ! carcanha ieu ! – fo-mé ! d’una paraula a l’autra las causas aurián mau virat. " (G Therond)
carcavelar : agiter, tourmenter, vexer
carcavièlh : cassé, décrépi
carcinar : brûler, dévorer, ravager, calciner. : un zèle me dévore = un aflat me carcina; se carcinar: se calciner, se faire du mauvias sang "mandam nòstra omenança als felibres de Vòus qu'un même aflat carcina" (J Ch-Brun); "Vendrètz pas vièlh se vos carcinatz antau per pas grand causa"(Max Roqueta); "La sòm espaventava aquela arma laguiosa e carcinada"(ibid)
cardabèla : grand chardon au ras du sol du Larzac (Max Roqueta)
cardina : chardonneret
carelhada : digitale (herbe)
carestelat : criblé, semé d’étoiles. " coma las fedas de novembre, quand lo sòu, de pertot, es tot carestelat d’aglans." (Max Roqueta); "lo cèu carrastelat" (ibid)
cargar : porter, charger ; (fig): obscurcir (ciel) "A trobat lo blat car, a cargat de vin. "(prov)
cargasèla : courte-échelle
cargat : chargé " Se n’anar coma un ase cargat de latas.
carilhon : bruit, tumulte
carivenc : coûteux; qui renchérit, qui demande un prix surévalué.(Max Roqueta)
carlamusa : cornemuse
carlin : variété de chien "de quauque carlin que sa mestressa ne voliá faire un lion" (Max Roqueta)
carme : charme (ARF)
carn : chair, viande " I a pas carn sans òsses." ;"Cau èstre tot carn o tot pèis"(prov)
carn e cavilha : pelé et vidé (se dit d'un gibier ou d'une viande de bouche) "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
carn que bestieja : désir charnel
carna : chair "Embé las mans, a plena maissa Estripan nèrvis, carna, graissa" (Langlade)
carnairòl : carnier de chasseur
carnalitat : sensualité
carnassa : viande abondante, bidoche
carnassièira : gibecière "Penjava, de la paret, de carnassièiras avalidas" (Max Roqueta)
carnassièr, -ièira (adj) : carnassier "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
carnaval : vieille mégère disgracieuse
carnelatge : carnage (Max Roqueta)
carneta : tendron, jeune fille "à croquer"
carnifalha : viande, barbaque "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses" (Langlade); " Coma lo can de la nòça, qu’a travèrs dels barrèls nifla e vei las carnifalhas de la fèsta. E que se ne pòt faire una mena de rebòbi. De tèsta."(Max Roqueta)
carns (faire las) : engraisser
carnsalada : charcuterie (aliment)
carnsaladariá : charcuterie (commerce)
carnsaladièr : charcutier
carnut : charnu
carpan : claque, bourrade, gifle, soufflet, coup "me mandarà un grand carpan dins l’esquina…" (Max Roqueta); " Prenguèt en plen morre un famós carpan" (ibid)
carpanar : souffleter
carpi, càrpia (adj.) : grincheux. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
carpin : chagrin
carpin (sm) : injure (sf) (syn. escòrna)
carpin, -ina (adj) : inquiet, soucieux "lo pescaire es carpin" (Langlade)
carpinatge : querelle, dispute "Cadun auriá poscur fugir e se n’anar doçament coma fan los cats après d’oradas de carpinatge" (Max Roqueta)
carpinhar (se) : se disputer, se chamailler
carpinhatge : dispute, querelle "E s’amanhagavan de tendre carpinhatge" (Max Roqueta)
carpís (adj) : hargneux, énervant (Max Roqueta)
carpís (sm) : furies "tot çò d’amenaçant que i aviá dins los gèsts d’aqueles carpís "(Max Roqueta)
carrairon : sentier bien tracé "enregam totes dos lo pichòt carrairon" (A. Roux); "Puòi, de carrairon en carrairon, montem tot faguent la sèrp au mitan de la frigola e dau raumanís." (E Teissier)
carral, voir carrau
carrar (se) : régaler (se) " la rusada se carra dins la delícia d’èstre pas qu’una paraula volanta, una paur subtila que sap pas de quau costat s’aparar"(Max Roqueta)
carrastèl :
carrastèl (sm) : colonne vertébrale, échine, dos. (v. esquina) "Davale doçament de lòng dau carrastèl fins qu’a las ancas"(Max Roqueta)
carrastelar (1) : formar l'ossature, la colone vertébrale
carrastelar (2) : cribler, consteller cèl carrastelat: ciel fourmillant d’étoiles. …"un cèl carrastelat d’estelas"; "dau cèl carrastelat, davalan" (Max Roqueta)
carrau (2) : flèche, carreau d'arbalète "una mena de Sant Sebastian a l’espèra dels carraus empennats" (Max Roqueta)
carrau (s.m) : ornière (ce mot masc. à Mtp ("lo carrau") est fém. en Rouergue: "la carral") "posicion de prumièira fòrça, ... comandant doas dralhas de grand traficatge : lo camin de la mar e lo carrau de las Cevenas" (E Teissier); "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (ibid
carravana : caravane
carravanas : caravanes, frasques de jeunesse
carreg : chargement "lo carri, emb son preciós carreg" (Langlade)
carrejar : charrier
carrèla : poulie
carrelet : chevrotine de fusil de chasse
carrelet, voir cairelet
carrelièra, voir cairelièira
carreta : charrette
carreton : carriole "lo pichòt carreton de Madelon la revendeira qu'amb son ase, matinièira, anava cada jorn vendre dins l'environ" (A. Roux)
carri : car, autobus; chariot
carrièira : rue
carrièira putassièira : rue chaude
carrilhòt : chariot
carrònha : charogne
carronhada : viande pourrie
carrossin : véhicule à roues "un grand carrossin que sens chival marcha grand trin"
cartabèl : écriteau, étiquette; cahier, carnet, livre de raison " t’i apegan son cartabèl dins l’esquina, e aquí te quite" (Max Roqueta); "Avèm mes un cartabèl, amb escrich dessús tot çò que cal, sus un flàscol voide" (ibid)
cartairada, v quartairada : arpent de terrain cultivable : "quart de sétairée" (ancienne mesure agraire) "son pè ten mièja quartairada" (U Cadilhac)
cartèl : affiche (Max Roqueta)
cas (" dins lo cas de") : à même de
casa : maison, v. ostau
casalièr : roturier
casau : foyer (lieu); syn. Fogau; cabane, masure "vesián pas que casaus miseroses" (Max Roqueta); "per agandir au casau, sens pòrta ni fenèstra, d’una caraca" (ibid)
cascada : cascade
cascalh : murmure
cascalhar : murmurer
cascalhejar : caqueter
cascar : tomber, être puni; "faire cascar", rançonner, racketter
cascavèl : grelot
caseta : box d'un animal, p ex du cochon (Max Roqueta)
casòt : cabane
casqueta : casquette
cassanèla : baie
cassòuda : prêle (herbe), v. consòuda "la cassòuda es l'èrba-fretador que servís per fretar las cabucèlas"
castanha : chataigne
castanhar : tirer qqch. du feu comme les chataîgnes, voler.
castanhièra : poêle à chataignes "Dins lo fons de la castanhièra / los traucs valon tan que lo ferre" (Max Roqueta)
castapiana : blennorhagie
castèl : château
castelàs : château en ruines
cat : chat "Los cats fan pas de chins." (Prov); "aver nòu vidas coma los cats." (Comparason populara clarmontesa)
cat (donar la lenga au) : donner la langue au chat "avètz donc pro manjat de favas, e ben, donatz la lenga au cat!"(A Guiraud)
cata : chatte "A vièlha cata joina rata. "(prov)
cata-banhada : mijaurée "faguèt la chinòta en faguent sa cata-banhada, en se fadejant, s’amanhagant, remenant lo cuòu, patin, cofin... " (G Therond)
català : le diable (fam. à Sète)
catamiaula : chattemite, personne qui affecte trompeusement la douceur, hypocrite "una macarèla amb son èr de catamiaula onchosa"
catau : puissant, homme important "ministres, academicians, cataus de tota mena…" (Azemà)
catelar : accabler de caresses
catigòt : matelote, ragoût épais "Lo pogau, part majora de la taula camarguesa, alestit en catigòt."(Max Roqueta)
catilhar : chatouiller agréablement "lo pan que sortissiá dau forn per son odor vos catilhava" (Favre)
catilhós -osa (adj) : scabreux, sulfureux, libidineux, érotique, lubrique
catimèla (sf) : caresse, propos câlins "E zo ! marmotiguent de catimèlas, l’acostairant, la nistant, l'alisant, se frelhant d’ela anfin, totes la seguiguèron. " (G Therond)
catla (1) : caille (oiseau) "las catlas an pas jamai tombat rostidas" (prov); "quand ausissiá pièular, dins son balanç pressat, la catla dins lo blat."(Max Roqueta); "…devèrs los camps de lusèrna ont la catla revèrsa lo cap per cantar" (ibid); " Es ben lo vin melhor de la tèrra. Sentís la pèira a fuòc, la canla, e la tèrra cremada" (ibid)
catla (2) : mégot (à Sète) "amassa de catlas per ne recuperar lo tabac"; "dos nèrvis, catla au canton de la boca"
catlada : nichée; syn. nisada
catòrze : quatorze
cau : il faut (du verbe caler)
cauç : chaux
cauca : époque du battage. " Un coma l’autre son pas que polsa per caucas" (Max Roqueta)
cauça : chausses, braies, " Au pus fin las cauças ié tòmban" (Prov)
cauçada : chaussée
cauçadura : chaussure
caucanha : celà va de soi; peu importe, pas de problème "– Caucanha per que nos convide ! Vas veire." (G Therond)("=aucun problème pour qu'il nous invite, tu vas voir)*
caucar : fouler
caucatge : piétinement
caucavièlha (cachavièlha) : cauchemar
cauchó, v. caochoc
cauchotar : caouchouter
caucida (sf) : chardon aux ânes. " los molins de Mykonòs, amb sas alas qu’an la semblança d’una flor de caucida." (Max Roqueta)
caucigar : fouler, piétiner "ton pè cauciga un grelh de romanís" ; "fins qu’a caucigar lo camin carretièr d’una comba" (ibid)
caucinièr : four à chaux
caucionar : atester
cauda : emportement passager; premier mouvement de la colère, promptitude
caufalièch : bouillotte, chauffe-lit "Aquò's a perpaus coma caufalièch d'estiu."(prov)
caufapè : chauffage d'appoint, chaufferette
caufar : chauffer
caulet : chou "Au mes de Julhet, ni femna ni caulet. "(prov)
caulichon : (à un enfant) terme affectueux : petit chou, préféré. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
caumanhàs (s.m.) : chaleur humide et étouffante
caumar : se reposer "la nèu ondulada cauma" (Max Roqueta)
cauna : grotte, antre, terrier d'un animal "una cauna de rabàs"
caupre/cabir : tenir, contenir, remplir; "se pòdes las cabir dins tas pòchas, te las baile" (E Teissier); " De qué seriá lo remèdi que caup pas de pèu de vièrja, de cendre de momia"…(Max Roqueta); "Lo daissave caupre dins son espèra afeccionada" (ibid)
cauquilha : coquille
cauquilhada : grosse alouette " las cauquilhadas gisclavan dins la claror" (Max Roqueta)
cauquilhum : fruits de mer
caus (de l’agulha) : chas de l’aiguille "coma un vièlh sastre sul caus de l’agulha" (Max Roqueta)
causa : chose, objet, affaire
causida : choix, chose choisie. V. trialha "L'enemic los suspren, adonc, pas de causida : perdre la libertat, l'onor o ben la vida" (Langlade)
causiment : choix, action de choisir
causir : choisir
cavalisca, v. "qu'avalisca" : pouah, quelle horreur! "Ò ! cavalisca ò ! qu'aquò's laid" (Langlade)
cavanhàs(s.m.) : lapiaz, chaos rocheux crevassé en terrain calcaire (syn. cairissa (s.f.), )
cavaucar : chevaucher
cavèca : chouette (Max Roqueta)
cavilha : cheville
cavilhièr : porte manteau, ratelier
cavòt : caveau.
ce, voir çò
ceba : oignon
ceba (sf) : oignon; (fig.) montre à gousset
cec, ceca (adj) : aveugle
cèl (loc. pron cièl, gall.) : ciel la cara sens bolièiras dau cèl (Max Roqueta)
cèl de la boca : palais (bouche)
celèste : ciel (voir: celèstre) "l'aigassa au celèste et de las auturas "(Langlade)
celestial : céleste "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin "(Langlade)
celestin : céleste
celèstre : voûte céleste "Malur malur ! lo fuòc dau celèstre lo ganha. E los monts Pirenèus creman de l'ora en lai" (Langlade)
celinguet : voir : silinguet. (Max Roqueta)
cencha : ceinture
cenchar : ceinturer, entourer "lo cloquièr cenchat de girondèlas"
cendralha : cendres (f.pl) ["cafit de cendralha (ARF)"]
cendràs : tas de cendres (Langlade)
cendre : cendre "Atapar son fuòc ambe sos cendres.
cendrejar : produire des cendres (Langlade)
cengle : corniche rocheuse
censa (sf) : servitude, droit de passage, contrainte
cèrca (a la) : à la recherche de "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina" (Langlade)
cèrca-potz : araignée, cable à crochets qu’on plonge dans les puits "Èstre gelat coma un cèrca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cercar : chercher "Cercar quicòm coma una espitla menuda. " (Comparason populara clarmontesa);"Vau mai un que sap que cent que cèrcan." (Prov)
cereala : céréale
ceremoniá : cérémonie
cernilhar : tortiller du derrière
cerulenc, -enca, (adj) : azuré
cervèl : cerveau
cervesa : bière
cese : pois-chiche "Èstre redond coma un cese." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cese : pois-chiche. (2) (Max Roqueta)
ceslestiau (sm) : voûte bleue du ciel "una margaça escarraunha lo celestiau" (Dezeuze)
cèu, provençalisme usuel pour "cèl"
cèucle : cercle
cèu-sin : zénith, firmament; ciel clair, sans nuage, firmament (provençalisme) "s’esperlonga per la comba / inacabable un fremin / de lagrema de cèu-sin." (Max Roqueta); "enauçava au cèu-sin los sòmis mai lindes e mai nauts dels òmes."(ibid)."sentissiá son estela qu’escalava au cèu-sin". (ibid). "Agla dins lo cèu-sin."(ibid)
chabal! : ah, ça par exemple ! ça alors !
chacar , voir: jacar : papoter, jacasser " Demòran a jacar una ora" (Max Roqueta)
chafaret : vacarme "ausís lo chafaret" (Dezeuze)
chale (sm) : plaisir, régal “Bevèm lo chale d’èstre a l’ombra" (Dezeuze)
chalha : (dans l'expr: non te'n chalha, ne t'en soucie pas) Amic que non valga, cotèl que non talha, se lo pèrdes, non te'n chalha! "(prov)
chamàs (m.) : torche (f.), tison (m.)
chamatan (sm) : tapage
chambron (sf) : jeune fille de service (syn.: serviciau, serviciala)
champanha : champagne (vin)
chanjorlet, -eta (adj) : volage
chapladís : carnage
chapladissa : dégâts "Sus tèrra ! ai ! quanta chapladissa" (Langlade)
chaplar : hacher, tailler en pièces
chaple : saccage, carnage "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " ; "n'es davalat de caçaires ferons / Qu'an fach chaple de tot ce que cor, trepa e niuda " (Langlade)
chaplum : broyat "avètz vist coma d'un det abil cruvelant lo chaplum e pastejant l'argila sabiá faire un trabalh requist" (Ant Roux)
chapotejar : barboter dans l'eau
charnègo, -èga : acariâtre "De branca en branca andant, la charnèga monina A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina" (Langlade)
charpinar : maugréer; quereller, se disputer « d'ont ven que te charpines tant? »(Guiraldenc)
charra : discussion, conversation, bavardage
charrada : causerie, conversation
charri : char de taureaux, camion utilisé en camargue pour le transport du bétail
chaspaire : peloteur, individu aux mains baladeuses
chaspar : palper, tâter, caresser, lutiner, peloter "un escachet de filhassas que fan la vida e que los escolans son plan uroses d’anar chaspar"…(Max Roqueta)
chauchilhar : fouler, piétiner.
chauma : pause "Una mena de chauma se pausèt sus la galariá".(Max Roqueta)
chaumada : repos, pose "Pas paur ! pas paur ! amont l'òme fai la chaumada " (Langlade)
chaumar : s’arrêter en groupe pour se reposer (brebis, bœufs, etc..) "l’èrba dau valat tota chaupilhada ont l’escach de las filhas aviá chaumat"(Max Roqueta)
chaupilhar : piétiner. (Max Roqueta))
chaure (se'n) : s’en moquer "Que lo pecat de s’en chaure es lo mai grèu de totes".(Max Roqueta)
chaurelhar : dresser l’oreille (Max Roqueta)
chaurit : sabbat des sorcières
chaval de boçut : ça alors, par exemple "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
chaval! : sapristi! "– Chaval ! deu ben èstre gròs, ven Cocomèla, quand Tisana es partit, qu’encara siágue pas cuòch ?" (G Therond); "alara ié ven coma aquò: (il lui dit)"
chavalet : par exemple (interj)
chavana : bourrasque "aquel rire que m’atraversava, chavana urosa e descabestrada"…(Max Roqueta)
chicana : : passage tortueux à travers une série d’obstacles. (c’était un terme de défense militaire autour des remparts). Max Roqueta l’utilise au sens de labyrinthe : La canta de la chicana = le chant du labyrinthe.
chicanar : tricher. "Sabes pas chicanar al jòc, mas gasanhas totjorn" (Max Roqueta)
chichomèia : ratatouille (plat local); mélange, ripopée, salmigondis, fricassée; "de qué i podiá faire la paura chichomèia que bolissiá dins lo pairòu de mascas" (Max Roqueta); "engolir sabe pas quane òrra chichomèia"(Max Roqueta)
chilinga, v. seringa : seringue " Rasonar coma una chilinga." (expr.)
chimar : boire, lamper, siroter, buvoter
chimarra : : simarre (robe d’apparat portée par les maîtres d’université au XVIe siècle).(Max Roqueta)
chimèls : rameaux; syn. rampalms, ramèls
chiminièira : cheminée
chin : chien "Qu’aima Martin Aima son chin." (Prov); "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."(G Therond)
chin de pargue : chien de garde
chinaràs : molosse "Jamai un vòl de gropatasses, N'an tant morfiat de carnifalha Coma aqueles alobadits De vautors o de chinarasses" (Langlade)
chinareda : meute de chiens
chinàs : molosse "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
chinassariá : libertinage cynique
chincha-merlincha : … : sexe de l’homme (Mistral traduit, lui : sexe de la femme). "lo chincha-merlincha : quicòm que sembla una sèrp, qu’a lo biais d’una sèrp, mas qu’es pas una sèrp…" (Max Roqueta)
chinchar : goûter, tâter
chinchola : fillette ou jeune fille malingre
chinchon : : truc, petite chose. … " lo chinchon que fai partir lo còp" (la détente du fusil))(Max Roqueta)
chipèu, voir "gipèu" : mégère, harpie
chipolet : chenapan "Mas nòstre chipolet se ditz: - "pagaràs pas;" (G de Rodier)
chiular : siffler (ex. oiseau); v. siular "quauques passeratons, tot en chiulant"
chival : cheval
chivalièr : chevalier
chivalièr dau bòi-rotlant : joueur de "màlhol", golfeur
chocolat : chocolat
chòp : humide; syn. imois, -sa
chopar : humidifier
chopin : pot au feu
chorlar : laper, lamper, siroter "madama ben carrada au canton dau fuòc que se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
chorma : meute, horde, tribu sauvage; foule; groupe, troupe "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut"* (Langlade);" la chorma dels viatjaires"…(Max Roqueta) …"la chorma qu’i bracejan e crida a l’entorn"… (Max Roqueta) la chorma dels aucèls. (Max Roqueta)
chorrar : traîner, sommeiller, se reposer; (cuisine) cuire à petit feu "la saussa de tomata aviá chorrat tres oras"; "un tropèl que chorra enlai dins la prada"
chorrat, -ada : immobilisé; paraliser "La vida enfin a pres la plaça De l'esfrai que ten tot chorrat. " (Langlade)
chòt : hibou; (fig) imbécile "lo chòt a jamai freg" (prov. Sétois); "lo chòt solitari abandonava au vèspre una lagrema de cristal".(Max Roqueta)
chotar : faire le cri de la chouette.
chuc : jus
chucar : sucer, têter
chumar : boire, lamper
chusclar : sucer. (20) : (Max Roqueta)
chut : chut "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
cibola : la tête. "De que i virar la cibola" (Max Roqueta)
Cifèr : Lucifer, le démon "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
cigal : éblouissement
cigala : cigale ; cuite. “aviá las cigalas risolièiras” (Max Roqueta)
cigalejar : étinceler, être ébloui "los bartasses d’agrunèla, que cigalejavan de la blancor dels lençòus" (Max Roqueta)
ciganejar : trafiquer pour forcer une serrure
cigarro : cigarre
cigau : escogriffe "un grand cigau franquís lo portau" (Langlade)
cigonhar : importuner, inquiéter
cilha : cil
cilhar : sourciller
cimbèl : appeau "un anar un pauc cimbèl" = une allure un peu bizarre (Max Roqueta)
cimèl (d'un angle) : sommet (polygone)
cimèla : rameau mort (maladie du chêne yeuse) (Max Roqueta)
cimelar lo truc : toucher les sommets "a vautres bèus amics a cimelar lo truc. " (Langlade)
cimelat : branche de chêne malade du cimèl, desséchée. "E la fuòlha dau ram cimelat gira au vent." (Max Roqueta)
cinc : cinq
cinemà : cinéma
cinsa : toile brûlée et charbonnée dont on se servait en guise d’amadou.; odeur de roussi. … "Tot aquò puslèu color de cinsa" (Max Roqueta); "que sentissiá a cinsa." (ibid)
cintra : courbe; sommet d'une voûte, apogée (Langlade) "Dralha sa cintra, tal qu'un pòrgue celestiau"; "lo sorelh de sa cintra a pres la davalada";"Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada"
cinze : punaise "…l’orra palhassa cafida de nièras, de pesolhs e de cinzes" (Max Roqueta)
circ / circle : cirque
circonferéncia : circonférence
circular, -ra : circulaire (adj)
cisampa : vent du nord, bise "l’ivèrn, quand bufa la cisampa"…(Max Roqueta). …"la cisampa nos venguèt tapar la boca e l’alen, coma una man de gèu"(Max Roqueta)
cisèu (de podar) : : sécateur (Max Roqueta)
cisèus : ciseaux
ciucle, voir circ : cirque "los joglaires dels ciucles"; "pauras bèstias de ciucle." (Max Roqueta)
ciure, ciude, v: siure (liège) "Vesètz, soi magra coma un siure!"(G de Rodier)
civada : avoine
civadassa : folle avoine. (Max Roqueta)
civilizacion : civilisation
clafir : emplir "just en d’aquel ròdol s’auboran las torres clafidas d’ardidesa, maugrat son aroïnacion, dau castèl dau mèma nom" (E Teissier)
clairejar : briller, éclairer, luire; syn.: ajornar
clamada : clameur "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat";"totescàs, ausissián la clamada " (Langlade)
clamadissa : clameur, long cri sauvage, cri d'une foule. V. bruchor "la clamadissa rauca d'un singlar" (Langlade)
clamar : crier "E se lo fòl torrent dau fons dau vau vos clama "
clamum (sm) : clameur
clantir : retentir " La paraula viva, e que s’arrèsta pas de clantir"…(Max Roqueta)
clapàs : tas de pierres, pierrier, tumulus "Los ròcs van als clapasses." (Prov); "Cromlècs, manirs, dolmens, clapàs…." (Langlade)
Clapàs (lo) : nom familier de Montpellier, allusion à la coline sur laquelle est bâti l'écusson "Als quatre vents dau mond lo Clapàs trasiá granas"(Max Roqueta)
clapassièr, -ièira : montpelliérain, aine (syn. Montpelhieirenc, -enca)
clapeirar : jeter la pierre, lapider, médire
clar : lac "De gorgs, de clars o de molièiras" (Langlade)
clar (se faire) : clairsemer, raréfier "Mai vai, mai se fan clars los celèstes tropèls" (Langlade)
clarebrun : crépuscule (Max Roqueta)
clarejar : commencer à luire
clarejatge : rayonnement(syn.: esluci)
clarenças : lueurs, clartés
clarent : : clair (Max Roqueta)
claret (sm) : vin blanc
claret, -eta (adj) : limpide "dins la lutz clareta" (A. Roux)
clarin, -ina : clair, limpide "dins la lutz clarina"; "Sus los nívols clarins, rebutant dins la baissa / De trelusents dardais retrasent a'na raissa" (Langlade)
clarissant, -anta : lumineux (clair de lune) "per una bèla nuòch de luna clarissanta"
claror : clarté, lueur
clas : glas, son lugubre de l'airain "los classes lents" (Max Roqueta)
classa : classe
clastra (sf) : cloitre, presbytère, lieu clos de murs "las clastras, que despartisson los òmes entr’eles, se lèvan totas." (Max Roqueta)
clau : clé
clausura : clôture
clava : trace, v. penada "es sant aquel que daissa ges de clavas"(Max Roqueta)
clavaire : trésorier
clavar : clouer; accomplir, finir, conclure.; congestionner (syn. endecar) "lo freg lo clavariá" (Dezeuze); los còsses d’aquelas qu’avián clavat lo temps de sa vida.(Max Roqueta)
clavariá : collecte d'argent
clavèl : clou
clavèl (riblar lo) : faire taire
clavelada : raie bouclée (poisson)
clavelar : clouer
clavièr : clavier (de clefs ou de ciseaux)
cleda : claie
cledat : clôture de planches
cledís : grillage, treillis (Max Roqueta)
clenar : incliner "tot se clena dabans lo mèstre" (Langlade)
clenar : incliner; se coucher "Clena la brancassa en avant"; "E lo lusèrp, per sòu, clena amatat" (Langlade)
clenar (se) : incliner (s') "Emb sa cara risenta, adonc la genta fada / se clena" (Langlade)
clerjonet : enfant de chœur "arrèsta-te de jogar los clerjonets, te conoissèm"
clina : pente (Max Roqueta)
clinhons (de) : les paupières closes. De clinhons, per pas tornar véser l’image encusador…(Max Roqueta)
cliqueta : castagnette "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
clitòris : clitoris, syn. dardalhon/dardilhon
cloca : poule pondeuse, mère poule "los velhe coma una cloca velha sos poletons"
clocada : nichée; syn. Nisada; clocada de perdigalhs = compagnie de perdreaux
clocir : glousser
clofe v. confle (à Clermont l'Hlt)
clòsc (pron: klòss) (plur: clòsces, pron klòsses) : crâne; noyau de fruit "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade); "los còps me bacelavan lo clòsc (Max Roqueta); Que degús ne’n podriá saupre per quana rason caliá que de melons se cafiguésson de granas. O las cerièiras de clòsses" (Max Roqueta)
clòsc de tartuga : carapace de tortue
clòsca : tête, caboche; tête dure; "cerveau", personne intelligente "ai! Mon Dieu, ma clòsca se vira" (A Guiraud)
clòscapelat : chauve
clòsces (pron. klòsses) : dégâts, débris
clòt : tombeau; v. cròs
clucar/clugar : cligner de l'oeuil (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
clugar : fermer (les yeux) " los uòlhs clugats sus la vision darrièira de l'orizont "
ço : (particule augmentant la force d'un verbe: ço ditz, il dit ainsi; ço fai, il fait ainsi)
ço m'es avís : avis (à mon)
çò mèstre : : l’essentiel (Max Roqueta)
çò sieu : ce qui est à lui, à eux, son/leur bien "A cadun çò sieu, n’es pas tròp" (Prov)
çò/ce/ça : ce "escota çò que ditz" (prononcé en général "cé qué dis" ou "sa qué dis". Il faut préférer "çò" dans les textes écrits.
coa (pron. kò) : queue; v. aussi coeta (même sens); (sex.) verge
coa d'ase : tròna e plòu a coa d'ase
coalèva (sm et f) : culbute; mouvement de montée et de descente d'un objet; érection "pòt pas pus far coalèva" (Despuech); "dins un immènse coalèva" (Langlade)
coaltar : goudron pour barques
coar : couver, assommer
coarro : truand, gueux. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
coassa : grosse queue "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt "
cobèrt : toit, lieu abrité, foyer, cachette "Que demòra jot son cobèrt, se res non ganha, res non pèrd." (Prov); "E jota lo cobèrt s'es cabit lo bestiau. " (Langlade)
cobés : avide, envieux "d'asirança cobesa"= de la haine envieuse
cobesença : : convoitise. … "dins son èime de sentidas de cobesença, lèu escampadas (Max Roqueta)
cobrir : couvrir
còca (1) : coquille, écorce, enveloppe, cocon fòrça gents tondrián de peu sus la còca d'un uòu (ARF)
còca (2) : boucle de cheveux ; touffe de cheveux lisses.
còca (3) : gâteau, biscuit, brioche "viviái de cafè, o d’una còca a miègjorn. (Max Roqueta)." Una caissa a còcas = une boîte de biscuits." (Max Roqueta)
cocanha ! (caucanha !) : peu importe ! (Max Roqueta)
cocarro : coquin, vaurien; gueux, va-nu-pied; quidam “se batián coma de cocarros” =ils se battaient comme des chiffoniers (F Dezeuze); s’anar mesclar d’engimbrar un partit amb de cocarros acampats dins lo mesprès de la moneda…(Max Roqueta)…avèm pas de temps a estraçar amb lo primièr cocarro que cèrca a charrar. (Max Roqueta); "Lo cocarro es empegat. Ten, dins l’esquina, son cartabèl e sa chifra.(Max Roqueta)
cochar : chasser, mettre dehors. "cocharà l'Anglés dels oceans" (ARF); "coma los cans que, cochant quauque sauvatgina sens cara, s’èran perduts sens retorn dins la seuva muda de l’abséncia."(Max Roqueta); coche son image coma un tavan qu’atissa…(Max Roqueta) Caçòla cocha las moscas.(Max Roqueta). … las castas indianas, cochadas per las invasions…(Max Roqueta)
còcha-vestit : clochard
cochós, -sa : hâtif, pressé, plein de hâte
cocodril / cocodrilha : crocodile "Ara, mon còr, vos contarai / lo bon còr de la cocodrilha" (Max Roqueta)
cocomar : coquemar, bouilloire à anse "e dins un cocomar finirà la sorneta"
cocomèla (sf) : champignon (pris dans un sens générique, mais désigne plus précisément l'amanite vaginée ou grisette [amanitopsis vaginata]) (Dezeuze); Acampavan e fasián secar de cocomèlas (Max Roqueta)
cocut : coucou (oiseau); cocu, imbécile "Au temps que canta lo cocut, lo matin mòl, lo vèspre dur. "(prov)
codena : coenne, peau (fam) "se vai rostir la codena au sorelh a Carnon-platja"
codenós : adipeux
còdol : caillou "un estèrle et naut planàs Onte se vei a bèles ròdols, D'aclapassas de ròcs, de còdols " (Langlade)
codonh : coing (fruit); (fig) imbécile
codonhièr : cognassier. (arbre) (Max Roqueta)
codors : surcharge
codrilha (s.f.) : compagnie (expr. anar de codrilha)
codrilhada : horde, assemblée " la codrilhada que çai ven dau mistèri e fug dins lo tremont";"Puòi la codrilhada esmoguda Dins las aforèsts s'avalís. " (Langlade)
coejar : dresser sa queue; (fig) bander
coet (1) : animal à la queue coupée ou courte; eunuque, castrat
coet (2) : coi "que tot siágue coet au Clapàs"
coeta (pron. kwéta) : queue
cofa (sf) : coufin (s.m.)
cofir, v. confir
cofla-bogre : étouffe-chrétien ("escana-piòt").
coflaire : orgueilleux "es coflaire coma un guindard" (Langlade)
coflar : gonfler
cofle : assez "n'ai un cofle"; "n'ai mon cofle"
còfra : coffre "risián coma de còfras" = ils riaient comme des bossus (Max Roqueta)
cogir : contraindre, forcer obliger "la lei que nos regís e que nos cogís"
cogorda vinharèla : gourde à vin, initialement faite avec un concombre desséché
cogorla (= cogorda) : courge.
coguol : coucou (oiseau); cocu, imbécile
coidièira : accoudoir
còire : cuire; syn. còser
coiretas (fpl) : cuivres de la cuisine
coissalas : cuissardes; v. estivaus, garramachas
coissin : coussin "Après bòn vin, bòn coissin. "(prov)
coissin de carn : pulpeuse, boulotte, pourvue de rondeurs avantageuses """Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond)
"
coissinièira : taie d'oreiller
còla : colline "(la mar tempestosa) cobrís tes, motas, mórfia còla,...a" (Langlade); "la linha d’acrin d’un orizont de doças còlas" (M ax Roqueta)
còla : troupe, équipe, groupe, foule, bande; bande d’individus, équipe de vendangeurs "A bandit la còla e camina" (Langlada) traduit par : "il a quitté la foule" (Langlade); "per parelhs o per còlas" (Max Roqueta)
còlada : troupe "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
coladís : fluide; coulant , jaillissant "èra tant fresc lo rajòu coladís" (Dezeuze)
colant : collant (bas)
colar sa trempa : ruisseler de sueur "Afatigat coma paure òme que cola sa trempa"(prov)
colar~colàs (pron. Mtp. "koulàs") : colerette, collier
colàs (michant o marrit) : mauvais sujet, voyou (en fait c'est "colar", collier). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I); Lo pensar es marrit colat. Que vai totjorn cercar renas a quau que siá. (Max Roqueta)
colàs, voir colar
colat, voir colàs , colar : : colerette, collier. (Max Roqueta)
colcar : coucher
còl-de-senhora : : variété de figue. (Max Roqueta)
colèra : colère (syn. fotra, ira, iracion) "As la colèra dau pastissièr que cochava las nièiras amb un aste. "(prov)
colet : collet ; (fig) bagarre.
colina (sf) : colline "De colinas enbodenadas" (Langlade)
colís : fendant facilement les flots (navire)
collauraire, -aira; collaborador, -oira : collaborateur
colomb : pigeon
colonhar : épouvanter, faire peur, faire fuir
color : couleur
colòs, -òssa : colossal, -ale
colpable, -a (adj) : coupable " colpables d’èstre estat menaires de la rebelejada." (Max Roqueta)
coltanar : goudronner une barque ; "coltanavan sas betas"
coma : comme
coma aquò’s ieu que vos o dise : aussi vrai que je vous parle " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
coma quicòm : enfin, pour ainsi dire "Coma quicòm sans tirar lònga, Sus los tòrols enfin s'alònga…" (Langlade)
comand : commandement, ordre donné " suspreses per lo comand davalat de la nívol" (Max Roqueta)
comba : vallée "A cada puòg i a sa comba" (prov)
combalèva : culbute
combareda : vallée allongée
comedia : comédie
començada : initiative
començaire : initiateur
començament : commencement
començança : début
començar : commencer
cometa : comète
còmit de galèra : comite de galère (syn. gardaforçats) "un èr de còmit de galèra"(Favre)
comitiva (s f et m) : cortège, escorte, accompagnement; suite, compagnie, défilé, réunion de personnes "cau animar los acamps politics e las comitivas electoralas" (Azemà); " a aquela nòça i aviá una comitiva que òsca"
comol : complètement plein
comol, -a : empli, -ie Quand i vas embé ta familha, As lo còr de jòia comol,(G. Coulazou)
companh : compagnon, copain
comparança : comparaison "aquelas comparanças poirián tirar de lòng" = on pourrait multiplier ces comparaisons (Azemà)
comparança a dire : en comparaison, comme qui dirait
comparar : comparer
compés : équilibre
complaire (v. tr.) : plaire "sabiá pas de qué faire per lo complaire" (=pour lui plaire);" Aquí ton esprit se delaia E se complais, quand siás solet." (G. Coulazou)
complir : accomplir "a dètz-e-uòch ans complits"; "mai remarcanta encara es l'accion miegjornala que complís a-m-aquela epòca" (Azéma)
compostar : assaisonner
compreneson : compréhension, communication "Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
comptar : compter
còmpte fach e rabatut (tot) : tout compte fait
comun : toilettes, latrines, WC
conchar : souiller, salir "Es que pensariatz ensajar de conchar sa santa memòria ? " (Max Roqueta); "sas mans conchadas de tèrra e de fanga."(ibid)
condamina : champ ou vigne proche des habitations, de bonne terre en général; meilleure terre du village "los recs frescs laurats d’una condamina".(Max Roqueta)
condoléncia : compassion ". …aquela tièira de desconsolats, vogats a ma condoléncia…" (Max Roqueta)
condorsa (f) : solives et piquets des huttes et des tentes
conéisser/conóisser : connaître; reconnaître "Montpelhièr se conois pas pus, tot es virat dejot-dessús" (A Guiraud en 1839!)
confinhs : frontière ". Se sarravan dels confinhs." (Max Roqueta)
confir : confire; gorger "son co(n)fits d'orguòlh"
confitura : confiture
confle, -fla (adj) : gonflé "Èstre confle coma una megina." (Comparason populara clarmontesa); "n'aver son cofle"= en avoir assez, être excédé
confront : terrain ou pays limitrophe "…la darrièra ciutat dabans los confronts." (Max Roqueta)
conglaç : verglas, givre "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
conglaçar : verglacer
congostar de (se) : savourer
congreaire : générateur, pourvoyeur "congreairas / De malautiás, de rebas e de dòus" (Langlade)
congrear : générer, engendrer "lo fluid magnetic que dins lo viravòut d'esperel se congrèa ";"amb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs";"e pòt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons, amai tot lo ferum que la tèrra congrèa " (Langlade); "La tèrra congreèt d’èrba verda" (Max Roqueta)
conhat, -ada : beau-frère, belle-sœur
conhata : belle-sœur
conhet, v: cunhet
conifla (sf) : vulve
conilh : lapin; vulve
conilh : lapin. (1) (Max Roqueta)
conilha : lapine; femme de mœurs libres
conilhon : petite vulve
conjoncion : conjonction
conoissable : connaissable "es pas pus de tot conoissabla " (Langlade)
conóisser : connaître "Au cap e als pès Se conois quau sètz" (Prov.); ou aussi: "A la tèsta e als pès, se conois, dòna, quau sètz. "(prov)"Pòde ben afortir que i’a pas un recanton que conogue pas" (E Teissier); "lo conóisser, lo saupre, que ne siam tròp sovent plan orgulhoses, es pas qu’una masqueta de carton, pintorlejada d’arcolan, qu’aquò nos arrenga de pausar sus los esglaris dau mond" (Max Roqueta)
conóisser ni en figura ni en pintrura (pas pus voler…) : ne plus vouloir en entendre parler "Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura." (G Therond)
conquerre : conquérir
conquista : E de ieu gardatz la conquista! (G. Coulazou)
consciéncia : remords sur la conscience, cas de conscience "seriá una gròssa consciéncia se te laissave engusar";" lo pòde pas quitar defòra : seriá ’na gròssa consciença" (R Thérond)
conselh : conseil "Los que dònan los conselhs Dònan pas las ajudas." (Prov)
conselhar : conseiller "Que conselha Paga pas." (Prov)
consent : consentant, complice
consirar : désirer. "las caras totas de las femnas qu’aviá consirat" (Max Roqueta)
consirós, -osa (adj) : soucieux, inquiet "…l’aiga demorava sempre a l’escur de la tèrra, e l’aucèl consirós passava sens se pausar" (Max Roqueta)
cònsol ("cònse") : maire
consolador : consolateur "siás un consolador per l'arma que s'agrís" (Dezeuze)
consòuda : prêle (Equisetum arvense, plante vivace de 0,20 à 0,50m), syn cassòuda "(entre la ) consòuda e bolets e palmièrs que bofinan " (Langlade); "La barta espessa de consòuda o de sanguinhòls" (Max Roqueta)
consulta : consultation "Vòstra consulta es pas finida" "vos farà de consultas a gratis"
contar : conter "Anatz contar aquò a Plumò." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cònte : conte
content , -enta (adj) : content
còntes (es de) : c'est de la blague, je n'y crois pas "– Ta! ta! ta ! tot aquò ’s de còntes. " (G Therond)
còntes (faire de) : faire des manières, compliquer, embrouiller "fagues pas tant de còntes"; "ela, fai totjorn de còntes"
contèsta : dispute
contèsta, contenciós : contentieux
contestar : discuter
còntra de : à côté de "Còntra dels jaces terrassats" (Langlade)
contrada : contrée "Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
còntra-rais : contre-jour "la vese a còntra-rais"
còntra-sorelh : parhélie (Langlade)
convèrsa : conversation
convidacion : invitation
convidar : inviter "Vòls que nos faguem convidar per Cocomèla ? - – Te convidarà coma plòu d’òli... " (G Therond)
convit : invitation; syn. : convidacion "convit de Montpelhièr, convit de l'escalièr"
convit de fèsta : invitation à une fête (Langlade)
còp (èsser de) : être prêt "siás de còp ?" = tu es prêt ? (Max Roqueta)
còp (au) : à la fois, en même temps "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (E Teissier)
còp (sm) : coup, fois "aqueste còp avèm pres nòstras precaucions"
còp d'alada : battement d'aile "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
còp de desespèr : forfait (syn.: besonhassa)
còp de man : manœuvre de chasse pour contourner le gibier
còp de pè (d'un) : d'une enjambée, rapidement "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
còp de temps : coup de vent (Langlade)
còp sec : pile, immédiatement (Langlade) "d'un còp de tèsta... arrèsta còp sec son frau"
còp sus còp sans plus tarder "la serviciala, còp-sus-còp, anèt quèrre ce que caliá e ne’n clafiguèt la chiminièira" (G Therond)
copable, voir colpable
còpa-cebas : courtilière (insecte souterrain); syn.: còpa-pòrres, destruci
copa-lèu = avare. : avare (lèu est le mou, le poumon). On dit aussi còpa-tèu.
còpa-pòrres : courtilière (insecte souterrain); syn.: destruci, còpa-cebas
copar : casser, couper "Aver copat palhas." 'expr)
copet : nuque "a los peusses rasats de cort sus lo copet"; "Una serpnassa aprivadada Se mòu au torn de son copet." (Langlade); "tressaliguèt, dau copet a las sòlas".((Max Roqueta)
còpet (pron. kò-pét) : raidillon, chemin étroit et difficile
còps de nèrvi : coups de fouet
coquèl : flocon de neige; grumeau "n’escampèt los coquèls que s’arredonissián en pèrlas sus la carn de la flor…" (Max Roqueta)
coquelin, ina (adj) : câlin, ine
coquilh : flocon. … "coquilhs de lana…" (Max Roqueta)
coquin : pervers, coquin "Au jòc e au vin, l'òme se fai coquin. "(prov)
coquinariá : friponnerie
còr : coeur "Que còr non vei còr non dòl." (Prov)
còr (2) : chœur
coral : poivron
coralh : corail; piment rouge. (Max Roqueta)
coralh roge : piment
coralhet : petit poivron. (Dezeuze)
coratjós : courageux "Èstre coratjós coma un soldat dela Vièrja Maria que nuòch e jorn prèga per la patz." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
corba (sf) : courbe
corbar : courber, infléchir
corbatàs, (plur. -asses) : corbeau(x); pron. "kourpatàss"
corbe (sm) : cintre, voûte; syn. Arcèu
corcha : raccourci, sentier de traverse "la còrcha nos conven : quitam la linha drecha" (Tourtoulon); "E s’acaminèron dins lo davalador per prene la corcha" (Max Roqueta)
còrda : corde
còrda de jonquina : corde de jonc
cordèla : lacet
cordelet : cordeau "totes renjats au cordelet coma los grans d'un chapelet" (A Guiraud)
cordilhar : entourer d'un cordon, d'un ruban
còrdolor : crève-cœur
cordonièr : cordonnier "Los cordonièrs son los pus mal cauçats." (Prov)
cordurar : coudre
corduras : coûtures
cordurejar : recoudre sommairement
coret : cœur (expr: "d'anma e de coret", de toutes nos forces) "En quista dau grand tot, çò que tant nos pertòca, aquò qu'acotissem e d'anma e de coret " (Langlade)
corgolitge (sm) : folie, excentricité
corliu : courlis (oiseau)
cornalièira : (anse de comporte). "Aver un nas coma una cornalièira " (Comparason populara clarmontesa)
còrnha : cornouille (plt)
cornhièr : cornouiller (arbre)
còrnilha/còrnha : fruit du cornouiller.
corniòla : œsophage, gosier. "…lo chuc de l’albèrga quand me davala dins la corniòla…" (Max Roqueta)
coronassa : couronne mortuaire "fan una lèva per crompar una coronassa" (dezeuze)
corós : frais (en parlant d'une fleur: "las flors corosas")
corpatàs, (plur. -asses) : corbeau(x); v. l'orthogr. norm. corbatàs
corratier : courtier "los corratièrs sens vergonha que lo vendrián a l'estrange per una costèla"
corredís (adj) : courant
correjada : lanière
correjòla (sf) : liseron (plt).
correjon : lacet.
corrent : lit de rivière "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents" (Langlade)
córrer : courir
corrièr : courrier, poste (syn. pòsta)
corriòla : femme légère et volage; syn. bagassa, pelligosta
corrir, córrer : courir ; décamper; syn. landar
còrs, voir còs
corsa : course
corsa (prene la) : courir (se mettre à)
corsejar : poursuivre (syn. , acotir, secutar)
cort (de) : de près Expr: téner de cort: ne pas lâcher, suivre de près: "Lo bon Dieus nos aima e nos ten de cort." (Prov)
cort (s.f.) : cour "los trobadors venián cantar a la cort de Guilhèm VIII"; "A las gents de cort, tot es cort. "(prov)
cort e cort : petit, tout petit, décontenancé, impuissant "Grimpa lo Canigó mès tre qu'au suc arriba (…) s'atròba cort e cort " (Langlade)
cort, -ta (adj.) : court
cortina : rideau
còs : cadavre; corps Cada còs de jove, cada cara de jova, es promessa de Dieu (Max Roqueta)
cosent : cuisant
còser : cuire; syn. còire "A lo mau d'un uòu cuòch: dont mai se còi, dont mai se fai dur. "(prov)
cosin : cousin
cosina : cuisine "la chiminièira de la cosina, onte quauques estelons getavan sa mingra clartat" (G Therond)
cosinièr : cuisinier
cosmodròma : cosmodrome
cosmòs : cosmos
cossir : couper menu, hacher "Es desrabat, cossit, pastat, mogut" (Langlade)
còsta : pente, coteau
còsta (de mar) : côte (mer; relief)
còsta amb : côte à côte avec "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
còsta dau : à côté du "assetat còsta dau vièlh"…(Max Roqueta)
costar : coûter
còstas : côtes "se vai rompre las còstas se fai pas atencion"
costat : côté; syn. latz, canton
costèla : côtelette; (petite) costeleta
costeleta : petite cotelette; (fig.) "galette" (intéressement financier) "los corratièrs sens vergonha que lo vendrián a l'estrange per una bòna costeleta"(azemà)
costièira : colline; côteaux dominant la plaine "Flambèu en man, de la costièira Davalan en serpatejant"; "Ensemble escalan la costièira";"Ont bocejavan de costièiras " (Langlade)
costièr (de) : latéralement, de côté "aqueste cavalièr es plantat un pauc de costièr" (A Guiraud)
costièr, -ièira : latéral
costuma : coutume
costumada (a la ) : accoutumée (à l')
costumar : tailler un costume (ou un cercueil…) "espèra un pauc que te costumarai"
cota (1) : cale,étai
cota (2) : poule
cotar : caler, étayer
Cotàs/Cotat : Coutach, massif calcaire voisin de Corconne
cotèl : couteau
cotèl (cotèla) : iris (plante) "los cotèls que s’espandisson de pertot e tapan tot de sas lamas verdas"…(Max Roqueta)…"lo pichòt cotèl blau qu’auça lo cap dins l’Asiron a cada prima "(ibid)
cotelada : coup de couteau
cotelet : iris (plante)(Max Roqueta)
cotelon : canif
coteria (cotria/codrilha) : ensemble "sos uòlhs avián pas jamai poscut anar de coteria, d’abòrd que l’un agachava París quand l’autre voliá veire Roma"
coteta : poulette (syn. "galineta")
cotiga : chatouille, syn. sesselega
cotilhon : cotillon
cotrejat : terre cultivée (Max Roqueta)
cotria : ensemble. "venir cotria" = venir ensemble "qu’ i bailarai tanben mon còs, que ven cotria" (Max Roqueta)
cougar, voir colcar (coucher) (Max Roqueta)
coujar (se) : coucher (se)
coujatard : fêtard, noctambule, débauché
covejança (cobejança) : convoitise "Aquò’s que jamai vos causiguèt pas per sa covejança" (Max Roqueta)
covidós (cobidós) : avide "covidós de curiositat" (Max Roqueta)
covisar (cobesejar) : convoiter "A tu de me dire çò de mai bèl, mai ric, que podriás covisar" (Max Roqueta)
craca : plaisanterie, désinformation, langue de bois " e cossí volètz que me fise a de cracas, a de cançons?" (A Guiraud); "los lausenjaires de la craca patriotica" (Azemà)
cracinar : émettre des craquements, crépiter
cracinejar : grincer (Max Roqueta)
craïnar : grincer "ròdas craïnantas" (Max Roqueta)
craïnel : grinçant (Max Roqueta)
cramaucèl : originaire de Carmaux (Max Roqueta)
cranar : être chagrin "E lo trabalhador, la cara trista et fosca, Tot lo temps vai cranant" (Langlade)
cranc : crabe; inquiet; chancre (syn. maulobet); crabe. cranc mòl = bernard l’ermite (Max Roqueta)
cranca : crabe femelle; objet de rebut encombrant, vieille personne ratatinée
cranir, v. crénher/crenhir
cranquièira : panier de crabes "la Cort dau Rei èra una cranquièira d'ambicions"
crassa : crasse "I a pas òli sans crassa. " (Prov)
crauma : crasse
craumós : sale, crasseux
crèba : refroidissement (syn.esfregiment, refregida)
crebar de bofigas : crever des abcés
crebat : partie du bonnet des étudiants médecins. "Sul cap la galeta de velós e los crebats roges dels escolans de medicina." (Max Roqueta)
credança : buffet
crèire : croire "Que res non vei res non crei." (Prov)
creire (s’en) : être fier de "monsen Ermabecièra se’n cresiá de sa capeleta" (Max Roqueta)
creire (se) (v. r et tr.) : se prendre pour “se crei pas quau que siègue” = il ne se prend pas pour n’importe qui (Max Roqueta)
creire un : prendre pour "m'auriá cresegut un cocarro" Fabre).
creis (1) (s.m.) : croissance; crue "lo creis de l'arbre"; "lo creis dau riu"; "Lo lum ara es flambèu, dins son creis res l'arrèsta " (Langlade)
creis (2) : vague, tsunami, crue "D'onte, de còps que i a, la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brasàs que rena " (Langlade)
creis (de tot) : âge (de tout) "aquel espectacle pòt interessar de mond de tot creis"
creissent, -enta : croissant "beluguet e creissent la mitat de sa corsa " (Langlade)
créisser (v.tr.) : croître; accroître "l'èrba creis"; "aquò creis ta fortuna"
creisses (m pl) : aine "aquò m'a enflambairat los creisses"
cremadura : brûlure
cremant : brûlant
cremar au lum : faire sensation "aquela, segur, crema au lum" (A Guiraud)
cremar pron. "cramà") : brûler
cremesin, -ina : écarlate
crénher / crenhir : craindre. "Crenhiguèt de s’enganar per un sòmi.(Max Roqueta)
crénher pas bruch : ne pas redouter la bataille "A la poncha de son ròc, lo castèl crenhissiè pas bruch." (E Teissier)
crentós -osa (adj) : effrayé
cresença : suffisance, orgueil, vanité "aquela mena que viu dins son segur e sa cresença."(Max Roqueta); "lo restant desrisòri de la cresença e de l’acontentament d’aquels que vivon coma s’èran els qu’an arremplaçats los dieus"… (ibid)
crespe : crêpe
crespiment : crépi (synonyme: engrepiment)
crespina (sf) : vernix, substance blanche recouvrant la tête de certains nouveau-nés et supposée porter bonheur; chance "i a de monde que naisson embé la crespina"; "Una astrada unenca, una crespina coma mil ans d’istòria ne bailan ges d’exemple"(Max Roqueta)
crespinat : bienheureux "ò país crespinat"
crèsta de pol : crête de coq
crètge : cicatrice "lo crètge s'es barrat"
cric : cric? "Èstre fòrt coma un cric.
cricar : grincer (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cridar : crier
cridar socors (pron. "kridâ soukous") : appeler au secours
cridau : cri "de tusts, de cridaus, la batèsta contunhèt"
cròc : gond "la vièlha pòrta que craïnava en virant sus sos cròcs " (Max Roqueta)
cròça : crosse
cròca-ametleta : chenapan
crocar (1) : attraper, accrocher "se son fach crocar per la polícia"; "crocats per sos arronzes" (Max Roqueta)
crocar (2) : subtiliser "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
crocar (3) : raccrocher (téléphone) (Max Roqueta)
crocar en d' (se) : accrocher à (s') "se croquèt en d'una branca"
crocar una : affirmer une chose peu croyable "per lo còp ne'n crocatz una qu'embé ieu farà pas fortuna" (A Guiraud)
crocarèu, -èla : aguicheur, -euse "s'es vestida d'un biais crocarèu"; "a l'uòlh crocarèu"
crocentèla : cartilage
Crochet e Malheta (èstre coma) : cul et chemise (être comme), être inséparables "semblavan Crochet e Malheta" (G Therond)
crochon de pan : morceau de pain "tire de ma cabassòla tres figas de banasta amb un crochon de pan" (A. Roux)
crocinar : tourmenter, meurtrir
cròia : vanité, arrogance, prétention; "de ma cròia " = pour rire ; "Aviá trop de cròia" (Max Roqueta)
cròia (= greda) : craie. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cròiar : écrire à la craie.
croissir : émettre un craquement "fai croissir l'enrocada" (Langlade)
crompar : acheter "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
crompar : acheter "Lo crompar ensenha a vendre." (Prov)
croncindèla : cartilage "Cau que l'ossalha se rosigue, Tendons e croncidèla, enfin" (Langlade)
croquinhòla (sf) : croquant (gâteau)
cròs : creux; tombeau; "cròs de la man" = creux de la main
cròs dau país : étendue de la vallée "tot lo cròs dau país"
crosador : croisement de route
crosin-crosant (lo signe de) signe de croix fait avec le pouce sur une partie du corps (Max Roqueta)
crosta : croûte "De Pascas a Pendacosta Lo dessèrt es una crosta. "(prov)
crostet : croûton ; (fig) le raté. "lo crostet de la familha" (Max Roqueta)
cròsti (sm) : croûton de pain “lo cròsti de cada jorn” = le quignon de pain, le croûton de chaque jour (Dezeuze); "la saca coflada de cròstis de pan dur"(Max Roqueta)
crostilhetas : chips
cròsti-minòstis : simagrées.
cròta : crypte, cave voûtée; grotte
croton : caveau, cachot "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement";"qu'es luònh aquel croton, aquel espés cervèl ont coma una velheta coma un moc per escàs ajornava lo suc" (Langlade); "quauqua pòrta ferrada de croton"(Max Roqueta); "es pas un croton coma tant se ne vei dins un estable d’ase o de cabra" (ibid)
crotz : croix
cruvèl (1) : coque, coquille "Èstre rond coma un cruvèl " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
cruvèl (2) : crible, tamis ". …las paraulas s’en van entre que dintradas, coma l’aiga dins un cruvèl" (Max Roqueta)
cruvelar : passer au crible, tamiser "avètz vist coma d'un det abil cruvelant lo chaplum e pastejant l'argila sabiá faire un trabalh requist" (Ant Roux);"te cruvelam de regards assassins" (Dezeuze)
cub : cube
cucula : capuchon de moine (Max Roqueta)
cugar : fermer (les yeux), cligner des yeux, ciller "coma, fin-finala, Pichòt-Òme èra lo pus fòrt, lo manidet cuguèt las parpelegas" (G. Thérond) ;"Sos uòlhs cugavan de las agachar de lònga" (Max Roqueta); "lo recòrd d’aquel agach i faguèt cugar" (ibid); uòlhs cugats = yeux clos
cugas : œillères de cheval de trait; (fig, péjoratif) grosses lunettes. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
cujança : outrecuidance, présomption, croyance
cujar : penser
culada : pièce dans la partie arrière de la cabane gardiane (Max Roqueta)
culhida : cueilllette, récolte
culhièr : cuillère
cunhet : coin "A dur rove, dur conhet (=cunhet)"(prov)
cuòch (pron.: kyotch) : cuit
cuol : cul, derrière (sm) "Aver un cuol coma un amolaire." (Comparason populara clarmontesa); "pensa pas qu'au cuol"
cuol de pola : vague profonde (Langlade)
cuòr (prononc. "kyor") : cuir "me siái rebalat coma un cuòr dins totes los josterrencs" (E Teissier) trad: je me suis traîné comme un vieux cuir dans tous les souterrains
curar : évider, curer, vider; frotter un cuivre pour le faire reluire; (fig) patafioler A lo ventre curat coma lo cuol d'un capèl. (prov); "Lo diable vos curèsse, vos e totes los autres espèças de sabarnaus pas mai bòns que per crocar los sòus dau paure monde !…" ( G . Therond)
curbecèl : couvercle (Max Roqueta)
curiança : sollicitude
cusson (pron. "quissou") : ver du bois "coma diriatz un quisson per òmes, e qu’i cava sas galariás coma los de la lenha o fan dins los mòbles"(Max Roqueta)
cussonar (se) : devenir vermoulu ". …las fustas que se cussonavan" (Max Roqueta)
custòdia : fourreau de pistolet, holster
cutaire : colin-maillard
cutar : cligner des yeux
D
d’aquí tant que : jusqu’à ce que (Dezeuze)
d’aquò (sf) : une chose, un quelque chose (voir: "daquòs") "una d’aquò lonhdana e desconeguda" (Max Roqueta)
d’ora : de bonne heure
d’una : soudain
d'a fons : complètement; tout à fait " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond);"D'a fons au bot d’aquela rancareda, batejada de Montferrand la crèsta s’aplanís coma una aireta." (E Teissier)
d'a mesura : peu à peu (Langlade)
dabans : avant (marque l'antériorité chronologique, à ditinguer de "davant" qui marque la position dans l'espace. La langue parlée ne les distingue pas et dit uniformément: "dabans")
d'a-fons : tout à fait
d'agalís, v: de galís : de trois quart "se vira un pauquet d'agalís"
d'aise : tranquillement
daissar : laisser (mieux que "laissar" également attesté); syn.: quitar; cesser "la nèu aviá daissat de tomba" (Max Roqueta) = la neige avait cessé de tombe
daissar pas : ne pas cesser "La plòja daissava pas de caire a ferratats"(Max Roqueta)
dalha (sf) : faux
damoçar, v (d)amorçar : éteindre (syn.: escantir, atudar)
d'amont : en haut "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
d'amont d'alai : de ci de là "de luònh, creacion premieirenca, Dont son tirats d'amont d'alai, Los astres que luso' et sorelhan" (Langlade)
damorçar : éteindre "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade); "Podètz damorçar la candèla"; "las pèiras èran damoçadas per l’umor" (Max Roqueta)
dança : danse "La dança es lo giscle, lo cant sautarèl de l’etèrne jovent. Es l’autar de nòstra beutat. Lo parlar dau còs, son cant extasiat, son agandida a la parabanda dels dieus. La dança es la garlanda dau temps" (Max Roqueta)
dançar : danser ; v. balar
dandrona : ruelle
dandrona (sf) : recoin, impasse, lieu sans issue, cul de sac "dau fons de ma dandrona" (Langlade)
dangièr : péril, danger (gallicisme pour: perilh) "Lo Carnaval es malaute Es en dangièr de morir."(cançon)
dapasset : lentement, très doucement, à petits pas (syn: plan plan, a bèles paucs, lentament)
d'aquela ora enlai : dès maintenant "E d'aquela ora enlai, la guèrra es declarada " (Langlade)
d'aquí entre aquí : de ci de là (syn. deçai delai); par ci par là "d'aquí entre aquí, quauque vièlh mot imatjós " (Azemà)
d'aquí que : jusqu'à ce que "d'aquí que de la tèrra ague disparescut";"Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
d'aquí tant que : jusqu'à ce que "Langlada imitèt Peiròtas d'aquí tant que conosquèt los felibres"
daquòs : truc, machin "Demòra aquela daquòs, en fòra de nautres" (Max Roqueta); "Es una daquòs, aquí çò que disiá quand lo jovent voliá saupre"… (ibid)
d'ara-estant : instant (à l'); désormais, dorénavant "d'ara estant vene de m'entreténer amb…" ; "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant" (Langlade)
dardalhar : rayonner (de lumière ou de chaleur)
Dardalhon : nom d'un cours d'eau qui passe à Lunèl Vièlh
dardalhon/dardilhon : clitoris, syn. clitòris
darnieirenc : tardif, qui vient en dernier, retardataire; syn. tardièr
darrièr (prep) : derrière (prép.); syn.: tras, detràs
darrièr/darnièr, -ièira (adj.) : dernier
d'asseton : assis "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
dàtol~dàtil : datte. "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
daumatge (s.m. et adj.) : dommage
daurat, -ada : doré, e "A vièlha muòla mòrs daurat. "(prov)
d'ausida : immédiatement
d'aut : du haut de "d'aut sos barris" (Langlade)
d'aval : en bas "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
davalada : descente "Cau anar doçament a las davaladas."(prov); "a la davalada totes los sants ajudan" (prov)
davalador : passage descendant
davaladura : descente (Max Roqueta)
davalar : descendre; fig. abattre "davala a la carrièira"; "aquel jorn de caça se davalava d'aucèls a jaba"
davant : devant (marque la position, à différencier de "dabans" qui marque l'antériorité chronologique. En fait la langue parlée ne les distingue aucunement et prononce uniformément "dabans")
davantau : tablier
davant-darrrièrs : contre-sens (à) "fai tot davant-darrièrs"
davantieirassa : temps immémorial (de), il y a bien longtemps
de : à (possession) à qui est-ce: de quau es? C'est à moi: es mieu; c'est à toi: es tieu.
de : de
de badas : inutilement
de caire : en biais "d'un còp d'uòlh trach de caire" (Langlade)
de cara a : en face de
de còntra còr : de mauvais gré "de còntra còr, plan plan, dralha en aiçai" (Langlade)
de deçai : par delà "de deçai monts e planas"
de lòng de : le long de "de lòng de sa riba gibosa" (Langlade)
de lònga tòca : depuis longtemps "lo jòc de màlhol es estat, de lònga tòca, una escòla de frairetat e d'egalitat " (Azéma)
de l'ora en lai : désormais, de puis ce moment, dès lors "de l'ora-en lai res se devista "; "E los monts Pirenèus creman de l'ora en lai" (Langlade)
de nuòch : nuitamment, pendant la nuit "La mar, vista de nuòch dau suquet d'un bancau " (Langlade)
de penons : prudemment, à petits pas. "E quand, a la muda, se parlan, o fan de penons" (Max Roqueta)
de qué tròn! : et quoi encore "e de qué tròn sabe ieu !... "
de qu'es ton dire?... : qu'en dis tu?...
de remarca : remarquable "Es de remarca aquel, ma fe" (Langlade)
de rotle : en roulant
de seguida : assortie (tenue) "aquela gonèla e aquel jonhe van ben de seguida"
de son sicap : à sa fantaisie "Per lo cristal e candeletas Que plan-plan a bèlas pausetas, La tèrra òbra de son sicap" (Langlade)
de tras : derrière "pas res d'amont, d'aval, de tras. " (Langlade)
de tras en tras : peu à peu "Vos seguiràn de tras en tras" (Langlade)
de-, voir des-
de… en fòra : partant de "Quand de las Cevenas en fòra çai ven trevar lo país bas" (Langlade)
debanar : dérouler, dévider. …sa vida se vai ara debanar coma s’èra sol…(5)(Max Roqueta)
debarcador : débarcadère
debàs (adv) : là bas en bas, profondément "Aquí lo bèu darnièr que cabana debàs , debàs, debàs" (Langlade)
debàs (sm) : sud, bord de la mer (Langlade)
debasses (m pl) : bas (vêt.)
debatelar : déclamer "debatelaves çò que totes an dich o diràn" (Dezeuze)
debuta : début; syn: començança
debuta (a la) : initialement
deca : faute, défaut "Siái res, siái res / Res qu’una deca dins la lutz." (Max Roqueta)
deçai (de) : par delà
deçai delai : de ci de là (syn.: d'aquí entre aquí) "E, deçai-delai, sas barracas Esparpalhadas per lo bòsc".(G. Coulazou)
dedins (1) adv. : dedans
dedins (2) prép. : dans "Mès l'autre, es quicòm mai, çò qu'a dedins la testa, Dau temps e de la mòrt a desvirat lo talh." (Langlade)
defèci / desfèci : ennui, tristesse, dégoût, écoeurement; (fig) défaite, déconfiture "de sègles de temps l’emmascament aviá jogat. Ara veniá lo defèci dels encantaires" (Max Roqueta)
defendre : défendre (protéger, syn: aparar; interdire syn: enebir)
defendut, -uda (adj) : défendu, interdit "Faire quicòm qu’es defendut coma lo Patèrn als ases.
defòra : dehors "Lo temps es defòra"; "A l'ostau i a ren se de defòra non ven. "(prov)
degalhaire, -a : gaspilleur, euse (syn.: degavalhièr, ièira)
degalhar : dissiper, gâter, gaspiller, abîmer "avètz degalhat aquel chival, n'avètz fach una muòla" (expr); "Faire d’enfants per que la vida los degalhe" (Max Roqueta)
degalhatge : détérioration (Max Roqueta)
deganaud v, uganaud
degarat : égaré, affolé
degaunhar / desgaunhar : décontenancer, contrefaire, imiter, refaire, singer
degavalh : mal embouché
degavalhar (se) : diperser, perdre, détruire "Aquel d'aquí tal èra, es, e totjorn serà / d'aquí que de la tèrra ont tot se degavalha, age disparescut" (Langlade)
degavalhièr, ièia : prodigue, gaspilleur
deglendada (femna) : femme libérée
deglende : dispos, ingambe
deglesir , voir desglesir
degolar : tomber dans l'abîme; s'écrouler "La devança e degòla, en degolant nos crosa "; "Anem, vòla e degòla ò poderós Dragàs ";"Gisclan, degòlan, van dins l'etèrna sornuda ";"mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
degostament (sm) : dégoût.
degot : goutte (syn.:glòp ; gota) "tomba de degots coma de piastras" (expr); "De las brancassas que penjolan, De degots de saba regolan" (Langlade);"Se recòrda coma aimava, sot la pluòja, reversar la tèsta e reculhir sul morre los grans sarrats dels degots de l’auratge" (Max Roqueta)
degrà : degré
degús : personne
dèime / dèume (s.m.) : dîme. "los que podián pagar lo dèume de la pòrta" (Max Roqueta)
d'èime, a bèl èime : instinct(d')
dejot, dejota (oc. norm. dejós) : dessous
dejota-dessús : par dessus-dessous
dejunar : petit-déjeûner
delai : de l'autre côté, au delà
delaiar : retard (prendre du ) "comencem sens delaiar"
delaiar, pour deslaguiar : libérer de ses soucis Aquí ton esprit se delaia E se complais, quand siás solet.(G. Coulazou)
delanhar : ennuyer avec ses propos "patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas s’aviái pas paur de vos delanhar" (E Teissier)
delanhós, -osa : mélancolique (syn. adol)
delargar : delaisser
delembrar : oublier "nos porgís coma lo racinum delembrat de nòstra parentèla animala e mai terrenala" (Max Roqueta)
delir / dellir : détruire; damner, dans l'expr: "Dieu me delle" = Dieu me damne!
delirança (sf) : délire
delirant, -anta : délirant; syn (fig.) destimborlat
deliurar : délivrer
demairar
demamar, voir desmamar
deman : demain "Deman portarà son pan."(prov);"Aquò's lo deman de Simonet"(prov)
demanda (sf) : demande "Faire la demanda amai la responsa coma lo curat de Clans"
demandaire : questionneur "A bòn demandaire, bòn refusaire.""(prov)
demargar : démancher "Corrir coma un demargat." (Comparason populara clarmontesa)
demasiat, -ada : démesuré, outré "aquela despensa demasiada e somptuària" (Max Roqueta)
demembrièr : oubli "los jornals, fuòlhas leugièiras que la mendre aureta buta au demembrièr" (Azemà)
demenar / desmenar ) : agiter. … peisses escurs de las baumas marinas, e que lo demenavan el, escurament, en sa tenèbra. (4)(Max Roqueta)
dementar: voir desmentar
demescòmpte : mécompte
demesir : diminuer; "se demesir" : dépérir, s’user, diminuer, se réduire, s’effriter. "rostolhar son paure cadavre demesit als rais dau sorelh" (Azéma); "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta); "Me daissatz pas demesir !" (ibid); "Ara l’espasa èra liurada etèrnament a l’ombra, au rovilh, fins que se demesisca dins l’umor de l’èrba e la semblança de l’argela" (ibid); "coma la feda que se demesís sus un sòu tròp cargat d’aglans" (ibid);"l’Ofici, demesit de sa grandor de vèspras e dau cant de las campanas…"(ibid) ; "sus un biais de vida ont se sentisson desseparats, demesits, escarnits, delembrats"…(ibid)
demogut, -uda : endolori "Donar solaç als paures demoguts" (Langlade)
demòra : Que siás urós dins ta demòra, !(G. Coulazou)
demòra : demeure "De la fada aquò's la demòra" (Langlade)
demorança/demorença : demeure "La demorança de la fada " (Langlade)
demorar : habiter (syn.: abitar, estatjar), rester "demòra totjorn, mai o mens conscienta dins nòstre èime (…) ont fai marmanda" (Max Roqueta); "Tu t’en vas e ieu demòre, Adieu paure Carnaval!"(cançon)
d'en aval fins amont : du nord au midi (Langlade)
d'en pus fòrt : plus fort que jamais, redoublant d'intensité "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " ; "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
denantessent : préexistant
denantvesent : prévoyant
denegar : dénier
denistar : dénicher; v. desentutar
denon : démenti
dent : dent ; v. caissau
dentèla : dentelle
dentista : dentiste
dents (coll.) : dentition
dents d'un pan : dents longues (appétit) "Vei pas, solide, qu’avèm de dents d’un pan." (G Therond)
depès : debout
derevisir : débrouiller "te cau derevisir per ben m'apasturar" (Dezeuze)
derruscar, voir desruscar)
desabilhièr : garde-robe
desagriada / desagregada : désagrégation "Tras el lo belugat la polsa congreada Per lo flagelament e la desagregada Se mòu, rondèla a boldre, au drech o dau galís. " (Langlade)
desaguici : déplaisir, désagrément; tour malicieux, ruse; haine, acrimonie (Max Roqueta) "aquel afar me portèt pas que de desaguicis"; "Ara quicòm qu’èra pas desaguici ligava los dos que se miravan dins una pausa longa."(Max Roqueta); "Se pausèt coma s’aviá de besonh de posar de fòrças encara dins la dolor e dins lo desaïci."; "aquel desaïce que los anima e los desmena"; "un silenci conflat d’amargança, de desaïci e de ràbia"; "desaïce per desaïce, au mens qu’aquò còste pas res !"; "Mens desseparats per la paret mitana que per l’antic desaïce" (ibid)
desaïci/desaïce; v. desaguici
desairat, -ada (adj) : moche, difforme
desaire (non sens) : non sans mal "Dins l'entremièja los caçaires S'agandisson non sans desaire " (Langlade)
desaire (sm) : malchance, malheur, revers du sort, infortune
desaise : malaise (Max Roqueta)
desalassar : délasser
desanat, ada : abandonné, déserté, oublié, non fréquenté
desapariar : séparer deux chose liées ou semblables
desapesat, -ada (adj) : ayant perdu sa démarche harmonieuse, boitant légèrement ; ayant perdu pied. "aquel chival es desapesat, sevei quand l'espias marchar"; "la muòla qu’aviá lisat e desapesada, batiá l’aiga de sas batas"(Max Roqueta)
desard, -arda (adj) : joli, e
desarpionar : arracher les ongles, (fig) faire des efforts désespérés "embé mas doas manetas sarradas, me desarpionave sans podre las panlevar" (E Teissier)
desarrapar : détacher (syn. destacar)
desart : allure, prestance "a un bèu desart; un desart auturós"
desavancièr, -ièira : devancier, prédécesseur, ancêtre "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs" (Langlade)
desaviadura : déchéance "Quana pietat aquela desaviadura" (Max Roqueta)
desaviat, destimborlat : déboussolé
desbaratar : défaire de ses rebuts "vos vene desbaratar de totas las ropilhas qu'avètz dins lo palhièr"
desbarcar : débarquer
desbastar : ôter le bât, le harnachement "Au desbastar se veson las cachaduras. "(prov)
desbeletrinar : dépoitrailler
desbiaissat : maladroit; mauvaise tournure, mauvaise dégaine (qui a)
desbocassat : obscène dans ses propos
desbolzat, -ada : éventré, -ée (Langlade)
desbondar : vider (se), se déverser "D'autres còps, plan planet coma se sa pensada, Penequeja e puòi, zo, desbonda sus los pòts" (Langlade)
desbòrd d'alegria : effusion de joie
desborronar : ébourgeonner; (fig.) déraisonner "quitatz de parlar coma aquò: volètz que desborrone?"
desboscar : débusquer. "aurai léser de lo desboscar, dins lo nombre de las raulas" (Max Roqueta)
desboscassa (sf) : mauvais ménage
desbraguetar : ouvrir la braguette "ton agach me desbragueta"
desbraguetat : qui a la braguette ouverte
desbraiar : ôter la culotte
desbrembar : oublier
descabestrar / descabestar : déchaîner, débrider; se déchaîner "la mar, quand a descabestat" (Langlade); "Descabestravem los elements" (Max Roqueta)
descabestrat : déchaîné, sans licou
descabestrat- ada : débridé, -e; dévergondé, -ée "un orguòlh descabestrat"(Max Roqueta)
desçagatar : couper les rejetons " Lo vinhairon, s’èra segur de sa recòrda, anariá pas jamai fotjar, podar, descaucelar, nimai desçagatar. " (Max Roqueta)
descaire : déchoir
descaissalar : perdre une dent
descaissalat, -ada : édenter. "La maissa descaissalada" (Max Roqueta)
descambarlat, voir escambarlat (les jambes écartées)
descambat : privé de ses jambes, que ses jambes ne peuvent plus porter "l'ase crebat e descambat demòra aquí sens bolegar" (Dezeuze)
descandelar : dévider (un écheveau, un enroulement de qqch).
descapar : s'échapper (pour: escapar) (Langlade)
descarar : défigurer
descarcassar (se) : se démener "lo cadelàs se decarcassava per l’i seguir." (Max Roqueta)
descasible : périssable, caduc. "Quand tota forma descasibla s’avalís dins los jòcs de la luna e de l’ombra" (Max Roqueta)
descatalanar : abattre les bords d'un chapeau "las alas descatalanadas de son capèl" (Max Roqueta)
descatar : révéler, dévoiler "la sòm descatava la polidiás de la pastora" (F d'olivet)
descauç, -auça(adj) : déchaussé, pieds nus "Sos pès descauç sagnavan dels arronzes" (Max Roqueta)
descelar ("dessalar") : mettre en lumière; dévoiler, révéler, démasquer, dénoncer "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
descendre : descendre (syn. davalar ; endavalar (s'))
deschifrar : déchiffrer "as subrat dau passat l'espectaclós basacle "en prepondant lo raive e deschifrant l'escrich" (Langlade)
desclaure : lever un sortilège
descoat : dont la queue est coupée; (fig.) eunuque, castrat
descobrir : découvrir (syn.destoscar)
descompés : déséquilibre
desconfida : défaite, déconfiture. "de desconfidas sens nom" (Max Roqueta)
desconfòrme , -a : déformé, e
desconsolar : désoler, affliger; désespérer
desconvenent : inconvenant, osé; syn. ardit, desvergonhat
descòr : angoisse "una mena de descòr que vos sarrava lo ventre. " (Max Roqueta)
descorós, -osa (adj) : dégoûtant
descrestianar : apostasier, déchristianiser
desdire : dédire, changer d'avis "que refusa musa, bardòt lo que desditz"
desembrucar : sortir (litt. D'une ruche), obtenir "los concorrents dau concors poetic an desembrucat la recompensa"
desemmalhotar : enlever le maillot
desempescar : dépêtrer
desempuòi … a : depuis … jusqu'à (Langlade) "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. "
desencusa : excuse, alibi "lo noiriment, sola desencusa dau massacre de las bèstias sòrres" (Max Roqueta); "Los cochavestits, ne cau, son la desencusa dau brave mond" (ibid=
desenermassir : défricher
desenflorença : flétrissure, perte de la fleur de la jeunesse (Max Roqueta)
desenfuolhar : effeuiller magres acaciàs Que la tremontana, pecaire! aviá totes desenfuolhats;
desenganar : détromper
desengrepesit : dégourdi, qui a cessé d'être engourdi
desengrunar : égrener
desenlusida; desenlusiment : désillusion
desenselar : désarçonner
desentaular : déjanter
desenterrar : déterrer
desentortivilhar : débrouiller un peloton
desentutar : dénicher, v. denistar
desèrt , (terre en friche) ermàs : désert ; v. (terre en friche) ermàs
desespèr (còp de de) : forfait (syn. besonhassa)
desestriganhar : balayer les toiles d'araignée; syn. esteriganhar "cau desestriganhar d'ausida lo plafon" (Dezeuze)
desfachinat : qui n'est plus fasciné
desfardar : déshabiller, dépouiller
desfautar : manquer, faire défaut "capitarem pas se los òmes desfautan"
desfèci/defèci : dégoût, déplaisir, désastre, ennui, abattement. V.: defèci (forme préférable du mot) "Pauc manjar pòrta desfèci." (expr. )"l’espèra d’una canton de blau entre los nívols d’un temps de desfèci e de desespèr." (Max Roqueta); "lo desfèci tot de ma vida" (idid)
desferrat : désargenté
desferrat : sans le sou
desfís / dèfi : défi "es totjorn perilhós de faire de dèfis au diable" (Max Roqueta); "faire desfís" : défier.
desfisar : défier, narguer
desforrelar : dégainer "desforelèron sas espasas"
desforviar : détourner; (fig) dévoyer (Max Roqueta)
desfrucha : infécondité
desgalhatge, voir degalhatge
desgargamelar : crier à pleine gorge
desgarrolhat : désarticuler, disloquer. "Aquelas petetas desgarrolhadas, menavan son brande destemporat" (Max Roqueta)
desgaubiat : sans grâce, mal fichu, moche; gauche (Max Roqueta)
desgaunhada : parodie, caricature "marcar la desgaunhada de tant de parladissas « a l’acrin »" (Max Roqueta)
desgaunhar : contrefaire; imiter, singer. "desgaunhar lo rossinhòu" (Max Roqueta)
desgaunhatge : (1 )grimace; (2) caricature, contrefaçon. "aquelas votz vengudas, sembla, de Dieu e que son pas que desgaunhatge e rire de can." (Max Roqueta); "los maus que, de vos, fan lo desgaunhatge de la vida" (ibid)
desglesir (se) : (se) dessécher; disloquer, disjoindre, déformer "Daissariá pas la tèrra se desglesir" (Max Roqueta); "E lo vièlh ara, romput, deglesit, s’èra trach sus sos ginolhs magres" (ibid)
desglesit, ida/deglesit,-ida : déjeté, disloqué comme un pantin; diminué physiquement (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I); "los membres desglesits" (Max Roqueta)
desgoliada : femme libre dans ses manières et ses paroles
desgordit, -ida : intelligent, débrouillard "Èstre desgordit coma un cabrit de tres meses.
desgòu : réveil "lo desgòu dau rire de l'Abriu" (ARF)
desgropar : déhancher, casser les reins
deslaguiar / delaiar : libérer de ses soucis, "déstresser" Aquí ton esprit se delaia E se complais, quand siás solet.(G. Coulazou)
deslargar : laisser tomber "aviái bravament deslargat." (Max Roqueta)
desmaçonar : déconstruire "lo temps vielhàs que desmaçona tot çò que tomba jot sa man, que fai dau palais una androna de pastre o de boirac de camp" (Ch Gros)
desmaissar : décrocher la mâchoire; casser la gueule "rire fins qu’a se desmaissar" (Max Roqueta)
desmalugar : déhancher, casser les reins
desmamar : sevrer "lo tendrum qu’escurament n’èran coma desmamats, e lo plaser que bramava sos rencs." (Max Roqueta); lo lamentò dels desmamats.(ibid); "de mascles demamats de tendrum e de carn " (ibid)
desmarar : déchaîner, déverser (Alibert: desmarrar=vider l'auge d'un moulin)
desmargar : détraquer,disloquer, démantibuler " a bufar coma de desmargats dins una cana de ferre per coflar de flàscols" (Max Roqueta);"un còs desmargat e tot ensagnosit".(ibid) ;rire coma de desmargats = rire comme des fous.
desmarmalhar (Langlade) : désorganiser, mettre en désordre, ébranler, dissiper, dénouer un écheveau, détricoter un tissu, désagréger "lo bruch de rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha ","Desmarmalhant la sinistra escuror"; "De la tèrra desmarmalhada "
desmarrar : vider une masse d'eau, déchaîner "(la tempèsta) desmarra tot son amplum" (Langlade)
desmasiat, ada, voir: demasiat
desmatar : abattre (un arbre) "sus la tèrra s'alaira, desmatat per lo tròn o d'un còp de manaira" (Langlade)
desmaucorat, -ada (adj) : découragé, écoeuré "desmaucorada per lo vèle que se dreiça, Entre ela e l'avenir, entre ela e lo passat. " (Langlade)
desmemoriat, -ada (adj) : amnésique
desmenar : démener, agiter "aquel vam que desmena tot lo país" (Max Roqueta); "los ceucles de lutz que lo soleh desmena a travèrs de la rama" (ibid); "Quicòm la trevava e la bolegava, e la desmenava"…(ibid). …"quauqua autra desmenada de baujum".(ibid)
desmenat : agité "Coma velas desmenadas." (Max Roqueta)
desmentada (paur) : peur panique "Rompre la tèuna paret que nos apara de la paur desmentada." )(Max Roqueta)
desmentar : rendre fou "T’enlucerna, Medelha, e te desmenta." (Max Roqueta)
desmentida (sf) : démenti "aquela desmentida que digús ausarà pas asartar" (Azemà)
desmesolar : épuiser, vider de toute son énergie
desmusclassar : éreinter, rompre les muscles
desnaturadament (adv.) : contre nature
desnosar : dénouer
desnosat, -ada : dénoué ""son peu desnosat t'embriaiga d'amor" (Dezeuze)
desnús : nu
desobrança : oisiveté
desondrar : déparer, jurer dans un contexte "aquel imòble desondra lo païsatge";" (aquel boton sus lo nas) lo desondrava d’a-fons"
desonglar : rogner les ongles
despacientar : impacienter
despacientat : impatient, à bout de patience, excédé "– Se me creses, Tisana, ditz Niqueta despacientat, l’anaràs quèrre d’un còp de pè ; autrament aquelas femnas nos farián venir cabras. E bolèga-te." (G Therond)
despampar : épamprer
despantolhat : débraillé (Sète) "a la mina despantolhada" (E. Vivarés)
desparaulable : inexprimable
desparaular (se) : renier sa parole
desparaulat, -ada (1) : inexprimable; muet de saisissement "ai acampat davant la granda chiminieirassa tot aquel monde desparaulat d’ausir la cançon de Rotland" (E Teissier)
desparaulat, -ada (2) : démesuré, -ée "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
desparièr : dissemblable, différent
desparlar : divaguer en parlant ou en médisant
despart : par, en raison de "Es de remarca aquel, ma fe, Despart la carura e l'auçada" (Langlade)
despart ieu : malgré moi
despartida (sf) : départ
despartir : diviser
despartir (v intr) : partir; (sm) départ "Au despartir, lo camin èra plan " (Montel)
despartit : séparé "Ai viscut aquel mond despartit." (Max Roqueta)
d'espatla : abvec les épaules "Jot lo blòt corron s'arc-botar Quau dau suc, d'esquina, d'espatla Quau d'asseton" (Langlade)
despecolar : détacher une fleur de sa tige
despelofar : débarrasser de son enveloppe "l'arma despelofada de la carn"
despendre : dépenser; syn. despensar
despenjar : décrocher
despensa : dépense " Segon ton ben fai ta despensa. " (Prov)
desperar (v tr.) : surpasser (se), y aller de toutes ses forces, se "Daut ! daut ! e cadun se despèra" (Langlade)
despertar : réveiller
despescar : tirer d'un mauvais pas "despescar lo malaut de son mau" (Langlade)
despesolhar : épouiller; débarrasser de sa vermine
despiechat : dépité (Max Roqueta)
despietadós : inexorable
desplegar : déballer, ouvrir un paquet emballé
despodentar : réduire à l'impuissance
despodentat : impuissant, déchu de sa puissance
despoderat : impuissant
desportar : de détendre, se divertir "li bailèt doas oras per se pausar dau vitage, se lavar de la polsa dau camin, se desportar" (Max Roqueta)
despotentar : désespérer "lo paure Janòt se despotentava"
despresar (v tr) : dédaigner, abandonner
despreson : mépris, dépréciation an pas que cacalàs, malòdi, despreson
d'esprís-esprés : imparfaitement "Sostra - e pas d'esprís-esprés !" (Langlade)
desprusida : dérouillée; v. estiblassada, rosta "als Troièns aviá, dins sa vida / bailat mai d'una desprusida" (Rouvière)
despuòi : depuis
despuòi : depuis "despuòi tant de temps que dins l'escura breça" (Langlade)
desquilhar : écrêter
desquilhar : renverser
desrabar (pron. "derrabà") : arracher
desrausar : détartrer "un bòn sòm te desrausarà la tripariá"
desrencar (v tr. et r.) : v. tr: casser les reins; v. r. (se desrencar) se démettre le dos, attraper un tour de reins "Amai n'arriba, de cacilha: D'orses, de lions desrencats" (Langlade); " Marchar de guingòi coma un desrencat."
desrenjar (occ norm: desrengar) : perturber
desrevelhar (se) : réveiller (se)
desrompre : casser
desrotar : tromper, faire partir dans la mauvaise direction
desruscar : écorcer; (fig) violer. " l’onor de sa sòrre, que l’autre l’auriá derruscada" (Max Roqueta)
dessabranlar : faire vibrer, ébranler "los aucelons amb son riu chiu chiu dessabranlavan lo bòsc" (Langlade); "un còp de vent espetaclós dessabranlèt l’ostau" (G Therond)
dessagatar, voir desçagatar
dessagrilhar : secouer, donner de l'élan
dessagrilhar (v. desagriar/ desagregar) : détacher (bloc de rocher) "Agrejan e sans fòrça pena, Un blòt es lèu dessagrilhat " (Langlade)
dessailar/dessalar : dévoiler, révéler es aquí que dessailèt sa coquinariá (Mèstre Porranquet)
dessallar / dessailar : dévoiler "(l'amic a quau vos sètz fisat) vos dessalla e vòstre secrèt es lo secrèt de la sàuvia" (Oscar Còsta)
dessan, v dessé : tandis que "Aquela femna moriguèt passat-ièr, dessan que tres gardaires la velhavan". (ARF in "l'uòu de Pascas1882 p82); "Dessan los jorns de Junh, quand ganhas lo boscatge" (A Gautier)
dessanflorar : ternir "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
dessapartit : éparpillé
dessarrar : desserrer "jamai dessarra pas quand sarra" (Dezeuze)
dessé que : pendant que "Dessé que lo sorelh dardalha ", "Dessé que tot se requinquilha" (Langlade)
dessenhar : dessiner
dessèrta : dessert "sa femna i portariá lo fricòt caudet amb quauques potons per la dessèrta" (G Therond)
dessoblidar/desoblidar : oublier "per lo francimand, Batiston i a pas jamai res dessoblidat" (G Therond) = par antithèse: il n'y a jamais rien pipé
dessosterrar : déterrer
dessús : dessus
destacar : détacher
destalonar : harceler, poursuivre impitoyablement et sans relâche "aquel temps que nos destalona de son fisson regde e michant" (Ch Gros)
d'estança : étagé, -e (Langlade)
destemporat, -ada : anachronique, hors du temps "Aquel mesclum de glòrias aviá quicòm d’estrange e de destemporat." (Max Roqueta)
desténer : détendre, relâcher, relaxer "lo gaug de se desténer dins sa sòm" (Langlade)
desterminat, -ada : effréné, -e "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
destimborlar : devenir fou, perdre la tête, détraquer
destimborlat : détraqué, farfelu, timbré, "déjanté" "aquel orquèstre punk es completament destimborlat"; "tustar coma un destimborlat"; "E corrís, fòl, destimborlat " (Langlade);"coma una feda destimborlada per tròp d’aglands"(Max Roqueta)
destin : destin; syn. astrada
destorb, destorbament : dérangement
destorbar : déranger
destorbe (temps) : temps perdu, loisir
destòrbi : trouble, incident. "Es au dimenge darrièr de Carnaval qu’avenguèt aquel distòrbi que me porta pena" (Max Roqueta)
destorbiat, -ada : troublé . "Tot escàs destorbiat per los manidets, mena crudèla per l’aucelilha e per los vièlhs" (Max Roqueta)
destoscar : découvrir
destranhar : déshabituer
destrantalhament : ébranlement
destrantalhar : ébranler "Un blòt nautàs coma una torre Tòmba en polsejant ; que lo morre Dau sabron n'es destrantalhat." (Langlade)
destrassi : destructeur. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
destrassonar : éveiller en sursaut
destrassonar : éveiller trop tôt (F d'Olivet)
destrau (sf) : hache (syn. : manaira, àpia)
destrech (sm) : détroit
destrempar : enlever l'humidité, mettre au sec " Un temps trempa, l’autre destrempa." (Prov)
destrenar : arracher "Las ruscas tòrças se destrènan " (Langlade)
destriament : discernement, jugeotte
destriar : discerner "vòle pas dire çò qu’ai dejà destriat" (Max Roqueta); " La dignetat, qu’èra de bon comprene que la podián pas destriar de per se."(ibid)
destripament : étripement "lo destripament de la tèrra civilizada que siaguèt la guèrra de 14" (Azemà)
destripar : déchirer, étriper
destropar : démailloter
destruci (1) : courtilière (insecte souterrain); syn.: còpa-pòrres, còpa-cebas
destruci (2) : destructeur "ara siás descelat destruci d'univèrs / ton tròne de conglaç, ton tenebrós empèri / n'an pas ges de poder qu'au pas dau cementèri " (Langlade)
destruci (3) : destruction "vida clausa sus son destruci enfin segur"(Max Roqueta); "la natura es un destruci baug, un estraçatge gigant" (ibid)
desvari : extravagance, délire, dérangement, trouble, désarroi, destruction… " L’òme es drech, l’espaurugal es enemic de la verticala. Son mond natural es aquel dau desvari."(Max Roqueta); "la carn, un còp l’arma envolada, es liurada a son desvari" (ibid)
desvariar : tracasser, perturber, décontenancer "de tempèris que desvariavan aquela paura republica de bestiòlas" (Max Roqueta); lo temps se desvaria = le temps se gâte
desvergonhat, -ada : impudique; effronté, -e
desviada : déviation; syn. desviadura; desviament
desviança : déviance
desviar : dévier, infléchir
desvistaire : observateur
desvistar ; devistar : percevoir, ressentir, entrevoir, apercevoir; découvrir "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs" (Langlade)
det (1) : doigt
det (2) : doigt (mesure de longueur) "Que n’a un det ne vòl una cana." (Prov)
deténer (se) : se retenir.
detràs, tras : derrière
dètz (pron. "dech") : dix
dètz-e-uòch : désordre
dètz-e-uòch (far) : faire mille gestes (Despuech-Sage)
dètz-e-uòch (metre en) : mettre le désordre, mettre en pièces
deume, voir : dèime
deure, dever : devoir (verbe)
deus : vers. (1) (Max Roqueta)
devastaire : dévastateur; syn. chaplaire
deveire : débiteur
devenir : devenir; syn. venir, arribar "un estudiant qu'espèra arribar professor" (Dezeuze)
dever (pron."debé") : devoir (substantif)
devèrs : vers "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre" (Langlade)
devés : bois d'accès réservé "dins lo devés lo pus sauvatge"
devés escalaire : pente boisée "Sos enemics podián pas ié venir que dau miegjorn de lòng d’un devés escalaire" (E Teissier)
devesir : diviser
devinhacion : intuition "aquela devinhacion de poèta, l’avenir ié deviá lèu bailar rason" (Azemà)
devinhar : deviner "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
devistar : découvrir, apercevoir
diable : diable
diansis : diantre, que diable "semblariá pas de bòn, que diànsis ! " (G Therond)
diari : journal; journal intime (Max Roqueta)
diccionari : dictionnaire
dicha : assertion, propos, affirmation "Per pas faire mentir ma dicha" (Langlade)
dieu : dieu " I caliá Dieu per poder sofrir aquel mond. Dieu, aquel mond que l’òme porta en el, e qu’arriba pas jamai sens malor e ne derrabar lo racinum testard."(Max Roqueta); "Dieu me delle" = Dieu me damne!
dieu, -iva (adj) : divin, ine "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
dieussa, diva : déesse
dificil, ila : difficile
digam o tot : pour tout dire
digne (adj subst.) : dignité
digne, -a(adj) : digne "me podiái plegar dins mon digne, e m’en anar" (Max Roqueta)
digús, pas digús : nul, personne "Aicí jamai ven pas digús" (A. Guiraud)
diluns (pron. "dilús") : lundi "Que s’en vai lo dilús tòrna pas pus." (Prov)
dilús, v diluns
dimècres : mercredi "un dimècres au sèr mon paire parlèt de nos menar, mon fraire, e ieu, a Montferrand" (E Teissier)
dimenge : dimanche
dimenjada : week-end
dimenjau : dominical, férié "lo matin dels jorns dimenjaus"
dimension : dimension
d'imor : humeur (de bonne) "uòi siái d'imor"
dindant : sonore "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. " (Langlade)
dindar : bourdonner (tête) "la tèsta me dinda"
dindines! : oh! La! La! "– Dindines ! la faròta manida ! diguèt lo lobet." (G Therond)
dindola : jujube
dinièiròla : tirelire, pécule; terme d'affection "ma dinieiròla": mon trésor
dinnada (de) : déjeûner (à) "çai avèm quauqu’un de dinnada" (G Therond)
dinnar : déjeûner, repas de midi
dins : dans
dins aquela entremièja : sur ces entrefaites "Dins aquela entremièja un bateire estrangièr /desbarca emb son armada e coma un lop s'acorsa" (Langlade)
dins çò que lo pertòca : pour sa part (Langlade)
dins lo cas de : à même de
dins pauc : en peu de temps, rapidement "A chaca esfòrç, tant s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade)
dins un moment : peu après
dintrar : entrer, rentrer
dire : dire
dire (s.m) : propos, parole (syn. , parlança (sf) "Per que lo dire basta pas se pòt pas s’estampar dins l’èime de l’autre tant que ne faguèt dins l’èime d’aquel que parla. I cal la fòrça de la vida, e lo mistèri de las causas, e l’anar dels cents azards que fan l’eveniment. Lo tocar dau cotèl, e la dolor de la plaga."(Max Roqueta)
dire de non : nier "Pòde pas dire de non"
direccion : direction, syn.: endrechièira
directora (idèa) : idée directrice
disavèrt : déluré "los òmes son pro disavèrts" (A. Glaize)
disparéisser : disparaître (syn. : esternir)
dissar : relever "dissèt lo pònt-levadís dau castèl"
distrach, -acha : distrait
divessa : déesse "De la divessa aquí la paraula s'arrèsta " (Langlade)
doas (prononcé "dos") féminin de dos : deux
doat / toat : galerie, conduit souterrain "demorar jot tèrra dins de caunas o de doats, cavats dins lo sòu. " (Max Roqueta)
doble raubaire : récidiviste
doblenc, -enca : animal de deux ans
dobrir : ouvrir
dobtaire : sceptique
dobtat, -ada : suspecté "èra pas nautres que podriam èstre dobtats d’aquel crime" (Max Roqueta)
doç : doux; v. suau
docinàs : douceâtre
doçor (sf) : (1) douceur; (2) friandise
doctor Tant-milhor : incurable optimiste, monsieur "Tout va Bien"
dolença : doléance, plainte
doléncia, v: dolor : douleur "siái vengut per culir doléncia e sacrifici" (Dezeuze)
dolent, -ta : endolori, souffrant "carrejar lo dòu de son còr dolent"
dolentitge : misères, mal-être, patraquerie
dolho~dólhon : cruche de terre cuite de Saint Jean de Fos
dolhon : cruchon
dolina : "Entre las barracas de fièira, se vesián pron las dolinas amb los fiusses d’una a l’autra." (Max Roqueta)
dolor; doléncia : douleur "siái vengut per culir doléncia e sacrifici" (Dezeuze)
domaisèla (sf) : demoiselle ; libellule.
domdar : dompter, dominer
don (sm) : don
dona (s.f.) : cadeau "E beviá coma una licor la votz linda que prega pas qu’una dona de l’èstre"(Max Roqueta)
dona-d’èr : sosie (Max Roqueta)
donar : donner; v. bailar, balhar
donar bèla : embellir un récit, pratiquer l'hyperbole "tè, veja, me la donatz bèla, sufís de metre una candèla"(A Guiraud)
donar dins aquel caire : "marcher", gober une mystification "donarai pas dins aquel caire"
dordar : frapper, heurter "la bramadissa sornuda / Dau vent, còntra (la pèira) se dordant";"d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant ","Tres còps los frònts sus lo sòu dórdan" (Langlade)
dormida : sieste (syn.: sèsta)
dormir : dormir
dorneta : cruche petite
dòrs (= devèrs = dèus) : vers, chez (prép) "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents"; "Lúrnhan dòrs l'ennaut e l'enbàs"; " Dels sieus çai venon dòrs aiçai " (Langlade); "virats appassionadament dòrs la botanica e la zoologia."(Max Roqueta)
dos, doas : deux
dosilh : fausset d’une barrique, robinet "Quand anave au dosilh de l’aiguièra" (Max Roqueta)
dotze : douze
dotzena : douzaine
dòu : dòu, deuil, douleur "Après lo dòu, fòls se fan savis. "(prov)
dòure, faire mau : faire mal. (syn. faire mau)
dòus espelhats : haillons de deuil "abilhadas de dòus espelhats" (Dezeuze)
dòus/dèus : vers (adv.)
drac : mauvais génie, farfadet
dragàs : dragon
dragonièira : antre du dragon (nom de plusieurs cavernes du Sud Aveyron)
dralha : trace "[aurà] disparescut mème, fins a sa dralha" (traduit par: il en aura tout disparu, jusqu'à la trace) (Langlade)
Dralha Lachada : Voie Lactée "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
dralhar : tracer, progresser, parcourir, suivre un chemin "a travèrs bòsc dralha sos carrairons";"Dralha, ailalin, sa via tòrta ";"Lo ferum, de la caça, a pas dralhat la via ";"Es un tòc dins la granda estapa Que dralhan los paures umans";"Dins los carraus perduts que dralhan las cometas S'acorsant de l'escur, per baisar lo sorelh " (Langlade)
dralhason (s f) : itinéraire (ARF)
dralhòla : sentier, chemin "lo camin de sant Jaume: de pòbles bretons n'an fach la dralhòla de las armas que fórvian aqueste monde per escalar las tèrras dau paradís"(ARF in "l'uòu de Pascas1883 p41)
dralhòu : sentier, chemin
dralhòu : grelot, grosse cloche des troupeaux transhumants; clarine (cloche d’une bête dans un troupeau) "los dralhòus dels avers." (Max Roqueta)
drandalejar, brandolejar : branler
drap : drap (gall.) "A Sant Tomàs còi ton pan, lava tos draps. "(prov)
drech, a : droit
drechurièr : equitable, justicier "l'astrada drechurièira complís son òbra" (Azemà)
dreicièira : direction (syn. : direccion, endrechièira)
drevelhar, v. desrevelhar : réveiller "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
drilhança : jubilation, orgie, luxure. "serà mon torn d'anar faire drilhança"=ce sera mon tour de faire la noce (G. Thérond); "lo giscle, lo baujum, la drilhança de Babilònia".(Max Roqueta) "Tota la drilhança escricha au libre d’oras d’aquela nuòch." (ibid)
dringa-dranga (loc. adv.) : clopin-clopant; cahin-caha. "lo papeta se'n venguèt tot dringa-dranga"
dròlla : jeune fille; syn. jove
drollassa : fille appétissante
drollatièira : garçonnière (adj), fille aimant les compagnies masculines
dròlle : jeune garçon, syn. jove "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (E Teissier)
dromadari : dromadaire
drucs (oc norm: druds) : abondants, nombreux
duganaud : huguenot, v. uganaud
dugo : petit-duc (rapace)
dur, a : dur
durada (de) : prolongé, -e "la lucha es pas de durada" (Langlade)
duradís : durable aquel empèri serà mai pacific, mai duradís e mai solid (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p42)
E
e (conj) : et
e ben (pron. "ebé!") : hé bien!
e passa : et plus "cent ans e passa…"
eclipsi : éclipse
ecò : écho (syn.: ressòn / resson)
edat : âge
èga : jument "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade); "« Ont as tas ègas, còr de Mai ? » : De tot biais son de paraulas encantadas. Los poètas las campejan. Los manits las atròvan. Sens cercar." (Max Roqueta)
egal : égal
ègas : cartes (jeu) ; tocar las ègas = jouer aux cartes (Max Roqueta)
egleja (sf) : fureur, rage (syn. furor, ràbia)
egrègi -ègia (adj) : excellent, -te
eidugiat, -ada (adj) : instruit
eiglari : désastre, deuil
eime : (pron. "ime"; cf. oc norm; "èime") bon sens, intelligence, jugeotte; instinct "Los camins de la desirança son escurs coma lo ventre de la tèrra. E los camins de l’èime tant escurs. " (Max Roqueta); "l’ime prigond que lo trasiá contra la bèstia." (ibid)
èime (a bèl-) : à profusion; au gré de mon imagination;à foison, sans compter. "me siái complasegut a bel èime, a rebastir lo castèl (en imaginacion)" (E Teissier)
èime (aver …de) : réaliser, prendre conscience de "nòstra maire natura aubora ençai enlai d'atauts d'estampadura tala que los avauç n'an pas èime de tot" (Langlade)
èime (de tot son) : profondément "dòrm de tot son èime" (Langlade)
èime (sens) : inconscient "demorava espandit sens eime"
eiriçar (s') : regimber -6
eiritièr : héritier
eiròu : tas de blé
eisil, voir exilh
eissalar : frire uòus eissalats (pron. issanlàs") : œufs frits
eissam (pron. issam) : essaim
eissamejar/issamejar : former un essaim "las abelhas eissamejan en Abriu"
eissartàs : terres défrichées (Max Roqueta)
eissida : issue "una batèsta sens eissida"
eissir : sortir
eissor : source; (fig) éclaircie, lumière. … "aquela eissor dubèrta sus un cèl de lutz e d’espèr." (Max Roqueta); " Coma una issor, passat l’oratge" 'ibid)
eissuch (pron. "essuch") : desséché
eissugaman / sugaman : torchon "Aver un flòc de tèrra coma un sugaman." (Comparason populara clarmontesa)
eissugar : essuyer. "Gastaretz vòstra arma a l’eissugar sens fin coma una cabucèla de coire." (Max Roqueta)
elefant : éléphant
element : élément "L’èr, lo fuòc, l’aiga e la tèrra. La fòrça desconeguda de la vida que, saique pren sa calor e vertut d’aqueles elements. Los esperlonga. E n’es part, e n’es seguida. E aquí la sau de la vida" (Max Roqueta)
èli : lys "l’eli, qu’amaisa los fuòcs de l’amor, " (Max Roqueta)
emb aquò : cependant, néanmoins; et alors
emb, embé, endé : avec (voir: amb)
embabogir : éblouir; syn. escalugar ; esbleugir, embalausir "vòstre uòlh embabogit flamba coma un brasàs"; "Aquestes, plantats coma de cigarros, s’arregardèron, embabogits." (G Therond)
embabogit -ida (adj) : ébloui, stupéfait, bouche bée
embagassar : livrer à la prostitution
embalàs : embalage; civière "espandit sus l’embalàs, redde coma un pauferre" (Max Roqueta)
embalausir (v tr) : éblouir, émerveiller, fasciner, étourdir "tant grand deviá èstre çò qu’embalausissiá, ben luònh darrièr el, aqueles uòlhs sens vistons" (Max Roqueta); "la mosca embalausida de lum e de calor" (ibid)
embanastar : charger d'un fardeau, accabler, refiler le bébé ou laz patate chaude “embanastar de sotisas” = agonir d'injures
embanastat (sm) : bouc émissaire
embanastat, -ada (sf) : embarrassé par un problème
embarbadas : greffon de vigne, bouture (Max Roqueta)
embarcar : embarquer
embarrar : enfermer "Embarram l’esfrai dau mond de las originas en amolonant sus sa cara las masquetas riseiras dau saupre e los prestigis de sas creacions. " (Max Roqueta)
embarrassós : encombrant
embàs : partie basse de quelque chose, rez-de-chaussée, bas fond "A'nd’ un embàs tot lo monde ié met lo nas"(prov)
embastar : refiler le bébé ou la patate chaude
embaurar : tromper
embausemar / embausamar : embaumer
embeguinadura : infatuation
embegut (embevut) : imprégné "un pauquet embegut de l’odor cara dau tabat…" (Max Roqueta)
embelinar : charmer, enchanter; tromper ; ensorceler, séduire "embelinats de la sèlva fonzuda"(Max Roqueta); se laissar embelinar = se laisser embobiner.; :"ensajava, per tota mena de biais, d’i embelinar la filha"(Max Roqueta)
embelinat, -ada : idiot (Max Roqueta)
embelugat, -ada : étincelant
embetumar : goudronner, enduire d'une épaisse couche de goudron ou d'une autre substance "s’embetumèron de perfums " (G Therond)
embeure (s') : imbiber (s') (v.tr. et r.); syn. : s'imbibir; fondre "(lo Lengadòc), roge dau sang qu'a embegut son terraire" (Azemà)
embiaçar : embarquer, enfermer dans un sac ou un récipient; v. emborsar
embiaissat, -ada : faire, façonner, tourner, donner une apparence "son òme èra un polit omenet ben embiaissat"
emblancat : blanchi; de blanc vêtu "sus la tèrra tota emblancada per la nèu""de cants armonioses s’ausiguèron, e qu'una femna tota emblancada emportèt la manida mòrta" (G Therond)
emblausir : éblouir
emblodir : éblouir
embodenat, -ada : éventré, -e "De colinas enbodenadas" (Langlade)
emboiricar : rassasier; syn. assadolar
emboiricat, -ada : repu, gorgé "Emboiricats fins a la gola" (Langlade)
embolh : pagaille, désordre; difficulté, souci, ennuis, embrouille, complication; enchevêtrement (pr.); embarras (fig.), mêlée, foule "fica d'embolh pertot"; "i aviá tot un embolh a son entorn"; "Que serián destemporadas e desvariadas se las causas anavan sens ges d’embolhs"(Max Roqueta); "s’anava trobar dins un embolh sens nom"(ibid)
embolhar : désordre (mettre en)
embolnar : éventrer
embolum, voir: envolum
embonígol : nombril "i demòra pas pus coma solelh que son embonígol." (Max Roqueta); "un embonigon de pèl de seda ensatinada qu’i bailava lo vertolhon."(ibid); "N’i aviá per s’espetar la pèl dau ventre e s’estripar l’embonilh" (Max Roqueta)
emborronat, -ada (1) : enveloppé de toile.
emborronat, -ada (2) : entassés pêle mêle (les nuages) (Langlade)
emborsar : introduire
embosenada (sf) : éboulement "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " (Langlade)
embotinhar (s') (v.r) : devenir maussade, se fâcher
embotinhat, -ada : irrité, maussade; (fig) rouge trogne "la gruma embotinhada dau riu" (G Coulazou)
embraigar, embriagament, voir: embriagar, embriagament
embrancar (s') : se mêler
embrandar : allumer, enflammer
embriac, -aga : ivre; fig. atteint du mal de mer (Despuech-Sage)
embriagada / embraigada : ivresse "Passat l’embraigada d’una setmana d’encantament, venguèt l’ora dels comptes" (Max Roqueta)
embriagament / embraigament (sm) : ivresse "un embraigament sens vertolhon" (Max Roqueta)
embriagar (s') : enivrer; syn. : empiponar ; enchichorlar ; empetolar (s'), encigalar (s') "sa joventut embriagada per çò qu’aviá fach de sas mans" (Max Roqueta)
embrivar : accélérer (syn. : abrivar) "Lo còr dau prèire se tornèt embrivar" (Max Roqueta)
embroassar : ébouler par le bord
embroncar (s') : trébucher, broncher "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."
embrucar : rentrer dans une ruche; (fig.) s'agglomérer à un groupe social
embrutit : sale
embugar (v. tr et r.) : imbiber. "Son ma carn. M’an embugat l’èime." (Max Roqueta)
embular : tromper, enjôler " embular l’esperit " = embrumer, embrouiller l’esprit (Max Roqueta)
embut : (s’) : s’emboîter, s’accorder. " la sabla qu’èra encara dins l’embut d’aquel sablièr" (Max Roqueta)
emenda (sf) : amende, contravention
Emirats Arabs Units : Emirats Arabes Unis
emmaissar : prendre entre les dents "lo chin emmaissa l'òs" (Langlade)
emmalautir : tomber malade
emmandar : renvoyer "E l’emmandèron a còps de pèiras" (Max Roqueta)
emmantelar : couvrir d'un manteau "un bòsc qu'emmantèla de verd de grands sèrres sens ròcs" (Dezeuze)
emmargar : enfoncer; infiltrer (s’) : s’emboîter, s’accorder "Perque caliá qu’aquela carn fèra s’emmargue en ela" (Max Roqueta); "i cal bailar de leis que s’emmargan plan amb lo vira-vira essencial de son viure" (ibid); "es un nazí, emmargat, a bèl esprèssi, dins los rengs americans" (ibid)
emmarinat , -ada (adj) (temps) : (se dit du temps) de vent du sud, marin, porteur de fraîcheur et d'humidité, et de menace de pluie (Langlade)
emmascat : ensorcelé "sos dets emmascats" (Azemà)
emmièg de : au milieu de "La cima emmièg de las belugas" (Langlade)
emmoirat : moiré " sus son riban de seda emmoirada." (Max Roqueta)
emmorescarèl : sombre, créant l'obscurité "l'emmorescarèla pineda" (L X de Ricard)
empachaira : rivale
empachar : empêcher
empachocar : empêtrer , encombrer
empachocat : encombré "adonc dau pas, Tot empachocat de rabóstia Se vei un quicòmet que brilha" (Langlade)
empalaficar : empaler, ficher sur un pieu (Max Roqueta)
empalhar : se coucher, se mettre au lit, à la paillasse "E tanlèu qu’agèron ben acatat los manits dins son liechet, los parents a son torn s’empalhèron. " (G Therond)
empan : aune " alara, de tot aiçò, sauprem çò que ne val l’empan." (Max Roqueta)
empantenar : prendre dans un filet; piéger "coma lo flòc de codena que fan niflar a la ratuna per la melhor empantenar" (Max Roqueta); "Era empantenat. E o sabiá pas" (ibid)
empantolhat, -ada (adj) : étalé, -e
emparadisar : rendre heureux comme au paradis "aqueste sòmi m'emparadisa"
emparadorenca : herbe de légende "Sens desmembrar ...l’Emparadorenca" (Max Roqueta)
empargar : auréoler (la lune) "la luna empargada marca la plòja per deman" (Dezeuze)
empastat : pâté "coma digerissiá pas son empastat de lengas de rossinhòus"…(Max Roqueta); " Gràcias per la becarda pensativa ! / Gràcias per l’empastat ont es enclausa ! " (ibid)
empaumada (sf) : coup de la paume de la main
empaumar : prendre dans la pomme de la main "empaumèt son sabre"
empaumat de paur : saisi de peur
empediment : empêchement. "deu tanben aver sa carga d’empediments." (Max Roqueta)
empedit : empêché, entravé, embarrassé "ne serián tant empedits coma un rat amb tres nogas" (Max Roqueta) ; " E ne venián a demorar muts e coma empedits quand li caliá parlar a una femna, a una filha…" (ibid)
empega (aquela) : eh bien ça par exemple
empegar : emplâtrer, empoisser (pr.); enivrer (fig.); transmettre ou attraper une maladie vénérienne
empegat, -ada : éméché; syn. , bandat, -ada
empegolar (s’) : s’embourber, s’empêtrer. "Lo Jutge s’empegolava dins lo pensar dau temps escoladís." (Max Roqueta)
empeirar : pétrifier (Max Roqueta)
empenhar : engager, donner en gage "abandonant sos bens, los empenhèron a de renovièrs." (Max Roqueta)
empensat, -ada : pensif, soucieux
empenta : gouvernail " la barca sens vela, sens remas e sens empenta." (Max Roqueta, citant presque litt. un vers de d'Arbaud)
emperant, -anta (adj) : souverain "au mèstre emperant" ARF
emperau (sm) : heures supplémentaires, supplément de journée que l'on fait après que le soleil s'est couché
empèri : empire "l'empèri s'escranca" (gros titre à la une de "Lutte occitane" en 1974)
empèrit ~ emperit, -ida (pron: "empèri") : maladroit, empoté, imbécile
emperlejar : couvrir de perles, éparpiller comme des perles (Max Roqueta) "emperlejats de lagremas urosas" (Max Roqueta)
empetolar (s') : enivrer(syn.: s'empiponar ; s'enchichorlar ; s'embriagar ; s'encigalar) "bogre d'empèrit!"
empifratge : goinfrerie
empilonar : amonceler, entasser "las auças que la mar a'mpilonat " (Langlade)
empimparrar : attifer, atourner, décorer
empimponar : enivrer (syn.: s'enchichorlar ; empetolar (s'), s'embriagar ; s'encigalar)
empivelar (= pivelar) : fasciner.
emplanat : firmament "Entre los vius lugars que pòblan l'enplanat " (Langlade)
emplanat (sm) : immensité (sf)
emplastre : emplâtre, oblet encombrant ou disgracieux; coup de poing, emplâtre, giffle "Aquel ase es ben malaut, a dessús un bèl emplastre. "(prov)
emplegar : utiliser
emplen (en) : pleinement, en son milieu, au beau milieu "l'aigat engulha en emplen lo flumàs" (Langlade)
emplumachar : empanacher "son chival emplumachat d'incarnat"
empobolar : infester
empoponat : coiffé d'un bonnet "ben au caud, tèsta empoponada" (A. Roux)
emprenhar : rendre enceinte, engrosser " la bòna plòja d’ivèrn qu’emprenha lo ventre de la tèrra de la fruche de l’estiu venent." (Max Roqueta); "un ventre de prèga-dieu, uflat coma s’èra emprenhada" (ibid)
emprés : près de là
empressar (s') v.r. : se presser, se hâter
emprunhar : impreigner; gonfler, (se), s'imprégner (voir: emprenhar) (la labechada) "s'emprunha de sàvias sentors" (Langlade);" (los nivolasses) s'emprúnhon d'avapors " (Langlade)
empudesinar : infecter, syn. enfectar, enfecir, endecar, enfecinar
empusar : attiser, activer "fasián pas qu’empusar la ràbia muda que li sarrava las dents" (Max Roqueta)
en aquí d'aut : dans la montagne
en cagaraula : colimaçon (en) "una rampa en cagaraula", "un escalier en colimaçon"
en plan d’el : à sa place
en prumièr : d'abord, tout d'abord
en reba : massivement, en masse, comme une épidémie ("reba") "la mòrt embé sa dalha tòmba en rèba mari-mèla fuolhatge, aubram, filheta, vièlh" (Langlada in:"Au paure Aubanèl, 1890)
en tèrra : sur la terre "tot çò qu'en tèrra i a de malícia et de colèra " (Langlade)
enaigar : inonder, noyer "(lo flume) ondeja, molina, tafura, bacèla, borja, enaiga lo baissau" (Langlade)
enairar : élever dans l’air.
enairat : aérien, élevé dans l’air. "la gràcia enairada de la montanha." (Max Roqueta)
enamorar : rendre amoureux
enanar (s’) : s’en aller, s’enfuir. "Benlèu que tornèssen los òmes enanats que li fasián una vida…" (Max Roqueta)
enarquilhat, -ada (adj) : altier, -ère (adj)
enart : échafaud
enartament : exaltation " una mena de gaug poderosa l’enravalèt a l’acrin de l’enartament fisic" (Max Roqueta)
enartar : hausser, élever, échafauder, exalter, renforcer. " Enartèt la Camarga a l’auçada d’un mit." (Max Roqueta); "Ont tot servís, malur, abséncia o mòrt, a enartar totjorn la misteriosa acordança de dos èstres atalentits de n’èstre qu’un e de delembrar de fons lo mond." (ibid)
enauçar : élever "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
enaurar : illustrer, élever
enausir : exaucer
enavans : entrain, vaillance
enbàs : partie basse de quelque chose, rez-de-chaussée "l'enbàs de las braias"; "los ostaus bastits dins los enbasses s'enaigan"
encadenar : enchaîner
encafornat, -ada : reclus, enfermé comme dans une grotte ou un caveau “l’òm es encafornat coma de pinhons dins una pinha”.
ençai enlai : de ci de là "nòstra maire natura aubora ençai enlai d'atauts d'estampadura tala que los avauç n'an pas èime de tot" (Langlade)
encalar (s') : échouer (s') "perduda sus lo vaste coma una nau de Cristòu Colomb, encalada, delembrada sus l’arena"(Max Roqueta)
encalivament : accablement de chaleur de midi. "l’encalivament de mièjorn." (Max Roqueta)
encalorar : réchauffer intérieurement; s'_, s'échauffer
encalorat, -ada : échauffé, -e "l'aiga encalorada" (Langlade)
encalustrar, voir escalustrar
encambar : enjamber, passer par dessus, franchir "Per respòndre au sinhau encamba emb ardidessa dos grands flumes " (Langlade)
encanar : entonner un chant, chanter “encanar una cançon” = entonner une chanson. Se dit aussi d'un hymne,d'un refrin, d'un slogan; "encanèron la Coupo Santo"; "an encanat sus milanta tons sa legenda" (Azemà)
encanejar (s’) : se rétrécir, s’étrangler dans un passage étroit (la cana). "Sachèt que sa vida veniá de s’encanejar davant de s’acabar. Coma la sabla dau sablièr." (Max Roqueta)
encanhament : acharnement, irritation. "L’encanhament es sénher pro conoscut dau vielhonge" (Max Roqueta)
encanhar (s’) : devenir comme un chien, s’exciter, s’irriter "quand vos encanhavètz amb las filhas" (Max Roqueta ans une traduction de Synge)
encanhardar (s’) : s’abriter dans un coin au soleil en hiver.
encanhat : exalté, excité "Qu’encanhada per la calor nos vai embaumar tot lo viatge. " (Max Roqueta)
encapar : atteindre, comprendre; concevoir, entreprendre, commencer; accepter, admettre; se faire à une idée; supporter "pòt pas l'encapar", il ne peut pas la sentir; : s’entêter. "encapèt de sostar, mòrt-e-fòl, aqueste principi …" (Azémà); "S’encapa, coma una muòla que vòl pas recuolar."(Max Roqueta); "Aquí çò que lo jove qu’èra o podiá pas encapar." (ibid); "una religion qu’auriá calgut, per l’encapar, la larja bravança d’un vièlh curat de l’ancian temps" (ibid); lo pòde pas encapar = je ne peux pas m’y faire
encapçar ("éncatsà") : parer, embellir
encapelar : couvrir d'un chapeau "e l'acrin dau Ventor encapelat de nèu" (A. Roux)
encapitar : comprendre
encara : encore. (syn.: mai, tornar)
encargar : accabler; imputer, attribuer
encartar : inscrire; syn. Registrar
encastrar : enchâsser; fortifier, entourer d'un rempart
encastre (sm) : cadre, encadrement; chassis; objet encombrant "de qu'es aquel encastre au mitan!"
encatechirmar : catéchiser, endoctriner
encaume (pour : engaume) (Max Roqueta)
encenchar : ceinturer, entourer "Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
encendi : incendie
encensièr : encensoir
encés : encens "Segon las gents, los encés." (Prov)
enchaurir : épouvanter; syn.: colonhar
enchauta (qu') : pourquoi se soucier de "qu'enchauta lo qu'ausís?" (Dezeuze)
enchautament : désintérêt
enchautar (s') de quicòm coma d’un viet d’ase bolhit. : s'en désintéresser, s'en moquer éperdument "m'enchaute coma un chin s'enchauta d'una pruna" (Dezeuze)
enchichorlar : enivrer (syn.: s'empiponar ; s'empetolar, s'embriagar ; s'encigalar) "dels òmes que se n’encantan e que se n’enchichorlan" (Max Roqueta); "las flors dau magnolià qu’espandisson un perfum estranjament secret e carnal qu’enchichorla"; "boca enchichorlada dins la vesprada, o la nuòch d’una fèsta" (ibid.)
enchuscla (sf) : griserie "sa carga melicosa d'enchuscla"(Max Roqueta)
enchusclar (s’) : s’enivrer. "De lachuscla / puòi t’enchuscla"(Max Roqueta); "E los uòlhs de l’enfant èran solets / per s’enchusclar d’aquel espandi. "(ibid)
encigalar (v. tr. et r.) : enivrer "tot çò qu'es bèu nos encigala" (Ant Roux)
enclastre : clôture . "E nos ajudan a veire que las civilisacions sedentarias son tant de molons de cadenas, mai o mens endauradas ont finissem per pas èstre mai que de fedas dins los enclastres " (Max Roqueta)
enclaus (sm) : enclos
enclaus, -sa : à demeure
enclausiment : charme, ensorcellement, magie. … "caliá veire l’enclausiment de sa cara"…(Max Roqueta); " Semenava l’encant, l’enclausiment." (ibid)*
enclausir : fasciner, ensorceler, envoûter ("los uòlhs ne'n son enclausits"); "Eran aquí tibats coma se se volián enclausir" (Max Roqueta); "de qu’enclausir l’uòlh vèrge e crudèl d’una vipèra"
enclausit : ensorcelé, ravi, hypnotisé; syn. enmascat; interdit (rester comme) "Los autres, coma d'abestits,Ne seguèron tot enclausits" (Vivarés)
enclotit, -ida (adj) : déformé de concavités, bosselé, cabossé, troué "Èstre enclotit coma un vièlh pairòl." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "son capèl es tot englotit" (Vivarés); "rasonas coma un embut englotit" = tu raisonnes comme un entonnoir troué (Dezeuze)
encocar : enivrer les poissons avec la coque du Levant
encola, voir ancola
encolorar : colorer "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
encorrir (s’) : s’enfuir en courant (Dezeuze)
encra (gall.) : encre; v. tencha
encramponar : attraper avec des griffes (Despuech_Sage)
encreire : frime, vanité, orgueil "de per encreire" =pour la frime
encreire (s’) : : s’enorgueillir "Frair Beneset sabiá pro que los òmes se’n devon pas jamai encreire de çò que sabon, de tant qu’es grand çò que sabon pas."(Max Roqueta)
encrespir : crêpir
encrestit : crête (qui porte une) "un grop de punks encrestits"
end' aquò (=emb aquò / norm: amb aquò) : et alors "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
endarrieirar / endarrairar : retarder; "s'endarrierar" = s’attarder "S’endarrairèt longtemps en aquel sòmi" (Max Roqueta); ". Se faguèt una gaug de faire rebalar e s’endarrairar l’ora de la som" (ibid)
endavalar : luxer, démettre; avaler "òu ! d'espatlas endavaladas " (Langlade)
endavalar (s') : descendre; s'écrouler "lo rei s'endavalarà de son castèl";"diriatz de monts que s'endavalan" (Langlade)
endeca (sf) : débris; syn: clòsces (pron. klòsses)
endeçai : ici bas "l'endeçai, l'endelai son dau Filh, lo Cifèr. " (Langlade)
endecar : infecter, syn. enfectar, enfecir, empudesinar, enfecinar; rendre malade "te cau pas laissar endecar per la freg"
endecat, -ada : infirme
endecós, -osa : vicieux
endelai : au delà
endeluvar : pleuvoir à sceaux
endemèsi : jalousie; syn. gelosiá
endèrs (pron. "endès") : trépied "Era votz de sibila antica sus l’endèrs" (Max Roqueta)
endèrva : plante de Camargue. (Max Roqueta)
endevenença : évènement, conjoncture, hasards
endevenguda : circonstance, événement
endevenir (s') : rencontrer, s'accorder "A chaca esfòrç, tant s'endevenon, Que dins pauc, la rusta rocassa, Es gandida just a la plaça" (Langlade); "Vièlha estampa !…t’ai plan endevengut = Vieux filou !… je t’ai bien deviné. "(Max Roqueta); "un cant que s’endeveniá tant amb lo movement de tota carn" (ibid); "d’endevinhar son pensar, de l’endevenir"; "Ges d’agach esperlongat sus un rebat de sòmi, que las femnas tan plan los sabon endevenir" (ibid)
endévia : endive "Èstre frisat coma una endévia"
endevinhar : deviner
endignar (pron. "endinnà") : envenimer, indigner
endilhament : hennissement
endilhar : hennir
endintrar (s') coma las cagaraulas. : rentrer dans sa coquille
endivisa : devise. "Era son endivisa : « aquò serà coma Dieu o voldrà » " (Max Roqueta)
endolentida : douleur "ma vida engrevada per los demans de crénher e l’endolentida dau passat." (Max Roqueta)
endolentir : endolorir
endormidoira : jusquiame; fig: narcotique; berceuse "l’endormidoira per apasimar la malor —aquela la cal pas daissar entre mans marridas, que i a de sòms qu’òm se’n despèrta pas jamai" (Max Roqueta)
endormidoiras : sommeil irrépressible "a o legir n'arrape las endormidoiras"
endormidor : bécassine sourde, oiseau de Camargue. (Max Roqueta)
endrech : localité, endroit, lieu (syn. ròdol, tenement)
endrechièira : direction
endurar (s') : durer "Bèu temps amai s'endurarà "= le beau temps est de longue durée" (Langlade)
endurzir : durcir; syn. amaserar "endurziguem nòstras espatlas" (Dezeuze)
enebir : interdire, prohiber "es enebit de parlar francimand"; "jos la dolça claror qu’enebís tota pena e tota gaug, tota vida e tota mòrt" (Max Roqueta)
enfachinament : envoûtement, ensorcellement, fascination
enfadada (sf) : enchantement
enfadar (v tr) : subjuguer
enfadesir : enjôler "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
enfadorlat : infatué
enfalenar : empester, puer "…fum que tot o enfalena."(Max Roqueta); " L’ostau enfalenava d’aquelas òudors de misèria."(ibid). …son alen qu’enfalena.(ibid)
enfalenat, -ada : empesté "E lo buta, lo trai, l’escampa dins l’èr enfalenat de mòrt e de susor febrosa" (Max Roqueta)
enfant : enfant; syn. manit; nene; (petit): manidet, enfanton "enfants sèm, enfants venèm"; "Los enfants an tant de freg coma de sen"; ."Los enfants dels autres pudisson." (Prov)
enfantolitge : enfantillage
enfanton : petit enfant
enfantonet : bébé
enfarinar (s') : enticher (s')
enfeciment : infection
enfecinar : infecter, syn. enfectar, enfecir, empudesinar, endecar
enfecir : infecter, syn. enfectar, empudesinar, endecar, enfecinar
enfectament : ennui mortel. "d’espandir un chale sus l’enfectament dau trabalh." (Max Roqueta)
enfectar : infecter, syn. enfecir, empudesinar, endecar, enfecinar; (fig) ennuyer, importuner "Sabiá pas se sas paraulas enfectarián pas son paire" (Max Roqueta); "Jamai dins lo present que l’enfectava." (ibid)
enfècte/infècte, -a : infect
enfenolhatge : contamination "Per l’aparar d’enfenolhatge" (Max Roqueta)
enfèrn, voir infèrn
enfèrris (m.pl.) : entraves (f.pl)
enfetar, voir :enfectar
enfifrar : pénétrer
enflambat : enflammé "a la gòrja enflambada" (Langlade)
enfla-mòla : mouvement de flux et de reflux des eaux "l'enfla-mòla intra, carabaunha" (Langlade)
enflorar : fleurir
enfonilhar (s') : insinuer (s')
enforçar : renforcer "lo bosinàs s'enfòrça" (Langlade)
enfornar : enfourner, mettre au four "A l'enfornar se pren lo pan cornut"(prov)
enfoscat, ada : obscur "lo cèl enfoscat" (ARF)
enfugir (s') : enfuir (s')
enfuocat, -ada (pron. enfyoukat) : enflammé
enfurgar (s') : s'enfoncer "l'enfanton s'enfurguèt dins lo liechet que la bòna i aviá caufat"
enfuronar (s') : fureur (se mettre en)
enfusclar (enfluscar ; enfuscar) : monter la tête, exciter (Max Roqueta)
engambi (adj. invar.) : alerte (adj), ingambe "sola, la mar totjorn engambi" (Langlade)
engana : salicorne (plante de Camargue) "èra tombat dins una engana, sentissiá a palùs" (Max Roqueta)
engana (adj) : pas fiable "es tot engana"; "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
engana (sf) : machination
engana-piòt : escroc (Max Roqueta)
enganar (1) : tromper
enganar (2) : maltraiter, bouleverser, fatiguer « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
enganha : fourberie
enganiu : insidieux
engarafatar / engargafatar (s’) : avaler de travers, s’engouer (Max Roqueta); engargafatar est attesté à Sorbs "la vièlha cridèt encara, vièlha sarralha angarafatada de rovilh" (Max Roqueta)
engarçar : mettre dans une position fâcheuse, tromper "Grifet l'aurà'ngarçat, o puslèu la sorcièira" (U Cadilhac)
engarçar : tromper son partenaire
engard : hangar
engardar : protéger, mettre à l'abri serà mai que mai engardada de l'aïment dels òmes
engargavachar : engorger
engarronar : éculer les souliers "sas bòtas son engarronadas"
engaubiar (s') : avaler
engaugilhar (s') : réjouir (se); s'amouracher de qqun
engauma (sf) : saleté, débris gluant
engaume / encaume (sm) : scorie (voir : engauma) "quand l’endeman, toquèron tèrra, l’escur ne veniá pas dau vèspre davalant, mas de l’encaume, la gruma refrescada e calhada de l’escopit d’un volcan perdut" (Max Roqueta)
engaunhadissa : pantomime
engavachat : obstrué "de qu'ai d'engavachat dins l'èime o dins l'aurelha?" (Dezeuze)
engelosit, -ida : jaloux, -se
engenh : génie; talent, adresse, ingéniosité "coma trevat d’una mena d’engenh que lo tresmudava" (Max Roqueta); "L’engenh creator qu’es el, vertat, pastat de la carn meteissa de l’amor…" (ibid); "Era tot enfant qu’aviá pres l’engenh de bufar dins l’autbòi de son paire." (ibid)
engermenit, -ida : en germe.
engimbrar : entreprendre, organiser; concevoir; combiner, agencer, composer, fabriquer "es la mena de ben mai santa que se pòsca engimbrar" (Max Roqueta); "sachèt enzengar çò qu’aviá, dins sa tèsta, alestit, engimbrat" (ibid); "Entre qu’es amb de sang, de nuòch, de mòrt, de tèrra e de cèl que lo Temps, masc inacabable, pasta e ingembra sos terribles encants." (ibid); "fasiam secar la rusca per n’engimbrar de siblets". (ibid). "Magnòl siaguèt primièr a engimbrar los principis d’una classificacion" (ibid); "lo Mau, los embolhs qu’engimbra son nom dins lo pensar dau mond, aquò’s totjorn el que ganha" (ibid)
engimerrar (s') : regimber
engincar (s') : ingénier (s') "sabe pas pus cossí m'engincar per…"
englasiat , -ada : épouvanté, effrayé; se dit des yeux élargis par l'épouvante "alandariá sos uòlhs englasiats de malancònia."(Max Roqueta)
engloriar : couvrir de gloire "son front s'englòria d'estèlas" (Max Roqueta)
englotit : cabossé, troué "son capèl es tot englotit" (Vivarés); "rasonas coma un embut englotit" = tu raisonnes comme un entonnoir troué (Dezeuze)
englotit v: enclotit
engolar : avaler (voir: engolir)
engolir : avaler, engouler, gober "An engolit perquinaquí quauques senserimbalhas : d’olivas, de saucissòt, e de qué sabe ieu ? " (G Therond)
engorgar : gorger "vos engorguetz pas pièger que d'animaus" (Dezeuze)
engorgar (s') : engouffrer (s') "En s'envisant, tot se i engòrga " (Langlade)
engorrinar : pervertir
engraissa-pòrc (bauca) : brachypode rameux (herbe). (3)(Max Roqueta)
engranar : fournir en grains un moulin; féconder "la mòla / D'un molin d'aura emb d'òsses engranat" (Langlade)
engranatge : engrenage
engravar (s') : échouer (s')
engrepesiment : engourdissement; (chez Max Rouquette: crépi)
engrepesir : engourdir "engrepesit de freg"
engrepiment : crépi (synonyme: crespiment) "Los engrepiments s’en anavan totes au sòu."(Max Roqueta)
engrepit : crépi "Veguère l’engrepit dels ostaus e dau mond s’asclar, se desfaire, venir gris e paure"…(Max Roqueta); . "Auriá potonejat la rusca d’un aubre, l’engrepit d’un ostau, lo morre d’un ase"(ibid)
engrèula voir: angròla (=lézard)
engripar : saisir entre ses griffes "engripa los bilhets de banca"
engrunadís : friable
engrunament : effondrement "dins los engrunaments dels ostaus" (Dezeuze)
engrunar : briser, écrouler; (s') : s'effondrer, s'ébouler "aquel ostau es tot engrunat","Las pòrtas e las fenèstras s’engrunèron. " (G Therond)
engrunat : ravagé, abîmé, cassé "Èstre engrunat coma una vièlha semau" (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "trai sus lo mond engrunat de braçats d'olivièr" (jette sur le monde ravagé des brassées de branches d'olivier)
engue : aine "lo plec de l’engue." (Max Roqueta)
enguent : onguent
enguentat : pommadé, parfumé
engulhar (v tr) : enfiler, prendre le chemin de. ; s'engager dans une voie "poguèt engulhar lo davalador" (Max Roqueta)
engulir : avaler, engouler, gober
engusar : tromper "seriá una gròssa consciéncia se te laissave engusar" (R Thérond)
enhorament : nostalgie (mot catalan employé par Max Rouquette) :…
enhorança / eniurança : nostalgie (mot catalan : enyorança). …syn. : langui, nostalgia (Max Roqueta) "un estranh e lonhdan païs perdut, que vos preniá sens remèdi l’enhorança d’i tornar"; "quand un lagui d’enhorament lo ponhissiá" (Max Roqueta)
enirança : répulsion, aversion " tuar un òme dins lo revolum de l’asirança, de la colèra, de l’enirança e dau revenge." (Max Roqueta)
enirar : irriter, mettre en colère
enirat : furieux, en colère, irrité "Puòi los òmes daissan anar lo buòu enirat."(Max Roqueta); "los demònis enirats de l’asirança e de la michantisa."(ibid)
eniurança : nostalgie (litt. catalanisme – voir enhorança)) (Max Roqueta)
enjança : engeance, espèce (Max Roqueta); voir: genòria
enjulhament : fascination, séduction, manière d’enjôler. "un brande mesclat de prudéncia e d’enjulhament." (Max Roqueta); "Dise pas l’amor, mas l’enjulhament e sos laces." (ibid)
enjulhar : enivrer, étourdir (avec de l'ivraie); enjôler, ensorceler
enlai : là-bas "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
enlai (se faire) : passer au large "E fai-t-enlai ont poiràs t'abondar" (Langlade)
enlastar : embrocher
enliassar : lier (syn:ligar, enliassar) (la nòvia a son braç enliassat) (ARF)
enlordir : enlaidir
enlucernar v. enlusernar
enlusentir : rendre luisant; enluminer. …. (3)(Max Roqueta) "las flors de laton fachas per enlusentir l’autar de Sant Adornin"(Max Roqueta)
enlusernament / enlucernament : éblouissement, aveuglement. " l’ora de la mòrt extrèma, de l’enlucernament que remanda tot au non-res." (Max Roqueta)
enlusernar : éblouir, aveugler "lo vin qu'escaufa e qu'enlusèrna"; "totas enlucernadas de plaser" (Max Roqueta)
enlusir : éclaircir (s') "E coma ditz aquò, vese enlusir l'espaci" (Langlade)
enmandar : chasser (v. caçar, percaçar, sacar ; fòrabandir)
enmascar : jetter un mauvais sort, ensorceler; assommer d’ennui. "quanta rason avètz de vos enmascar tant qu’aquò" (Max Roqueta, trad. de Synge)
enmascat : ensorcelé (syn.:enclausit, embelinat)
enmerçar (pron. "emmessà") : employer, utiliser, dépenser
ennaut : nord, arrière-pays montagneux
ennaut : partie haute, quatier haut, acropole "d’aquel camin partisson, per montar drech vèrs l’ennaut dau vilatge, quatre o cinc carrièiretas. "(G Therond)
ennegrir : noircir
ennivolir (s') : couvrir de nuages (se); s'assombrir
ennoviar (s') : prendre mari
ennuochat, -ada : obscurci "mon arma ennuochada"
enquicòm (occ. norm. endacòm) : quelque part
enquicòm mai : ailleurs "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade)
enrabalar (= enravalar = enrebalar) : entraîner.
enrambalhar : empêtrer, décontenancer "Estre enrambalhat coma un rat ambe tres nogas." (Comparason populara clarmontesa)
enramelar : couvrir de rameaux
enrauselar : parer de roses
enravalar, v: enrebalar : entraîner, trainer derrière soi, entrainer dans son mouvement
enrebalar : traîner, charrier, entraîner "lo carri d'Apollon enrebalava lo sorelh"; "e tornava a nos enrebalar sus los camins francs de la ventura" (Max Roqueta)
enreddenar , voir enregdenar
enregada : périple, trajet, course, direction, alignement "Lo sorelh de sa cintra acaba l'enregada" (Langlade)
enregar la dralha : prendre le chemin "de Montèl enregam la dralha" (A. Roux)
enregdenar : raidir "enregdenant lo ren"="contractant nos muscles lombaires"(Dezeuze); "sentissián s’enreddenar las cuòissas que los anavan traire d’un còp sus l’autre"(Max Roqueta); "e te veguère t’enretenar tot drech e clinar lo front." (ibid)
enregdiment : érection
enretenar, voir enregdenar
enribanat : attifé (litt. de rubans) "Èstre enribanat coma un cap de jovent." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
enridelar : voiler, couvrir d'un voile, d'un rideau "l'uòlh a pas res que l'enridèla" (A. Roux)
enriquesir : enrichir "enriquesís l’esperit dels òmes" (Max Roqueta)
enrocada : roche en place, assise rocheuse "l'enrocada dels sèrres" (Langlade)
enrojada : fée effrayante du Larzac (syn. fada, fadarèla, encantada)
enronzar : embarrasser dans les ronces
enrubantat (Clermont l'Hlt) v: enribanat
ensacar : entasser comme des sacs (Despuech)
ensag : essai
ensagnosir : ensanglanter "L’emportèron a l’espitau, estavanit e la tèsta tota ensagnosida" (G Therond)
ensagnosit, -ida : ensanglanté "Subre la grava ensagnosida, Los còrs peluts fan la dormida Ben a la raja dau sorelh" (Langlade)
ensajar : essayer
ensalat : salé
ensaurit, ida (adj) : doré, jauni. " lo clòsc ensaurit e lusent…" (Max Roqueta)
ensauvatgit, -ida (adj). : devenu sauvage "Èras la ròsa ensauvatgida, èras la flor dins lo bertàs" (Max Roqueta)
ensebelit, -ida (adj) [pron: ensepelit] : enseveli "los jorns primièrs que s’espandiguèron sus de sègles ensepelits" (Max Roqueta)
ensengar, voir enzengar : ajuster, agencer, fabriquer
ensenha : constellation "Dins l’ensenha de l’Agla, Altaïr es d’una man dau Camin de Sant Jaume." (Max Roqueta); "aquel miralh qu’ofrissiá, la nuòch, al pòble de las ensenhas, lo còr silentós de tot un pòble d’òmes." (ibid)
ensenhaire, a : instructif "es una istòria ensenhaira"
ensenhaire, a (s.m et f.) : enseignant "Filibèrt es ensenhaire de matematicas"
ensenhar : montrer, apprendre à
ensordaire, a : assourdissant "Tot d'un còp, de totes los caires, Esclafís de crits ensordaires""Sordís de bronzins ensordaires " (Langlade)
ensordar : assourdir "de quiladas qu'ensórdon " (Langlade)
ensornir : assombrir "qu’una fèsta de poësia demòre ensornida per lo regrèt " (Azemà)
ensús de : au dessus de "lo bruch de rocalha, / Qu'ensús dels apens desmarmalha " (Langlade)
enta : greffe ." Aquel que i an entat un rèn, enta qu’a tan ben pres sens l’ombra de ges d’auvari…"(Max Roqueta)
entanchar : hâter, entreprendre, avancer le travail; toucher à sa fin "una anèla a ajustar a la cadena d’istòria ben entanchada pèr nòstres davancièrs" (E Teissier); "entancha ta corrida"=hâte ta course (ARF); aquela joncha, l'entanchèt embé l'ajuda dau grand felibre lauragués Aguste Forès" (Azémà); "l'òbra de mon grand s'entanchava" (A. Roux);"Pasmens de morsèl en talhon, lo gigòt s'entancha.(=touche à sa fin) (G THerond);"– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !– Entancha-te d’acabar’quel que ié tornaràs." (G Therond); "es un bèl jorn per v’autres, lo que s’entancha." (Max Roqueta) "La bèla orada imprevista s’entenchava."(ibid). "Qu’aquò’s bèu, qu’aquò’s doç quand tot s’entancha ben. Sabe pas s’aquel bèl sòmi s’entancha ben, nimai coma"…(ibid). …"lo movement s’entancha, d’una, en una patz ont tot pareis finit". (ibid) ; "e mai aquò’s a l’Amarèu qu’entancharàs ta vida de gardian" (ibid)
entanche (far d') : dépêcher (se)
entantinar : ennuyer, tourmenter; commencer à s'agiter ("l'onda que s'entantina")
entar : greffer. (syn. empeutar) ." Aquel que i an entat un rèn, enta qu’a tan ben pres sens l’ombra de ges d’auvari…"(Max Roqueta)
entemenar (1) : aborder en commençant une conversation
entemenar (2) (v.r.) : faiblir "Ai ! ai ! las sostas s'entemènan " (Langlade)
entendement : intelligence "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
entendre : entendre
entendut, -uda : compétent, savant, expérimenté, habile "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
enteriga (sf) : rage de dents, douleur ou agacement des dents; (fig) gros appétit, dépit (?) "L’èr e la fatiga/i avián fach venir l‘enteriga"; "Bevètz pas tròp quand fai caud, qu’aquò baila l’enteriga".(Max Roqueta); L’enteriga qu’i vendriá, au brave mond.(ibid)
enterrar : enterrer
entestardit, -ida (adj) : entêté "Mas i aviá lo Dante. Sol. Caput. Entestardit dins son voler d’aram, dins son sòmi ferotge, au còp, e tendre coma un amor de joventut".(Max Roqueta)
entolhar : arranger "veiràs qu'es pas mau-aisit d'entolhar los affaires un pauc coma se deu" (G Therond)
entorn : entour
entornar : revenir "Tard lai vau Pauc lai fau, De bona ora m’entòrne." (Prov)
entortibilhar, voir: entortivilhar
entortilhar : entourer de plusieurs tours "l'entortilharem d'una còrda"="nous l'entourerons d'un cable" (Dezeuze)
entortivilhar : entortiller, enrouler en désordre "sentís s'entortivilhar dins sas venas los fregs colòbres de la mòrt" (Azéma)
entraire (s’) : se tirer de; être question de. "Saique s’entrasiá de causas secretas" (Max Roqueta)
entramblar : entraver "L’avián pas solament entramblat." (Max Roqueta)
entrament que (conj.) : pendant que "E Goton anèt quèrre de tabat entrament que Constant remenava de lònga…" G Therond
entrament/entrement (adv) : en attendant
entraucar (s') : rentrer, se réfugier dans un trou "la cagaraula s'entrauca entre las pèiras per temps sec"
entraular : enfuir (s') (syn.: s' enfugir)
entravacar : entraver. "la posquèsson entravacar dins aquel trabalh de fortuna". (Max Roqueta)
entravacós, -osa (adj) : inextricable
entravadís (s.m.) : empêchement, gêne
entravas (f.pl.) : incertitudes "anem, digatz m'o, levatz me d'aquelas entravas" (A Guiraud)
entre : entre
entre el, entre ieu : à part soi "entre el se marmotiguèt : « Aicí mon revenge qu’arriba.»" (G Therond)
entre lo (+ sing) : entre les (+ plur) "entre lo feuse-aubre "= entre les fougères arborescentes (Langlade)
entre totes : tous ensemble, à nous/eux tous "Entre totes, o sabèm tot." (Prov)
entre, entre que : dès que
entrebescar, v entrevescar
entrebèscle : enchevêtrement, méandre, entrelacement "aquel entrebèscle, aquel resson de la bèstia dins l’òme…(Max Roqueta); "Tot représ encara per la vida de la ciutat ont ère tornamai dintrat e que m’enfangava dins sos entrebescles." (ibid)
entreclar (sm) : demi-clarté, pénombre. Los vesiá coma vestits de l’entreclar de son abséncia de deman… (Max Roqueta)
entreclaror (sf) : demi-jour
entrecopar : entrecouper "Chut ! vai parlar. De fes d'una vòtz afectada / rusta, s'entrecopant e bracejant los mòts " (Langlade)
entrecuèissa : périnée, entre jambes
entredormi, -ida assoupi. (Max Roqueta)
entrefolit, -ida : excité, agité, palpitant; courroucé "E zo ! entrefolits, totes la seguiguèron. " (G Therond); “Puòi, lo nerviós Erau / De fes fons, large, siau / De fes,entrefolit e teune”.(Dezeuze)
entrefuòlh (= trefuòlh) : trêfle (plt).
entrelusida : lueur passagère, éclaircie, entre-lueur. "Un risolet passèt, entrelusida, sus las bregas de l’autre…"(Max Roqueta)
entrelusor (sf) : demi-jour; lueur passagère, changeante; embellie, éclaircie "dins l’entrelusor de la luna". (Max Roqueta)
entrement : en attendant "Escandalha entrement lo neant e l'abisme ";"Entrement qu'aiçamont vengue trevar vòstra anma Anatz dire pertot çò que uòi avètz vist " (Langlade)
entrement que : pendant que; tant que
entremièja (per) : par intermittence "Per entremièja puòi,(…) diriatz, (…) de monts que s'endavalan" (Langlade)
entremièjas : entrefaites, circonstances "dins aquelas entremièjas venguèt la fèsta de Sant Martin"; " la paraula finala que los astres apondián a totas las entremièjas qu’avián acampadas"(Max Roqueta)." Lo cal pas jutjar dins las entremièjas de l’ora d’ara." (Max Roqueta)
entremuèja / entremuòja : trémie, gros entonnoir "mogut, Coma la mòuta que degòla De l'entremuèja jot la mòla " (Langlade)
entrepachar : entraver; déranger, embarrasser "Un pauc pus luònh dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaça" (Langlade); "que degús los vengue pas entrepachar" (Max Roqueta)
entrepachós : accidenté, scabreux, plein d'obstacles
entrepan : sandwich
entrepenjat, -ada (adj) : suspendu "dau risolet entrepenjat"…(Max Roqueta)
entreprés : surpris
entreregardar (s') : échanger des regards "Ne seguèron tot enclausits/Un bòn brieu s'entreregardèron"(Vivarés)
entresecat : desséché, -e “son cadavre entresecat” = son corps desséché (Dezeuze)
entrevar (s’) : s’intéresser, s’occuper de.; s’enquérir.; s’agir. "Coma s’èra d’autres que s’entrevava". (Max Roqueta); "s’entrèva pas de secrets terribles" (ibid); "Los banquièrs an mes de segles a s’entrevar de Camarga." (ibid); ". … lo paire aviá pas gaire de temps per s’entrevar dau manit." (ibid). …"deviá s’entrevar de téner los comptes"
entrevescar : embrouiller. "Son anats cercar Dieu per m’entrebescar de batalhatges" (Max Roqueta)
entrigar : intriguer
entripar : engloutir en mangeant avidement "entripan lo matin dos platats de sopassa"
enuèg/[enuch] : ennui.
enuèi : ennui.(Max Roqueta)
enuejar : ennuyer "Après tres jorns l'òm s'enuèja de femnas, d'òstes e de plòjas. "(prov)
envalar : avaler "E lo rascàs de Cat tot en parlant l'envala!"(G de Rodier)
envalar : avaler, engouler, gober "pòs encara envalar?-pòde pas envalar qu'ai pas pus d'escopinha"; "Avián vitament envalat un talhon d’estofat emb un bòn còp de vin" ( G Therond)
envalar la pilula : avaler la pilule
envam : énergie i mèscla son envam fegond (ARF)
envaporat (sm) : émanation
envegeta (faire) : émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche
enveirent, -ta : invisible (Max Roqueta)
enveja : envie
envejadura : concupiscence
envejós, osa : envieux
enverenat/envelenat, -ada (adj.) : empoisonné, -ée "que lo levava de l’endormidoira envelenada de son etèrne maucòr." (Max Roqueta)
envergar : pénétrer
enverinadura (sf) : infection
envertolhar : entortiller, enrouler en désordre "a de laurièr verdal ta tèsta envertolhada " (Louis Léger in Le Félibrige Latin 1898)
envesc : glu
envescar : engluer
envescat (pron. "enviscat") : englué
envielhir : vieillissement, sénescence "A l'envielhir, l'enfadesir. "(prov)
envinassat, -ada : aviné, -e Es envinassat coma una congorla.
envisar (s') : enfoncer en tournoyant (s')
envistar : dévisager, envisager, considérer "l’envistar, de front" (Max Roqueta)
envolopa : enveloppe
envolum / embolum : volume " son embolum daissant plaça a l’èr, a de lutz, a de vent " (Max Roqueta)
envoutar (pron.:"énbôwtâ") : entourer, encercler "tèsta qu'una crinièira envòuta ";"(l'ombra) que de la valonada Escalabra los puògs, los envòuta e cobrís" ;"una revolumada de pèrlas de diamant l'envòuta e lo seguís" (Langlade)
enzengar (v tr) : arranger, organiser, manigancer, ajuter, fabriquer "un mas ont avián enzengat un establatge modèl de polalha" (Max Roqueta); "sachèt enzengar çò qu’aviá, dins sa tèsta, alestit, engimbrat" (ibid); " Vesiá las causas coma anavan s’enzengar" (ibid); "De milièirats d’obrièrs an obrat per ensengar lo modèl aquel…" (ibid)
èr (aver un) : être effronté, insultant "Cossí? Auriatz pas un èr, per asard ?... " (G Therond); un èr de dos èrs = un air ambigu, mi-figue mi-raisin.
èrba : herbe
èrba blava : herbe légendaire "e l’èrba blava, l’èrba que canta lo jorn e la nuòch e que romp lo fèrre mai dur. " (Max Roqueta)
èrba d’ubac : Daphne laureola (lauréole, lauriòla, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
èrba dau fetge : épervière des murs "l’èrba dau fetge, que neteja la sang" (Max Roqueta)
èrba dau lagui : herbe de légende "l’èrba dau lagui, que torna la patz al còr malaut" (Max Roqueta)
èrba dau lagui : myrte "l'èrba dau lagui que tòrna la patz au còr malaut" (Max Roqueta)
èrba de la lòca, per susar las umors marridas, : douce-amère (herbe) "l'’èrba de la lòca, per susar las umors marridas" (Max Roqueta)
èrba de la Tressusor : herbe légendaire "E qué sabèm … de l’Èrba de la Tressusor? " (Max Roqueta)
èrba de Nòstra-Dama : pariétaire (plante qui pousse contre les murs). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
èrba de Sant Ròc : pulicaire dysentérique "l’èrba de Sant Ròc qu’espotís las fèbres e la pèsta" (Max Roqueta)
èrba dels dedals / v. èrba-a-dedals : digitale (Max Roqueta)
èrba-a-dedals : digitale (plante vénéneuse). … "espia ambé d’uòlhs cafits / d’èrba-a-dedals e de feuse". (Max Roqueta)
erbassièr, -ièira : herbivore "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat"; "Es l'ora qu'a passets los erbassièrs caminan " (Langlade)
erbatgiva (sf) : prairie luxuriante, savane, herbage "dins la nauta erbatgiva" (Langlade)
erbetas : salades sauvages
erbolha : mauvaise herbe
erbolisar : herboriser (Max Roqueta)
erbum : végétation "l'erbum qu'abrigava las bèlas floretas" (Langlada)
ermàs : terre en friche; désert, espace aride, "Que fai mai amar encara l’ermàs sens fin qu’es vòstra part" .(Max Roqueta); "Quand dels quatre vents, un ermàs conois pas d’autra bolièira que l’orizont dau cèl, aquel ermàs es un desèrt" (ibid); " Era un vièlh èrmas entre los autres, dins un canton color de pèira e d’olivièr" (ibid)
ermassit : en friche (Max Roqueta)
èrme : friche, lande "Anava per vinhas, per rastolhs, per garriga, per èrmes." (Max Roqueta); "Quand la nèu tapa los camps e los èrmes (sus Larzac)" (ibid)
ernhós : hargneux "lo mond ernhós, espinhós e caïn, de l’Escòla de medecina" (Max Roqueta)
eròi : héros
èrsa , ondada : vague
es de mòda : usage (c'est l')
es pas per de còrnhas : prunes (ce n'est pas pour des) "se sèm en republica, es pas per de còrnhas" (Azemà)
esbegut : vidé de son eau ou de sa sève, desséché; (fig) aboli
esbeure : vider de son eau ou de sa sève, dessécher; dissiper (brume), évaporer.; imbiber, absorber; abolir "lo trabalh sol arribava a esbeure aquela sentida amara" (Max Roqueta);
esbevent : effaçant, évaporant "Reis e Reinas e varlets passavan, un esbevent l’autre…" (Max Roqueta)
esbleugir : éblouir
esbleugissent : éblouissant "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
esbrilhaudar : illuminer "un grand esclaire esbrilhaudèt lo membre" (G Therond)
esbrotar : brouter "esbrotatz bauca e blacàs"
esca : étoupe, amadou "Una pelha. Passida e seca coma d’esca." (Max Roqueta)
escabassa : branche maîtresse
escabassar : décapiter, étêter, émonder; couper la tête, assommer; éclaircir (les sarments). "Per sant Frocand de febrièr escabassa ton ametlièr." (Prov); "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade); "E dins l’ora siaguèt escabassat. " (Max Roqueta); "dau temps qu’escabassava los gavèls tendres" (ibid)
escabèl : écheveau "los fiusses d’aur de la paraula que dau mòrt au viu teissiá una mena d’escabèl " (Max Roqueta)
escabeleta : strapontin, sellette, petit siège
escabolhar : dissiper, éparpillés "Los veles dau passat se son escabolhats" (Langlade)
escabolhat, -ada : évanoui, disparu
escaças : échasses. "l’autra demòra quilhada sus sas escaças, coma entrepachada." (Max Roqueta)
escach : troupe, horde, groupe, bande d’animaux "un escach de lops" = une horde de loups;
escachar : rompre avec les dents, déchirer "Lo vòle engrunar per m’aver escachat la tèsta d’un còp de bigòs" (Max Roqueta in trad de Synge)
escachet : petit troupeau, poignée d'individus, groupuscule "los gardians se mainan de manténer agropat l’escachet" (Max Roqueta)
escachon : groupuscule, commando, détachement "un escachon de quichats e de pissavinagres" (Azemà); "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda " (Langlade)
escafar : effacer
escafit (esclafit) : aplati; étriqué "paura peteta escafida" (Max Roqueta)
escairar : équarrir, tailler à angles droits.
escais : surnom
escaissar : mordre; déchirer avec les dents "sentís s’escaissar son còr" (Max Roqueta in trad de Lorca)
escala (de carreta) : brancard de charrette "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
escalabrar : passer par dessus, sauter, "l'ombra de l'aubram que de la valonada Escalabra los puògs, los envòuta e cobrís"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus " (Langlade)
escalabrós : escarpé “dralhòu escalabrós” = sentier escarpé; "una rancareda escalabrosa de 294 mètres d’auçada" (E Teissier)
escaladar : escalader
escalaire : pentu "Sos enemics podián pas ié venir que dau miegjorn de lòng d’un devés escalaire" (E Teissier)
escalar : monter, escalader, gravir "Escalave pertot, nistejave dins totes los traucs" (E Teissier)
escaleta (sf) : gauffre; pour "esqueleta" squelette, voir ce mot. "es sec coma una escaleta"
escalièira : escalier
escalitge : salsepareille (dénomination sur la Séranne, à St Jean de Buèges), syn. esclaviège
escalprar : ciseler, tailler, sculpter "E que las arpas dau temps i an tant escalprat la cara" (Max Roqueta); "de petetas escalpradas dins la pèira" (ibid)
escalugant : affolant; fig: éblouissant (Langlade) "sos uòlhs miralhs escalugants" ; "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius"(Langlade)
escalugar : éblouir
escalustrar (s’) / encalustrar : se scandaliser, s’offusquer, se scandaliser "nos caliá pas nos encalustrar se vesiam venir de gardas…" (Max Roqueta)
escamandre : scandale, fait scandaleux.
escambarlada : propos trop libres
escambarlar : enjamber, monter à cheval
escamp : étendue de terrain "Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp."(Langlade)
escampador : dépotoir, décharge; décombres
escampaire : gaspilleur, prodigue "Après un acampaire ven un escampaire. "(prov)
escampar : jeter (syn.: traire; getar)
escampat : épars "…la vida dura e escampada dels veirièrs…" (Max Roqueta)
escampatge : appareillage d'un navire " Un grand vaissèu de mar dubèrta preste a l’escampatge" (Max Roqueta)
escampeta : évasion, fuite, fugue "Èra pas de la guèrra que parlava, es, puslèu l’escampeta qu’aviá conoscuda" (Max Roqueta)
escampilhament : dispersion
escampilhar : "escampilha pertot tas flambas estivalas" (Louis Léger in Le Félibrige Latin 1898)
escampilhar : disperser, éparpiller "Un escachon armat de paus S'escampilhan a la sornuda "(Langlade)
escampilhat, -ada : dispersé, éparpillé
escanaire : étrangleur, tueur (Max Roqueta)
escanar : étrangler; égorger; accabler, éreinter
escanar (s') : s'étouffer; (fig.) s'égosiller "una set que m’escanava" (E Teissier); "a cridar fins a s’escanar" (Max Roqueta)
escanat, -ada : étroit, étranglé, resserré "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat"(Langlade)
escandalhar : mesurer "Escandalha entrement lo neant e l'abisme "(Langlade)
escandilhada : rayon de lumière, illumination; coup de soleil, échappée du soleil; flamboiement du soleil. "Venent de la granda escandilhada de mièjorn, me semblèt dintrar dins la nuòch." (Max Roqueta); "coma una nívol de polsa lenta davalant davant l’escandilhada dau tresmont" (ibid)
escandilhadas : illuminations(Langlade)
escandilhant : radieux "lo sorelh escandilhant" (Dezeuze)
escanelar (s’) : se pourfendre, fendre un arbre en deux dans le sens de la longueur. " de faire de negòci puslèu que de s’escanelar au nom de la Crotz o de la Mièja-luna." (Max Roqueta)
escanha : pelotte, écheveau “una escanha de lana” = une pelaste de laine ; écheveau."Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
escansat : crevé de fatigue, épuisé "me siái escansat a caminar despuòi dimarç" (Max Roqueta)
escantir : éteindre (syn.:damoçar, atudar)
escapi : sauf, libre, tiré d'affaire
escapolon : troupe; échantillon "un escapolon d’amics causits e fidèls de sos rebòbis…" (Max Roqueta)
escarabilhat voir escarrabilhat
escarabolhada (s.f.) : chaos, désordre, éparpillement, entropie (syn. borrola, rebaladís)
escarabolhós, osa (adj.) (ex: de paraulas ecarabolhosas) : échevelé, embrouillé, désordonné, éparpillé "de paraulas escarabolhosas"
escarada : troupe, bande, commando
escaramochet, -eta(adj) : un peu farceur. (épithète burlesque formée sur Scaramouche). Dans une comptine populaire :" Ai un fraire escaramochet / per eiretage m’a bailat un siulet." (Max Roqueta)
escaravissa : écrevisse "Sa convèrsa a l’anar de l’escaravissa. Se'n vai coma ven." (Max Roqueta)
escarboncle : escarboucle "los escarboncles de sos uòlhs" (Max Roqueta)
escarcalhada (sf) : écarquillement (Max Roqueta)
escarcalhar : écarquiller (les yeux), écarter largement (les jambes), crevasser, épanouir, s'étendre dans une pose indécente, étirer excessivement, crever, briser (v. r.) étaler (s') "escarcalhe mos braces a trabalhar" (A. Roux); "escarcalha sas cambas"; "s'escarcalha sus la platja per i prene lo sorelh" , etc...
escardenc, -enca (adj) : écarlate “Dejà sul tieu pòt escardenc / lo doç parlar montpelhierenc /coma un aucelon bresilhava” (A. Forès).
escardissat/escardussat : rafraichi, dégagé, vivifiant (temps, air, etc..) "l'èr es escardissat"
escarlimpada (s.f.) : bond, saut périlleux; faux pas; (fig.) frasque; syn. campissada "Que de sauts ! que d'escarlimpadas Viravòuts e farandoladas ! " (Langlade)
escarni (escarniment) : meurtrissure; caricature, imitation, contrefaçon "Un amor que saussa dins aquel apostèmi, pòt pas èstre un amor verai : ne pòt pas èstre que l’escarni." (Max Roqueta); "liurat a la cremason dau solelh tant qu’als escarnis de la pluòja e dau freg" (ibid)
escarnir : meurtrir, détruire, étriper, blesser, martyriser, torturer, insulter, blesser moralement, désobliger [ le mot vient de carn ; escarnir, c’est enlever la chair de la peau pour pouvoir la tanner. MR utilise le mot la plus part du temps au sens de meurtrir, blesser.] (Note de JG Rouquette) "l’Agla tedesca, mostrosament gratificada d’un parelh de tèstas coma s’un bec i bastava pas per escarnir tot a son entorn" (Max Roqueta);" las bèstias s’escarnisson pas entr’elas = les bêtes ne se déchirent pas entre elles; "la luna es masca e cal crentar de l’escarnir. Jalosa de tot bonur tròp luònt dau gèl de son miralh" (ibid); "lo borrel l’escarniguèt tot lo demai de la nuòch" (ibid); "París qu’a cargat lo mot “régionalisme” de tot lo verin possible per melhor escarnir e remandar a la mediocritat, tot çò qu’es pas el." (ibid); "aquel estafadís sembla pas l’aver escarnida" (ibid) ; "escarniguèt lo can que recuolava per sauts = il frappa, meurtrit le chien qui reculait… (ibid)…lo caval qu’escarniguèt a còps de talon. (ibid)… l’estrange demòni vestit d’un nom sol, que sol bastava a espaventar lo mond e a l’escarnir, la Pèsta. (ibid) Los ivèrns los escarnissián per i bailar la fòrça e l’endurença dau sordat." (ibid); "Aviá pas lo drech d’escarnir aquela arma linda"…(ibid) "Te pòde tot dire sens t’escarnir" (ibid); "Escarnidas per lo tussir que las aviá desmargadas…" (ibid); "Nafrada, bercada, escarnida" (ibid)
escarpa : carpe (poisson) "Es pas lo tot de veire l'escarpa, per l'aver cau banhar l'arpa" (prov)
escarrabilhar : exciter, ravigoter; escarrabilhar (s’) : revenir à la vie, se remuer "Cauca que caucaràs l'ega s'escarrabilha ..sens que siágue besonh dau ponchon, de la bilha " (Langlade)
escarrabilhat, -ada (adj) : dégourdi, malin "Èstre escarrabilhat coma un singe." (Expr. Pop Clermont l'Hlt); "E tot aquí t’escarrabilha Coma lo grilh dins un rastolh"(G. Coulazou); " E lo pòble tot dels cortesans s’escarrabilhèt." (Max Roqueta); "E d’aquela bèla aubilha, tèuna, lèsta e escarabilhada" (ibid)
escarralhós, -osa : bizarre "aquest librilhon es plen de causas escarralhosas" (ARF in "l'uòu de Pascas1882 p 65-68)
escarraunhar : égratigner
escasença : circonstance "Escampats en tant d’escasenças ont se pòdon afortir, sens demesir l’idèa que nos fasèm, cadun, de nautres" (Max Roqueta)
escassament (adv) : à peine
escasuda : réussite "atrobava a son escasuda un rèire-gost de fanga"(Max Roqueta)
escata : écaille "Las banas en avant, la coassa anelada Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt " (Langlade); "sa natura de peis, sas escatas";" es pas l’escata que fai la sèrp"; "las escatas dau ventre de la sèrp."(Max Roqueta)
escatar lo pèis : écailler le poisson
escaucèl : trou autour des pieds de vigne
escaucèl : : déchaussement de la vigne, fosses creusées autour du cep pour le fumer. … " me deviá un cinquantenat de jornadas d’escaucèls, un vintenat de podas, tres setmanas de desagatatge"(Max Roqueta)
escaucelar, far los escaucèls : déchausser le pied d'un arbre ou d'une vigne
escaudadura : brûlure "en infèrn l'òrra eternitat de las escaudaduras" (Dezeuze)
escaudar : consumer en exposant à la chaleur "lo fruch que lo sorelh escauda e rima"
escaudatge : mûrissement sous l'effet du soleil "l'escaudatge dau rasim"
escaudejar : échauder
escaufalièch : chauffe-lit "Aquò's a prepaus coma un escaufalièch l'estiu" (Prov.)
escaufament : inflammation
escaufèstre : émoi, alarme, agitation, exaltation, émoi mêlé de crainte, épouvante. "L’escaufèstre s'amaisant lèu, la mocion seguèt adoptada" (G Therond); "Per lo pagaire de la renda acomencèt un temps de lagui, d’anciá, d’escaufestre" (Max Roqueta)
escauma (sf); escaume (sm) : écaille. "Teuna paret de la vida, prima escauma de la pèl, paura aisina ont la sang dormís coma en son castèl"(Max Roqueta); "sembla un ton, vestit d’escaumes que trelusisson au solelh".(ibid)
escaumaduras : tonte des moutons "Ne prene coma las escaumaduras
escavadura : échancrure énorme "L'aigassa a fach d'escavaduras" (Langlade)
escavar : évider, échancrer "se ié capita coma un trauc qu’es estat escavat au cisèl"
escavartar : éloigner, chasser, égarer
escavartar (s') : se perdre
escavassaire : émondeur
escavassar (1) : excaver
escavassar (2) voir plutôt "escabassar" : émonder, ébrancher "Escavassats, d'autres dau fuolham nus" (Langlade)
esclafar : aplatir
esclafidor : cannonière de sureau (jouet sonore) " Petar coma un esclafidor "
esclafir (1) : désemplir
esclafir (2) : éclater, retentir "esclafís de bramadas sornas"; "Tot d'un còp, de totes los caires, Esclafís de crits ensordaires";"Un lòng bram de suspresa esclafís per l'escamp". (Langlade)
esclairar : éclairer "Son luònh per ailaval primes coma de lums, Los astres trelusents qu'esclairan nòstra tèrra" (Langlade)
esclaire : clarté; éclair "embé sos tròns e sos esclaires "; "Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
esclairida (sf) : éclaircie du temps .
esclairòl : lacune. " I a pas pus res qu’un pichòt manca : un esclairòl…" (Max Roqueta)
esclam (faire d') : manifester sa joie "A lòga de faire d'esclam Es aquí muda, estomacada, ""Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
esclapa : gros éclat de pierre ou d'autre chose, morceau imposant, trophée "Òi ! saguetz fièrs d'aquèla esclapa "(Langlade)
esclar : éclat "l'esclar foscàs d'una luòncha neblosa "(Langlade)
esclata : fêlure, gercure, crevasse "Una nafrada veniá de s’i dubrir. Una esclata." (Max Roqueta); "auça un pè, paupeja sas esclatas" (ibid); "e pren pas d’esclatas a la man" (ibid)
esclaviège : salsepareille, v. escalitge "l’esclaviège a pas son parièr per despurar la sang" (Max Roqueta)
esclet (escret) : pur, sans mélange "…lo camin esclet, escondut e estrech"…(Max Roqueta); "…malor tota escleta." (ibid)
esclòp : sabot (d'homme)
esclussi : éclipse (Max Roqueta)
escoba : balai
escobar : balayer
escobatge : balayage (Max Roqueta)
escobau/escobal : écouvillon
escobilhaire : éboueur. (3) : éboueur
escobilhar : balayer, déblayer "ò ! la bela granilha q:que lo trepilh escònd que lo temps escobilha "(Langlade)
escobilhas : ordures (Max Roqueta)
escòire : cuire. "E mai i escòi encara…" (Max Roqueta) "se'n tornarem embé la pèl qu'escòi " (Max Allier)
escòla : école "Es a l’escòla qu’aprenguèt a se despartir dau mond. Aquò’s pas qu’a l’escòla qu’aprenguèt a lo veire coma causa differenta d’el e el dau mond…"(Max Roqueta)
escomenge, escomenjar, etc… voir escumenge
escondilha : cachette, mystère. " espandi blau e secretas escondilhas de la nuòch." (Max Roqueta)
escondre : dissimuler, cacher
escopeta : escopette, arme à feu (Max Roqueta) "per la faiçon, n'i a pas ges coma Dejopeta… ai! Quante morre d'escopeta" (Favre) [pour décrire un visage de jeune femme affriolante]
escòpi : crachat "los escòpis en forma d’estèlas dau fuòc enemic." (Max Roqueta)
escopinha : salive "l'escopinha me ven, mas babinas badalhan" (Dezeuze); "l’escritura, santa escopinha d’una iranha esconduda qu’auriá per nom l’imaginari" (Max Roqueta)
escopir : cracher
escorchin (sm) : fourrière, service ramassant les animaux errants
escorjador : abattoir
escorjar : égorger "Aitant fai aquel que ten, qu'aquel qu'escòrja. "(prov)
escòrna : affront D’ans e d’ans d’umilitat e d’escòrnas recebudas en silenci lo retenián au mai fosc de sa ràbia (Max Roqueta)
escòrna (faire) : outrager
escòrpi (1) : scorpion " escòrpi enceuclat per la brasa…" (Max Roqueta)
escòrpi (2) : cormoran (syn.: còrb-marin). (Max Roqueta)
escorpiu / escorpion : scorpion
escorreguda : excursion, course, parcours. "Estrange còs qu’a tant servit, e que perseguís son escorreguda amb l’anar pausat e sobeiran de la luna" (Max Roqueta)
escorrida : course, excursion, promenade, trajectoire, parcours "aquela prumièira escorrida m’aviá mostrat la dralha" (E Teissier); "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida, movement, calor, fòrça afonsa"; "dins son airala escorrida Escampilha detràs beluga', ulhauç, dardalhs" ; "Après una lònga escorrida, Sus los sèrres de Valhauqués Me mete a legir l'Atlantida" (Langlade)
escorsa : excursion, ascension "Aquí, prenguem d’alen sus un sèti de pèira pèr avudre lo vam d’acabar nòstra escorsa. " (E Teissier)
escorsa (tot d'una) : de ce pas "ié vau tot d'una escorsa"
escosent : cuisant
escòser : brûler (entraîner une sensation de brûlure) "la garganta t'escòi, molha le de vin blanc" (Dezeuze)
escossura : entaille indentificatrice faite à l'oreille des veaux camargais "L’escossura qu’es un talh fach a l’aurelha de la feruna, dels buòus." (Max Roqueta)
escotar : écouter
escotir : soigner jusqu'à guérison; absoudre, guérir de ses fautes; (s') mener sa vie, croître. "los aucèls s’escotissián dins son escur" (Max Roqueta)
escotons : "écoute "que va per escotons (aux écoutes) Escota sas dolors." (Prov)
escrach : crachat "lo volcan, repojant sos escrachs" (Langlade); " I basta pas de l’escanar : i lo cal encara curbir d’escrachs" (Max Roqueta)
escrachar : écraser
escrafar : effacer (voir occ. norm: escafar) "Au grand rebònis ! La rason E lo pauc d'èime qu'an s'escrafa" (Langlade)
escrancar : accabler, éreinter, écraser, rompre; (fig.) démolir "las talhadas de velós fosc, escrancadas de silenci jos lo cendre dau cèl" (Max Roqueta)
escrancat, -ada (adj) : délabré, effondré ou sur le point de s'effondrer . (Max Roqueta)
escret, -eta (adj) : sans tache, pur. "quand dau passar tornava, flors escretas / lo tropèl blanc dels sòmis benastrucs." (Max Roqueta)
escrich : écrit " L’escrich es, mai que la paraula, lo mond dau mistèri e dau secret. … un pauc de libre usatge bailava a l’escrich una brilhança, un rebat, e de ressons que s’atròban pas jamai dins la paraula a ras de boca. L’aigardent a costat dau vin." (Max Roqueta)
escridassar : huer
escridassar (s') : hurler (syn. :bramar, orlar, quialar)
escrime (perdre l') : esprit (perdre l'), perdre connaissance "pèrd l'escrime" (Langlade)
escritura : écriture "l’escritura, santa escopinha d’una iranha esconduda qu’auriá per nom l’imaginari" (Max Roqueta)
escriure : écrire "cal pas crentar de s’espandir. Per se melhor delembrar dins l’escrich. E daissar la paraula a l’autre, qu’en nòstre dedins se rescond. Lo de la memòria granda." (Max Roqueta); "Escriure, aquò’s pas desgaunhar lo mond, mas lo refaire, l’inventar, dins l’èr de la libertat, los flòcs de vertat estent pas que la lenha d’aquel grand fuòc. Una lenha que se morís en cendre" (ibid); "L’escriure, per lo qu’es sol, es coma una posaraca qu’arrèsta pas de tirar l’aiga dau pensar e de ne sonar d’autra, de las fonsors ont s’amaga." (ibid)
escriutat : inscrit (syn;: inscrich)
escroquichar : écrouler; écraser "tot au fin fons dels gorgs vai-ti s'escroquichar? " ; "D'onças, de mans, escroquichadas " (Langlade)
escrumós, -osa : écumeux (à Sète) v. grumós
escudèla : plat, assiette; (fam) couvert "A la casa de Peironèla, cadun i a son escudèla. "(prov)
escudièira : écuyère
escudièr de cosina : marmiton
escumadoira : écumoire " aquela saca de pèl mai traucada qu’escumadoira…" (Max Roqueta)
escumenge : blasphème, imprécation (Max Roqueta)
escumenjar : maudire, vilipender; exorciser, excommunier
escumenjat : excommunié, maudit. (Max Roqueta)
escuòlh : accueil M’avètz agut en bòn escuòlh (G. Coulazou)
escur (sm) : obscurité "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)"L’escur fai lo liech de la paur. O dau mèfi. I a tan de semblanças per lo Mau."(Max Roqueta)
escura (sf) : obscurité, obscurantisme "despuòi tant de temps que dins l'escura breça (traduit depuis si longtemps qu'elle s'endort dans l'obscurantisme")"
escurar : nettoyer, récurer des objets en cuivre
escurassar : élaguer, émonder. " Lo pin grand se’n vai per brancassas. Caldriá l’escurassar." (Max Roqueta)
escuresina : ténèbres
escuresir : devenir plus obscur; "l'ombra s'escuresís", l'ombre s'épaissit. "L'ombra s'escuresís per comba e valonada" (Langlade)
escuretat : obscurité
escuretat / escuritat : obscurité (syn. Sornuda) "plan plan l'escuretat se sarra" (Langlade)
escurina : obscurité (Max Roqueta)
escuritat v: escuretat : obscurité "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs que dempuòi de mila ans, l'escuritat recòbra " (Langlade)
escuror (sf) : obscurité "Desmarmalhant la sinistra escuror" (Langlade)
escut : bouclier
escut (blason) : écu (blason)
escutlar (pron. "escullar") : tremper la soupe; divulguer, avouer; narrer "avoue!"="escutla!"; "De sovenirs, vos n’ai contat dos o tres, mès patiriái pas a vos n’escutlar de banastadas" (E Teissier); "los mots, los fasiá virolejar sèt còps sus sa lenga dabans de los escutlar…"(Max Roqueta)
esfolatrada : jaillissement désordonné "un autre de mos grands oncles fasiá ressondir sus l’encluma son martelàs pesuc au mitan d’una esfolatrada de belugas (E Teissier)
esfolir (s') : ébouriffer (s'), se gendarmer
esfolissar : ébouriffer
esfolissat, -ada : ébouriffé, ée “peusses esfolissats” = cheveux ébouriffés (Dezeuze)
esfòrç : effort
esfrai : effroi, frayeur "Embarram l’esfrai dau mond de las originas en amolonant sus sa cara las masquetas riseiras dau saupre e los prestigis de sas creacions. " (Max Roqueta)
esfregiment : refroidissement (syn. : refregida ; crèba)
esgard : regard (Lydia X de R)
esgarramachar : écarter les jambes violemment "e de me faire dels dets tant de cròcs per t’arrapar, te crocar, te reversar, t’espandir, t’esgarramachar, te dubir, t’emmargar, t’escotelar, t’empalaficar…" (Max Roqueta)
esglai / esglach : épouvante, effroi "per quau sap trespassar l’esglai d’aquel image" (Max Roqueta)
esglari : terreur, épouvante (Max Roqueta)
esglariar : terrifier, affoler, effarer
esglariat : épouvanté, effaré; hagard d’òmes espelhats, esglariats e sagnoses (Max Roqueta)
eslhauç voir: ulhauç : éclair
esluci : rayonnement(syn. : clarejatge)
esmarrador : lieu de perdition; labyrinthe
esmerilh : émeri (Max Roqueta, trad de Lorca)
esmòu : émoi, émotion (Max Roqueta)
esmòure : préoccuper
espaçada (sf) : espace, étendue "car lèu de l'espaçada blosa sordís quatre malhòus per respòndre a l'apèl" (Langlade)
espaçar (v. tr. et intr) : disperser, répandre dans toutes les directions "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha"; "Un pauc pus luònh dins la planassa, Lo flume entrepachat s'espaça"
espacejar (v. tr et r.) promener de ci de là "èra un jove de vint ans que s’espacejava";"de vilatge en vilatge espacejan una vida que recòrda Sant Francès." (Max Roqueta)
espaissós : incommode, insupportable
espalancar : ébrancher ; démembrer; démembrer une branche, écarteler, étaler "Una branca perosinosa Qu'un tròn a espalancat dau marc "; "D'autres, enfin a mitat'spalancats" (Langlade)
espalmat : élagué ; (fig) : estropié. (Max Roqueta)
espampèl : pampres (Max Roqueta, trad. de Lorca))
espandidor (sm) : épandoir
espandir : répandre, étendre, épandre
espangassat : orge des rats (plante dont les épis peuvent remonter dans les manches)
espaordir (pron. "espavourdî") : épouvanter
esparcet, voir esperset : sainfoin (Max Roqueta)
espardelha (sf) : espadrille.
espàrgol (pron. "éspârgou"), var. espargon : asperge "Camarga, paradís amenaçat de tota man per l’espandi que recuola davant la vinha e lo ris e los espargons" (Max Roqueta)
esparnhar : éviter, épargner
esparpalhar : éparpiller E, deçai-delai, sas barracas Esparpalhadas per lo bòsc.(G. Coulazou)
esparsir (s’) : se répandre, s’épandre "lo mau que puòi s’esparsís e corrís coma encendi d’agost."(Max Roqueta)
espartelha, voir espardelha
espatar (s') : tomber étendu, s'étendre "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."; "espatats dau lòng dins sas barcas" (Vivarès)
espatarrar (s') : s'étaler de tout son long en allongeant les jambes, se mettre à l'aise "s'espatarrèron a una taula"; "De cans espatarrats a l’ombra" (Max Roqueta)
espatla (pron. "espalla") : épaule
espatlar (s’) : se démettre l’épaule, se rompre le cou "una que resquilhèt e manquèt s’espatlar"; "crentava de s’embroncar e de s’espatlar suls ròcs". (Max Roqueta)
espatlut, -uda : large d'épaules "Èstre espatlut coma un pòrta-fais." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
espaurugal : épouvantail ". veguère a la cima voida d’un bèl cereirièr, un espaurugal "(Max Roqueta)
espaurugant, -ta : surprenant, qui fait sursauter
espaurugat : épouvanté
espautirar (v tr) : traîner (un sac, etc)
espaventar : jeter l'alarme, criailler, intimider
especièr : épicier
espectacle : spectacle, show
espectaclós, -osa : immense, prodigieux "Ò raça de mon còr l'as fach lo grand miracle : as subrat dau passat l'espectaclós basacle ";"Lo còrp espectaclós d'escatas tot cobèrt ";"Boscàs espectaclós ; aubram d'estampadura mostra"; "L'autre ven dau ponent, a escalabrat l'autura , l'autura espectaclosa ont i a d'etèrnas nèus" (Langlade)
espeiregada : chute de pierres
espeiregador : lieu où les chutes de pierres sont fréquentes "la rota dau Pas de l'Escaleta es un espeiregador"
espeiregar : épierrer.; fig: tomber (pour des pierres) espeiregat de quintals de rocalha (Max Roqueta)
espelhandrat, -ada : en haillons
espelhar : déchirer les vêtements, (fig) écorcher, "La fam ; d'onglas, de dents s'espelha "(Langlade); "A Marsiàs i costèt d’èstre espelhat tot viu" (Max Roqueta)
espelhat, -ada : déchiré, en loques, en haillons, élimé "un vièlh tapís espelhat" (Max Roqueta)
espelida (sf) : éclosion "Òi ! dels bèus arts siatz l'espelida"(Langlade)
espelidor : lieu de naissance ou d'éclosion
espelison, espelida : apparition
espeluga : grotte, abri sous roche, caverne "posada a las baumas secretas d’aquel dedins qu’es nòstra espeluga d’Ali Baba." Max Roqueta)
espepidaire, -a (adj) : méticuleux
espepidatge : pinaillage, examen minutieux
espepidejar : examiner minutieusement
espepilhar : éparpiller "los cròstis, davant de los espepilhar per la becada, los cal anar querre." (Max Roqueta)
espepissaire : coupeur de cheveux en quatre (Max Roqueta)
espepissar : examiner, détailler, regarder de très près, éplucher, regarder en détail.
espèr : espoir "Pro per me tornar, violeta dins l’agre de la nèu, aquel grelh de la vida qu’es l’espèr" (Max Roqueta)
espèra : attente; attente immobile du chasseur à l'affut "L’espèra es, eternament, una soletat pensativa. "; "E qu’e mai dins l’amor, l’espèra es mai doça qu’una preséncia, plan sovent." (Max Roqueta)
esperança : espérance
esperar : attendre "– Mès me cau be’sperar la femna ?.."; ""Terré ! esperar que sortigan!" ".(G Therond); "Lo que sap esperar finís per tot saupre" (Max Roqueta)
esperar (s') : attendre "espèra te un pauc": attends un peu (ton menaçant)
esperdigalhar : émoustiller, engaillardir, dégourdir "E tota la gaug dau mond s’esperdigalhava dins lo matin"; "aviá vist los aucèls s’esperdigalhar dins los aubres."(Max Roqueta); "E los òmes s’esperdigalhan. An lèu fach de delembrar çò que li empacha lo bonur" (ibid)
esperdigalhat, -ada : éveillé comme un jeune perdreau, dégourdi, alerte, épanoui; émoustillé "de jovenetas esperdigalhadas": "la calandreta es una escòla que ne sortisson de pichòts esperdigalhats"; "Alleluia pel perdigalh / que vos ten d’esperdigalhat !" (Max Roqueta)
esperel (d') : par lui même "lo fluid magnetic que dins lo viravòut d'esperel se congrèa "(Langlade)
esperenc : affut, cachette où se dissimule un chasseur en attendant silencieusement le gibier
esperfòrç : effort soutenu "lo principi que deu servir d'amira a nòstres esperfòrç"
esperiment (experiment) : expérience (due à l’âge) "las fruchas doças e amaras dau sieu esperiment" (Max Roqueta)
esperit : esprit "Aver l’esperit ponchut coma lo cuol d’un tinèl (baquet)." (Comparason populara clarmontesa)
esperitat, -ada : spirituel, plein d’esprit. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
esperlongar : prolonger "Nos atrobarem dins una oreta sus un carrau que s’esperlònga au pè dau truc onte s’auboran las torres aroïnadas." (E Teissier); "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram"(Langlade)
esperon : éperon
esperpelugar : écarquiller (les yeux) "s'esperpelugan las vistonetas"
espèrras : convulsions de l’agonie. "las alquimias sens quau seriam lèu sus lo bòrd dau camin a faire nòstras espèrras." (Max Roqueta)
esperset : sainfoin
espertar : réveiller
espertesir (s') : perdre (se)
espés : épais
espèsses (los) : les fourrés "E de davaladas per s’emmargar entremitan dels espèsses trevats escurament per la mandra, lo rabàs, lo singlar." (Max Roqueta)
espet : pétard; éclat, explosion, bruit éclatant, éclat "d'espets de vòtz dins la sala dau cafè" (Thérond); "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
espet dau tròn : coup de tonnerre
espetar : éclater, crever; éclater (tempête, intempérie) "sentisse que mon sang s'espeta" (A Guiraud); "dau trebolum que vai lèu espetar" (Langlade)
espetar en sa belòria : éclater dans toute sa splendeur "La vida gràcia a tus espeta en sa belòria " (Langlade)
espetard : pétard
espetardar : miner
espetorida : : pétarade (Max Roqueta)
espia : espion (Max Roqueta) (italinanisme?)
espiar : regarder avec attention "espiave l’acrin blu onte lo castèl se sorelhava coma una nisada d’aigla" (E Teissier); "ère pas qu’un pichòt dròlle e voliái tot espiar au còp." (ibid);"Un chin espiava un avèsque, E ié pissèt sus la coa." (Prov)
espic : lavande aspic (Max Roqueta)
espic, espiga : épi
espigar : mûrir les épis "en Cevena ont jamai n'a pas espigat l'estiu " (Langlade); "espandís sos boquets, Las flors espigan per tot caire" (G. Coulazou)
espiguet (sm) : lavande
espinchar : lorgner, épier, scruter "Espincha de tot caire, escota, tot es siau " (Langlade)
espinchon (faire) : faire le guet, reluquer (Max Roqueta)
espinchonar : lorgner, épier. "a tocar lo mocador de seda blanca qu’espinchona dins la mòda d’aquel temps" (Max Roqueta)
espinchons (m pl) : action déépier "lo jòc d’espinchons" = le jeu de cach-cache
espingola : épingle (Max Roqueta)
espinhar (s') : se piquer aux épines "Temps urós et sans laguis ont ère lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que m’agradava d’adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
espinhas (de pèis) : arêtes de poisson
espinhós : épineux, scabreux
espinla~espitla : épingle
espirar : respirer, exhaler, suinter, prendre l'air "tot espira en el fòrça, e coratge e ferum" (Langlade)
espitau : hôpital
espitla : épingle "cèrca una espitla dins la mar"; "filhas e espitlas son de quau las tròba"
espitlar : épingler; jaillir avec force comme le sang d'une artère blessée "dau Felibritge, à despart d'un rag abondós de poësia nòva, espitla un èime de noblessa terradorenca e de libertat civica" (Azemà)
espitlièr : pelote d'épingles
esplech : outil (v. otís, aisina ) "caissas plenas d’esplechs espotits o rots" (Max Roqueta)
espofir (1) : aplatir, écraser "anèt s'espofir sus una pèira" (cònte de Joan de l'Ors)
espofir (2) : cracher
espòilat : vaincu et pillé (ARF)
espolsar (pron. "espossar") (s') : épousseter , secouer; battre, mettre une raclée, étriller; pour un cheval: faire des ruades pour démonter son cavalier "e cresètz qu’una candèla i levarà la tissa de m’espolsar ?" (Max Roqueta); "son chival s'es espolsat a la mòda"
espolsar la farda : faire l'amour
espolsar las arnas : secouer les mites, houspiller, frapper, "remonter les bretelles", "souffler dans les bronches" "i espolsa las arnas un pauc coma se deu" (G Therond)
espolseta : petite brosse, balayette
espompilhar (s’) : se faire valoir, se gonfler d’importance. " Los joves dau vilatge acomencèron a levar lo nas e a s’espompilhar. A faire son gal." (Max Roqueta)
espompir (s’) : s’épanouir; se gonfler, se glorifier. "soleta, se ten drecha e s’espelís, e s’espompís" (Max Roqueta); "E la pèira s’espompís dins son agach." (ibid); "Ere un pauc trace per me menar a m’espompir"(ibid)
esponda : bord du lit du côté de la ruelle
esponga : éponge
espongar : éponger
esponjador : plante légendaire "E te parlarai pas de l’Esponjador" (Max Roqueta)
esporcar : salir, souiller "un çagataire de bòn ostau. D’aqueles qu’an lo gaubi de se pas esporcar las mans"; "sul lençòu esporcat de graissa o de sanguinada" (Max Roqueta)
espòrt : sport
esportin : cabas de sparterie pour écraser les olives (Max Roqueta, trad. de Lorca)
esposador : épuisette "Mon fielat es un esposador de pescaire" (Max Roqueta)
esposcar : éparpiller de l'eau "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
espotir (v. tr. et r.) : écraser, mettre en bouillie "s’espotiguèt la clòsca, perdèt tot èime e, dins los tres jorns, moriguèt." (Max Roqueta)
espoussar~espolsar (s') : secouer (se)
esprèssi (a bèl) : tout exprès. "un trauc cavat a bèl esprèssi." (Max Roqueta)
esprit: gall. usuel pour "esperit"
esqueleta : squelette, ossature; syn. òssa, ossamenta
esquèr, a : gauche
esquialassar (s') égosiller (s') : pousser des cris perçants "de siblaments de la serpnassa qu'au suc dau mage s'esquialassa" (Langlade)
esquich : action, pression, force de poussée "A la lònga òm desvista dins la sornuda quicòm coma una ondada e mostrosa e pesuda que borja dins lo void, e'mb son esquich trasmuda las sasons e congrèa auratges, trombas, fregs";"l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
esquilon voir esquitlon
esquimau : esquimau
esquina : dos "Joan Cagablanc confessa las moninas / tòmba dau cèl, se còpa las esquinas" (Prov)
esquinas (d') : dos (sur le )
esquinaus : collines, crêtes des collines "juscas als esquinaus" (Langlade)
esquinçar / esquiçar : déchirer, rompre. "cada passa sul trespès l’esquiçava per mai d’una setmana" (Max Roqueta)
esquintat : fourbu, exténué, fatigué, harassé "l'ase es esquintat" (Dezeuze); "Tornèron esquintats d’aquela cèrca de tot un lòng jorn.";" Aquela causa de paura lenha esquintada."(Max Roqueta)
esquiròl : écureuil " E l’esquiròl d’aquí d’alai, que l’encantava de sas cambiròlas" (Max Roqueta)
esquitla : sonette
esquitlon : grelot, sonnette; fig. : petit criard
esquiu : : abrupt, escarpé; farouche, sauvage; dangereux, périlleux; "Sas parets esquivas la barran a tota autra vida que la sieuna."(Max Roqueta); "Fai que passèt urosament las passas mai esquivas" (ibid); " es tant esquieu que ne ven un secret" ; "entristesit de çò d’esqieu que rescondiá l’afaire" (ibid)
èsser (subst.) : être (subst.)
èsser, èstre : être
èst : est (syn.: levant)
estable : étable, écurie "Quand lo chival s’es enanat de l’estable Es pas besonh de barrar la pòrta." (Prov)
estabordir, [astabordir] : abasourdir
estabordit, -ida : étourdi, assommé, sonné
estabosit, -ida : abasourdi, ie, stupéfait, -te, hébété, -e "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
estacar : attacher
estacat : intéressé, avare
estadant / estatjant, -ta : habitant, -te "dels ostaus grands veuses de tots estadants. " (Max Roqueta)
estadís, -issa (adj) : immobile, stable, flegmatique, calme. "Un plen escalièr d’enquistaires, estadisses, rasats de fresc e la pipa au bec." (Max Roqueta)
estafadís : altercation, bagarre, bataille; brouhaha, gâchis, scandale. "Après aquel estafadís, lo vèspre nos semblèt una mar de patz e de ben èstre.";"aquel estafadís sembla pas l’aver escarnida.";"lo grand estafadís s’amaisèt." ; "a te tròp mesclar d’aquel estafadís i vas daissar de plumas. – Quand se nifla un estafadís, la vida s’arrèsta" (Max Roqueta)
estafièr : mauvais sujet, complice, escroc de bas étage "manca pas de pichons estafièrs que son estats a l'escòla dels malassòrts"; " un escach d’estafièrs, cargat d’armas, ponhals, espadas" (Max Roqueta)
estaire : natif "Los filons dau metal estaire " (Langlade)
estam : étain
estamar : rétamer, (fig.) bâcler. … "tot aquò foguèt estamat en un virar d’uòlh." (Max Roqueta)
estamina (2) : déconvenue
estamina (1) : étamine, oriflamme, étendard ; … "afustar l’aurelha a tota paraula que debanariá sas estaminas per carrièira"(Max Roqueta)
estampa : mauvais sujet. "M’an parlat d’aquela estampa." (Max Roqueta, trad. de Synge)
estampadura : calibre, largeur, stature "D'un braç de mar…. a pres la vasta estampadura";"aubram d'estampadura mostra"; "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura E per çò de l'esprit es d'una estampadura, Parièira as puògs gigants, dels gigants Pirenèus."; "nòstra maire natura aubora ençai enlai d'atauts d'estampadura tala que los avauç n'an pas èime de tot" (Langlade)
estampanta : imprimante "estampe polit amb mon estampanta lasèr"
estampar : imprimer
estampat : imprimé "un estampat de quatre paginas." (Max Roqueta)
estampèl, estampèu : panneau, drapeau; affiche; (fig.) causerie, bavardage, vacarme, scandale "los pintrèron penjats per un pè sus un estampèl que passejèron per la vila"; "un estampèl de cinemà amb l’image de Miquèla Morgan.";"davalat tot drech d’un estampèu de cinemà american" (Max Roqueta); "Siaguèt un estampèu terrible " (ibid)
estampèu (faire son) : piquer une colère, faire sa crise, faire du scandale, mette le souk
estança (sf) [var. estanci, estància] : étage (Langlade) ; situation, position (Max Roqueta) "Estança tragica e mai que mai nevrosanta" (Max Roqueta); "es montat a l'estància"
estanci, estància: voir: estança
estanciur (estancilhaire) : petit drôle plein d'esprit et de malice; trompeur avec une bonne apparence, renard (fig.), un peu escroc, faiseur; filou, escroc, chenapan, imposteur "d’aquel estanciur ! Coma l’a sachut embelinar " (Max Roqueta); "Rabelès, qu’aimava pas gaire aquel estaciur (Nostradamus), l’aviá nommat, per escais, « Mòstra d’anus »";
estanh (pron. "estanc") : étang
estanhòl : petit étang, mare "flor d’estanhòl montada de la fanga escura" (Max Roqueta)
estanilha (sf) : provisions frugales
estar : immobilité "Aicí res que la nuòch, l'estar, l'etèrne siau. " (Langlade)
estar (pron: istà) : être, demeurer, être à un endroit "esta siau": reste tranquille; "la diva creatura esta per ara enquicòm mai" (Langlade); "està sens ges de movement.(2). …de la vida de la tèrra e dels òmes, estava res" (Max Roqueta)
estar au cròc : rester au portemanteau
estatja (sf) : échafaudage "E puòi, sus l'estatja de carn Escalan d'autres personatges " (Langlade)
estatjant / estadant, -ta : habitant, -te "dels ostaus grands veuses de tots estadants. " (Max Roqueta)
estatjar : habiter, demeurer, vivre "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
estatjar en familha : habiter en famille
estaudèls : trétaux, échafaudages "fai dançar sas petetas sus l'estaudèl de son teatre"
estavanida (sf) : évanouissement (sm), pâmoison (s.f.) "Quant de temps me tenguèt aquela estavanida ?"= "combien de temps demeurai-je évanoui?" (Langlade)
estavanir (s') : évanouir, perdre connaissance "L’emportèron a l’espitau, estavanit e la tèsta tota ensagnosida" (G Therond); "un fremin nòu qu’agèt lèu fach de la negar a ras d’estavanir "(Max Roqueta)
estèc : secret, recette, astuce, truc, moyen ingénieux, procédé, talent, savoir-faire, puissance, pouvoir "quau trobarà l'estèc d'agranar quel bestiari?; fariam milhor de trobar ’n estèc per garir lo mau." (G Therond); "a un estèc de sobeirana" (Langlade); "mès non, la maja raça a destoscat l'estèc que fai lo mau fugir" (Langlade); Vos que sabètz, me vòle fisar a vòstre estèc (Max Roqueta); "Dison qu’avètz l’estèc d’endevinhar d’avança çò que se deu passar"…(ibid). … agèron l’estèc de se dire tot… (ibid);" los pas deslargar per lo mond davant qu’amb son jove estèc, siaguèsson alestits a n’acarar la ventura azardosa" (ibid, avec le sens d'instinct)
estel(ej)ar : étoiler
estèla : étoile
estelament : apparition des étoiles (Lydia X de R)
estelant : resplandissant (syn. resplendent)
estelatge : firmament étoilé (syn. astram)
estelatges tombants : étoiles filantes (ARF)
esteleta (1) : astérisque
esteleta (2) : starlette; syn: astrilhon
estelha (sf) : un éclat de bois. “una estelha de bòi” (Dezeuze)
estelhar : effriter, écailler "sa rason s'estelha"
estelina (sf) : ciel étoilé ". la soletat jot l’estelina…" (Max Roqueta)
estelon : éclat de bois, copeau, tison "la chiminièira de la cosina, onte quauques estelons getavan sa mingra clartat";damocèt los estelons jota las cendres " (G Therond)
estelonèl : étoile minuscule "Dins aquel void immens (…) onte sans còmpte òm vei fusar d'estelonèls" (Langlade)
estenalhar : tenailler "e l'orguòlh l'estenalha" (Langlade)
estendilhat : répandu, exposé, étalé. "l’atiralhièr tot, estendilhat d’aquí d’alai sus mòbles e banquetas." (Max Roqueta)
estequir (s’) : se sécher, s’amaigrir, s’atrophier. "S’estequís de tròp prene".(Max Roqueta). …"l’estomac s’estequís de pas manjar"…(ibid). Las vièlhas an l’èime que s’estequís a bèles paucs, e finisson que veson pas que lo biais menut de las causas.(ibid)
estequit, -ida(adj) : rabougri, chétif; borné, étroit "la vinha estequida"; "Mès aqueste, au fins fons de sa tuca estequida, S'atròba un pichòt moc que lo mena a somjar." (traduit: mais au fond de sa cervelle bornée de géant se trouve un petit lumignon qui l'amène à penser) (Langlade)
esteriganha : toile d’araignée
esteriganhar : balayer les toiles d'araignée; syn. desestriganhar
esterlucant : éblouissant "l’argela blanca èra esterlucanta de rebat e fendasclada".(MaxRoqueta).;"los ostaus esterlucants de calç blanca"…(ibid)
esterlucat, -ada : émerveillé, éberlué, ébloui; écervelé (Max Roqueta) "d’autres agachs que los dels uèlhs esterlucats dau mond de mistèris" (Max Roqueta); "uòlhs esterlucats de sòmi." (ibid)
esternir : disparaître (syn.disparéisser) "un còp sa vertut esternida"
estèva : manche de la charrue "l’estèva e lo forcat” = le manche et la charrue. (Dezeuze)
estibar : étirer. "Tot lo pes de son còs tibat estiba una còrda que se vei pas." (Max Roqueta)
estiblassada : dérouillée, bagarre, râclée, correction
estigança : dessein, vue, intention, but, motif "Dins aquela instigança, mandèt una ambassada." (Max Roqueta). ; "dins l’estigança d’una nauta fidelitat a l’esperit popular qu’a pas jamai significat mediocritat. "(ibid). ; " desvelarà fins qu’a las estiganças dels còrs." (ibid)
estigança (a l'_ de) : à l'initiative de
estilò : stylo
estirar : repasser le linge;syn.: alisar
estirassar (s’) : se tirer par les vêtements, s’entraîner.(Max Roqueta)
estiratge (sm) : repassage du linge
estiu : été
estivaus : bottes montantes, cuissardes
estòc : étau
estòfa : étoffe
estofador : étouffoir "l'estofador centralizaire"
estofat de buòu : étuvée de taureau (Max Roqueta)
estomac : estomac: v. papach; fafach
estomacar (per) : étourdissant Car n'es pus que matièra e tot s'estraçarà. " (Langlade)
estomacat, -ada : atterrée "Mès la còlada estabosida, Es aquí muda, estomacada" (Langlade)
estonar : étonner "m'estone pas jamai de res" (A. Guiraud); "de qu'es aquò que t'estona?"
estopada : cataplasme
estopada : cataplasme, compresse imbibée "A mau de tèsta estopada de vin. "(prov)
estornau/estornal : meule rotative
estornèl : étourneau "los vesiá s’atropar coma d’estornèls" (Favre)
estornudar : éternuer
estorrolhar (s') / estorrelhar : réchauffer (se); s’étaler au soleil ou devant le feu "s'estorrolha au sorelh, s'estorrolha davant lo fuòc"
èstra : fenêtre (Max Roqueta)
estraça / estracha : origine. "Sa perfeccion èra marca de son estraça." ; "Estrangièra de fons de ton reiaume per lo vielhonge tan coma per ton estracha" (Max Roqueta)
estraçar : gaspiller (syn. degalhar), gâcher, déchirer en morceaux; (se) se détruire, diparaître, périr "E dau brancum que n'escabassa, E de l'aubram qu'arranca, estraça, Entendes pas los espets, lo çaganh" (Langlade)
estraçatge : gaspillage (Max Roqueta)
estracinar : déchirer "[flamas] vastas coma un mièg'sfèra estracinant l'etèr " (Langlade)
estrafaciat : grimaçant, défiguré, rendu difforme. "Aviá res d’estrafaciat nimai d’asirós" (Max Roqueta)
estralh (1) : dégât, destruction, déchet "Se mòstran embé de quieladas / Estralhs, chaples, embosenadas, " (Langlade)
estralh (2) : "trace, vestige, déchet. … "sol estralh de sègles esvanits d’un còp"…(Max Roqueta) …"estralh delembrat de quauca raça desconoguda." (ibid)
estralhar : disperser (se) "Adonc tota l'animaudalha, A travèrs camps, corrís, s'estralha" (Langlade)
estrambòrd : enthousiasme, feu sacré "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa Blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
estrampalar (s') : s'étendre d'une manière provocante en écartant les jambes
estrange (s.m.) : pays étranger. “blond mainatge de l’estrange” (A. Forès)
estrange, v. estranh (souvent employé par Max Roqueta dans ce sens); : étranger, étrange "Lèi estranja e qu’adejà, veniá saquejar, d’avança, tota compreneson" (Max Roqueta)
estrangièr : étranger "Tot òme es un estrangièr. Lo mond que vivèm es pas qu’una messorga granda. La messorga." (Max Roqueta)
estrangolifaire : étrangleur. " de mans d’estrangolifaires"(Max Roqueta)
estransiar (voir: estransinar) : bouleverser
estransiat (estransinat) : bouleversé d’inquiétude (Max Roqueta)
estransinar : bouleverser "vòle que passe lis e qu'estransine pas las floretas de la corona"; " e que passa coma lo vent davant çò qu’estaca, enlucerna, estransia nòstre esperit."(Max Roqueta); "una languison que m’estransina".(ibid)
estransinar : angoisser. … : (Max Roqueta)
estraviat (extraviar) : écarté "d’òmes tenguts estraviats de la vida comuna…" (Max Roqueta)
èstre nuòch : faire nuit (syn. faire nuòch); il fait une nuit noire: es negre nuòch
estrech : étroit
estrechida : étroitesse
estrechir : rétrécir; enfermer à l'étroit
estrelucat, -ada : un peu fou, excentrique, farfelu, bizarroïde. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança)
estrèm (extrem) : : extrémité. " …una mena de fèbre que s’espandiguèt dins l’estrem de las carns." (Max Roqueta)
estremar : mettre en sûreté,(se) cacher, ranger, mettre à l’abri "Dabans de m’anar estremar dins lo sòm." (Max Roqueta)
estrementida : vertige, tressaillement
estrementir : épouvanter, faire trembler; trembler, frémir, frisonner, être prêt à pâmer, émouvoir "Los òrres gingolums de la bisa estrementissián" (G Therond); "me soi tota estrementida d'aver ausit parlar quauqu'un" (A Guiraud); " Frair Beneset èra ben, au mond, lo sol que podiá endevenir, sens s’estrementir, çò que laguiava tant Frair Sauvèstre." (Max Roqueta); "la soldatesca, per que melhor s’estrementisse l’enemic, serà vestida de roge." (ibid); "se levèt una rispa que nos estrementiguèt.(ibid); "Basta d’i dintrar per n’èstre coma estrementit, d’un fremin" (ibid)
estreminat, -ada : échevelé, "extrême" "e, benlèu,(la viratòrça) seriá travirada, Sans la rufèga estreminada, Que d'en pus fòrt repren e la bandís" (Langlade)
estrempassat, -ada : (extrême?) "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
estrena : étrenne, petit cadeau
estrifar : déchirer. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
estriganha : araignée "sas lòngas arpas d'estriganha" (Langlade)
estriganhada : toile d'araignée
estrigossar (s’) : s’étirer, se tirailler.… sembla que s’estrigossan las parets enveirentas mas aclapantas d’una carcèr. (Max Roqueta)
estringat, -ada : étriqué "Es estringat coma un galapastre."
estrip (un) : une déchirure, un accroc. (Max Roqueta)
estripar : déchirer, étriper "sa crida m’estripa l’ausidor." (Max Roqueta)
estriu : étrier. "Los estrieus barrats per davant, per la traversa de l’espés" (Max Roqueta)
estruci : autruche
estubada : senteur, fumet "ton estubada de persegue"
estubat, -ada : fumé (poisson) (Max Roqueta)
esvalir (s’) : disparaître
esvalir : submerger, faire disparaître. … "aquela poësia poderosa esvalissiá mon còr" (Max Roqueta)
esvanir : évanouir
esvari : écart, égarement, trouble social. (Max Roqueta) "Lo sègle XVII es marcat per dos esvaris grands en Avinhon. Lo garguilh dels Galeans e dels Baroncellis " (Max Roqueta)
esvartar : : détourner, écarter; éviter. Max Rouquette traduit aussi : effacer. "Un mond nòu… que lo macava, l’esvartava e lo negava de nonrés" (Max Roqueta). "Sola, la gruma de la mar vendriá tocar de sa nèu la claror endaurada dau pè divenc. E n’esvartar la marca dins la sabla".(ibid). …la nuòch, baume amar e suau qu’esvarta tota messorga e nos daissa nus davant la realitat nusa.(ibid). …una espada de fuòc per esvartar lo mau e sos pantais…(ibd); "Se pòt pas esvartar" (ibid, danslesens de: éviter, détourner.)
esvedelada : pose couchée indécente
esventalh : éventail
eternitat : : éternité "Que tota vida s’amerita l’eternitat. E que la sola que podèm ensajar d’i porgir – eternitat entenduda coma un pauc mai qu’una vida d’òme – es aquela de l’escrich" (Max Roqueta)
èune / èure / èurre / èura : lierre
eurilhon escalaire : lierre (petit __ montant)
eurre : lierre
euse : chêne vert (Quercus ilex) "ilex étant le nom de l’arbre chez les Latins ("sorte de chêne, yeuse" nous dit le dictionnaire de latin Gaffiot). Le nom occitan vient donc directement du latin ilex" (J Ubaud); "E vejaicí lo rei, vejaicí l'euse ruste L'aubre sant, garrut e robuste Que rèsta siau per tant que tuste La pus sauvatja brefoniá." (Dezeuze) "
eusièira : bois-taillis de chênes-verts "Ces chênaies vertes s’appellent eusièira, euseda, auseda (en languedocien)/eusiera, euviera en provençal, et ont bien sûr donné de nombreux toponymes (L'Eusière, Lauzières, L’Euzède, Auzède), et si l’on parle d’une bois plus petit L’Euset, L’Eusette (illicetum en latin).. Ce manteau gris vert presque noir qui recouvre nos collines calcaires tout au long de l’année (c’est ce qui frappe le plus les personnes habituées aux forêts continentales dénudées en hiver) permet à l’écrivain montpelliérain Max Rouquette de parler dau velós de verd sorn de las eusièiras, du velours vert sombre des chênaies vertes. Les pentes du Pic Saint Loup observées de loin, la zone des garrigues identifiée ainsi par un panneau sur les bords de l’autoroute aux abords de Nîmes, et les collines basses non encore envahies de pins d’Alep, sont les multiples exemples de ce "velours sombre" plus ou moins ras qui font de la forêt méditerranéenne une forêt à feuilles persistantes et très peu changeante sur le plan de la couleur, au contraire des forêts plus montagnardes. "." (J Ubaud)"
eusina: (sf) : chênée, frondaison de chênes-verts
eveniment : événement
excessivament : excessivement, outrageusement
exilh : exil "Quau es qu’a pas agut, “al bel paese, la, dove l’òc suona”, quand seriá pas qu’un jorn solet, la sentida de l’exilh ? E mai terriblament mai aguda, quand aquel exilh se passa au sieu, sus son agre, entre los òmes de son sang e de son païs. (Casa di Dante)"(Max Roqueta)
explicar : expliquer
exprimida : expression
extasiat, -ada : émerveillé "La bèla profetessa s'arrèsta, extasiada e los uòlhs alucats targa amont, en amont" (Langlade)
F
fabiòla : fable, fabliau
fabre-manescau (sm) : maréchal-ferrand.
fabrica : usine
fabrica (d'aquela ) : de cette sorte
fabrica (conselh de) : conseil civil de gestion d’une église (Max Roqueta)
fach de flòcs e de pedaces : bric et de broc (fait de) "L'Austria èra un empèri fach de flòcs e de pedaces" (Azemà)
fachinant : fascinateur
fachinar : fasciner
fachinièr : sorcier; v. masc, masca
faciada : façade
facieta : facette, petit face " [las cometas] rabinan en passant, caps, neblosas facietas, Cabeladura d'òr, e fugent, beluguetas" (Langlade)
facil, -ila : facile
factor : facteur
fada : fée "sa paraula fada" (Azemà, parlant dau poèta Verdaguer)
fadarèla : fée, ensorceleuse
fadariá : magie, sortilège féérique "tornava nòu coma per fadariá"
fadat : fada, fou (folie douce) (Max Roqueta)
fadeget : colifichet
fadejar (se) : minauder "faguèt la chinòta en faguent sa cata-banhada, en se fadejant, s’amanhagant, remenant lo cuòu, patin, cofin... " (G Therond)
fadesa : coquetterie (acte frivole)
fadòli : fou (folie douce)
fafach : jabot d'oiseau (pr.), estomac (fig.). (se dit aussi: papach) "las tortoras, quand se coflan lo fafach" (Max Roqueta)
fafaroge (papach-rós) : rouge-gorge (Max Roqueta)
fafat voir: fafach : (Max Roqueta)
fagòta (sf) : fagot "un flascàs de vin de darrièrs las fagòtas" (Dezeuze)
fagues pas l'ase : ne fais pas l'imbécile
fai tirar! : vas-y!, allons-y!; ne t'inquiète pas! Laisse faire! – Aquò t’arregarda ; ieu totjorn ié tòrne ; e tus, Niqueta ? – Fai tirar, te tendrai pè, vai ! (G Therond)
fai tirar, Màrius! : passez muscade
fai venir de nèrvis coma lo ponh : boules (ça fait venir les) "fai venir de nèrvis coma lo ponh d'ausir de lònga romiar lo meteis refrin"
faiçon : façon, manière; "look", allure, style "Dins ton castèl endimenjat, Que fai la glòria dau trobaire, A la faiçon qu’es arrenjat"(G. Coulazou) ; "per la faiçon, n'i a pas ges coma Dejopeta… ai! Quante morre d'escopeta" (Favre) [pour décrire un visage de jeune femme affriolante]
faiçonatge : ornements, fignolages "Per ne'n faire los faiçonatges" (Langlade)
faire : faire (se dit aussi: far)
faire (+ nom + adj.) : donner à quelqu'un la réputation de "Monsur Chaplatot, que lo fan tant e tant entendut, demòra perquinaicí" (G Therond)
faire ausir una rason : persuader, convaincre """barraca ! i’aguèt pas plan de ié faire ausir una reson."" (G Therond)
"
faire coma a París que daissan plòure : laisser pisser le mérinos
faire envegeta : émoustiller, exciter, faire venir l'eau à la bouche
faire fièira : réussir une entreprise, réussir à un endroit ("faretz pas fièira aicí")
faire fin : exterminer "Es desrabat, caçat de contrada en contrada, D'aquí que n'a fach fin, emb aquò sans molar. " (Langlade)
faire jòia : saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire l'aleta : voltiger
faire las carns : engraisser
faire mandar : faire venir "faguèt mandar lo mètge" (Max Roqueta)
faire miejorn : faire la sieste (Max Roqueta)
faire passar per malhas : escamoter
faire petar : dépasser (familier) "de tant qu'a la talha fina fai petar las vèspas"
faire petelega : faire envie
faire pinchon : apparaître et disparaître très vite "un tèune lum caminava, fasent pinchon entre las pilas." (Max Roqueta)
faire revenir : ranimer
faire salut : saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire solaç : saluer "Se clena, emb aquò fai salut, jòia e solaç /als quatre primadièrs de nòstra raça astrada" (Langlade)
faire tirar : aller de l’avant, continuer
faire una lusida : reprendre ses esprits après une perte de connaissance "a la lònga ai finit per faire una lusida" (Langlade)
faissièr : portefaix, docker. "faissièr dau port de Marselha." (Max Roqueta)
faissilhau (sm) : manne
falange (sf); : phalange; (des doigts v. onça)
falgairòla : fougère "Espandidas jos lo solelh fins qu’a la falgairòla escura que ne bordeja los camps…" (Max Roqueta)
falibustièr : flibustier; imposteur, escroc "dau còr dur d'un falibustièr ven pas res de bòn, tant se'n manca"(G de Rodier)
falord, -da (adj) : un peu fou ; syn. : fadòli, caluc, nèci, mato, asclat, embalausit, fadat, cantaluna, baug, timbol; (fig) : étourdi "i cal somiar, e passar pas davant coma de falords" (Max Roqueta)
falorditge : folie, extravagance, propos extravagants; balourdise "E zo ! marmotiguent de fadorlitges, totes la seguiguèron. " (G Therond)
falquejar : fasciner, envoûter "aquelas formas passadissas, que tant falquejan"(Max Roqueta); " per falquejar tota formiga que i vendrà espiar." (ibid); "a l’ausidor falquejat de nòstre amic" (ibid)
falquetar : tuer à la manière des faucons, foudroyer "sa ventura umana, lèu trencada en son plen, falquetada." (Max Roqueta)
fam : faim (syn. talent)
fama : réputation, renommée
famat : réputé, renommé
familha : famille
fanabrego : fanabregon : micocoulier (arbre). "las brancas lisas e nudas dels grands fanabregos despolhats" (Max Roqueta)
fandalhar : provoquer, faire des avances "filha gaia que se miralha e que fandalha un amiguet " (Chauvet)
fangàs : bourbier "lo fangàs sempre chaupilhat…"(Max Roqueta)
fangassier : râle d’eau (oiseau de Camargue) (Max Roqueta)
fangassier (fanguièr) : bourbier, sables mouvants "d’una man coma de l’autra d’un estrech carrairon, t’espèran los fangassièrs de la cara tan suava" (Max Roqueta);" aqueles fangassièrs de Camarga que te digerisson un brau o un òme coma una soca de morven."(ibid)
fangueta : femme sale, mal acoutrée et en désordre
fantasiá : fantaisie, lubie (syn. ratigàs)
fantasieirós, -osa : fantaisiste, original, capricieux, lunatique, fantasque, insatable, jamais satisfait "Los enfants son fantasieiroses : s’òm los escotava, òm s’arroïnariá. " (G Therond); "Èstre fantasieirós coma una femna encenta." ; " la luna, tan ligada a la carn de la femna, tan misteriosa coma ela, tan fantasieirosa" (Max Roqueta)
fantauma : fantôme
far (s.m.) : phare
far (v tr er) : faire
far arrapar de bofigas : boutons (donner des) "me fas arrapar de bofigas"
far coa leva : bander
far fièira : crier sur les toits
far lo romanatge : badiner
far sautar lo peu : décoiffer (fig)
far tira-mòla : traînasser, lambiner, traîner, suivre de mauvaise grâce
far veire las pèiras (dau camin) : rendre malheureux
farandèl : escogriffe, maladroit, étourdi "Princessas, lo gai farandèl qu'ara davant vautras se clina a de rimas un plen canastèl" (Pau Molinier in "le Félibrige Latin 1989")
farandèl : dadais "veja lo aquel grand farandèl"
farandolejar : vagabonder, aller de ci de là " Farandolejar coma un parpalhon.
farandona : farandole
farceta : bas-ventre
farcir : farcir; (fig) raconter des histoires "me farcissètz, o vese pro"(A Guiraud)
fardariá (sf) : friperie
fardas : vêtement (syn. abilhatge)
fardeta : layette
farfanta (adj.) : hâbleuse "la filha farfanta." (Max Roqueta)
farfantèla : hallucination, apparition. (Max Roqueta). Provençalisme pour "parpantèl"
farga : forge
farina : farine
farinèl : meunier
farinièira : boite à farine
farivòl, -la : frivole
farlabicat, -ada : frelaté
fartalha : victuailles "cau s'aprovesir de fartalha"
fasti : dégoût
fatiga (en) : affairé, surmené, au travail "Èstre en fatiga coma un cordonièr qu’a pas qu’una fòrma"
fatiga dau rasonament : raisonnement structuré "seguís un pauc la fatiga de mon rasonament" (Azemà)
fatigar (se) : fatiguer (se)
fatrimèla (s.f.) : avachi, mou, lâche (individu)
fau : hêtre
faucilh : martinet (oiseau) " entre que los faucilhs nègres a volada montavan dins lo cèu amb de lòngs crits d’alegria"(Max Roqueta); " Lo faucilh es la nichola dau jorn." (ibid)
faudau : tablier
faus-fila (faufila) : broderie, faufilure "un silenci aprefondit solament per lo faufila d’un cant de grilh." (Max Roqueta)
fauta de (a) : défaut de (à) "A fauta de buòu òm fai laurar l'ase"(prov)
fauta de, a fauta de : faute de "A fauta de buòu òm fai laurar l’ase" (Prov)
fautèrna : aristoloche (plante haute qui envahit les vignes) (Max Roqueta)
fautible : coupable, accusé, déficient, criticable, faillible "Pasmens degús ausèt pas levar lenga tant totes se sentissián fautibles dau mème pecat." (G Therond)
favarau : haricot
favaraulet : haricot (Max Roqueta)
favaraulet verd : haricot vert (Max Roqueta)
favaròu : haricot. " Anavèm au pesquièr en forma de grana de favaròu." (Max Roqueta)
favas (pro manjar de) : donner la langue au chat "avètz donc pro manjat de favas, e ben, donatz la lenga au cat!"(A Guiraud)
fe : foi "qu’ai pas la fe, mas qu’ai l’amor de tota fe que recampa los òmes dins l’esmoguda d’èstre ensèms" (Max Roqueta)
febrós : enfiévré "amaisarà la set de sa boca febrosa" (Dezeuze)
feda : brebis
fèl (v: fèu)
felen (pron. "filen") : petit-fils
felze, voir feuse
femelaire : coureur de femmes
femelam, fumelam : gent féminine, partie féminine d'un groupe, d'une famille, d'une assemblée "Lo femelam, adonc se sarra En doble reng, flamba a la cara" (Langlade)
femeràs : fumier (Max Roqueta)
femna : femme " Un ostal sans femnas es un desèrt. " (Prov)
femna dau secret : rebouteuse (Max Roqueta)
femna deglendada : femme libérée
femnasson : garçon efféminé et délicat
femneta : petite ménagère "las femnetas que mercandejan lo vairat"
fenassa : folle avoine (Max Roqueta)
fenat : faon
fendasclar : fendre, fissurer, lézarder
fenèstra : fenêtre
fenhantàs : paresseux (syn; pigre, fuglòbra, peresós)
fenhiment : dissimulation
fenida, fenir, v. finida, finir
fèr, -èra : féroce "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
fèra (sf) : fauve (s.m.) "las fèras d'en Serrana aïssián aquel caire e i passavan pas, crenta de moriment"(Roque-Ferrier)
fèrm, -a (adj) : ferme
fèrme (sm) : la terre ferme
fèrme (sm) (2) : halali los jaupars au fèrme = aboiements des chiens quand le sanglier est arrêté et se défend (Max Roqueta)
fernir : frissonner, frémir. "E la tèrra fernís e lo fuòc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifèr" (Langlade); "Quand passe, darrièr lo cotèl, lo pas de la pèl, siái mai d’un còp a mand de fernir."(Max Roqueta)
feron, ferona : furieux; féroce, sauvage "n'es davalat de caçaires ferons " (Langlade); " Eran desmenadas de plaser, d’una gaug ferona" (Max Roqueta)
ferós, -osa : féroce
ferrada ferrade, marquage au ver rougedesveaux de 1 an (amobles) en Camargue "La ferrada qu’èra a l’acomençança, simple marcatge de las bèstias au ferre de gardian." (Max Roqueta)
ferrat (pron. "farrat,") : seau
fèrre : fer
fèrre d'estirar : fer à repasser
fèrri : trident de gardian camargais (syn: ficheiron) "e lo ferre dau gardian ajuda tenben e lo manobrar." (Max Roqueta)
ferum (aj invariable) : féroce "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
ferum (sm) (1) : les barbares "e pòt ben ne'n venir de Cimbres, de Teutons, amai tot lo ferum que la tèrra congrèa " (Langlade)
ferum (sm) (2) : férocité (sf) "tot espira en el fòrça, e coratge e ferum" (Langlade)
feruna (la) : les bêtes sauvages
fes (a bèlas) : intervalles (par)
fèsta : fête
festadièr, -ièira : festif, fêtard, joyeusement porté à la fête
fèstas (faire de) : souhaiter la bienvenue "Als arribants ié fan de fèstas" (Langlade)
festejaire, -ra : festif, -ive "l’èime festejaire e recampaire de las nòstras collectivitats" (Max Roqueta)
festejança : festivité, fête
festejar : fêter "Festejant cadun a sa mòda, lo sorelh…" (Langlade)
festuc : fétu "que nos pallèva coma un festuc de palha e nos enrebala" (Max Roqueta)
fetichisme : fétichisme
fetichista : fétichiste
fèu / fèl : fiel "Mèu en boca Fèl en còr." (Prov) ; "se torna claure sus son fèu"(Max Roqueta)
feudar : inféoder
feuse / felze : fougère. "dins las combas tenebrosas tapadas de brugas e de felzes…" (Max Roqueta)
feuse-aubre ("feujaubre") : fougère arborescente "Devèrs lo rescondon, entre lo feuse-aubre " (Langlade)
fiança : fiançaille ---> ("l'anèl de fiança" ARF)
fiblarèl : flexible (syn.: foitarèl, plegadís)
ficar : ficher
ficar (se) : moquer (se) syn: se trufar
ficar au sòu : flanquer par terre "me ficaretz au sòu"
ficar defòra : mettre dehors
ficar en caire : harceler "- Tè, tè, ié respònd lo Catàs, es a ieu qu'as lo frònt de faire un parlament que fica en caire!" (G de Rodier) ; "e per que crèbe lèu, fiques en caire a Dieu"
ficar un còp : frapper, cogner, ficher un coup
ficar un lec : donner une leçon, battre
fièira : foire, fête
fièira (faire) : réussir une entreprise, réussir à un endroit, pavoiser, chanter son triomphe; crier sur les toits "faretz pas fièira aicí"
fielat : filet (syn. pantena, gangui, malhum )
fielosa : quenouille "Sa paraula semblava se debanar d’una fielosa e córrer entre sos dets coma aiga viva" (Max Roqueta)
fièu : fief
figas (a las) : quand les poules auront des dents "ié vendrai - quora? - a las figas!"
figuièira (f.) : figuier
figuranta de nuòch : tapineuse; syn. cantonièira, vilandrièira
fila (de) : successivement, à la suite "prenètz tant solament l’enguent que vos vau bailar, fretatz-vos’n lo nas quatre o cinq jorns de fila" (G Therond)
filha : fille "A l'òme dòna ta filha, e non a camp ni a vinha. "(prov)
filham : les filles en groupe "es un pauc esfraiat per tot aquel filham"
filhandran : filles de mauvaise vie
filosofacion (sf) : philosophie fumeuse
fin (s.f.) : fin (s.f.) "A la fin se sauprà, quau a manjat lo lard. "(prov)
finaudèl : finaud, fûté; délicat
finaudèl : raffinè, précieux
finholur (gall.) : roué; (v. finòcho, finaudèl)
finicion : épilogue, conclusion, fin, terminus, achèvement "La finicion es que Babèu l’a mai volgut, que se son maridats e que sabe pas s'auràn fòrça d’enfants. (G Therond)"; "Un aiçai, un enlai la finicion se sarra" (Langlade)
finida (sf) : résultat, achèvement, fin (pron. "fenida") "la finida dels temps" (ARF)
finir : finir
finís que : à la fin "finís que vos fai venir la tèsta coma una ola"(G Therond)
finòcho : rusé, malin, madré, fûté a finòcho, finòcho milhor! (expr. pop. Cf Armanac Mtp 1895 p 45)
fins a : jusqu'à "[aurà] disparescut mème, fins a sa dralha" (traduit par: il en aura tout disparu, jusqu'à la trace) (Langlade)
fions (m pl) : lazzi, piques.
fiques! : bigre! Sapristi! "– Fiques ! quante bòn morsèl qu'es aiçò !." (G Therond)
fisança : confiance "ié fau pas pus fisança, es un arlandièr"
fisançós : confiant, crédule
fisós : crédule, confiant
fissada : fascination "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra ,,, mès la tèrra es pas sola a sentir sa fissada " (Langlade)
fissadura : piqûre (d'insecte, etc..)
fissar : piquer; éperonner (un cheval); menacer de piquer "òm tuga pas totas las moscas que nos físsan" (Prov); "la sèrp fissant embé d'uòlhs lancejants"
fisson : aiguillon, dard "sa lenga lesta coma lo fisson de la bèstia, sos mots de verin" (Max Roqueta)
fissonar : piquer avec un aiguillon, tarauder; (fig) fasciner (ensorceler de sa piqûre?) "Tanca t'aquí ! minhòta : es l'estela polèra La que de son regard fissòna nòstra tèrra ,,, mès la tèrra es pas sola a sentir sa fissada " (Langlade)
fista (pèr ma) : foi (par ma !)
fistonejar : regarder voluptueusement à la dérobée (v. vistonejar)
fistre (gall.) : fichtre. (Dezeuze)
fiu : fil
fiu (de) : interjection indiquant un départ précipité: "va t'en"= de fiu! "Sabètz se fasiái de fiu de perquinaquí sans n’en volre mai ausir! " (E Teissier)
fiussejar : s’effilocher. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
fiusset : filet, petit fil
fiusson : filet, écoulement ténu
flabuta, voir flaüta
flac (a) : en masse
flacar : flancher "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
flacunha : faiblesse "Dins la flacunha qu’es la part de la femna" (Max Roqueta)
flagir : "a la quilha dels cinc camins, aquí mos ginolhs flagiguèron" (Peyrottes)
flagir : fléchir, faiblir "quand trantalheja e flagís,es que s’es asardat de tròp" (Azemà)
flaira-lófias : fouille-merde
flairós : odorant "ton senet vesiat e flairós" (Lidia X de Ricard)
flamba : flamme "Sus l'escur qu'emb de flambas raia" (Langlade)
flamba a la cara : rouge au front "Lo femelam, adonc se sarra En doble reng, flamba a la cara" (Langlade)
flambada : flambée "se'n vai dins la flambada de l'estiu" (Dezeuze)
flambar : flamber " Flambar coma d’estopas."
flambejar : jetter des étincelles, flamboyer, briller "la pèira freja, Que jot lo martelar flambeja";"De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan " ; "lo flambèu de l'idèa (…) pertot flambejarà" (Langlade)
flambèu : flambeau "Jòia ! lo flambèu es abrat" ; "Lo lum ara es flambèu, dins son creis res l'arrèsta " (Langlade)
flame : fameux, flambant, excellent "un flame cap-de-jovent."(Max Roqueta)
flameiron (sm) : flammèche (sf)
flamejament (sm) : flammèche
flamejar : flamboyer
flament nòu (ou flambent nòu), flamenta nòva : flambant neuf
flameson : flamme (ARF) "la flameson d'aquesta vida"
flandrinàs : libertin "aquel grand flandrinàs que se plai qu'a las neciejadas" (Langlada)
flandrinejada : flânerie "lo plaser de la flandrinejada dins lo movement de la gent…" (Max Roqueta)
flandrinejar : flâner "entre que los espiave flandrinejar dins lo solelh caud"(Max Roqueta)
flaquitge : faiblesse
flasca (sf) : poire en caouchouc
flàscol : flacon en verre, bouteille clissée "lo trabalhador que vai a la vinha pren dins sa saqueta sa biaça e son flàscol"
flàscol lòng : flacon de forme allongée
flàscol plat : bouteille plate
flasquet : petit flacon "flasquet de bièrra" : canette de bière (Max Roqueta)
flasqueta : canette, fiole "au prumièr còp de dent aganta la flasqueta" (Prov)
flatejar : cajoler
flatinga : caresse "a ta flatinga s’abandona." (Max Roqueta)
flau : plouf "E flau! dedins l'Estix negràs se trai d'un vam, nada que nada!"
flaunhàs coma un manolh : inerte
flaüta : flûte
fleca (sf) : mêche de cheveux
flècha : flèche
flòc : morceau "Acceptaretz un flòc de polet"(Ipèrt); "coma un flòc de velós" (Max Roqueta)
flòc de camin : bout de chemin "lo flòc de camin que restava"; "farem ensèms un flòc de camin"
flòcs (a) : à flots
floquejant, -a (adj.) : floconneux; qui clapote ou bat doucement au vent
floquejar (v. intr) : floconner; clapoter, battre doucement au vent
floquejar (v. tr) : mettre en pièces
floquejat, -ada : disloqué, -e "sos còrses floquejats, retorcits, desconfòrmes" (Langlade)
flor : fleur
flor de tèrra (a) : surface de la terre (à la) "Escala a flor de tèrra" (il remonte à la surface de la terre) (Langlade)
flor volanta : fleur de légende "E l’aubret de la flor volanta que sa flor, quand s’espelís, es un aucelon que demòra pas mai aquí que lo temps d’una mièja oreta e puòi se’n va dins lo cèl que lo veses pas pus"(Max Roqueta)
florat, -ada (adj.) : frais, fraîche
florejar : resplandir comme une fleur
floretejar : effleurer
florida : floraison
floronc : furoncle; syn. sebenc "Faire son cap coma los floroncs."
flotejar : flotter
flume : fleuve "L’anar d’un flume es çò sol que pòt bailar idèia dau poder de la vida. La mòrt, aquò’s pas que sa gruma" (Max Roqueta)
fòca : phoque
foca/folca : foulque morelle, oiseau d'étang; judelle (oiseau); macroule (oiseau)
focil major : radius (Max Roqueta)
focil petit : cubitus (Max Roqueta)
fòga : fougue, ardeur "que chaca gran brandit, chaca atòma auborada, es un monde vivent, emb fòga estrempassada" (Langlade)
fòga de mond(e) : affluence de gens "aquel jorn, i aviá pas tròp granda fòga de monde" (G Therond)
fogairon : foyer de la cabane
fogau : foyer (lieu); syn. casau "E tot en s'enauçant sa cara s'encolora De rais esbleugissents que res ne dessanflora Car gisclan dau fogau etèrne e luminós" (Langlade)
foguièr : foyer (feu) syn.: fogairon (pour foyer, lieu de vie voir fogau, casau)
foïnar : frémir
foira : diarrhée "A totjorn pet o foira. "(prov)
foitarèl : flexible (v. fiblarèl)
fòl : fou; v. baug, caluc, tímbol "En corriguent coma un chin fòl, s’embronquèt a quauque calhau, s’espatèt de tot son lòng e s’abimèt lo morre còntra un butaron."(G Therond); "E corrís, fòl, destimborlat " (Langlade)
folastrada : tourbillon "los mòts que van a bèlas fes coma una folastrada " (Langlade)
folca, v. foca : foulque morelle, oiseau d'étang
folestrada : bourrasque
folet : tourbillon de vent; tourbillon de poussière. Passèt tot son sègle coma un folet.(32)(Max Roqueta);" la musica fasiá de revolums de claror, coma de folets, jòcs de vent dins la sabla, l’estiu." (ibid)
foletàs : grand tourbillon, tornade
foleton : petit tourbillon
folheta : chopine, demi-litre "Après pichet beurem folheta. "(prov)
foligaud : folâtre
fólzer (s.m.) : foudre
fondament, fondamenta (sf) : base, fondement "lo vin es lo fondament de las ribòtas" (Dezeuze)
fondàs : profondeurs; bas-fond "lo pastre gachant dins lo fondàs dau cèl"; "me'n vau tornar ben lèu dins lo brilhant fondàs / dins lo gorg azurin ont vòstre còr barbèla "(Langlade)
fonha : bouderie "ne discutissián d’oradas amb de crits, de colèras e de fonha." (Max Roqueta)
fonhaire, -ra : boudeur, méprisant "pensèt pas que cauguèsse entanchar aquela òbra en fonhaire, en defòra dau Felibritge.." (Azéma)
fonhar : bouder ( "tot me fonha" = rien ne me réussit ; Guiraldenc).; "En rengueta tot cort jot son regard magic, dau pus fòrt au pus flac, pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
fonhós, -osa : boudeur, euse; dédaigneux "aquel mani es totjorn fonhós"
fons (s.m.) : fond
fons (saupre lo) : sens (comprendre le) "e que coma los flèus o coma la tronada vai sans causa de res jot la sorna butada d'un quicòm que degun sap pas'ncara lo fons"
fons, -a : profond
fònt : source "Era coma aquel que sap una fònt sot la ròca d’una tèrra estèrla. E qu’ausa pas picar lo ròc de paur de l’asclar e que la fònt se pèrde per sempre mai." (Max Roqueta); "En cadun dels òmes es resconduda una fònt, qu’es sieuna, plan sieuna, e qu’a ges de besonh d’anar posar en cò dels autres, entre que l’aiga de cadun es la sola que li conven. E qu’aqueles que pòdon an lo dever de la bailar als autres." (ibid)
fontanièr : puisatier
fonzudament : aquí onte l'òme cava fonzudament la tèrra per ne tirar un metal blanquet (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p45)
fonzut : profond "la mar fonzuda";"dins lo gorgàs fonzut de las fònts de Montèl" (A. Roux)
foquejar (disloquer), voir floquejar
fòrabanda : extérieur. "podiam cercar a las fòrabandas dels Palaisses lo luòc…" (Max Roqueta)
fòrabandir : mettre dehors (syn.: ficar defòra, traire defòra); exiler, exclure. "Dins la poësia d’un bestiari, lo tendrum forabandís pas l’ironia, ni mai la fantasiá." (Max Roqueta)
foran, -ana (adj) : extérieur. "las doas escalas foranas que ne davalavan se mesclavan sus un sol planòu. " (Max Roqueta)
fòranisar : quitter son nid
forastièr, -èra : étranger
foraviar : s'égarer ou se hasarder hors des chemins
forbic : problème, embrouille, sac de nœuds; tumulte, désordre "Quante forbic amont " (Langlade)
forbir : fourbir, baiser
forca : fourche "Après rastèl cau pas forcas. "(prov)
fòrça (pron. "fòssa") : beaucoup
forcadura : périnée, entre jambes
forcat : fourchu "De la cadola, alin, que raseja las pradas, Ont trevan crocòdils, erbassièrs pè forcat" (Langlade)
forcat (n.m.) : charrue. "An delembrat lo gost de fèrre / dau forcat" (Max Roqueta)
forcat (pè) : fourchu (pied)
forfolhaire : fureteur "es un òme saberut e forfolhaire" (Mèstre Porranquet)
forfolhar (1) : fouiller "Au morre la sangarinada Forfolhan fins a la bolzada." (Langlade)
forfolhar (2) : faire flotter cheveux, tissus, etc… au vent "la labechada forfolha peus e capelons"
forgar, voir furgar
forma : forme
formatge : fromage
forn : four
fornariá : boulangerie
fornèl : fourneau
fornelet chaufferette, petit four pour maintenir un plat au chaud
fornet : poêle, v. peiròl
fornièr : boulanger "Faire coma lo fornièr de Ceiràs que quitava la pala per parlar.
fornigueta (= formigueta) : petite fourmi.
forqueta : fourchette
forrar (familier) : faire, ficher, foutre "A ! ça, mès, de qué tròn forra Tisana ?…" (G Therond)
forrar d'un caire : rompre les oreilles, casser les pieds, "gonfler" "m'as forrat d'un caire, la, vòls que t'o digue?" (G Therond)
forre (que se) : tant pis "Que se forre ! me decid(iss)e. " (G Therond)
forsolejar : aiguillonner
forsolon : frelon (occ. norm. forsalon/forselon)
fòrt e mòrt : à tout prix. (5) (Max Roqueta)
fortalesa : forteresse
fortuna : fortune A fòl, fortuna"(prov) (= "la fortune sourit aux audacieux)
forviar : éviter (syn. desforviar) "se forviar : se détourner; "forviam la carrièira de la gara"; "forviam las mòdas", fórvia ton ase e laissa nos passar"; "forviar son regard", détourner son regard; "De totes los caires fan giba, /Sai que per forviar son abriva" (Langlade)"La sola causa de crentar e de forviar èra que los gendarmas venguèsson pas nistar" (Max Roqueta)
forviar son regard : détourner son regard
forviar una question : éluder une question
fos : fontaine, source, résurgence importante en pays calcaire "La Fos de Virs"; "La Fos de Buèja"; "una fos cascalhanta" (Dezeuze);"bauma de sòmi e rebat de ta fos"…(Max Roqueta)
foscàs : pâle, obscur, trouble "l'esclar foscàs d'una luòncha neblosa "
foscor : pénombre "Eles se'n son anats se reculhir/ dins lo secrèt e la foscor de l'ombra."(Max Roqueta)
fosque, -ca (occ norn: fosc, fosca) : sombre, trouble, obscur (occ norm. fosc) "servère dau castèl un retrach pro fosque" (E Teissier)
fotent : le pire, ce qui fait râler "e lo fotent, es qu'es partit sens pagar"
fotjar : piocher (ARF)
fot-me! (pron: "foumé") : ma foi
fotra : colère "la fotra lo preniá"
fotralitge : niaiserie "coma se ma quista i semblava bachocada e fotralitge" (Max Roqueta)
fotrassau : chose très grande "me soi fach un fotrassau de colleccion de cauquilhatges"
fotrau : coup dur; gros morceau, individu volumineux; nigaud, jean-foutre; (interjection) farceur! Plaisantin! Rigolo! Fumiste!
fotre ni motre (ni per) : d'aucune manière "E fusèt coma un lamp, sans que degús lo posquèsse reténer, ni per reson, ni per fotre ni motre. " (G Therond)
fotrejada (sf) : partie fine, partouze, orgie
fotròia : colère, rage "ai pas encara jamai atissat sa fotròia." (Max Roqueta)
frafigar : fouiller "Trafiga entre los ròcs l'enòrma calascassa " (Langlade)
fraga : fraise
frairal, frairenal : fraternel
fraire : frère
frairejacion : connivence, complicité "Aquela frairejacion que conoissèm entre manits" (Max Roqueta)
fraisse : frêne (arbre)
frami, fràmia : cohue
franc (adv.) : sauf, excepté "franc d'aquò, tot vai ben"
francament : sincèrement
francimand / franchimand : français du nord "Escriure en francimand seriá estat per el la pròba qu’escriviá per d’autres, d’estrangièrs, vòle dire d’estrangièrs a sa sentida, a son ime e qu’aurián res comprés a son biais de pensar. E que l’aurián mespresat, desconegut" (Max Roqueta)
frangilha : petite frange (Max Roqueta)
frangosta : framboise (Max Roqueta)
frapa (sf) : foule "Baile e frapa, emb granda alegressa, Se prostèrnan d'aquel costat. " (Langlade)
frapacion : choc émotif "n’aver una frapacion" = en être frappé (Max Roqueta)
frasa : phrase
fratge : jeunesse "dau temps de mon fratge" (Langlade)
frau (sm) : impétuosité, élan "d'un còp de tèsta / Dorda una cadelada, arrèsta / Còp sec son frau, aquesta s'acabrant " (Langlade)
frau/afrau : élan, pulsion, essor
frauma : arroche pourpier (plante) (Max Roqueta)
frauminar : hâvir
freg (sm et f.) : froid "A Sant Andrieu, ço ditz lo freg, aicí soi ieu. "(prov); "Èstre freg coma una cadena de potz."; "fasiá’n freg que pelava" (G Therond)
freg rampèla (lo) : froid se fait vif (le)
fregadís (sm) : friction
fregament : frou-frou
fregar : effleurer, frôler, frictionner
fregarèla : tribade, lesbienne; syn. tribada, lesbiana, gossa
fregelós : frileux "en son vielhonge fregelós" (Max Roqueta)
fregida : fricassée, syn. freginat (sm)
freginar : brûler "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
freginat (sm) : fricassée, syn. fregida
fregir : frire
frejal : pierre froide : un calcaire gris clair, dense et très dur extrait des carrières de la garrigue
frejàs, -assa : glacial "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
frejassa : frigide; syn. frigida
frejau : silex "D'en pus fòrt los còps de maçugas Bomban sus lo frejau dindant. "
frejolós : froid à l'aspect "la faciada frejolosa de l'ostau"
frejolut : frileux, sensible au froid (syn. afrejolit)
frelhar (pron. friar) : frôler (v. fregar, fresilhar); fig: flirter (Max Roqueta) "l'aura friarèla" (LX de R); "las olivas en se frelhant cantan sa musiqueta" (Dezeuze)
fremin : frisson; frémissement; v. fresilhon
fren : frein
frenada : coup de frein
frequentar : courtiser, fréquenter "aquel galapian frequenta ta filha"
fresa, fressa : ardeur, empressement, zèle
fresc : frais "aquí lo mes de mai fresc e gai"
fresilhar : (v. intr) vibrer; v. tr. effleurer,
fresilhon : frémissement léger
fresinant : frémissant
fresinar : frémir (cuisson d'un plat)
fresir : frissonner
fresquet (temps) : froid vif
fressa : zèle, ardeur, empressement
fressar : froisser "eissuguèt sas mans en fressant de romanins." (Max Roqueta)
fretadís : frottement
fretadors : amoureux qui se caressent beaucoup
fretar : frotter "freta la taula per la netejar"
fretar lo botelh : effleurer les mollets "lo cat me ven fretar lo botelh" (Langlade)
freulariá (sf) : fragilité, délicatesse
freule : frêle
friand : délicat, fin, appétissant, mignon, attirant, désirable, élégant, à croquer (adj) "quauque filha frianda" (Dezeuze); "los de uòi son friands, pecaire! E per aquò vivon pas gaire" (A Guiraud); "n'i a pas de pus friand" (Tulet);"Vòstres friands manits, entre que serai grassa,auràn en ieu un bòn repais, en esperant, fasètz-me gràcia." (G de Rodier)
friar/frelhar/fregar (se) : se frotter sensuellement contre "se frelhant d'ela"
frica (de) : prisé, apprécié, désiré "per el, lo mai de frica es quand…" (Langlada)
fricandèu : fricandeau
fricaudet, -eta (adj) : coquet (v. avanèl, -èla )
fricòt : ragoût "de fricòt de feda" (Max Roqueta)
frigida (adj.) : frigide; syn. frejassa
frigola : : thym "Bèlas matas de garda-rauba, frigola, aspic, doces perfums",(G. Coulazou)
fringaire : chevalier servant, soupirant
fringar : flirter, fréquenter amoureusement, faire la cour
fringariá : jeu de la séduction, coquetterie, attitude séductrice
fringatge (sm) : ébats intimes
fringolhar : se frotter contre, tripoter, caresser, frétiller, chatouiller
friponassa : dévergondée
frisat, -ada : frisé "Èstre frisat coma una endévia"; "Èstre frisat coma un àngel bofarèl"
frison : boucle de cheveux
fromatjons lavats : fromageons lavés, fromages baignant dans un liquide alcoolisé
fronfron : frôlement "Coma un fronfron d'esclaire / Un quicòm respondrà alin dau fons de l'aire " (Langlade)
frònt : front; syn. suc "son front s'englòria d'estèlas" (Max Roqueta)
frònt a : le front contre "Drechs, frònt au ròc aponcheirats " (Langlade)
fronton : fronton
fronzit, -ida : ridé, p. ex. de vieillesse; (fig.) revêche "digús vos diriá pas tan vièlha: sètz pas tan fronzida que ieu" (A Guiraud)
fruch, frucha : fruit
fruchalha : viscères "…aquel desaïce organic nosat a la fruchalha "(Max Roqueta)
frucham : fressure
frucham : production fruitière « e lo frucham daurat que lo resson engana » (Langlada)
fruchar : donner du fruit "per ton faire e per tus, de vòstre parentatge longtemps la vinha fruche!" (ARF)
fruchièr : verger d'arbres fruitiers " caminavan dins los sòmis coma un ortolan dins son fruchièr…"(Max Roqueta)
fruchós, -osa : fructueux
frust : grossier "de mostres frusts" (Langlade)
fufú : babiole
fugidís : fuyant, fugace
fugir : fuir "La tronada fug amalida / En rondinant de luònh en luònh" (Langlade)
fuglòbra (pron. fulòbra) : paresseux (syn. fenhantàs, pigre, peresós); loustic
fulharaca : feuillage desséché, feuilles mortes "Autbòi, l'autbòi, que fas dançar, en una farandola d'ombras,la fulharaca per Nadal." (Max Roqueta)
fum : fumée
fumaire : fumeur, tabagique
fumat, -ada : fumé, enfumé, abîmé par la fumée "fumat coma las Olandas"
fumeiròu : vapeur, fumerole "Pompa de l'aiga encalorada / Los blanquinós et leugièrs fumeiròus" (Langlade)
fumeràs : fumier
fuòc (pron. "fiòc") : feu
fuòc-grec : feu grégeois
fuòlh (sm) : page, feuillet (v. pagina)
fuòlha : feuille
fuolham : feuillage "Escavassats, d'autres dau fuolham nus" (Langlade)
fura : souris
fura : furet. (1) : (Max Roqueta)
fura : souris. (1) : (Max Roqueta)
furejar : fureter "Furejar coma un rabàs."
furgar : fouiller, fureter, plonger dans "aqueles uòlhs que l’avián furgat coma per i derrabar una vertat qu’i escapava" (Max Roqueta); " sa man drecha i furga." (ibid)
furon : souriceau; (fam.) pénis
furon/feron, -na : furieux, -euse "s'acapitan coma d'arets ferons, desterminats" (Langlade)
fus : fuseau
fus (aponchar pas un) : n'avancer à rien "De te negar t’aponcharà pas ’n fus, e ié seràs totjorn a temps" (G Therond)
fusada : fusée
fusar : élancer (s'); gicler "Fusar coma un rasim foirós."; "fusa coma un ulhauç"; "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan "; "E los ans, meses, jorns, celestiala polsilha s'auboran de l'airau e fusan per alin " (Langlade)
fust : tronc d’arbre. " …a l’abric d’un fust de roire gigant"…(Max Roqueta) E sos fusts balancejats coma tant d’aubres de veissèus…(ibid) …lo fust de l’aubre. (ibid)
fusta : bois de construction; la crosse du fusil (Max Roqueta) "Margan de fustas dins la vena" (Langlade)
fustani : : futaine (étoffe) (Max Roqueta)
fustièr : charpentier
G
ga : gué (voir gasa, plus usité). … "cap a Selvareal ont passère lo ga que l’aiga èra pausada." (Max Roqueta)
gàbia (sf) : cage; espace entre quatre pieds de vigne
gabian : mouette; goëland.
gabre : perdreau mâle " …coma lo gabre au temps de l’aparelhatge, delembra l’amenaça dau caçaire…"(Max Roqueta)
gach, voir gag
gachar a : regarder vers "es lo sol qu'en familha estatja a la caforna Lo sol que ritz, que plora e gacha au firmament. " (Langlade)
gachòla : tamaris
gafar : attraper; capturer
gafaròt : fruit de la bardane qui s’accroche aux pantalons.
gafet : crochet (Max Roqueta in trad. de Lorca)
gafeta : mouette. … "Vent, ò vent, gafeta blanca / Vent, ò vent, rire d’aucèl…" (Max Roqueta)
gafon, voir gonfon
gag (gach) : geai (Max Roqueta)
gaire (pas) : guère, pas beaucoup s’es pas gaire passat d’ans sans que me i agandiguèsse (E Teissier)
gaita v. guèita : guetteur, garde. "lo Capitani de las gaitas" (Max Roqueta)
gal : coq "Aquí ont es lo gal cau pas que la galina cante". (prov)
gala : galle du chêne "Les galles, petites billes brunâtres, étaient également récoltées. Pulvérisées, elles fournissaient le produit de base pour la préparation de l’encre noire, un colorant noir pour les tissus, et un fixateur des autres colorants des fibres végétales : engalar un teissut, c’était passer un tissu à la noix de galle." (J Ubaud); "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
gala-bòn-temps, galabontemps (s.m.) : bon vivant, épicurien, viveur "au mitan de galabontemps e de pistachièrs " (Max Roqueta)
galafatar : calfeutrer
galaminar (se) : prélasser (se) "madama ben carrada au canton dau fuòc que se galaminava e que chorlava son cafeton" (G Therond)
galant -ta (adj) : agréable
galapastre (sm) : bergeronnette
galapian : garnement, plaisantin "Es pas de besonh de dire se se faràn esperar longtemps, nòstres galapians. " (G Therond)
galariá : haie d'honneur, haie de personnes "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés)
galastre : coq de grande taille (péj. )
galavard : glouton, vorace; variété de boudin savoureux
galbralhat : : jeune coq à longues jambes. (fig. = grand dadais). "la filha daissèt pas als pichòts galbralhats lo mendre signe d’espèr."(Max Roqueta)
galejada : blague
galejar : plaisanter, railler
galèra : galère
galha : amygdale; ris "au menut i a de galha de vedèl a las maurilhas"
galhard, a : robuste, en bonne santé, plantureux; euse "una femna tan galharda" (Therond)
galhardiá : courage "Au ròdo' onte los dòlmens sarran, Los mòrts de fe de galhardiá." (Langlade)
galibòus : arbres en lisière des chemins pour marquer la limite . "De roires grands, galibòus per camins".(Max Roqueta). …"los galibòus, ombras nautas per se penjar sus lo blanc rebat dau camin grand"…(ibid); sens aurièiras ni galibòus.(ibid)
galichon : garçon qui commence à courtiser les filles, petit coq
galimafrèia : tambouille, galimafrée, mets peu appétissant "Los auriái reduchs en purèia o manjats en galimafrèia" (Favre)
galimand, -da : mutin, -ine; pendard, vaurien, rebelle "en vam, saique, d'assecutar quauque rima galimanda" (G Thérond)
galimandariá : polissonnerie
galimandràs : vaurien, truand, faiseur, m’as-tu-vu. (Max Roqueta)
galina : poule "Pertot las galinas gratan per detràs." (Prov); "aquò vai mal quand la galina fai lo gal";"Aquí ont es lo gal cau pas que la galina cante. "(prov);"A lo mau de las galinas que tan mai fai freg, tan mai bevon. "(prov)
galinar : donner la chair de poule "aquel crit galina la carn"; "ai la carn que se galina"
galinar la carn : donner la chair de poule (Langlade)
galinejar las carns : donner la chair de poule "far galinejar las carns" = donner la chair de poule.(Max Roqueta)
galinèla : poulette d’eau, espèce de râle.(Max Roqueta)
galinet (sm) : jeune coq, séducteur
galineta (sf) : coccinelle.
galinier (1) : poulailler
galinièr (2) : coureur de femmes
galís (de) (loc. adv.) : obliquement; fig. "anar de galís"= fréquenter amicalement " "vau pas de galís", je ne prends pas de gants; "Sus la plana brausida [lo sorelh] emb sos rais de galís, Esperlònga, plan plan, l'ombra desparaulada Dau vertuós aubram" (Langlade)
galís en poncha (de) : de travers, se dit de ce qui est mal fait, fait à peu près "ont tot anava de galís en poncha…"(Max Roqueta); "E lo demai que i demòra es estat tan laurat, capvirat, escampat, estirat, de galís en poncha, qu’i demòra res de çò que pòt esprimir una arma" (ibid)
gallés : gaulois
galòcha : galoche, sabot à dessus de cuir et semelle de bois
galòfre, -fra (syn. golafre) : goinfre.
galòi : gai, joyeux "siái lo romieu galòi" (Dezeuze); "aquel pòble viu e cantarèl e galòi".(Max Roqueta)
galon : petit gué " los veire passar al galon…" (Max Roqueta)
galon (litres) : gallon
gamar : gâter, tarer, enrouer "la consciéncia dels païsans es gamada" (Favre); "Tèrra negra fa bon blat, tèrra blanca lo fa gamat." (Prov)
gamat : enroué, gâté, taré ; goitreux : "tot çò de gamat, de gastat, que pertot rebala" (Max Roqueta); "çò sol que demòra quand lo còs es gamat" (ibid)
gamata : terrine, auge de bois
gamata (virar) : verser dans (fig.), se tourner vers, s’acoquiner avec. "A virat gamata"
gambelet, -eta : boiteux, -euse
gana (sf) : appétit "èra pro en gana"; "aquò lo met en gana"; "il a bon appétit"="a bòn gargatet"
gandalhada : polissonnerie
gandard : jouvenceau "ò gandards de vint ans…" (Dezeuze)
gandesada : plaisanterie
gandina : courtisane (Max Roqueta)
gandir a (v. r.) : arriver à "Es gandida just a la plaça Ont van l'adrechar d'ara-estant";"Devèrs ençai d'ont es d'un virar d'uòlh gandida " (Langlade); "tan luòncha qu’a caminar sens fin jamai non l’auriá gandida" (Max Roqueta)
gandòla : ruisseau des rues, rigole, caniveau; employé pour"gondole" par Max Roqueta? " ton còs, aquela lònga gandòla" (Max Roqueta)
gangui : filet traînant à la pêche "a traire lo gangui per i pescar sa brasucada" (Max Roqueta)
ganhaire : champion
ganhar : gagner
ganhiu, -iva (adj) : lucratif, rentable
ganivet : canif, bistouri
gansa : nœud
gansat : pris au noeud coulant
gant : gant
ganta : oie sauvage (Max Roqueta)
gàpol, voir càpol
gara (1) : groin
gara (2) : gare
gara (3) : attention (interj.); syn: mèfi, avisa
gara a : attention "gara au que sap pas legir dins lo grand libre d'òr, sus la tèsta recaça Tot lo gran escondut " (Langlade)
garamauda (córrer la) : courir le guilledou "córrer la garamauda amb las filhas" (Max Roqueta)
garanhon : étalon. "Se veguèt coma un garanhon, un d’aqueles amaires que las femnas i fan sa legenda" (Max Roqueta)
garat : guéret (Max Roqueta)
garatge : garage
garba : : gerbe, bouquet
garbin : brise marine
garcejariá : petting, flirt un peu trop libre
garda (sf et m) : garde
gardamalaut : aide-soignant; syn. Ajudasuènhs, pessauda
garda-rauba : santoline ou garde-robe, arbuste odorant "Bèlas matas de garda-rauba, frigola, aspic, doces perfums",(G. Coulazou)
gardeta : guérite (Max Roqueta)
gardian : gardien; vacher (syn. , boièr, mendilh)
gargaleta (a la) : à la régalade (boire). Refusava pas jamai de beure un còp, quand foguèsse a la gargaleta.(10)(Max Roqueta)
gargalha : : gorge. Aquel alen fach de l’èr de totes, mas qu’un còp passat dins ma gargalha…(10)(Max Roqueta)
gargalha (à la) : régalade (à la)
gargalhòl (s.m.) : gosier, orifice drainant les eaux dans une rue
gargamèla : trachée, gorge (syn. garganta)
garganta : gorge (syn. gargamèla)
gargatet : gosier ; caquet "los estudiants se sarran per veire aquel novèl vengut qu'a tant bòn gargatet" (Dezeuze)
gargatièra : gorge "I ai tot escàs quichat dolçament la gargatièra…" (Max Roqueta)
gargolh : remous, râlement (Max Roqueta)
garguilh : querelle, chipotage, discussion oiseuse, grabuge, querelle, gâchis "de pichòts garguilhs, se ne vei de pertot" (Azemà); "Decan per l’atge d’aquel estrange garguilh" (Max Roqueta);"Lo garguilh dels Galeans e dels Baroncellis.(ibid); "Sabe quand finirà l’uman garguilh" (ibid)
garguilhada (a la) : à la régalade (boire) (Max Roqueta)
garlanda : guirlande
garnacha : tunique. … " la garnacha sagnosa de l’eròi." (Max Roqueta)
garnir : assaisonner
garra : (patte) "Amai n'arriba, de cacilha: Cèrvis la garra brigolada" (Langlade)
garramachas : grandes guêtres; mostre terrifiant, croquemitaine; cuissardes: v. coissalas, estivau
garri : rat
garrigalha : garrigue, milieu naturel "La paura umanitat, coma la garrigalha, congrea mai que mai que d'arrabugassits" (Langlade)
garrigaud, -auda (adj) : de la garrigue.
garrigolha : garriga "e quand rodant per garrigolha…" (Langlade)
garrolha (1) : cépée de chêne kermés; chêne kermès voir: avaus "una barba seca e crocuda de garrolha" (Max Roqueta); "Tout rébarbatif soit-il, ce petit chêne a cependant eu un double usage. En plus d’arbustes alimentant les fours comme beaucoup d’autres, c’est son écorce, nommée garrolha en occitan, qui était intéressante : très riche en tanins, elle était donc récoltée par les garrolhaires pour l’industrie des cuirs." (J Ubaud)
garrolha (2) : dispute; "cercar garrolha" = rechercher la dispute
garròta (f.) : garrot (supplice). (Dezeuze)
garrús : chêne kermés NB: Garrús est aussi un des noms de Ilex aquifolium, "le grand houx"
garrut, -uda : trapu; robuste, vigoureux, costaud
gas : gaz "Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
gasanhar : gagner Gratissant de las patas, se gasanhava d’aquí d’alai, pro per avançar a bèles paucs (Max Roqueta)
gasar : passer à gué
gasilhan (sm) : égoût, drainage des eaux usées “ratasses de gasilhan” = rats d’égoût (Dezeuze)
gasolh : gazouillis (syn. bresilhada) "lo gasolh de l'onda e lo mormoladís dels aubres"
gasolina : carburant
gaspa : grappe
gaspinar : grapiller, chaparder
gaspinèl : chapardeur
gastabòi : menuisier
gastacamin : routard, globe-trotteur, vagabond "èra pas ermitan, mas gastacamin" .(Max Roqueta)
gastar : gâter, tarer, abîmer, dégrader "Lo prestar o gasta e lo donar o perd." (Prov); "Ambe sos uòlhs gastats a farfolhar l'escur" (Max Roqueta)
gastau : concierge (syn. conserge)
gatamèlis de las sèrps : herbe de légende "E l’èrba, de segur mai estranha, lo Gatamèlis de las sèrps que dubrís a l’aürós que l’atròba las pòrtas de las trenta nuòchs…" (Max Roqueta)
gaubejar : façonner
gaubi : élégance; syn.: acapçadura; habileté, manière, savoir faire "Mistral, amb son gaubi demoniac" (Max Roqueta); "un sagataire de bòn ostau. D’aqueles qu’an lo gaubi de se pas esporcar las mans" (ibid)
gaubi triat : grâce délicate
gaubiós, -osa : gracieux, adroit "un poèma nos ven bailar, dins un vestit gaubiós, lo testimòni de l’esmoguda sincèra" (Lesaffre)
gauche, a : gauche
gaud (pron. "gaw") : joie (syn.: jòia ; baudor)
gauda : saladier, jatte de bois, récipient de bois, bassine.
gaudre : torrent ( Max Roqueta) (Provençalisme?)
gaug (pron. "gaw") : joie (syn.: jòia ; baudor) " la gaug dau mond li florissiá lo còr"(Max Roqueta)
gaugir : fourbir "per gaugir sos ulhauces" (Langlade)
gaunha : ouïe de poisson, joue, trogne, ouverture, brêche "Aquò me manten l’uòlh viu e la gaunha fresca" (Max Roqueta)
gaunhejar : singer, grimacer. … " gaunhejavan en una vergonha plan retipada." (Max Roqueta)
gaunheta (far) : faire des mimiques (à un bébé) (Max Roqueta)
gaupassariá : luxure
gausir (1) jouir. "E quau es que nos podriá privar dau plaser de jogar e de gausir de l’àngel ?" (Max Roqueta)
gausir (2) : user
gauta : joue "Aver un parelh de gautas coma una peça de quatre." (Comparason populara clarmontesa)
gautàs (sm) : giffle, soufflet
gautas bassas (= gautas dau cuòl) : fesses.
gautas dau cuol : fesses
gavach, -cha : personne venant du pays haut """Babèu, una gavacha pas polidassa, es vrai, mès fresca, garruda e bèu coissin de carn, qu’enjusca aladonc l’aviá pro volontat, lo voliá pas pus conóisser, ni per figura ni per pintrura."" (G Therond)
"
gavacha (s f) : soupe paysanne de la montagne (Dezeuze).
gavèl : sarment ; un fais de gavèls = un fagot de sarments
gavelar : ramasser et lier des sarments (Max Roqueta)
géiser : geyser
gelar de paur ("djalà de pôw") : glacer de peur
gelarèia : gelée (prononciation loc : jalarèia, jalèia)
gelat, -ada : gelé "Èstre gelat coma un cèrca-potz " (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
gelibrada : gelée
gelós, -sa (pron. "tchalouss") : jaloux, -se "A marit gelós la bana au frònt. "(prov); "Quand agandiguèrem a Ceta,/ La fola, lòng de la banqueta/ S’amolonèt en galariá" (Vivarés);" flors de nèu, tèunhas, e que tremolavan au vent gelós (Max Roqueta, Lo camp de Sauvaire) ; "I aviá ges de paret per s’abrigar / entre l’ubac gelós e sa pèl nusa" (Max Roqueta: Aqueles ; Lo Maucòr de l’Unicòrn).. …"lo rire de can dels geloses de tot peu"(Max Roqueta)
gemegar : gémir
genolh / ginolh (sm) : genou
genòria : lignée (ARF)
genre : genre
gents (las) : gents (les) (syn. lo mond(e))
gents (mas) : mes parents, ma famille, les miens "mas gents son totes venguts e an portat son manjar"
gents de creire : gents dignes de foi "aqueles qu'an vist l'OVNI dins lo cèl ièr son pasmens de gents de crèire"
geografia : géographie
geometria : géométrie
gèrla : jarre "gèrla d'òli" = une jarre d'huile; "es tranquille coma una gèrla d'òli" (expr.) ;"las grandas gèrlas d’òli, tapadas d’un cabucèl de fusta, e las gèrlas d’olivas vèrdas" (Max Roqueta)
gerlièr : cave où sont les jarres "…la frescor benurosa de son gerlièr." (Max Roqueta)
ges, pas ges (+de) : aucun . Syn. "pas cap" (+de) "n'i a pas ges"=il n'y en a aucun. "A pas ges d'idèa" ou "a ges d'idèa"=il lui manque le bon sens
geta / gita : pousse d'arbre flexible, bourgeon, rejet "una gita de l’Aubre de vida." (Max Roqueta); "…coma una planta que fai borres e puòi gitas, e puòi flors, e puòi frucha…" (ibid); " fasiá molinar sa gita de cavalièr"
getar (pron. "dgitâ") : jeter (syn. escampar ; traire)
giba : souffreteuse
giba : bosse " una giba, un relèu qu’es pas la mitat espés coma lo det menut…" (Max Roqueta)
giba (faire) : incliné (être) "De totes los caires fan giba" (Langlade)
giblat (voir: gimblat) : plié, tordu, courbé
gibós : sinueux, bossu "de lòng de sa riba gibosa" (Langlade); "Un còp èra un Rei crudèl, tan crudèl e mesfisant que de tot son pòble volguèt pas faire que de giboses."(Max Roqueta)
gibre / giure : givre "aurián pas, gibre o nèbla, arrestat nòstre amor" (Ant. Roux)
giga (sf) : gigot
gigant : géant "Dels servitors de Dieu a fe, vestit, figura E per çò de l'esprit es d'una estampadura, Parièira as puògs gigants, dels gigants Pirenèus. " (Langlade)
gila (far) : sauver (se) ("lo jorn fai gila") (Despuech).
gimbladís : souple (synomymes: plegadís, fiblarèl; (fig pour une personne ou un animal) domètge)
gimblar : plier (branche) "Partís pas jamai que la fuòlha mòrta. L’aubre se gimbla pas per la reténer. Aquí la vida" (Max Roqueta)
gimblar l'esquina : courber le dos
gimblar un veire : vider un verre "d’aquel temps fariam pas mau d’anar gimblar’n veire; dises pas coma ieu?" (G. Therond)
gimblat, -ada : "una esquina bassa, magra e gimblada" (Max Roqueta);"es gimblat = il est fou!"
gimèl : gigant "Arriba un gimèl e la fola A sa vista se reviscola" (Langlade)
gimnastica : gymnastique
ginèbra (sf) : genêvrier (Max Roqueta)
ginèsta : genêt
gingibre (gingimbre) : gingembre
gingiva : gencive "un vinet qu'encanta la gingiva" (Dezeuze)
gingla, ginguèla : tige
gingla, voir ginguèla : badine, verge, baguette " la gingla de Chaplin" (Max Roqueta); "gingla d’evòri"(ibid)
gingolar : gémir (v. gemegar); se lamenter bruyamment "l'Umanitat brama e gingola" (Dezeuze)
gingolum : hurlement "Los òrres gingolums de la bisa estrementissián" (G Therond)
ginguèla : baguette
ginjorla : jujube " mon amora negra, ma ginjorla endaurada" (Max Roqueta)
ginjorlièr (guindolièr) : jujubier.
ginolh v. genolh
gipèu / chipèu : chipie. "vièlh gipèu ! "(Max Roqueta)
gipse : gypse
girafa : girafe
girar : tourner "es un pauc guincha, se volètz, e fai lo pontilh per darrièrs" (Favre)
girilha : girole (champignon) ; chanterelle.
giroflada : giffle, soufflet
giroleta : girouette. (31) (Max Roqueta)
girondèla : hirondelle (syn. ironda)
girondon : hirondeau
gisclant : strident "un còp de siblet gisclant"
gisclar (1) : jaillir
gisclar (2) : glapir, pousser des cris aigus comme les jeunes chiens
gisclar (3) : lancer "gisclant l'ulhauç e lo troneire";"Gisclan, degòlan, van dins l'etèrna sornuda " (Langlade)
gita, voir: geta
gitar v. getar
giure : givre
glaç (tombar un) : faire grand froid
glaça : glace
glacet : glace (crème glacée)
glacina : verglas "sa camba de bòi resquilhèt sus la glacina" (Max Roqueta)
glai, voir glau
glària (sf) : glaire
glasi : glaive.
glaug / glai : glaïeul (Max Roqueta) Occ. Norm. "glaujòl" "Daissa lo florir l’èli de robina / daissa lo venir lo glau dau valat…" (Max Roqueta); "Ta boca es coma un large glai roge"(Max Roqueta)
glavi, pour: glasi : glaive
glèisa : église
gleisatge : basilique
glòb : globe
glòbo : filet pour pêcher le muge ou mulet d'étang, poisson "Que siágue fonzut, lo laus, en mitan dau bòsc, se lo pescaire i trai son glòbo." (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p35-36)
glòp : goutte (syn. gota, degot) "laissa me beure un glòp d'aquel vin"
glop (sm) / glòp : gorgée, au goutte à goutte.
glòria : glòria, que l'on prononce plus souvent glòia, a ici le sens de joie, plaisir. "Dins ton castèl endimenjat, Que fai la glòria dau trobaire, A la faiçon qu’es arrenjat"(G. Coulazou)
gloriós : orgueilleux (syn. orgulhós, que se'n crei)
glot : goinfre (syn. brafaire) Es glot coma una mina.
glotona de pression : cocotte minute
gòbi : goujon, gobie (poisson de mer), grondin "dins la semblança d’un gòbi que venon de pescar e que, de tot son èstre, bada coma un agaçon e crida secors a l’èr dins sa paur de trespassar. " (Max Roqueta); "Mut coma la crida despoderada dau gòbi." (ibid)
gòbi, -ia (adj) : moite
gòi : boiteux
golafre : goinfre (syn. brafaire), goulu "lo fuòc golafre de sa fotròia" (Max Roqueta)
golamàs : grossier, malpropre, mal poli, vaurien "Un que jòga dau mèstre e tracta l’autre coma un golamàs" (Max Roqueta)
golf(e) : golfe
Golhà-Malhà : plante légendaire "E te parlarai pas ,,, dau Golhà-Malhà" (Max Roqueta)
gollamassa : souillon
goluditge : voracité "Embé vòstre òrre goluditge, Fasètz venir lo regolitge" (Langlade)
golut : goulu
goma : gomme
gomir : vomir, cracher, surgir (pour le volcan ?) "E la tèrra fernís e lo fuòc recaliva. Vei gomir lo volcan mai vei ges de Cifèr" (Langlade)
gonèla : robe "S’èra desfacha la gonèla per davant e vegèt sos tetons blancs" (Max Roqueta)
gonfon / gafon : gond "s’ausiguèt craïnejar los gafons d’una pòrta" (MaxRoqueta)
gònha : taloche, horion "dins la vida, cau prene de gònhas"; "Te vas préner un parelh de gònhas."
gonhafier : individu sans valeur, sans éducation, sans gène; sbire "los gonhafièrs dau Rei " (Max Roqueta)
gonlamàs, -assa (v. gollamàs, -assa) (adj.) : gourmand(e), goinfre; sans gêne, grossier personnage, individu sans éducation "Nòstre cònsol èra un gollamàs"
gorg : vasque d'eau profonde, golfe, gouffre "De gorgs, de clars o de molièiras" (Langlade); "anatz vos traire dins lo gorg de Trempachins" (prov); " Dins los rius qu’asseca l’estiu, i a de gorgs que demòran sempre plens d’aiga perque son au ras de quauque fònt desconeguda."(Max Roqueta)
gorga : grand bassin plein d'eau; cruche "Sus d’orjòus ancians, tanben, sus de gorgas e de gorgolinas" (Max Roqueta)
gorgolh (1) : bouillonnement
gorgolh (2) : charançon
gorgolh dins lo cap (aver lo) : tracassin (avoir le)
gorgolhar : bouillonner, tourbillonner
gorgolina : cruchon à eau; petite cruche. "Sus d’orjòus ancians, tanben, sus de gorgas e de gorgolinas" (Max Roqueta)
gorgolinar : gargouiller.
gorgosson : biberon "beu a gorgosson plen" (Dezeuze)
gorrin, gorrina (s. et adj) : libertin -ine, débauché, -e
gorrinatge : libertinage; débauche "las formas totas dau pecat dau gorrinatge e dau vici" (Max Roqueta)
gorrinejar : se livrer à des jeux libertins
gorrinet : polisson
gorrinitge : débauche "atissant per son gorrinitge lo michant èime qu’encadenat per la religion" (Max Roqueta)
gosièr : gosier (syn. : gargatet)
gossa (sf) : gouine, lesbienne; syn. : grinda, bringa, gringa, garna, fregarèla; "gorrina" est pfs proposé dans ce sens et semble impropre. "gossa" est retenu par Roger Barthe et Max Rouquette)
gossatièr, -ièira : paillard "de manièras gossatièras" (Max Roqueta)
gost, gosta : goût; syn. tast, sabor
gostasolet : égoïste, misanthrope
gostat : goûter (syn: vespertin) "A sant Michèu los gostats mòntan au cèl. "(prov indiquant que le goûter ne plait plus à partir de cette date de l'année)
gòt : verre, gobelet
gota : goutte (syn. : glòp ; degot)
gòuf [gòu] : golfe "la montanha auturosa, dur retenal de son gòuf escanat" (Langlade)
govèrna : conduite "De ta govèrna pren las arenas daut ! daut " (traduit: assure tou de ta propre conduite) (Langlade)
governar : gouverner
gra : degré "o ditz au segond gra"; "farà vint-e-nòu degrases uòi"; "los parents de tot grat d’aquel o d’aquela qu’òm marrida"(Max Roqueta)
Grabièr / Gàbriel : Gabriel "L’angèl Grabièr, amb sas grandas alas blancas e sa cara asardosa de bèl manit, entre òme e filha." (Max Roqueta)
gràcia en : grâce à "Gràcia en el l'òme es mèstre e coma el immortal" (Langlade)
graciós : gracieux
graciosar : acueillir gracieusement (p. ex. un cadeau)
gralha : corneille
gram : gramme
gramatica : grammaire
gramecís a : grâce à "Gramecís a l'estèla (…) pas un que fonhe o flaque" (Langlade)
gramecís! : merci!
gramenàs : chiendent [MR semble prendre au sens de graminée] " e balanç d’un bèl gramenàs dins l’aureta."(Max Roqueta)
gran : grain
grana : graine
grana de manhan : œuf de ver à soie "tan teune e menut coma una grana de manhan…" (Max Roqueta)
granalha : grenaille, petit plomb
granar : grener, produire de la graine "ben mau ganhat, florís, mès jamai grana" (Prov)
granat, -ada : mûr, riche; excessif, “de sotisas granadas, pomadas, pebradas” = de vertes et de pas mûres (Dezeuze)
grand (anc.) : grand; grand-père ou grand-mère (vieux), v: papeta, mameta
grand gaud que : ce serait de la chance si... (mais je n'y crois pas) ex: grand gaud qu'o age, grand gaud qu'o atròbe
grand gaug! : tant mieux, plût au Ciel.
grand, granda (adj) : grand "Èstre grand coma un despenja-figas."
grandaràs : immense
grandetats (las) : grandeurs (les)
grandida : croissance
grandós, -osa : grandiose
granelet : granule
grangalar : trembloter "grangala de freg"; "pòt pas grangalar"
granièr : grenier; syn. : palhièr, trast
granilha : semence
granilhós : granuleux
granissa : grêle
granja : grange "Lo buòu fa la granja E la manja." (Prov)
granolha : grenouille; syn. Rana; magot, somme (Max Roqueta)
granolhièr : crabier de Mahon (oiseau de Camargue)
granon : pépin
gras, grassa (adj) : gras "Èstre gras coma una langosta"
grasal : coupe, vase (Max Roqueta)
grasilha : gril (syn. brasilh,brasilha)
grasilha barrada per lo pèis : gril à poisson
grat : gré "de bon grat" = de bon gré
grat (gras), voir gra
gratacèl : gratte-ciel
gratapaus (de) : à quatre pattes "se trai de gratapaus davant la femna" (Max Roqueta)
grau (sm) : embouchure de rivière; goulet entre les étangs et la mer "lo grau s'es amplejat, es ara un estanhòu" (Langlade); "coma doas mars que se mesclan las aigas per un grau" (Max Roqueta)
graufinhada : égratignure "una graufinhada de la pluma sul pergamin" (Max Roqueta)
graular : coasser
graule : caprice, accès de frénésie "Daissava passar lo graule en sa ràbia" (Max Roqueta)
graumilhar (se) : trémousser (se), se gratter
graumilhet (far) : s'approcher fortement (fig.)
graumilhós, -osa : qui se trémousse, se gratte en se tortillant.
graussièira : étendue de garrigues "Un crit de jòia espectaclós, Fai tressautar bòsc et graussièira " (Langlade)
grava (sf) : pierraille, gravier
gravàs : lieu pierreux, aire de pierraille dénudée dans les garrigues, pente d'éboulis
graveta : menue pierraille
grec : grec; syn/ gregau
greda : craie
gredon : crayon
gregau, -ala : grec.
grèlh de joinessa : jeune personne éclatante de jeunesse "Un ven d'en país d'aut: un bèu grelh de joinessa blondin coma l'espiga e brausent d'estrambòrd. " (Langlade)
grelhar : germer
grelhatge : végétation exubérante, feuillage printanier
grelhon : jeune tige
grella, voir grètla
grep : engourdissement "aviá pas grep à las pautas" (Eugèni Vianès); "aver grep" = avoir froid
gres (= cres) : terrain pierreux ; caillou.
gresar : se durcir, se geler "lo gelibre gresa" (Langlade)
grespada (nèu) : verglacée (neige)
grespar : se durcir "la granissa grespa" (Langlade)
grespat (peu) : crêpue (chevelure)
grètla(gall. familier pour "granissa") : grêle "un tempèri de grètla" (Max Roqueta)
grèu (adv.) : lourdement "me pesa grèu ma camba rovilhada" (Dezeuze)
grèu (de) : difficile, pénible. = “i èra de grèu de...” = il lui était pénible de… " (Max Roqueta)
greu (sm) : grief "Quitem de caire lo greu de polissonariá " (Lesaffre)
grèu, grèva (adj) : lourd, grave, pénible; vulgaire "Tot grèu, ruste e sauvatge e per estomacar" ; "Lo laid, lo grèu, lo mau, la matieirassa fèra " (Langlade)
grevàs, -assa : lourd, arrondi, obèse (nuages)
grífol (sm) : source "Mès un còp luònh dau grífo'etèrne que lo polsa cadun de la matièira espròva lèu lo sòrt " (Langlade); "I passavan per la boca coma l’aiga raja dau grífon… "(Max Roqueta); . …"de las fontetas claras coma dels grifons de vin e de mèu" (ibid)
grilh (sm) : grillon. "E tot aquí t’escarrabilha Coma lo grilh dins un rastolh" (G. Coulazou)
grilhet : petit grillon
grimaud : sorcier, jeteur de sorts. … "lo parlar dels encantaires, mascs, embelinaires, fachinièrs, grimauds e autres armatièrs e saganas"(Max Roqueta)
gripa : grippe
gris : gris
griseta : fille de Montpellier au XIX-XX siècle, au costume gris-clair.
grivolar/grivelar : grappiller
groar : pulluler "vese groar los peisses"
grolhum, voir groüm (Max Roqueta)
gromand : gourmand (syn. :lifre, lepet)
gromandèu, -èla : gourmand
gromandon : affamé
gropa : croupe "perqué pas montar de gropa." (Max Roqueta)
gropàs : averse
gropion : croupion (Max Roqueta)
gròs, -òssa : gros, -se (adj.); syn. pançarut, -uda
grossièr; grossieiràs : grossier "siás grossièr coma un estable"; "crida d'una vòtz grossieirassa"
grotla : chaussure; v. sabaton, cauçadura "un parelh de grotlas ben clavadas, de bòn cuòr espés, plan solida" (Max Roqueta)
groüm : grouillement de vie; cohue, grouillement, bousculade "lo groüm dels pòbles"; "Ges de cridadissas, ges de groüm"; "encara longtemps trevat dau groüm de l’imaginari."
gruma : mousse, écume "La gruma dels òmes aviá passat."(Max Roqueta); "La gruma e la sau" = titre de la dernière pièce achevée de Max Rouquette.
grumejant : écumant
grumejar : écumer
grumejós, -osa : mousseux "beurem lo vin grumejós de Vilamanna"
grumèla : écume légère
grumós : mousseux
grun : grain de raisin "Sorelh que mascaras los gruns" (G. Coulazou)
grunat : grenu "las vendémias son grunadas"
gruòus : frai (de poisson), laitance, caviar
guèita : échauguette, tour de guet "Guèita qu’èra coma l’espèra d’un vaissèu dins sa caminada capuda sus las èrsas dau temps" (Max Roqueta)
guèita (a la)/a la gaita : aguets (aux) "Maucròc es a la guèita, l'èr marrit" (Dezeuze)
guerdon : récompense
guerdonar : récompenser
guètas : guêtres
guilhaume (s.m.) : sorte de rabot de charpentier.
guinchar : guigner, loucher, lorgner; clignoter "la luna jove guincha lo solelh vièlh".(Max Roqueta); "tot guinchant, vesiá, entre sos uòlhs, lo nas illustre que tant semblava"; (ibid) "S’aluquèron de candèlas tèunhas que guinchèron coma una flamba jos lo vent…" (ibid)
guinche, -a : strabique, personne qui louche (personne qui); (fig.) louche, suspect (Max Roqueta) "elle louche"="es guincha"; "es un pauc guincha, se volètz, e fai lo pontilh per darrièrs" (Favre)
guinda : dinde
guindard : dindon "Perdequé pas un guindard ? Es que mange de guindas, ieu ?" (Max Roqueta)
guindola : jujube (pr.),cerise guigne; griotte, cerise aigre ; ivresse (fig) "téner sa guindola" = être ivre
guindolièr (ginjorlièr) : jujubier. "coma se, sus un guindolièr, espelissiá quauca ròsa roja" (Max Roqueta)
guindon : dindon
guinèia : racaille; populace; misère "Una filha de ton reng se deu pas mesclar a la guinèia" (Max Roqueta)
guingòi (de) : guingois (de) (gall.) " Marchar de guingòi coma un desrencat"
guinhada : coup d'œil
guinhar dau cuol : tortiller ou cambrer ostensiblement ses fesses pour émoustiller les messieurs
guinhard, -da (adj) : qui louche.
guinhejar : aguicher
guiraud : aigrette (oiseau de Camargue); héron ; MR traduit par butor ( ? ) (oiseau) dans La Cèrca de Pendariès. (10)
guiraudet : petit héron cendré (Max Roqueta)
guitarra / quitarra : guitare "l’acordança tirada de la còrda d’una quitarra" (Max Roqueta)
gusalha : plèbe, racaille
gusàs : gangster, truand, bandit, canaille "siás res qu'un gusàs"
gusàs : salopard
I
i / ié : lui, leur, y; adverbe pronominal utilisé aussi comme pronom (cf Alibert Gramm. p 66). Se prononce "yé" mais la notation "i" est plus correcte et correspond à la prononciation des hautes garrigues. En occ. norm. on doit le remplacer par "li" ou "lor" (respectivement pour lui et leur), formes classiques de l'occ. médiéval, totalement tombés en désuétude depuis le XVIIIe siècle à Mtp et dans ses environs. "i diguèt"= il lui dit ou il leur dit; "i vau"= j'y vais; "i crese pas"=je n'y crois pas.
i a pas carn sans òsses : il n'y a pas de roses sans épines
i manja pas res : comprend rien du tout (il ne)
iagort : yaourt
idèa directora : idée directrice
idèa/idèia : idée; bon sens (se prononce généralement "idèia" et est normalisé en "idèa"). "a pas cap d'idèa" (expr.) il n'a aucun bon sens; "a d'idèa": il est intelligent.
idear : imaginer
ideassa : phantasme
ideau : idéal a cada espinha estriparàs ton ideau (Dezeuze)
idilli (sm) : idylle
idolada : hurlement "de virolets, d'idoladas, de brams" (Langlade)
idolar (oc: udolar) : hululer, hurler
idonèu, -èa : idoine
ié, voir "i"
ièr : hier
ieu : moi
iglau, iglauç, voir : ulhauç
ignorar : ignorer
ilhauç (voir : ulhauç) : éclair.
illon : îlot
ilustracion : illustration
imatjós : imagé, expressif "d'aquí entre aquí, quauque vièlh mot imatjós " (Azemà)
imbecil, ila : imbécille
imbevable : imbuvable
imbibir (s') : imbiber (s') (v.tr. et r.) syn. embeure (s')
imbrandable : inébranlable, immuable
ime v. èime
imenèu : hyménée
immudadís~immutadís : immuable
imne : hymne "pasmens los darrièrs cants que getarà ma boca seràn d'imnes de libertat" (Peyrottes)
imne (sm) : hymne
imois, imoissa : humide
imor : humidité "aprofechem l'imor de la matinada"=profitons de l'humidité du matin; "de tacas d’imor negrejantas porgissián sus la paret de formas estranjas" (Max Roqueta)
imor bateira : tempérament batailleur
imor, voir: umor (humour)
imorós : moite; syn: tosc, mostós
impacientament : impatiemment
impagable : impayable
impaorós, -osa : impassible "lo drech impaorós e siaud auborarà son cap reinau" (Ch-Brun)
impausar : imposer
impedit : embarrassé, maladroit "Res d’empedit coma un sant per aconsolar una femna" (Max Roqueta)
impiu, -ia : impie
imponderable : impondérable
imprenable : imprenable
imprevesença : imprévoyance
imprevist : imprévu
imprincipar : amorcer, initier "vei pas lo virador istoric imprincipat per la Monarquia"
impropèri : injure, juron, insulte "quauques murmurejars de maucontents, qu’i cal son compte d’impropèris."(Max Roqueta); " cridas, impropèris e vitupèris."(ibid)
impunidament : impunément
inagandible : inaccessible "seriá pas en aquel percaç de l'inagandible que s'atròba, justament, la poësia?"
inagantable : insaisissable
inagotable : inépuisable
inamorçable : inextinguible
inapercebut : inaperçu
inausit, -ida : inouï
inçamont : dans cet endroit élevé
incarnat, -ada : incarnat (couleur); syn.: rosenc ròsa incarnada (Lydia X de Ricard)
incendilha : incendie "Quand los aubres dau bòsc an la tèsta enflambada Coma se l'incendilha abrasava los puògs ! " (Langlade)
inchalhent : nonchalant "serián lentas coma d’inchalhents recòrds balançats au ritme dau sòmi."(Max Roqueta); " jot l’aflat inchalhent de las set planetas"(ibid)
incombir : incomber
incomòde, -da : incommode
inconcebable : inconcevable
inconegut, -guda : inconnu
inconoissable/inconeissable : inconnaissable
inconsciéncia : inconscience
inconsent, -enta (adj) : inconscient (Max Roqueta)
incredul, la : incrédule
incresable : incroyable
incult, -ta : inculte
indecentament : indécemment
indefinible : indéfinissable
indegut, -uda : indu
indemnizar : indemniser
indenegable : indéniable, v. inegable
indestricable : inextricable
indian : indien
indici : indice
indiferentament : indifféremment
indigèst : indigeste
indigne : indigne
indirècte, -a : indirect
indispausar : indisposer
indocil : indocile
induire : induire
indulgéncia : indulgence
inefable : ineffable
inegable : indéniable "un testimòni d'un inegable interés" (Lesaffre)
inèrt -a : inerte
inesfaçable : ineffaçable
inestorrible : inépuisable
inexacte : inexact
infame, a : infame
infasable : infaisable
infècte/enfècte, -a : infect
infectiu, -iva : infectant
infèrn/enfèrn : enfer "Ont èra la part de sòmi, d’imaginari, d’esper, d’aquel baujum que, sens el, la vida ven lèu un infèrn. Infèrn que se morís d’enuèi d’èstre sens flambas, sens diables, sens fuòc, sens fanga crementa, sens temptacions, sens set, sens autre despoder que lo desesper d’èstre òme ?" (Max Roqueta)
infernet : lieu aride d'accès difficile
infernós, infernenc : infernal
infèrta : oblation
infidèl : infidèle
infiltracion : infiltration; syn.: trespir (sm)
infiltrar : infiltrer; syn. trespirar
infim : infime
infimós : infime
infinidament : infiniment
infirm, ma : infirme
infirmièira : infirmière
infligir : infliger
influir : influer
infòrme, -ma : informe
ingèni : ingéniosité; syn engenh
ingeniós : ingénieux
ingeréncia : ingérence
inibir : inhiber
inic : inique
iniciaire : initiateur
iniquitat : iniquité
injúria : injure
injuriosament : injurieusement
injust : injuste
injustícia : injustice
inla, v. illa : ilôt d’immeubles. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
inmudadís, -issa : immuable "Aicí l'inmudadís, alai, vam, escorrida " (Langlade)
innocent : innocent, naïf, niais
innocentament : innocemment
innombrable : innombrable
innomenat : innommé, innominé
innumerable : innombrable
inoblidable : inoubliable
inoit : inuit, esquimau
inquant : encan
inquantar : vendre à l'encan
inquiet : inquiet
inquietós : émotif
ins : dans (à Sète) v. dins
insadolable : insatiable
insècte : insecte
insecton : insecte "As ton plen d'enemics que te fan rusta guèrra / desempuòi l'insecton, a la bestiassa fèra. " (Langlade)
insectona (sf) : petit insecte (Langlada) "l'insectona dau cèl atròba aquí çò qu'aima"
inseriment (sm) : insertion
inserir : insérer
insígnia (sf) : insigne
insignificant : insignifiant
insipid : insipide
insisténcia : insistence
insistir : insister
insocitós : insouciant
insofrible : insupportable
insolentament : insolemment
insolentar : insulter, injurier
insolentariá (sf) : insolence
insolvable : insolvable
insospechable, -a : insoupçonnable
insostenible : insoutenable
instable : instable
installar : installer
instant : instant
instantament : instamment
instença istença (d') [=d'estanta estança] : échelonnés "Quitant aiçai per sovenença Quauques estanhs d'instença istença Ont van trevar los mostres palusencs" (Langlade)
instença v. estança
instigar : instiguer
instint : instinct
instituir : instituer
instruire : instruire
instrument : aisina, instrument
insubremontable : insurmontable
insular, -ara : insulaire
insult (sm) : insulte
insurgent : insurgé, en cours d'insurrection "lo butan au combat dins un Lengadòc insurgent"
insurgir : insurger
intacable : insalissable
intacte : intact
intelligent : intelligent , syn.:desgordit, senat, eidujiat, lutrat, qu'a d'èime, etc…
intendéncia : intendance
intendent : intendant
intens : intense
intercedir : intercéder
interdire : interdire; syn. : enebir
interés : intérêt
interessant : intéressant
interferir : interférer
interior : intérieur
interjeccion : interjection
intermèdi : intermède
intèrn : interne
interpausar : interposer
interprèt : interprète
interrègne : interrègne
interrogar : interroger
interva : information "l’Angèl auriá l’exclusivitat de sas intervas"(Max Roqueta)
interval : intervalle
intestin : intestin
intractable : intraitable
intrada : entrée
intrant : insinuant
intrar : entrer
intrasent, -enta (adj) : remarquable, caractéristique "çò de mai intrasent" (Max Roqueta)
intratge (sm) : introduction
inuman : inhumain
inutilament : inutilement (syn. de badas, per pas res)
invalid : invalide
invencion : invention
invendable : invendable
inventar : inventer
inventar : inventer
iòde : iode
ira : colère
irange : orange (fruit)
iranhàs : sexe de la femme; syn. quiqueiròl, monifla
iranjat : orange (couleur)
irètge : furieux "mon oncle, irètge d’avudre plantat un clavèl de travèrs" (E Teissier)
ironda : hirondelle
irredimat, -ada : non libéré, non racheté, asservi "la Romania alòr irredimada" (Azéma)
irregular : irrégulier
irutge (sm) : sangsue "Èstre confle coma un irutge" (Comparason populara clarmontesa)
iscla : île
isclatge : archipel
ispre, -pra, v. aspre
issa : allez, vite "issa, gusàs, defòra, issa"
issanlada : purge de clystère
issanlat, -ada : frit "d'uòus issanlats"
issar : dresser (se) "gacha ailamont d'onte lèu issarà / La Dòna" (Langlade)
issard/aissard : moyeu de roue "vas metre un aissard de platana amb una escala tota engana" (A. Roux)
issart, v. eissart : terrain défriché ou à défricher
issor, voir eissor source (; par extension, source de lumière, éclaircie). Coma una issor, passat l’oratge.(13) (Max Roqueta)
istar (v. occ norm: estar) : être, demeurer (v. occ norm: estar) "ista-siau", "calme-toi"; "lo còr, en aquela nuòch tant suava, istava mut coma un nis sens aucèls.";. …"e ieu qu’iste aquí, ròc que partís las aigas au mitan dau riu" (Max Roqueta)
istar (voir estar) rester ; …
istar, pour estar
istença v. estança
istòria : histoire
ivèrn : hiver
ivernàs reguitnós : hiver rigoureux
J
ja per biò : hue pour dia (comprendre) = faire un contresens total "sai que deguèt comprene jà per biò"(G Therond)
jaç : couche, gite, lit, litière, strate rocheuse; lit de ruisseau "vos tornarem au jaç"; "Còntra dels jaces terrassats" (Langlade)
jaça : bergerie; antre "A la tèrra se'n pren per acipar la jaça Dau Cifèr, creator, lo rei dels elements " (Langlade)
jacada de teatres : boniment. "Aquò deu venir de còr, e non pas coma jacada de teatre" (Max Roqueta)
jacaire : bavard ; bèl jacaire = beau parleur. " los jacaires de carrièra o de cafè de Tolosa o de Montpelhièr." (Max Roqueta)
jacar : papoter, jacasser " Demòran a jacar una ora" (Max Roqueta)
jacina : litière, couchette; abri, tannière, bauge "Coma la fèra sauvatgina, Que la chorma, de sa jacina A drevelhat de subre-saut" (Langlade)
jaiet : jais; (fig. ) noirceur profonde "lo jaiet de son peu" (F. d'Olivet)
jaire (se) : vautrer (se), coucher (se) "los caps de jovent agachan dòrs la plaça ont jason los sadols" (Langlade)
jalar (v. oc. norm "gelar") : geler
jalèia/jalarèia : gelée; v. gelarèa "d'aurelhas de pòrc dauradas de jalèia"
jamai : jamais "Aicí jamai ven pas digús" (A. Guiraud)
japar : v.intr.: aboyer, glapir; (subst. : un japar) : glapissement, jappement. (Max Roqueta) "lo japar de la feruna"
jardin : jardin; cf.: òrt
jargòt : jargon.
jarjalha : plante de Camargue (esparcette) (Max Roqueta)
jasent : accouchée, femme en couches; syn.: ajaguda (sf) "E Sara tirada de la som per ajudar la jasent, la rescaufar, tapar l’enfant"(Max Roqueta)
jaune : jaune
jaunet : lotier corniculé; bouton d’or. (plante) (Max Roqueta)
jaupadís : aboiement
jaupar : aboyer
jauverd : persil
joanfemna : efféminé
jòc : jeu (syn. : joguina, jogatge) "Au jòc e au vin l’òme se fa coquin" (Prov); jeux d’enfants : lo carrelet, lo cotelet, a las peiretas
jogalha (sf) : jouet "aviá portat de jogalhas per los enfants"
jogar : jouer
jogatge (s.m.) : jeu
joguet : jouet
joguina (s.f.) : jeu
jòia : joie
joine (s.m) : jeune (syn. jove, d'un bòn atge)
joine, joina (adj) : jeune
joinèla (sf) : petite jeune fille
joinessa (de) : jeunes gens (des)
joinitge (sm) : jeunesse "la que seguèt cara a ton joinitge" (ARF)
jòl : goujon, petit poisson d’eau douce On dit pour un avare : “Per el, un jòl es un jòl”
jolverd : persil
joncha : récolte "au vèspre veirem ben quau a joncha milhona/melhora"(J-Ch Brun, in Le Félibrige Latin 1898)
joncha : entreprise, tâche à accomplir "Ma joncha es acabada, siam a la fin de la jornad" (A. Roux); "Aquela joncha, l'entanchèt embé l'ajuda dau grand felibre lauragués Aguste Forès" (Azemà)
joncha lèsta : tâche accomplie "emb aquò fai: "Minhòts, ara ma joncha es lèsta " (Langlade)
jonhe (s.m.) : corsage; syn. : bombet
jónher (v. tr) : rejoindre, rattraper
jonquina (còrda de) : corde de jonc
jonta (pour "joata"? ) sf : joug "Tot çò qu'a pas sofrit la jonta e lo colar " (Langlade)
jòrg : verge de bois, tige d'arbuste; nom d'un vent
jorn : jour "jorn passat jorn ganhat" (prov)
jorna : journée "L'alen d'aquela bèla jorna / Vai reviudar los assostats" (Langlade)
jornada : journée "Bòna jornada a fach, que de fòl s'es desliurat" (prov); "Era una jornada de Dieu, que tresfolissiá de jòia e de plaser. " (Montel)
jornau : journal
josmarin : sous-marin
jot, jota : sous (occ. norm: jos)
jota-dessús : sens dessus dessous Es bosigat, virat jota dessús. (Langlade)
jota-terren, -ena : souterrain "D'onte, de còps que i a, la mar jota-terrena Percipita sos creis sus lo brasàs que rena ";"Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
jot-tirar lo vin : décanter le vin "es coma de vins fosques, mau jot-tirats" (Dezeuze)
jove (adj) : jeune "Bestiau jove cau que trèpe"(prov)
jove (sf) : jeune homme, jeune fille "un jove, una jove, una filha jove, son joves, etc..."
jovenèl : jouvenceau "venián caduna emb son jovenèl" (Langlada)
joveneta/joiveineta : jouvencelle "Temps urós et sans laguis ont ère lo menaire de jovenetas esperdigalhadas que m’agradava d’adralhar dins lo michant camin per las faire espinhar e aissejar!" (E Teissier)
jovent : jeune; jeunesse "Lo jovent ? Crese qu’aquò es çò que i a de mai pròche de la semblança de Dieu…" (Max Roqueta)
juc, voir: chuc
jusieu : juif "Los Jusieus m’an totjorn enclausit. Per lo rebat, a son entorn, de son antica memòria. De son antica misèria. De son èstre de Jusieu, mantengut, retengut, coma que ne vire, au travèrs de tant d’enemics, per tant de sègles. D’aquel long camin de dolors e de sang que semblan rebalar, coma, entortovilhats a l’entorn de las cavilhas, los arronzes dau camin" (Max Roqueta)
jussèu / jussèl : bouillon, julep, potion "beguèt lo jussèu d'amor" (Max Roqueta)
jutge : juge " Jutge que se jutjariá… I caldriá l’eternitat emai encara" (Max Roqueta)
jutjament : jugement; "lo Jutjament": le jugement dernier à lafin des temps "Au jorn dau jutjament aitant vaudrà la mèrda coma l'argent. "(prov)
L
labech : brise marine, vent du SE venant, dit-on, de la Lybie
laberint : labyrinthe
labor : labeur pan de labor, pan de sabor
labra : lèvre; syn. boca, boqueta
labretas : petites lèvres
lac : mare, lac
laç : collet (piège)
laca : flaque d’eau. "Lo vent, per còps, fasiá risejar las lacas" (Max Roqueta)
lach : lait
lachat, -ada : lacté, -ée "La dralha dau Cifèr, la grand dralha lachada, ont regolina, a flòc, d'escalugants polsius" (Langlade)
lachenc : cochon de lait "…fotiá una paur mortala als lachencs e a las porcèlas qu’idolavan." (Max Roqueta)
lachet : laiteron (salade sauvage). (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lachuga : laitue
lachugueta : petite laitue (Max Roqueta)
lachuscla : euphorbe ". Lo brande de las ombras e de la claror de saba de lachuscla bailan vam a las mans que se cèrcan…" (Max Roqueta)
ladre : lépreux
laganhós, -osa(adj) : chassieux (yeux)
lagrema : larme
lagremar : pleurer
lagui : souci, chagrin; , tourment, inquiétude "ai de laguis per …."; "soi mai fronzida que vos: es als laguis qu'aquò se deu" (A Guiraud); "temps urós e sens laguis!" (E Teissier); "Puòi es la vòta de la dòna A deman, laguis e maucòr ! " (Langlade); "aquel lagui estonat davant l’espaci subran dubèrt per la nuòch" (Max Roqueta)
laguiant : ennuyeux
laguiar : inquiéter
laguiar (se) : s'inquiéter, se démoraliser (syn.: s'alassar, se laiar); se lasser, se soucier
laguiat : fatigué, las
laguiós : soucieux, tourmenté; inquiet
lai : là bas "Que lai va, Lai manda pas." (Prov)
laiant : ennuyeux
laiar (se) : fatiguer (se) (syn.: s'alassar, se laguiar)
laiar, segar la gueta : casser les pieds "veses pas que me laias?";"nos an ja segat la gueta amb aquela istòria"
laiat, -ada : épuisé, -ée "enfin, a la lònga, laiada de tant d'esfòrç"
lairan (sm) : comporte pleine de raisins
laissa (sf) : étagère, lutrin, pupitre; rangée de vigne; bande de terre, plate-bande "las laissas ont florissián encara la ròsa, l’eli, lo baston de Sant Jaume" (Max Roqueta); "vendemiairas que ne conoissián las laissas e los recantons" (ibid)
laissar : laisser
lama : lame (sf); fig. "es una lama", c'est un malin, un dégourdi "Mèstre Francés qu'èra una lama, / Faguèt las onors à la dama" (Eugèni Vianès)
lambrusca : vigne sauvage "sa femna es una lambrusca", se dit d'une femme svelte et élancée à hanches hautes
lamp : éclair; lamp de fuòc: flamboiement "Escampant sus los trucs, los darnièrs lamps de fuòcs";"amai quand lo tremont engulís [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan " (Langlade)
lampa : lanterne
lampadari, bèc de gas, calelha : lampadaire (syn. : bèc de gas, calelha)
lampar (1) : briller "De fèt, l'an vista, au luònh dau causse Lampar coma un vespral ulhauç " (Langlade)
lampar (2) : couler dans "Ai, coma (aquel pontichet de lum) fusa e lampa una alenada aurosa " (Langlade)
lampet : soiffard, ivrogne
lampresa : lamproie "una lampresa aprestada au safran"
lana : laine
lançar : lancer (syn.: traire ; tirar)
lancejaire, -a : étincelant et perçant (œil), adj. Décrivant l'"éclat du regard" "sos uòlhs lancejaires" (Langlade)
lancejant , -a (adj) (1) : perçant (œil) "la sèrp fissant embé d'uòlhs lancejants" (Langlade)
lancejant , -a (adj) (2) : lancinant "la crida lancejanta de la carn abramada…" (Max Roqueta)
lancejar : frapper à distance "amai quand lo tremont engulís [lo sorelh] dins sa maissa Sos lamps van lancejar coma los d'un volcan " (Langlade)
landar : marcher, se déplacer; couler, s’écouler, courir, filer; flâner, errer. "podiá pas pus landar" (expr); "E la nuòch landava". (Max Roqueta). …"landava, coma la luna entre nívols dins lo cèl" (ibid); "la luna, que landa eternament" (ibid)
langonha (adj. invariable) : indécis "Era tròp langonha, tròp daissa-faire, tròp bonifaci. " (Max Roqueta)
languir (de) : regretter, avoir la nostalgie de, désirer un événement futur "Lo qu’es ben languís d’èstre mau. " (Prov)
languison : nostalgie
lanha : inquiétude, chagrin; gémissement, plainte
lanhant : plaintif. "los signes de sa lanhanta adoracion. " (Max Roqueta)
lanhas : regrets
lanhós : plaintif "entre aquelas règas se levariá, nòva, estranja, lanhosa, la cara d’aquel desconegut que me trèva…" (Max Roqueta)
lanternejar : lambiner, rester oisif, buller, buller, rester sans rien faire
lapin : lapin
laquet : mare
lardadoira : lardoire pour préparer les rôtis
larg, -ga : large
largar : lancer, élancer (s'), prendre son essor "Es la dralha que fai a travèrs l'espandida, La fada encantarèla en largant dau Somalh "; "D'arpassas de dragon, d'uòlhs de ratapenada, largant au luònh d'ardents a chaca còp d'alada " (Langlade)
largar benvenguda : souhaiter la bienvenue "l'arma de sos aujòus te larga benvenguda"
largièr : généreux
lasèrt : lézard vert.
lassa (aver de tot a la) : être repu "Ara qu'an de tot a la lassa, (...) fan la dormida" (Langlade)
lassitge : lassitge: lassitude
latèx : latex
laugè, voir leugièr : léger
lauriòla : Daphne laureola (lauréole, lauriòla, élément de la chênaie blanche ou "rovièira", voir ce nom)
laus, v, lac : lac "Que siágue fonzut, lo laus, en mitan dau bòsc, se lo pescaire i trai son glòbo." (ARF in "l'uòu de Pascas1883 p35-36)
lausa : dalle, pierre du foyer d'une cheminée, plaque commémorative, dalle d'un tombeau, etc.. "la lausa cobèrta" es un dolmen pròche Valhauqués
lausassa : grande dalle ou pierre plate "D'autres, enfin, d'una lausassa Carrejada, en pes, a la braça, Ne'n cabucèlan lo sant cròs" (Langlade)
lausenjaire : thuriféraire "lausenjaires de la messòrga d'estat"
lausièr : laurier (provençalisme?)
laüt : tartane (navire) "un laüt espanhòu, sas velas alandadas" (Chassary)
lavadoira : machine à laver
lavanha : mare d’eau artificielle en terrain calcairepour les troupeaux "una lavanha, granda flor espelida fai de sègles. A devut èstre bèla quand un caladat sarrat ne reteniá lo large pendís que la cèucla. Ont l’aver, quand torna dels patis, davala a l’aiga s’abeurar." (Max Roqueta)
lavar : laver "se pòt pas lavar lo cap a l ‘ase quand l’a negre." (Prov)
lebraud : levraut "Avètz un lebraud, vautres? totes ié vénon en còr. Chaval de boçut ! vos mocatz pas embé los dets, camaradas !... Saique o disètz per rire ?"
lèbre (sf) : lièvre (sf) "dau temps que lo chin pissa la lèbre se'n vai."(prov)
lebreta : gourgandine
lebretar : frètiller; brûler d'envie
lebrieirum (sm) : humeur vagabonde
lec (èsser de) : compte (avoir son) es de lec: il a son compte
lec (s.m.) : cochonnet dans le jeu de pétanque; défaite ficar un lec: infliger une défaite; prendre un lec : prendre un coup. "sa semblança famosa n’aviá pres un famós lec" .(Max Roqueta)
lec (téner lo) : à la pétanque tenir le cochonnet; fig.avoir la parole, "tenir le crachoir". téner son lec : en avoir assez(Max Roqueta) "Onte es Cocomèla, se demanda pas quau ten lo lec: n’ i a pas que per el." (G Therond)
lec (passar lo) : passer le relais "La guitarra s’arrestava pas que per passar lo lec a l’acordeon" (Max Roqueta)
leca (sf) : piège à oiseaux rustique construit avec des pierres plates et des bâtons. “calava de lecas en quatre de chifra” = il faisait une lèque en forme de 4. (Dezeuze)
leca-fanga (sm) : vent du nord qui dessèche les terres (Dezeuze, Langlade)
lecafròlha : poëlle à frire, lèchefrite (syn. sartan) "lecafròlha mena jòia"(prov) ; " lo pandemonium d’aquela vida remanda l’arma au canton de son fuòc, au lénher, a la lecafròia."(Max Roqueta)
lecaplat : index, 2° doigt de la main (Max Roqueta)
lega : envie "Sai que te dòna lega ?"
lèga : lieue (distance) "Pertot i a una lèga de michant camin." (Prov)
lega (faire) : faire envie ; Remarquer la construction: "de son sicap la batèsta fai lega " (= il aime tant la bataille) (Langlade)
legadís : sauce liée, sauce onctueuse
legir : lire
legums : légumes (les)
lèi : loi
lèia (gall,) : allée.
leiçon (pron "liçou"). : leçon
leiçonar : éduquer, faire la leçon "me leiçonava en me disent: picòt, fagues totjorn lo ben"; "s'ère charpin me leiçonavan" (A. Roux)
lèime, -a (adj) : authentique, franc, vrai; légitime "cau far taisar la vòtz de preferéncias pasmens lèimas" (Azemà); "Pagant de son amor perdut, de son bòn e de sas penas, un ben lèime e non jamai agandit." (Max Roqueta)
lemonièr : citronnier
lençòl : drap "Lo lençòl caud fai manjar la sopa freja." (Prov)
lende : lente, oeuf de pou "Mentir coma una lende
lenga : langue, bavardage "Ai manjat de lenga de cat, dise tot çò que sabe. "(prov); "èsser tot lenga" = être d’accord.(Max Roqueta)
lenga-cana : cynoglosse (plt) "la lenga-cana, qu’ajuda a ben s’entredormir" (Max Roqueta)
lengau (sm) : langues (f pl)
lengueta : envie "aquò me fai lengueta"; "De qu’es, qu’un còp t’aver dins mos braces, podriái atrobar que me posquèsse faire lingueta ?" (Max Roqueta).; "Rondelet aviá pallevat tot un fum de questions que nos fan lengueta" (ibid); "La calor d’un còs viu, de mans de ferre, d’espatlas de luchaire, de cuòissas coma de maissas de lion, aquò pòt faire lengueta, lo temps d’un sòmi." (ibid)
lengut : bavard; éloquent (un peu ironique)
lenha : bois à brûler
lentament : lentement (syn: plan plan, dapasset)
lentilh : tache de rousseur (Max Roqueta)
lentilhs (los) : les lentilles (plante) (Max Roqueta)
lepet : friand, gourmand; syn. lifre, gromand, lequet
lequet : gourmand "sus sas bocas lequetas passava una poncha aguda de lenga umorosa e roja." (Max Roqueta)
lèri, lèria : joyeux, -euse, jovial "Bondieu ! que mon còr seriá lèri" (Langlade)
les (n.m.) : limon, terre laissée par les eaux.
lèsa : platebande de jardin "Amb sos aubres e sas lèsas abandonadas a l’èrba sauvatja, l’òrt…" (Max Roqueta)
lesada (sf) : inondation catastrophique, crue du Lez, verbiage inextinguible "l'eloquéncia es larganda / n'anam aver una lesada" (Dezeuze)
lesena : alêne (outil de cordonnier) "sas mans, ponhidas per l’agra lesena…" (Max Roqueta)
lessa : muge (poisson) "La lessa, que vai de mar en palùs per los graus, es tanben una part bona de revengut per los pescaires." (Max Roqueta)
lessiu : eau de lessive, liquide détersif
lèste : prêt, leste "Dins l’afaire d’una mièja-orada, e serà lèste" (G Therond)
let (prendre lo) : prendre la parole "quand se calava un brieu, preniái lo let" (Max Roqueta); "La vièlha sola teniá lo let"; "E benlèu mai parlaire, li teniá lo let, li remandava la pauma" (ibid); "los quinze que dins aquela pontannada tenián lo let de la glòria"; "Basta d’i traire lo let"; traire lo let = lancer la balle. Lo Cancelièr li trasiá lo let (ibid)
letra : lettre
letradura : inscription d'une monnaie
lèu : poumon, mou (terme de triperie) "s’ausissiá siblar e roncar los raufèls qu’i emplenavan lo lèu." (Max Roqueta)
lèu (adv.) : bientôt, vite, tôt
lèu (s.m.) : poumon; mou de veau "Los manja-lèu", surnom des montpelliérains. "m'emplisse los lèus d'aquel èr pur"; "me donaretz de lèu per lo cat"
lèu lèste : vite fait, vite réglé "sabes, mon enfant, cossí ta paura maire aquò seguèt lèu lèste "(G Thérond)(=elle est morte bien vite)
leugièirament : légèrement
leugièr (pron. "laugè") : léger "me tròbe leugièr" (Despuech)
lèu-lèu : bientôt, très bientôt, très vite "Sa vista lèu-lèu desrevelha" (Langlade)
lèva (sf) : souscription, collecte d'argent "fan una lèva per crompar una coronassa mortuària"
lèva = “far sa lèva” : faire sa levée. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lèvacarn (adj. invariable) : carnivore "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
lèvacarn (sm) : équarrisseur
levada (1) : levée, digue
levada (2) : entrailles "manlèvan coma relíquia la levada, la fruchalha" (Max Roqueta)
levadon : digue sur laquelle passe un chemin, bordant un cours d'eau, un canal, ou un étang "prendrà lo levadon estrech que mena a la cabana" (A. Arnaud)
lèva-l'alen : irrespirable "e l'èr lèva-l'alen de las Andas" (Max Roqueta)
levandièira : sage-femme
levant : Est, orient "lo fluvi arasat per la sabla, dòrs lo levant s'es cavat tres corrents" (Langlade)
levantés, a (adj) : oriental
levar : ôter
levar la batèsta : attaquer, ouvrir les hostilités
levar lenga : prendre la parole "Pasmens degús ausèt pas levar lenga tant totes se sentissián fautibles dau mème pecat." (G Therond)
levat : levain "an delembrat l'amor coma levat sol de son cantar" (Max Roqueta)
levat : levain "aquí i avètz lo levat de mes","amb un bòn levat se fai mai que mai de bòna pasta"
levat (levam) : levain. (29) (Max Roqueta)
levatàs : charogne, tas gluant de viande avariée (Langlade)
levèntis; (fem: leventina) : oriental, malin, rusé, madré "– Tè ! .... veja..., i’aviam pas pensat !..... òi ! d’aquel levènti..…" (G Therond)
lexic : lexique "complementari de tot diccionari, l’escrich (“l’écriture”) sèrva, el, las fòrmas de dire que son, fin finala, lo rebat de las fòrmas dau pensar" (Canas de Midàs 23/4/81) (Max Roqueta)
lhauç, v. ulhauç "De lhauces vesperals devèrs lo larg flambejan " (Langlade)
li : lui (pronom), purisme normalisateur pour "i" prononcé "ié": "il lui donna"="ié donèt/li donèt". On le trouve toutefois dans les manuscrits autographes de l'abbé Favre (XVIIIe siècle), Alibert (Gramatica p 66) préconise d'écrire "i" plutôt que "ié" et de normaliser préférentiellement en "li".
liam / ligam (sm) : lien "Es coma lo liam que ten l'èga au rodet " (Langlade)
liar : lier (syn.: ligar, enliassar) "Tal crei liar Guilhòt que Guilhòt lo lia." (Prov)
libertinejar : se livrer à des jeux libertins; syn. gorrinejar, bagassejar
libièr : bibliothèque
libre : livre
lichièira : litière
lièch : lit
lifrar/ linfrar : bâfrer "Tant qu’a limfrar i a pas ges de jorn que compte" (Max Roqueta)
lifrariá/linfrariá : gourmandise. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
lifre : gourmand (syn. gromand, lepet) "Lifres que son venguts, quand an tant perdut" (Max Roqueta)
lifre/linfre : gourmand “linfre coma una mina” = gourmand comme une chatte (Max Roqueta).
liga : boue, limon
ligam (sm) : lien
ligar : lier (syn.: enliassar); couvrir de boue
limauç : limace "una mar envasidora de limauç, que, pas que l’idèia, n’ai lo vòmit."(Max Roqueta)
limauca : limace "Mai fai la limauca que lo grilh quand sauta." (Prov)
limaucós : gluant
limauquejar : être agité de mouvements gluants et visqueux
limbert ( sm ) : lézard vert.
limfre, voir lifre
limpa : bourbe, limon "lo ridèl de parpèlas, cofladas, semblava, d’una limpa trebola" (Max Roqueta)
limpar : glisser (syn. lisar) "Mas lo temps èra coma Ròse : limpava tot lis de tot son pes de causa" (Max Roqueta)
límpia : bave, salive, eau à la bouche "un fum que fai venir la límpia s’espandís" (Max Roqueta)
limpós : glissant
lindau : seuil
linde, linda : propre; pur (syn. pur, blos), clair, limpide "sa camisa es pas gaire linda"
linge, linja (adj) : mince, maigre, grêle, svelte, délié, fluet
linget (adj) : mince
linha : ligne (syn. rega, ralha)
linhòu : ligneul (fil de cordonnier) . “L’amolaire (rémouleur) sap pas faire / lo mestièr de cordonièr I la lesena (alène) ié fai pena / lo linhòu ié fai paur”.(Dezeuze); "sas mans, ressadas dau linhòu"…(Max Roqueta)
lins, -a : profond
lion : lion
liquid : liquide
lirga : glaïeul; iris jaune (dans une trad. de Lorca par Max Roqueta) "Siaguèt la lirga dels valats" (Max Roqueta)
lirga : : (Max Roqueta)
lis (passar) : passer sans rien dire, omettre de parler de "Passarem tot lis sus son segond passatge a Montpelhièr, mai que mai rambalhat per los embolhs e las batèstas"(Azéma)
lis, lissa : lisse
lisada : glissement "la lisada de l’aiga granda caimant majestuosa cap a sa fin, plenitud e non-res." (Max Roqueta)
lisar : glisser; syn. limpar
lisca (= lesca) : tranche “una lisca de pan” = une tranche de pain.(Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
liseron : liseron
lisquet : élégant " un òme plan vestit, emai lisquet" (Max Roqueta)
listèl : bande, bande de terrain, latte "acomencèt de debanar los lòngs listèls de seda d’Asia que fasián son turban" (Max Roqueta); "dau craïnejar d’un listèl dau sòu" (ibid); listèl dessenhat : bande dessinée Max Roqueta)
litre : litre
liura : livre (=500 grammes) "Devinha quant fai ?– Benlèu cinq liuras.– Sièis liuras manca un quart, carn de cavilha" (G Therond)
liurança : tradition
liure, -ra (adj) : libre; [substantivé, "un liure / un libre" = un espace libre] "darrièr l’orizont, un libre, dubèrt sus la vida, la ventura, lo clar de vida" (Max Roqueta); "Vaissèus deslargats dau matin e qu'en lo liure de la mar dormisson dins lo breç de l'èrsa." (ibid)
lobatièr : louvetier "coma de chinasses qu'aquisson Los lobatièrs sus un lop lèvacarn" (Langlade)
lobaton : louveteau
lobièira : tanière du loup
locomotiva/locomotritz : locomotive
lófia : pet
lòga de : au lieu de "a lòga de marchar de pautas, au contrari, /se ten drech coma un rove, e, tancat sus sos rens" ; "Lòga d'adusà'u cèl coma n'aviá l'espèr (…) s'atròba cort e cort " (Langlade)
logar : louer, être employé "Quau per ase se lòga per ase deu servir." (Prov)
loira : loutre. "La loira nadaira e pescaira que se manten en Camarga dins las aigas de michant agandir." (Max Roqueta)
lòna : mare
lonchat, voir : onchat
lòng : long
longtemps : longtemps "aquò fai un bòn brieu"; "i a bòn brieu que vos ai pas vista" (A Guiraud)
lonhdan : lointain. "Non sabe de quin avi lonhdan m’es vengut aquel image." (Max Roqueta)
lonjar (onchar) : oindre, humecter. "aquel rebat d’òli qu’i lonjava la mirada." (Max Roqueta)
lop, loba : loup, louve
lopàs : grand méchant loup
lor : leur (pronom), purisme normalisateur archaïsant pour "i" prononcé "ié": "il leur donna"="ié donèt/lor donèt"; "ils sont venus avec leur nourriture"="son venguts emb son manjar/lor manjar". N'était plus en usage à Mtp depuis le XVIIe siècle. L'abbé Favre écrit dans ses textes autographes "li" au sing. et au plur. Alibert (Gramatica p 66) préconise d'écrire "i" plutôt que "ié".
lord : laid, sale; v. embrutit " A paraulas lordas aurelhas sordas" (Prov);"Lord en borrassa Polit en plaça." (Prov);"Era coma totjorn lordàs dins son anar pesuc…" (Max Roqueta); " …èra fortassa, lorda, mau penchinada…" (ibid). ; "Era aquí lo luòc ont la bèla se pòt bailar l’estrange plaser de se téner per lorda." (ibid)
lorda galejada : mauvaise plaisanterie
lorditge : difformité, laideur " Aquel lorditge, aquò d’òrre los empeirava." (Max Roqueta)
lordor : laideur
lotgièira : enseigne d'auberge
lotjada : hébergement, auberge
lotjaire : logeur
lotjament : logement
loton : laiton (métal)
lucada : rayon de soleil, éclaircie
lucana : lucarne
lucèrna : lueur faible et intermittente
lucha : lutte " Als tres còps es lucha"(prov)
lucre : profit "es per lo lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
lugar : planète Vénus, étoile du berger, étoile du matin "Lo lugar, pèira linda e clara, lusissiá au front de la nuòch" (Max Roqueta); "daissant au front dau cèl lo diamant tremolant de Lugar"
lugar, estèla : star, vedette
lum (faire) : débusquer "un devés escalaire onte èra un jòc de ié faire lum" (E Teissier)
lum (faire) : éclaire; (fig.) faire plaisir
lumet : lumignon "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" (Langlade)
luna : lune " E la luna rajava. Doça plòja sens rais, tota de lutz, de lach, de recantons ont una telaranha veniá miralh a mièjas ; e cendre, e abséncia, d’autre part. Abséncia tota per de qu’aquela lutz èra la de l’abséncia. Era pas dau passat ni de l’avenidor. E viviá pas mai dins l’ora d’ara. Era miracle, miratge, enfachinament, farfantèla. I se podiá res fisar, res crocar, res porgir. Era aquí emai i èra pas. Coma lo mond, coma la vida, qu’es pas qu’ondejar de la luna dins l’aiga, dins lo vent, dins lo voide de l’èr. Dins la lutz sens lum dau sòmi. (Max Roqueta, Lo Sant de paret)"
lunas vièlhas : propos tournés sur le passé qui n'intéressent presque personne "repàpian dau temps passat e de las lunas vièlhas"
lunet (1) : pâle rayon "E de l'escur croton que lo lunet ajorna, Sordís, a bèlas fes, un lamp d'entendement" (Langlade)
lunet (2) : ver-luisant. "La prima i semena sos lunets, aigatge de vèrd e mòl clarum, flamba que sembla sortir de la tèrra e que recòrda aquel lum estrange qu’aluca la nuòch als uòlhs de la sauvatgina "(Max Roqueta)
lunetas : lunettes
luòga que : tandis que
luònh (pron. "yòn") (fém: luònta; plur. luòntes o luòntas) : loin
luquet : petite lampe
luquetièr : buraliste, marchand d'alumettes
lúria : loutre
lurnhar : regarder, lorgner "Lúrnhan dòrs l'ennaut e l'enbàs " (Langlade)
lusena : lumignon
lusent : brillant "E tot en barrunlant, en astres se tremuda, en mondes, sorelhs de l'andilhon lusent " (Langlade)
luseta : vert luisant "Blanquejant coma lo lumet Qu'en amont abra la luseta" ; "L'as vist? e ben de qu'es ? un brigonet d'estèla ? Lo lum de la luseta un vèspre de printemps ? " (Langlade)
lusida (s f) : clarté, lueur; éclaircie
lusiment : coloration
lusir : briller "E dins l'aire blau que tremòla, De las clamadas de la còla, Fregina et lutz lo fuòc sagrat" (Langlade)
lusor (sf) : lueur "Quand tot d'un còp dels puògs, qu'alin ara negrejan / Fusa una grand lusor que los uòlhs ne'n neblejan " (Langlade)
lusoreta : petite lueur "Coma la sieu la lusoreta Dardalha e mòla a momenet" (Langlade)
lutrat/lurrat : rusé "Mos enfants, se son pro lutrats mancaràn pas jamai de rats". (G de Rodier)
lutz : lumière
M
ma grand : vieille grand mère "lo retrach d'una vièlha ma-grand"
maca : meurtrissure ". …las macas de sa cara…" (Max Roqueta)
macadura : contusion
macar : meutrir, blesser, contusionner "per pas macar de brave monde"
maçarèl (sm) : masse d’armes "Lo maçarèl empacharà pas jamai la lauseta de cantar. E la lauseta, per faire calar lo maçarèl, i caldriá préner l’espada" (Max Roqueta)
macari : tortionnaire
machacoladura / machicoladura(sf) : mâchicoulis "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
machoquejar : mâchouiller.
machòta : chouette
machugar / massugar : mâcher "Salomon acomencèt a massugar lo cendre e a nos contar las litanias de las vanitats"(Max Roqueta)
macibrand : celui qui met la pagaille, fait son intéressant, importun, belliqueux, qui cherche noise "tot lo temps que i es bailat de faire antau son massibran sus l’estaudèl qu’i a prestat lo sègle."; " Ai fach, aval, lo massibran coma non jamai enluòc."; "Es pas jamai estat tan treslusent, tan massibran, tan violent dins sas fotròias, tan terrible dins lo rire."; " Per trefoliment. De me faire, e de tròp quichaire, massibran" (Max Roqueta)
madièr : madrier
madur : mûr (pr.); ivre (fig.)
maganha (sf) : maladie contagieuse, malheurs, malaise; ennui, misère, difficulté; tare; situation embarassante "los cau garir d'aquela afrosa maganha" (Azéma); "lo benaise es a la campanha, e dins las vilas la maganha" (A Guiraud); “quanta maganha” = quel ennui, quel pétrin.; "De mistèris n'i a pus, pus de mau ni maganha" (Langlade); "serà pecat de s’emmargar en tala maganha" (Max Roqueta);" E la fèsta gisclava d’aquela maganha" (ibid); "coma vos vese tròp emmargada dins la maganha"(ibid)
maganhar (v tr) : abîmer, entamer
maganhós -osa (adj) : malheureux
Magat : dans l'expression: Sagat, Magat e Pastenaga, cohorte de démons ou de sorciers maléfiques " Parlavan de tot e de res, de patin e de cofin, de Sagat e Magat emai de Pastenaga" (Max Roqueta)
magençar : préparer, planifier, organiser "Tot aquò se magença aquí, puòi, zo ! s'espaça, a tusta bòrnha" (Langlade)
magencar : labourer la vigne au mois de mai; émonder, préparer, organiser ; (fig) trafiquer. "sas vinhas amorosament magencadas" (Max Roqueta)
màger, maja (adj) : majeur, majeure "Sap los sèt sens, conois los fluides, maja escanha qu'encencha, mòu e fai d'aqueste mond un còrps" (Langlade)
magistrau (sm) : le vent mistral.
magre : maigre; syn.: prim, linge "Èstre magre coma un pic."
magriule : chétif (Max Roqueta)
mai : plus; encore "dau mai sèm, dau mai lèu nòstra sega se fai" (J-Ch Brun)
mai d'un : plusieurs
mai fai l’animauca que lo grilh quand sauta : rien ne sert de courir: il faut partir à point
mai que mai : surtout, principalement "aquí mai que mai çò que vese quora me rememòrie" (E Teissier)
mai que segur : indubitablement, à coup sur "s'agís mai que segur d’un trabalh de desfensa que quauques òmes podián aparar aisidament." (E Teissier)
mai vai (loc adv) : progressivement, peu à peu "mai vai, fai lo rebors dau que mai ié revèrta entre l'animaudalha " (Langlade)
maienc, -ca : printanier, du mois de mai "aqueste jorn maienc"(Lydia X de R); "A un revèrs maienc qu'esposca dins los camps" (Langlade)
mainar : relâcher; faiblir, se calmer; s'amenuiser "profitant d'un moment que lo borlís mainava, se metèt sus un butaron" (G Therond); "l'autra mitat plan plan maina e puòi se damorça jota l'esquich frejàs e lo bof de la mòrt. " (Langlade)
mainar de (se) : s'apercevoir de, s'occuper de, se mêler de "me maine qu'ai oblidat de te respòndre"
mainatge : enfance. "Lo Paradís, los òmes l’an au còr. Ten benlèu dels rebats dau mainatge." (Max Roqueta)
mainatjariá : basse-cour "las bèstias de mainatjariá"
mainit,-ida v. manit : enfant. (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
mairada (sf) : filet
maire (1) : mère
maire (2) : matrice, utérus
mairina : marraine.
maisar : adoucir "per maisar lo sorelh brausent" (Langlada)
maissa : mâchoire, gueule; (fig) bagoût "s'aviái sa maissa poëtica, poiriái vos cantar" (Dezeuze)
maissada : morsure, bouchée "en quauques maissadas l'aguèt tot manjat"
majorana : marjolaine
mala : malle
malabòça : bubon de la peste (Max Roqueta)
Maladiança! : malheur !
malafacha : mauvaise action
malafacha (èstre en) : tort (être dans son)
malaiga : décomposition des eaux des étangs "…la malaiga, qu’es poiriment de las aigas palustras " (Max Roqueta)
malaisança : malaise
malaisit : difficile (syn. :dificil, ila; bechigós)
malamanha : adversité, malheur, catastrophe dedins la malamanha e l'aspre caitivièr
malament : gravement
malancòni, -nia (adj) : mélancolique
malanconiá / malancònia : mélancolie "au travèrs d’una nèbla de malancònia e d’amarum." (Max Roqueta)
malandra : maladie de langueur, de consomption (syn. malautiá, malausiá)
malandran) : malfaiteur "Una cara de malandran se pega au veire" (face patibulaire) (Max Roqueta)
malandrós, -osa (adj) : malingre, maladif, étique "un vièlh aucèl mirgalhat, malandrós e desplumat" (Max Roqueta)
malassòrt : chenapan
malaürós / malairós, v, malurós : malheureux "A gents malaüroses, lo pan mosís au forn. "(prov)
malautiá : maladie "Santat sans argent mièja malautiá." (Prov)
malautís , issa (adj) : maladif, patraque "febroses, malautís, d'aquel temps enganat" (Langlade)
malavejar (Clermont) v: malautejar : rester dans un état maladif "Que terreja malaveja " (Prov)
malavisament : mégarde
malendran, voir: malandran
malh : maillet
malhas (passar per) : disparaître comme par enchantement, ni vu ni connu " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
malhat, -ada (adj) : riche, cossu
màlhol : maillet, jeu indigène ressemblant au golf (pron. "màyou")
malhòla : lange "Es ela que desfai la malhòla e que la refai e que se lèva la nuòch per lo manit" (Max Roqueta)
malhorquin : habitant de Majorque; lévrier de Majorque "La vièlha es coma los malhorquins : un còp pres lo pè, finís totjorn per jónher la lèbre." (Max Roqueta) "An de malhorquins que dison qu’arrapan la lèbre a corsa" (ibid)
malhòu : jeune cep (pr.); jeune homme (fig.), gaillard vigoureux, athlète
malhum : filet, réseau
malibèr (= mal ivèrn?) : secousse puissante (à Clermont) "çò qu’es vièlh a pus besonh de malibèr"" (Prov)
malícia : fureur "tot çò qu'en tèrra i a de malícia et de colèra " (Langlade)
maliciada (sf) : accès de colère (de quelqu'un ou tu temps); giboulée "Çai vai venir las maliciadas ai ! " (Langlade); "la maliciada espelissiá dins sa cabeça coma lo tròn de Dieu"
maliciadas (f pl) : excès de colère "Coma lo mètge en temps de guèrra ai pus / Qu'a laissar far las maliciadas"
malitge : méchanceté, malice "E i aviá saique pas malitge dins l’èime dau Sant Rei" (Max Roqueta)
malitòrna : maritorne (Max Roqueta)
malòdi : détestation, haine "an pas que cacalàs, malòdi, despreson"
malon : carreau, pavé, dalle; tomette pour paver un sol.
malor : douleur psychique "La compassion, aquò se partís plan aisidament. Pas la malor ni lo malaür".(Max Roqueta); " Los crestians i dison : pecat. I dise malor. Ges de mau es pas pecat. Mas sovent, dolor." (ibid)
malparat / mauparat, mauparada : adversité (Max Roqueta)
maltra : martre (rongeur) (Max Roqueta)
malur : malheur "Quand un malur deu arribar, i anam tot drech." (Prov)
malur (adj) : méchant "Malur e venjadís mema tèsta aganida. " (traduit: méchant et rancunier, même tête étriquée) (Langlade)
mameta : grand-mère
mamèu : mamelon (du sein)
mamorassa : effusion exubérante
mamoreta : ma chérie, mon trésor
man : main
man de (a) : auprès de
manada : troupeau de taureaux ou de chevaux en Camargue
manaira : cognée, hache "sus la tèrra s'alaira, desmatat per lo tròn o d'un còp de manaira" (Langlade)
manaira (s.f) : hache (syn. destrau (sf), àpia) "Aver una figura coma un talh de manaira." (Comparason populara clarmontesa); "los tres fraires ne cantavan tot obrant de la manaira e dau podet"(Max Roqueta)
manant : manant
manassa : main (grosse et brutale) "leva tas manassas d'aquí"
manca de larg : manque de place "la manca de larg nos empacha de retraire aquela istòria"
mancar : échouer; mancar a quauqu'un: lui faire tort. "ges de cancelièr, tant orgulhós que siá, ausariá pas li mancar"(Max Roqueta)
mancenilhièr : mancenillier (arbre tropical ruisselant de suc toxiques et dont l’ombre passait pour mortelle) "se despartir cap e tot de l’ombra de mancenilhièr d’un mond per quau tot çò qu’es en delai de Versalhas compta per pas res." (Max Roqueta)
mancip : adolescent (Max Roqueta)
mand de (a) : sur le point de (Max Roqueta)
mandar : envoyer "Vau dire a ma maire d’o mandar tot a ton ostau. " (G Therond)
mandar coma un sord : frapper à coups redoublés "i mandava coma un sord"
mandar far sucre : envoyer sur les roses, envoyer promener "es per lo lucre que me mandan antau far sucre" (Favre)
mandatièr : messager
mandra : renarde " Aicí mut e ligat per la vòstra espèra tant animala coma la de la mandra, sètz mai dins lo rèc de la vida primitiva. "(Max Roqueta)
mandragola : mandragore "es ora de se cenchar de mandragola" (Max Roqueta)
mandrenalha (sf) : racaille.
mandrilha : casaque de mendiant
mandrolha : fille folle
mandron : renardeau
mandrona : macarelle; prostituée, entremetteuse (Max Roqueta)
mandronassa : poufiasse
mandronejar : exercer le métier de proxénète
manèfle : flagorneur, "faux cul", "cafard", "fayot", courtisan plein de duplicité “la joinessa que monta es manèfla e rusada”
manèl : pan, voir; panèl "Estremave dins mas cauças los manèls de ma levita" (Max Roqueta)
manent : permanent (ARF)
manescau : artisan réalisant un travail manuel; maréchal-ferrand (Max Roqueta)
manet : manchot
manetas : menottes (Max Roqueta)
manganèla : magouille, entourloupe " en fòra de tota manganèla, ère una mena d’auguri caluc" (Max Roqueta)
manganèlas : façons, manières, intrigues " Quand per ieu, fan pas tant de manganèlas"(Max Roqueta)
manganeta, voir manganèla (Max Roqueta)
mangilha : provisions, victuailles, nourriture; grand mangilha: ripaille "Per ara vengue de mangilha ! ";"car [la sauvatgina] res mai l'interessa, Res que la grand mangilha, e, per escàs, l'amor. " (Langlade)
mangisca : nourriture
mangonièr : revendeur " fasiá lo matin, au mercat, lo mangonièr" (Max Roqueta)
manhada (manhaga) : douillette, mignonne " tot lisant son peu d’una man grasseta e plan manhada" (Max Roqueta)
manhagós : câlin,affectueux, caressant
manhagós : difficile, délicat, maniaque
manidet : bébé, petit enfant
manièra (sf) : manière; (adv.) : manière de dire quelque chose. Aquò es pas de uòi, i faguère, manièra.(10)(Max Roqueta)
manifacier : malin, adroit de ses mains (Max Roqueta)
manigança : secret, astuce "es el (lo motor) que dins sa larga pança rescònd tota la manigança" (A Guiraud)
manipòli (sm) : manœuvre, machination, intrigue, magouille "un dels manipòlis dau Marridàs."(Max Roqueta); " m’a calgut ensengar aquel pichòt manipòli" = j’ai dû arranger ce petit tour de passe-passe.(ibid); "los dos o tres possibles manipòlis que se podián enzengar dins son èime caitiu" .(ibid). Aquí res de mai qu’un manipòli…(ibid)
manit : enfant ; syn.: manit;nene; (petit): manidet, enfanton "Dau manit es la patria lo païs qu’a pas jamai vist"(Max Roqueta)
manjador : mangeoire
manjadrech : buffet dînatoire, lunch; v. repaisson
manjaganhat : parasite, pique-assiette
manjaire, a : gros mangeur, vorace, glouton "A chival manjaire cabèstre cort."(prov)
manjam! (interj.) : voyons!
manjança (sf) : vermine, insectes nombreux.
manja-peras : capricorne (insecte à longues cornes) (Max Roqueta)
manjar (s.m.) : nourriture (v. noiridura, mangisca) "aquí per èstre noirit cau portar ton manjar"; "Còsta emb(é) lo goril, vivent la mèma vida, ferum e carnassièr coma el per son manjar " (Langlade)
manjar (v.tr.) : manger "Manja catlas que regalaràs." (Prov)
manjarossa (manjaròsa) : cétoine dorée. (manjarossa est peut-être une prononciation locale) (Max Roqueta)
manjucar : manger lentement, mâcher "Manjavan pauc, mas manjucavan d’èrbas sagradas" (Max Roqueta)
manjuquejar~manjoquejar : manger du bout des lèvres, picorer; manger très peu "totescàs manjuqueja"
manlèu : emprunt. " L’ora veniá de pagar l’interés dels manlèus" (Max Roqueta)
manlevar : emprunter
manna : bénédiction "se pòrta ben qu'es una manna"
mannat, -ada : merveilleux, sublime "avètz reconegut la polidiá mannada de son primatge lo mai blos"
manne (s.m.) : durée totale (s.f.) (tot) lo manne de la nuòch= toute la nuit
manòbra (sf) : manœuvre
manòbra (sm) : manœuvre; amateur (fig) ; i aviá pas lo mendre endrech pro clar per un manòbra coma Sagnagal.(2)(Max Roqueta)
manol : fagot lié; tripe préparée à la montpelliéraine "Èstre fagotat coma un manol de gabèls." (Comparason populara clarmontesa)
manòla : objet en verre (grosse bouteille ?) fait par les gentilhommes verriers. Fasián flasquetas, manòlas e damajanas.(13)(Max Roqueta) "Fasián flasquetas, manòlas e damajanas" (Max Roqueta)
manse : se dit d'un animal paisible et domestiqué " lo buòu sauvatge, apariat a un buòu manse" (Max Roqueta)
mansir (v.i) : apaiser (s'), s'adoucir "mansiràn las bèstias e las gents"
mantasta (a la) : à la main (pêche à mains nue en rivière)
mantèl : manteau
mantelet (faire lo) : traîner de l’aile, en parlant des oiseaux blessés, vieux ou malades "rabalejava de l’ala coma un pol que fai lo mantelet" (Max Roqueta)
manténer : soutenir, maintenir
màntol (sm) : manteau (Dezeuze: Sovenirs d’enfança I)
maon : brique
mapa : carte
maquina de lavar : machine à laver
mar (s.f.) : mer
maratge : "dejota l'alen salabrós que monta, afresqueirat, ventós, dau maratge e de son ondada"
marbieu : parbleu "marbieu, n’auràn pas un sòu!"(Favre)
marc (s.m.) : tronc
mardí : sacrebleu
marejòu : petites vagues, petite marée (Alibert) "la mar ... amb son doç marejòu careça las auças" (Langlade)
marèla : margelle
marfega : paillasse
marfir : flêtrir, faner; crisper par le froid "marfida per la cisampa ubagosa" (Azemà) ; "l’aur de sos mantèls sacrats se marfís a la solelhada" (Max Roqueta); " letras marfidas ont beluguejèt un esperit enfuocat per l’amor" (ibid)
marga : manche (sf)
margaça : pie, v. agaça
margal : désir sexuel, libido (syn. amorosiá) "Conoissiá ges de margal. E mai ne mangèsse a maissa plena"(Max Roqueta)
margalh : ivraie ; ray-grass.
margar : enfoncer un manche ou une barre à mine "Margan de fustas dins la vena" (Langlade)
margarideta : pâquerette
margassa (margaça) : pie-grièche. (petite comme une alouette, elle pique les petits oiseaux sur des épines pour les tuer). "Era la temps crudèl de la margassa, que son uòlh fèr gueitava tota gaug." (Max Roqueta)
marge (lo) : marge, limite (Max Roqueta)
margue : manche (sm) "a paur dau margue"
maria-meca : sainte nitouche "Jogar cent ròtles, la santoneta, la mandrona, la puta, l’escarrabilhada, la piòta, lo golamàs, la mariamèca, la bigòta, l’esterlucada, la trochamanda, la dòna d’òbra, te sabe ieu ?" (Max Roqueta)
mariamèla (2) : fille sotte (Max Roqueta)
mariamèla (s.f) : mélange imprécis, mixture, décoction "la mariamèla magica que rend invisible"
maridanha : envie de se marier
maridar : marier, épouser
maridatge : mariage
Mari-mari blau : plante de légende "Sens desmembrar lo Mari-mari blau que fa susar los que tremolan e lo Mari-mari roge que fa tremolar los que susan" (Max Roqueta)
Mari-mari roge : plante de légende "Sens desmembrar lo Mari-mari blau que fa susar los que tremolan e lo Mari-mari roge que fa tremolar los que susan" (Max Roqueta)
mari-mèla : méli-mélo, mélange douteux "e tota aquela mari-mèla que dau pus naut dau cièl rondèla" (Langlade)
mari-mèla (adv) : pêle-mêle "Tot fug tant qu'a d'alen mari-mèla a l'asard" ; "la mòrt tòmba mari-mèla fuolhatge, aubram, filheta, vièlh" (in:"Au paure Aubanèl, 1890) (Langlade)
marmanda : à foison "Nadau de mai en mai estomacat dau biais de Nòstre-Sénher que semblava, a tustas-e butas, bailar marmanda als uns e als autres, barraca!";"a sa naissença, quauque marrida masca sembla i avedre dich: – Tus, faràs pas Marmanda" ( G Therond)
marmanda (far) : faire merveille. "demòra totjorn, mai o mens conscienta dins nòstre èime (…) ont fai marmanda";"L’aurigan fai marmanda sus de costèlas a la grasilha"(Max Roqueta)
marmol : murmure
marmolar : murmurer (V. cascalhar) ("lo vent marmola") ARF
marmotir : murmurer "entre el se marmotiguèt : « Aicí mon revenge qu’arriba.»" (G Therond); "Marmotiguent de fadorlitges, d'apromessas, totes la seguiguèron. " (G Therond)
marrana (1) : marasme, consomption
marrana (2) : marmite
marrèl : margelle "lo marrèl de la fònt" (Dezeuze)
marridum : vice
marrit colar (marrit colàs) : mauvais sujet
marrit, -ida(adj) : mauvais, méchant
marronar : marmonner de mécontentement, bouder "Lo pòpulus cacalassava, E la comtessa marronava" (Eugèni Vianès)
martegat, -ada (adj) : défraîchi (poisson)
martèl : marteau
martelièira : écluse d'un étang
mas : ferme, mas
mas gents : mes parents, ma famille, les miens "mas gents son totes venguts e an portat son manjar"
mas/mès : mais; L. Alibèrt conseille (Gram. Occ. p 244) d'écrire "mas" e de considérer "mès" comme "forma vulgara". Nous proposons d'écrire "mas" et de prononcer "mè/mès" à Mtp.
masada : enclos autour d'une ferme
masca : sorcière "a la portalièira de las mascas a Montpelhièr cremavan las fachinièiras"; "La Pèsta. Masca de la masqueta negra" (Max Roqueta)
mascanhar : faire une chose malproprement
mascarar : tacher "Sorelh que mascaras los gruns" (G. Coulazou)
mascariá : sorcellerie, magie. "L’amor es una escura mascariá. Vòu de prestigi que lo mistèri sol es capable de téner." (Max Roqueta)
masclàs : mâle grand et fort
masclum : virilité, masculinité
masèl : abattoir.
maselar : tuer à l'abattoir; (fig) massacrer sauvagement "Dise pas que vos maselarà" (Max Roqueta)
maselariá : abattage, massacre sanglant, boucherie. "Lo buòu baila tanben de carn per la maselariá" (Max Roqueta)
maselatge : (1) abattage, massacre; (2)bâtiments d’un mas (Max Roqueta)
maselièira : femme qui prépare la viande; femme qui vit au mas
maselièr : (1) boucher; (2) fermier
maseta : mauviette "Los òsses d’aquelas masetas rampèlan coma de cliquetas" (Favre)
masòt : habitant d’un mas "Los dau camin ne veson mai en una setmana qu’un masòt en mila ans" (Max Roqueta)
masqueta (sf) : masque "te conoisse, masqueta" (se disait au Carnaval quand l'on reconnaissait qqun); "La Pèsta. Masca de la masqueta negra" (Max Roqueta)
massapan : sorte de gateau
massarèl, voir : maçarèl
massibran, voir: macibrand, amacibrand
massugar, voir : machugar (Max Roqueta)
mastegar / massugar / mastrugar : mâcher (syn. machugar) "Carton mastrugat" = papier mâché. (Max Roqueta)
mastís/matís : chien de garde, mâtin (occ.norm. "mastin")
mastòc : épais, pesant, lourd
mastrugar, voir mastegar
mata : buisson, touffe d’herbes, de plantes, d’arbustes."La mata est la réunion des tiges ou des touffes de la même plante." (ARF) "s'entrava dins las gròssas matas d'arronzes" (Dezeuze); "Bèlas matas de garda-rauba, frigola, aspic, doces perfums",(G. Coulazou); Las matas fernissentas, las arrapavem a plen ponhat tot rebalant sus l’aira.- Lo mèrle que vai d’una mata a l’autra mata…(Max Roqueta)
mataflet : poupard, joufflu
matar : former un buisson, ou ensemble touffu et ramassé ressemblant à un buisson "la glèisa se matava au mitan dels ostalets" (A. Marquès)
matar : frapper mortellement (l'arbre) "ven de bombir per sòu matat per lo troneire" (Langlada)
matèria plastica : plastique
matieirassa fèra : matière brute et primordiale "Lo laid, lo grèu, lo mau, la matieirassa fèra " (Langlade)
matin : matin
matinenc : du matin
matinièr : matinal
matins (de) : ce matin
mato / màtol : fou (Max Roqueta)
matrassar : meurtir, blesser gravement, assommer, écloper "Diriatz de plors dels paures matrassats" (Langlade); "los agachavan d’un èr de dos èrs que li matrassava lo còr."(Max Roqueta)
mau (advb) : mal
mau (faire) : faire mal, v. dòure "as tocat ont fai mau"
mau (virar) : tourner mal "E tot aiçò virava mau/Se i avián pas mes lo repaus" (Vivarés)
mau bòsc : bois désert dangereux
mau caud : forte fièvre délirante
mau mostrigat : propos grossier
mau negre : maladie noire (?) "aqueles monsurs de la Medecina garisson de la ronha, dau mau negre, de patin amai de cofin, e vòls pas que te gariguèsson d’un traça de mau de nas ?…" (G Therond)
mau, mala (adj) : mauvais
maubastar : échouer, ne pas réussir "las jalosiás an fach maubastar nòstra nacion" (Tortolon).
maubiais : maladresse "sedusent e pertocant dins sos maubiaisses"
maucòr : douleur morale, mélancolie, écœurement, découragement, désespoir "Puòi es la vòta de la dòna A deman, laguis e maucòr ! " (Langlade)
maudich : maudit
maudison (s.f.) : malédiction
maufactós, -osa : malfaisant
maufaràs : malfaiteur "E tot aqueles maufarasses, / Anonciators de michants classes" (Langlade)
mau-faràs : malfaiteur, brigand
maufaràs (sm) : les méchancetés, la malfaisance (Roqueferrier) I as fugit exprès la calòta, La patòfia e lo maufaràs (G. Coulazou)
maufatan : truand. " aviá levat la vida a un òme, quand siaguèsse un maufatan"…(Max Roqueta)
maugastar : mal tourner "Au mens sabe qu’as un endrech Que, quand maugasta per defòra, t’abriga dau vent e dau freg".(G. Coulazou)
maugrabin : maghrébin
maulobet : chancre (syn. cranc)
maumaridat : pingouin
mauparada : catastrophe. Las mauparadas, dau gèl, de las malautiás, de la secada, de la grèla…(Max Roqueta)
mauparlar : dire du mal de "a mauparlat de tus"
mauplasent : désagréable, déplaisant
maurin, ina (adj.) : arabe; des maures ou sarrazins (arabes) tèrra maurina (ARF)
mautraire : se conduire mal, blasphémer "Me vòle pas mau-traire de son Sant-Nom" (Max Roqueta)
mecheiron : éteignoir "lo lum escracharà totes los mecheirons"(= la lumière aura raison de tous les éteignoirs) (Langlade)
medecin : médecin (syn. mètge)
mèfi : attention (interj.); syn: gara, avisa
megièr : milieu "Ase de megièr n'es jamai ben embastat. "(prov)
megina (sf) : fressure, ventrêche, panne du cochon "Èstre confle coma una megina." (Comparason populara clarmontesa)
mèja auçada : mi-hauteur "ò selha ! es a mièja auçada" (Langlade)
mejançar : réduire "mejançar l'estapa"
mejancièr : moyen, médiocre; mitoyen "un mur mejancièr"= un mur mitoyen
melanita negrassa : macreuse, syn. negre (sm)
melica (sf) : miel, hydromel
melon : melon
membre (sm) : pièce, salle; local "Viviá sol dins de membres ont la ratuna èra sa companha" (Max Roqueta); "Era un membre que tocava la gleisa" (ibid)
mème, mèma : même (voir : meteis, -eissa). "mème" est considéré comme un gallicisme, mais ancien et généralisé, et que R. Barthe signale même dans des textes médiévaux.
memoratiu : commémoratif "ceremoniá memorativa" (Azemà)
memòria : mémoire "Qu’a pas bòna memòria cau qu’age bònas cambas." (Prov)
mena : espèce, genre, variété, espèce "Dintra d’un còp dins lo mond terrible de la mena"(Max Roqueta)
menaire : guide; leader "una menaira nos mostrèt lo camin"; "Mao Tse Tong èra lo menaire dau pòble"
menar : mener; traiter ("cossí menas ma filha?" [Favre]; )conduire un véhicule "aquel automobilista mena son veïcul coma un cabord: nos vai faire assucar"; menar de cort = jouer serré (Max Roqueta)
mendilh : aide-berger, gardianou
menèbre : sévère, lugubre. “menèbras bajocadas” = lugubres bizarreries.
menèstra : mixture, potion, drogue, potage
menhar (menar) accompagner "pas que per me menhar las dolors." (Max Roqueta)
menièira : minerai
menimós minutieux "que viviám, la nuòch coma lo jorn, jot l’agach menimós dels autres." (Max Roqueta)
menimosament soigneusement, méticuleusement
ment (tenir d'a) : écouter aux portes, être aux aguêts
mentabòna (sf) : marchande de sucreries (Sète) (nommée à partir de son cri annonçant "la bonne menthe")
mentastre : menthe sauvage "sus los calhaus lavats perfumats de mentastre"
mentir : mentir (syn. capjorar, messorguejar ) "Mentir coma una lende"; "Se vòls mentir parla dau temps" (Prov)
menton : menton
mentretant que : tandis que "mentretant que defòra lo tafòri dau vent d’aut roncava dins la machicoladura de las torres" (E Teissier)
menudalhas : amuse-gueule, petits fours "las menudalhas ensucradas" (Max Roqueta)
menudet, -eta : minuscule "L'esprit subtièr, l'esprit dels reires, beluguetas Non vesentas a l'uòlh, tant que son menudetas Parpalhejan dins l'aire e l'immensa claror. " (Langlade)
menut (s.m. et adj) : petit; enfant; (pêche) fretin
meravilhar (v. tr. et r.) : émerveiller "Tot en nos pausent, se sabèm espiar, lo castèl se debanarà d’un còp a nòstres uòlhs meravilhats e ne'n traparem aisidament lo plan." (E Teissier)
mercadièr : marchand
mercat : marché
merchanda de jardinatge : marchande d'herbes et de salade
mèrda : merde "Au mai mèrda òm bolèga, au mai pudís. "(prov)
merdoset : morveux (syn: bormós)
mericocar : enjoliver "qu’òm auriá volgut o mericocar per agradar a sa memòria" (Max Roqueta)
meridiana : sieste " la meridiana qu’en aquel temps de l’estiu èra una costuma necessària." (Max Roqueta)
merluça : morue
mès (occ norm: "mas") : mais L. Alibèrt conseille (Gram. Occ. p 244) d'écrire "mas" e de considérer "mès" comme "forma vulgara". Nous proposons d'écrire "mas" et de prononcer "mè/mès" à Mtp.
mes, mesada : mois " Ié demorèt per lo mens una mesada e, quand sortiguèt, garit d’a-fons, son mau de nas aguèt passat per malha. Coma aquò’s ieu que vos o dise." (G Therond)
mesadièr : mensuel
mescladís (s.m.) : mélange; assemblage "l'armoniós mescladís dels pòbles" (Azema)
mescladissa (s.f.) : mélange
mesclar : mélanger, mêler, emmêler
mesola : moëlle, substantifique moëlle. Expr: "téner a las mesolas" = prendre au plus profond de l'être "un libre cofle de saba e de mesola" (Azemà); "tota aquela memòria animala que nos ten a las mesolas" (Max Roqueta) ; "quand lo lassitge d’amor nos agandirà las mesolas."…(ibid"la trèva de nuòch, que sa mirada vos trai la gèl dins las mesolas"…(ibid)
mespresador : contempteur, critiqueur
mesquin : chétif, malheureux
messatge : message "A res mandar fau pas messatge. "(prov)
messòrga : mensonge
messorguejar : proférer des mensonges
messorguièr : menteur "Èstre messorguièr coma un caçaire." (Expr. Pop Clermont l'Hlt)
messorguièr, -ièira : menteur, -euse
mestieirenc, -enca (adj. & subst m. et f.) : professionnel, du métier
mestièr : profession "Sabatièr, fai ton mestièr" (Prov)
mestièr (far) : besoin (avoir) (j'en ai besoin = n'ai de besonh; aquò me fai mestièr)
mestrança : pouvoir
mèstre : maître; professeur des écoles
mèstre d'escòla : instituteurn professeur des écoles; syn. regent
mestrejar : commander en maître, dominer
mestria : maîtrise
mesura que (de) : mesure que (à) de mesura que posa l'aiga n'arriba d'autra
mesurament : action de mesurer
met : mets préféré (gall.) "L’amarum èra sa delícia, lo mau son met, lo malur sa fin" (Max Roqueta); "Era sa causida, son met, sa delícia."; es pas son met = c’est pas son affaire.
metal : métal
metaus rosents : métal en fusion lave "Vei los jota-terrencs e l'abisme e l'asclassa Ont lo fuòc a getat gas e metaus rosents. " (Langlade)
meteis, -eissa : même (langage courant: mème, mèma, gall. Attesté dès le XIIe siècle); adv: e mai, quitament
mètge : médecin "Après la mòrt, lo mètge. "(prov)
metièr (de) : à flots "Lo sang embé lo sang a rajat de metièr " (Langlade)
metre : placer, mettre
mètre : mètre
metre de repaus : calmer "mès per los metre de repaus Lafulhada crida: «Estatz suaus!"(Favre)
metre en dètz-e-uòch : mettre le désordre
metre lo repaus : mettre un terme à
metre man : passer à l'action
metrò : métro
mèu (1) : miel
mèu (2) : gomme des arbres "estrange brancum sans mèu, sans flors " (Langlade)
miata (f) : cuite (f)
miaular : miauler; miaulaire: miauleur. "Jamai cat miaulaire seguèt bòn caçaire" (prov)
micalha : miette. "Mas los poders dels enfants dau solelh non se partisson pas. Li basta pas la micalha dau revòbis."(Max Roqueta)
michant clas : grand sinistre "E tot aqueles maufarasses, / Anonciators de michants classes" (Langlade)
michant rencòntre : mauvaise rencontre
michant, -a(gall) : méchant "Aiga, fum michanta femna e fuòc fan fugir l'òme de tot luòc" (prov)
michantesa, michantisa : méchanceté
michor (pron. "mitchou") : moiteur; effluves "la tebesa michor" (Langlade); "Dins la michor de la tantossada"(Max Roqueta)
mièg (pron. "myètch") : demi.
miègjorn : sud
mièja ora : demi-heure
mièja-luna : croissant "la mièja-luna islamica"
migon : fumier de brebis. "dins sa barba s’atròba pas, jot lo det, de pèrlas de migon" (Max Roqueta)
mil : mille (1000)
mil ans (de) : des millénaires "Los terribles gigants, vòstres desavancièrs que dempuòi de mila ans, l'escuritat recòbra " (Langlade)
mila : mille (1,852 m)
milan : busard
milanta : des milliers, une quantité innombrable, des myriades, mille et une
milectò : 1000 hectos, gros propriétaire viticulteur (Max Roqueta)
milh : maïs
milhàs (sm) : polenta
milhor (tant) : tant mieux "Finiguèt... Tan milhor per vautres" (Vivarés)
milhor/melhor, -ra : (pron: miyou): meilleur, -re; mieux "siás la milhora"; "vau milhor coma aquò"
miliassas : des milliers, une quantité innombrable, des myriades, mille et une "son de miliassas, ne ven de pertot"
mina (sf) (1) : mine (figure), apparence "Faire una mina coma un cagaire." (espr.) ; "A la cèrca d'un fruch que n'a res que la mina Tal que gala, pinhon, dàtol amar e tot clòsc. " (Langlade)
mi